dilluns, 27 de febrer del 2017

d'animal de companyia a espècies invasores

 Alguns dels animals que comprem a la botiga i tenim tancats a casa es converteixen en espècies invasores si s'escapen o són alliberats, per exemple les tortugues de Florida (d’orelles vermelles).
És important coneixer-les, restringir la seva comercialització i en el cas que ja les tinguem, evitar amb tots els mitjans que se’ns escapin.


Les cotorres
Possiblement sigui una de les espècies que primer ens arriba a la ment. Aquí Catalunya es comercialitzen desenes de psitàcids (lloros, periquitos, agapornis, ninfes..) però de tot aquest grup d’aus, ha estat la cotorra de Kramer i l’argentina les que han sabut adaptar-se al nostre entorn. El seu cant escandalós ha propiciat que molts particulars hagin alliberat intencionadament aquestes aus, al que també s’ha unit les fugues accidentals.

A Catalunya es van divisar les primeres cotorres argentines en llibertat l’any 1975 a Barcelona, i en pocs anys es va convertir en una au freqüent d’aquesta i altres grans ciutats. Avui dia es reprodueix amb èxit a moltes poblacions, sobretot les més properes al Mediterrani i altres zones càlides. Rarament ocupa ambients naturals o llunyans a àrees urbanes. Causen nombrosos problemes de seguretat pública pel perill de despreniment que suposen els grans nius que construeixen i la degradació del mobiliari urbà per les defecacions.
Per aquest motiu, seria convenient que, abans de pensar a comprar cap animal exòtic, sabéssim quin serà el seu comportament en captivitat, així evitarem que el seu cant ens molesti, que creixi més del compte, que mossegui, i no caldrà deixar-lo anar...

dijous, 23 de febrer del 2017

Halitosi felina - El mal alè en els gats

A partir dels 3 anys, 7 de cada 10 gats pateixen halitosi. L'alè del gat no se suposa que hagi de ser sempre agradable, sobretot si el tenim ben a prop quan badalla o es llepa, però vigilem si hi ha una fortor fètida o crònica, perquè podria ser per un problema mèdic subjacent.

Què podria estar causant el mal alè del meu amic felí?
Moltes vegades el mal alè és causat per una acumulació de carrall que produeixen els bacteris a la boca. Certs gats poden ser especialment propensos a la placa i el carrall. El carrall no es més que la concentració de sals (calci i fòsfor) a la superfície de les dents del gat; que no triga a concentrar restes de menjar i saliva, amb els bacteris responsables del mal alè felí. La dieta i algunes condicions dermatològiques també poden ser factors contribuents. Una altra causa també pot ser una insufucient ingesta de líquid. Molts gats no arriben a beure els 0'5 litres diaris que necessiten i no es crea la salivació que permetria netejar la boca de bacteris. No obstant això, el mal alè persistent pot indicar problemes mèdics més greus, com anomalies a la boca, les vies respiratòries, el tracte gastrointestinal, el fetge o els ronyons. En tot cas, l'halitosi és un senyal d'alerta.


Com puc determinar la causa del mal alè del meu gat?
Un examen físic pot revelar la causa del problema del nostre amic. Si no fos així, és probable que haguem de realitzar més proves. Estiguem preparats per respondre preguntes sobre la dieta, higiene bucal, hàbits d'exercici, l'actitud general i el comportament diari sobre micció, si beu sovint...

Els símptomes a continuació requereixen atenció veterinària:
- Carrall marró excessiu en les dents, sobretot quan va acompanyat de baveig, dificultat per menjar i genives vermelles i inflamades, que podria indicar malaltia dental greu o de les genives.
- Respiració inusualment dolça o afruitada pot indicar diabetis, sobretot si el gat ha estat bevent i orinant amb més freqüència de l'habitual.
- Alè amb fortor a orina pot ser un signe de malaltia renal.
- Una olor inusual acompanyada de vòmits, falta d'apetit i còrnies o genives de color groc podrien indicar un problema en el fetge.

Com es tracta el mal alè?
El tractament depèn del diagnòstic del seu veterinari. Si la placa és la culpable, el nostre amic pot requerir una neteja professional. Si la causa és gastrointestinal o una anormalitat en el fetge, els ronyons o els pulmons,  consultem al veterinari sobre els passos que haurem de prendre.

