Amb l'arribada del fred és important tenir en compte que els nostres amics necessiten una sèrie d'atencions diferents a la resta de l'any. La permanència perllongada en llocs molt freds pot trencar els mecanismes de regulació tèrmica corporal de gossos, gats, però sobretot d'animals procedents de climes temperats o tropicals com les aus exòtiques, els eriçons africans, o alguns rèptils.
Cal que extremem les precaucions amb els animals més sensibles, tals com els cadells, ancians o malalts, perquè són més propensos a sofrir desnutrició, hipotèrmia o, fins i tot, congelació (per la debilitació de les seves defenses), així que evitem-los l'exposició al fred, perquè encara que sigui un període curt de temps, serà un risc.
A casa, ben protegits
Els animals que viuen a l'interior d'una llar, a l'hivern surten menys al carrer, per la qual cosa fan menys exercici. Necessiten menys energia en forma de calories, i com no es dissipen per la falta de moviment, s'acumulen produint molta més grassa corporal. L'obesitat és una conseqüència directa de les baixes temperatures. Com més pes adquireixi l'animal, més vague serà i, per tant, les seves ganes de fer exercici disminuiran. És un cercle viciós. Tots aquests aspectes lesionen l'organisme dels nostres amics i al final, si no s'actua a temps, es convertiran en gossos o gats malalts. El sobrepès, a més, provoca molts problemes de cor.
La quantitat exacta de calories
Encara que el nostre amic necessiti més aportació calòrica per regular la seva calor corporal, no és necessari donar-li més quantitat d'aliment. Hem d'estar controlant en tot moment el seu estat anímic i de salut. Si abans que arribés l'hivern l'animal ja patia d'obesitat, només cal aportar-li una dieta més equilibrada, perquè ja disposa en el seu organisme de suficients calories acumulades, per molt que ell/a ho demani. Així mateix, cal que tingui sempre aigua fresca.
Cada mida, unes atencions
Depenent de la mida del nostre amic serà necessari prestar-li unes atencions diferents. Els de mida petita, o de pèl curt o els que no acumulen greix en la seva pell tendeixen a passar més fred amb l'arribada de l'hivern (el Pincher, el Chihuaha o el Pug són alguns exemples de raça petita que necessitaran un tipus de protecció més exagerada, com ara abrics, per protegir-los en el moment dels passejos). El Boxer, el Dobermann o el Dálmata, encara que siguin de mida gran, com que tenen molt poc pelatge també patiran abans les conseqüències de les baixes temperatures. No cal confiar-se a pensar que són forts i resistents per la seva grandària.
Els que gaudeixen d'un pèl abundant i llarg, com el Pastor Alemany, estan més protegits de cara a l'hivern. Però s'ha de tenir en compte que en molts casos se'ls formen nusos i se'ls resseca la pell, havent-los de raspallar més sovint i banyar-los amb xampús i cremes que augmentin la hidratació de les zones afectades.
Fomentar la calor nocturna
Alguns passen la nit fora de casa. Cal que, si el nostre amic dorm a l'exterior, tingui un habitacle especialment condicionat. Existeixen casetes especials amb major protecció, però indiferentment de les condicions de les quals disposi, ha de ser impermeable, comprovant amb anterioritat que no existeixen goteres i protegint amb aïllants i poliuretà el sostre.
A més, la base de la caseta haurà de ser de fusta i goma perquè aporti més calor a l'estada i així s'eviti la humitat. D'aquesta manera, l'animal quedarà perfectament protegit del vent dominant, amb una porta abatible per quan necessiti sortir a l'exterior. Cal netejar i assecar l'habitacle abans que arribi la nit, assegurant-nos que està perfectament ventilat. Si, a més de l'aïllant del sòl, li proporcionem un matalasset que no es mulli amb facilitat i es renti assíduament, el nostre amic ens ho agrairà (tot i que preferiria poder entrar a la caloreta d'una llar, sobretot perquè és on som nosaltres).
Totes les dolències de l'aparell locomotor empitjoren amb el fred, com l’artritis o l’artrosis. En aquests casos, el dolor s'intensifica i dificulta la seva mobilitat, la qual cosa provoca anquilosament i obesitat que, al seu torn, empitjoren els problemes artrítics. En aquest tipus de situacions, és necessari que el nostre amic segueixi fent exercici, i si fa fred, plou o neva, cal ajudar-lo abrigant-lo amb roba adequada com a anoracs, jerseis, i impermeables.
Cal assegurar-se que no està constipat, perquè és molt habitual confondre el refredat amb la pneumònia, sent aquesta última molt més perillosa. Qualsevol animal amb una afecció en les vies respiratòries superiors pot contreure broncopneumonia de forma sobtada i passar a una situació molt greu. Per combatre el refredat es requereix repòs, una bona hidratació, molts líquids i mantenir la temperatura corporal estable. Quan sofreixen d'hipotèrmia o tenen fred, solen estar més quiets, encongits i tremolen per generar calor (als gats els passa el mateix, es fan una bola, busquen un lloc més càlid i tremolen constantment). Si hi ha risc de congelació, existeixen botes especials per posar-les damunt d'un mitjó. Tant gossos com gats, disposen d'unes botes amb sola de goma per protegir-se les potes de la pluja i de la neu. És convenient que aquest tipus de calçat es cobreixi amb crema protectora.
Xè
