dimarts, 20 d’abril de 2021

ENVELLIMENT SALUDABLE AL GOS

Com passa a les persones, els gossos viuen més anys respecte a dècades passades. La qualitat de l’alimentació, la medicina preventiva i la millora en els diagnòstics són els principals factors que hi contribueixen.

L’envelliment és defineix com un procés fisiològic normal i multifactorial amb un deteriorament de les funcions a nivell cel·lular, tissular i orgànic. Aquesta reducció de les propietats funcionals comporta una pèrdua de la homeòstasis i una menor capacitat d’adaptació enfront l’estrès intern i extern, que es tradueix a una més gran vulnerabilitat a les malalties i a la pròpia mort. Podem parlar de l’envelliment fisiològic, que és el procés biològic com a tal i l’envelliment cronològic que és el pas dels anys.

Les races de gossos grans solen presentar envelliment més aviat que les races petites, això porta que els cànids de raça petita solen viure més anys que les de mida gran. Però ja que ara, en general, viuen més anys i l’envelliment és més tardà, no podem fixar a partir de quina edat en anys podem considerar un gos com a geriàtric, sinó per la presència de signes o canvis a l’animal.



Considerem l’envelliment saludable al gos com l’absència de malalties clíniques aparents i amb canvis associats a l’edat que no afecten la qualitat de vida. Alguns dels canvis i signes d’envelliment saludable en gossos geriàtrics són:

  • ·         Aparició de pèls blancs al pelatge, sobretot a la cara i musell.
  • ·         Presència de lipomes estables.
  • ·         Lleu aprimament del mantell i de la pell.
  • ·         Carrall a les dents sense malaltia periodontal.
  • ·         Pèrdua moderada d’audició.
  • ·         Esclerosi del cristal·lí sense disminució de visió (cataractes).
  • ·         Canvis sensorials moderats sense afectar la qualitat de vida.
  • ·    Valors a la bioquímica sanguínia dintre dels límits de referència en animals geriàtrics. Osteoartitis moderada o absència.

Tanmateix, quan aquest equilibri saludable d’envelliment es trenca, és quan apareix un deteriorament més ràpid i la possible aparició de malalties. És el que podríem anomenar la disfunció cognitiva canina, i els seus principals signes són:

  • ·         Desorientació.
  • ·         Alteració en las interaccions amb altres mascotes o amb els propietaris.
  • ·         Alteracions del cicle vigília – son, es desperta per la nit i dorm durant el dia.
  • ·         Eliminació inapropiada, defeca o micciona en llocs no habituals a casa.
  • ·         Canvis a l’activitat, juga i camina menys.
  • ·         Canvis a la personalitat, com aparició d’agressivitat.
  • ·    A nivell fisiològic o orgànic podem veure alteracions clíniques a l’animal, com alteracions hormonals i/o inflamatòries i pèrdua de massa muscular.

Es tracta doncs, que davant l’aparició dels signes d’envelliment del gos, començar a prendre consciència de considerar la nostra mascota com a un animal geriàtric i adaptar les seves necessitats en aquesta etapa. Canviar l’alimentació és una bona eina, així com revisions més periòdiques i controls analítics. D’aquesta manera el nostre gos podrà viure molts més anys amb bona qualitat de vida.




dimecres, 21 d’octubre de 2020

LA GINGIVITIS FELINA CRÒNICA

 La gingivitis felina crònica és un trastorn que pateixen molts gats i és relativament freqüent. En tractar-se d’un procés crònic, comporta un malestar continu tant per l’animal com pel propietari.

La gran majoria de vegades és idiopàtica, és a dir, no té una causa determinada o és desconeguda. Una de les possibles causes podria ser una infecció pel calicivirus felí. Altres causes poden ser infeccions pel virus de la leucèmia felina o de la immunodeficiència felina. Tot i com hem dit anteriorment, la gran majoria de vegades la causa és desconeguda.

La causa o l’estímul inicial provoca una reacció inflamatòria gingival sostinguda i en molts casos excessiva que produeix una proliferació de la geniva. La reacció inflamatòria és del tipus limfocítica o plamocítica.

Les manifestacions clíniques són genives hiperèmiques o molt vermelles i engruixides. Poden provocar halitosis o mala olor de la boca. En alguns casos s’observa anorèxia, ja que el gat no menja perquè quan mastega l’aliment li fa mal la boca i les dents.