Com puc evitar que el meu gat tingui mal alè?
Portem-lo a revisions mèdiques regulars per assegurar-nos que no té problemes mèdics subjacents que poden causar l'halitosi, i assegurem-nos que el veterinari supervisa i dóna seguiment de l'estat de les dents del gat i la respiració. Raspallem les dents del nostre amic amb freqüència (cada dia seria ideal) si els acostumem des de petits serà una tasca fàcil (assegurem-nos d'usar pasta de dents formulada per a gats).
Hi ha productes de salut oral, elixirs bucals o "premis" que ajuden a mitigar l'olor i mantenir la boca sana. Si és perquè beu poc, assegurem-nos que l'aigua del seu bol sempre està neta. També podem adquirir una font per a gats, on l'aigua sempre està en moviment i això els animarà a beure.
Sobre l'alimentació, n'hi ha que ajudarà a prevenir malalties dentals. Per exemple, l'acció abrasiva de la croqueta dura de mastegar pot ralentir la formació de placa. L'herba gatera també ajudarà, ja que té un regust mentolat.

Què succeeix si ignoro el mal alè del meu gat?
Si es deixa sense tractament, la malaltia de les genives i l'excés de carrall, a més de ser una de les causes del mal alè, pot conduir a la infecció i la pèrdua de dents.

dijous, 16 de febrer del 2017

Els àcars en les orelles del gat

Els àcars (otodectes cynotis) són paràsits microscòpics que viuen en l'ambient càlid i fosc del canal auditiu dels nostres amics, on s'alimenten de restes de pell. Aquests àcars produeixen irritació i picor, la qual cosa fa que el nostre amic es grati les orelles o sacsegi el cap. Si eliminem els àcars de l'oïda, evitem problemes posteriors i el nostre amic serà un gat sa i sobretot feliç (els àcars són també una causa d'estrès).

Determinem si el nostre amic felí té àcars
- Els àcars, dins el conducte auditiu, provoquen que es produeixi quantitats excessives de cera, generalment de color marró fosc, com si fos sorra o cera bruta (és un sistema de defensa contra la infestació).
- També notarem una olor fètida provinent de les orelles (no sempre).
- Observem si es grata o sacseja el cap. Els àcars causen irritació i per això és probable que el gat es grati constantment l'orella amb la pota, intenti netejar-se l'interior amb la pota llepada, o que sacsegi amb freqüència el cap.
- Un gat que hagi sofert d'àcars durant molt temps pot desenvolupar pòlips inflamatoris (nòduls o creixements anòmals) als canals auditius i butllofes amb sang a les orelles a causa del frec i del gratat constant.
- A més, l'oïda externa podria inflamar-se i produir pus i el timpà del gat podria trencar-se, ocasionant problemes d'equilibri i d'altres tipus que requereixin ajuda veterinària professional.
- Observem la postura del nostre amic. Un gat amb àcars a l'orella sol inclinar el cap cap a un costat (si notem que freqüentment inclina el cap a un costat, encara que no hi hagi àcars, hem de portar-lo al Centre veterinari perquè podria ser símptoma d'altres causes clíniques).
- Si notem que, a més del que hem dit, està molt neguitós i té reaccions sobtades, possiblement sigui per la poca efectivitat de rascar-se (els àcars són a l'interior de l'oïda, i per molt que rasqui, no hi arribarà).

Si tenim més d'un gat o gos i sospitem que un d'ells té àcars, tractem-los a tots, ja que es propaguen fàcilment entre els animals quan dormen junts o es freguen uns amb altres. Si li fem el tractament només a l'afectat, és possible que els altres alberguin el paràsit sense mostrar símptomes i puguin funcionar com un reservori per una reinfecció posterior.

Tractem el gat amb gotes per a l'oïda
Portem el nostre amic al Centre Veterinari, on li revisaran el timpà per assegurar-se que estigui intacte abans d'administrar un tractament (el timpà actua com a barrera per aturar les gotes i evitar que entrin a l'oïda interna, ja que si el timpà estigués malmès, una gota podria afectar l'equilibri).
Una vegada fet un diagnòstic ens receptaran les gotes adequades i efectives per eliminar els àcars de l'oïda. Hi ha botigues on també venen productes semblants, però en general són menys efectius. Es recomana utilitzar solament el medicament i amb la freqüència que el Centre Veterinari ens indiqui (que generalment sol ser d'una vegada al dia durant una setmana).
Abans de posar-li el medicament/gotes al nostre amic felí, organitzem tot el que necessitarem, per evitar-li temps d'estrès
- una tovallola gran per estendre-la sobre la taula (perquè no rellisqui, o per embolicar-lo)
- gasses (no cotó!) i producte específic per netejar-li el conducte auditiu
- les gotes/medicament per a les oïdes
Si és possible, demanem-li a algú que ens ajudi a subjectar-lo per tenir ambdues mans lliures per aplicar-li les gotes.
Som-hi:
Si és un gat que oposa resistència, l'haurem d'embolcallar suau i fermament amb una tovallola, ajustant-lo bé, sense fer-li mal, lògicament, per immobilizar les potes.
- Netegem les orelles. Emboliquem el nostre dit índex amb la gassa humida de producte netejador o apliquem  un raig del producte directament dins el conducte, i amb cura repassem l'interior de l'orella del nostre amic. Segurament necessitarem diverses gasses fins que quedi el conducte net.
- Apliquem-li les gotes. Col·loquem el nostre amic amb la seva cara mirant-nos cap a nosaltres i amb el comptagotes apliquem la quantitat indicada dins del canal auditiu.
- Fem un lleuger massatge a l'orella, suaument amb el polze, ja que això ajudarà que les gotes rellisquin més profundament dins del canal auditiu. En aquest moment, el nostre amic tindrà ganes irrefrenables de rascar-se. Aguantem-li les potes si podem.

Repetim el procés segons les indicacions del Centre Veterinari, i repetim-ho diàriament durant els dies indicats. Si el nostre amic encara segueix mostrant signes d'irritació al final del tractament, portem-lo novament al Centre Veterinari perquè li facin una altra revisió.

Alguns gats són sensibles als ingredients actius de les gotes per a les oïdes i poden desenvolupar problemes d'equilibri com a conseqüència del medicament, (encara que els timpans no presentin lesions). Si això succeeix, diguem-ho immediatament al Centre Veterinari.

Prevenim una reinfecció
Tractem a tots els gats de casa amb selamectina. És un poderós antiparasitari disponible per a gats i gossos. Aquest medicament ajuda a prevenir la infestació d'àcars, puces i alguns paràsits intestinals. Si tenim diversos gats, tractem-los a tots amb un antiparasitari tòpic a base de selamectina.
La selamectina evitarà que el nostre amic presenti una reinfecció i ajuda a prevenir que un altre dels nostres gats desenvolupi paràsits.
La selamectina ve normalment en un format de pipeta, que s'ha d'aplicar formant una línia dins el pelatge del cap, començant entre les dues orelles direcció al llom del gat. No li posem mai directament dins l'orella. Una sola aplicació ha de ser suficient per eliminar una infecció d'àcars de l'oïda.

Els tractaments a base de selamectina no estan autoritzats per tractar els àcars de l'oïda en els gossos. Si tenim un gos que pugui infectar-se amb els àcars que es propaguin del nostre gat, portem-lo al veterinari perquè li faci un tractament preventiu escpecífic.

Protegim les potes del gat. Ruixem-les amb fipronil. És un tractament tòpic que mata les paparres, puces, polls i altres paràsits. Aquest tractament pot matar directament qualsevol àcar que s'hagi fixat a la pell o al pelatge del gat per haver-se gratat. Per tant, això evitarà que hi hagi una reinfecció quan el gat es torni a gratar l'orella amb una pota que encara pugui tenir àcars.

Les infeccions d'oïda causades per àcars poden ser greus si no es tracten, ocasionant danys al canal auditiu i en el timpà. Els àcars de l'oïda són molt contagiosos i poden transmetre's d'un gat a un altre gat, d'un gat a un gos i viceversa, per la qual cosa és important tractar-los a tots al mateix temps. ah, no es propaga a les persones.

 
Potser també t'interessa: - Epilèpsia felina