La gingivitis felina crònica no té tractament específic. Es fa teràpia de suport per a pal·liar la simptomatologia com poden ser antibiòtics per anaerobis i/o antibiòtics que se secreten en alta concentració per la saliva. Els corticoides a dosis altes ajuden a baixar el grau d’inflamació. També es poden fer rentats o tocs a la geniva amb desinfectants.

El pronòstic és reservat. Hi ha gats amb més simptomatologia i d’altres menys, però els més afectats sovint no responen bé al tractament. En tractar-se d’un problema per tota la vida i amb moltes molèsties pel gat, és convenient fer una revisió bucal anual per a fer una detecció precoç de la malaltia.




dimarts, 8 de setembre de 2020

DE VACANCES AMB EL GOS

 És temps d’estiu i de vacances. Molts de vosaltres les fareu acompanyats del vostre gos. Us donem unes pautes i consells per a poder gaudir d’uns dies fantàstics amb la companyia del vostre gos.

Si opteu per anar de càmping, cases rurals o hotels, informeu-vos prèviament si admeten gossos i si tenen un suplement en la tarifa. Molts establiments admeten animals de companyia amb un recàrrec.

Si el gos es mareja durant el viatge, podeu administrar tranquil·litzants per a gossos que ajuden que estiguin més relaxats durant el trajecte. El dia del desplaçament no doneu de menjar hores prèvies a l’inici. Durant el viatge, feu parades regularment perquè el gos pugui beure i caminar.

Porteu el seu abeurador i menjadora habitual, així no es trobarà tan estrany en un altre habitatge. Si per falta d’espai no ho podeu portar, n’hi ha de plegables. No us oblideu tampoc del seu llit de dormir ni les seves pertinences com les joguines, raspalls, corretges, bossetes de recollir excrements, etc.

És important fer previsió de l’alimentació que ha de prendre. Porteu menjar suficient per no quedar-vos sense. Si heu de dur molt menjar perquè són molts dies fora de casa us podeu informar de clíniques veterinàries o establiments propers que disposin del mateix tipus de pinso. És bo que continuï menjant el seu pinso habitual i evitar de canviar-li amb un altre tipus, ja que podria provocar algun trastorn alimentari com vòmits o diarrees. En cas de menjar pinsos de dieta o de prescripció encara és més important tenir en compte aquest detall.

No us oblideu de portar la cartilla sanitària o passaport del gos. Porteu una farmaciola bàsica d’emergències de primers auxilis. És convenient informar-vos dels centres veterinaris propers al lloc d’estiueig per si fos necessari. Abans de marxar protegiu el vostre gos enfront els paràsits externs.

Si el vostre gos pren una medicació especial per alguna patologia com leishmaniosis o una insuficiència renal, porteu tractament suficient per a tots els dies de vacances.

Si el vostre destí és la platja, avui en dia hi ha platges pet friendly que admeten gossos a la zona de bany. Però tant sigui la platja com la muntanya, cal prendre mesures per evitar els fatídics cops de calor.

Bones vacances amb la companyia del vostre amic pelut.



dimarts, 4 d’agost de 2020

La neteja dental dels gossos


De la mateixa manera que les persones es netegen les dents, vetllen per la higiene bucal i acudeixen al dentista, els gossos també necessiten d’una cura de les seves dents. Les dents i la cavitat bucal pateixen patologies per la seva mala higiene. Poden aparèixer gingivitis, placa bacteriana i dipòsits de serrall, inclús la pèrdua de peces dentàries. La principal causa per què s’acudeix al centre veterinari per un problema bucal és per la mala olor que desprèn la boca de l’animal, el que s’anomena halitosi. En altres ocasions és perquè a l’animal li costa mastegar els grans de pinso. És aleshores, durant un examen bucal, quan es detecta el problema o la malaltia peridental. Tot i que les races de mida petita són més predisposades a patir problemes buco-dentals, la cura de les dents i en extensió la cavitat bucal s’ha de fer a tota mena de gos.

És important i convenient tenir una cura de les dents de l’animal seguint unes pautes de maneig i prevenció. Cal evitar el menjar casolà i s’ha de donar el menjar humit de forma mesurada. Es poden donar barretes dentals dos cops per setmana que ajuden a evitar la formació de la placa bacteriana. Cal recordar que els ossos no ajuden a netejar les dents i a més poden provocar altres trastorns digestius. Una opció que podem fer per mantenir la higiene bucal és raspallar les dents del nostre gos. En general, als gossos no els agrada que els raspallin les dents. Per això és millor acostumar-los-hi de ben petits. Al mercat existeixen raspalls de les dents i pastes dentífriques especialment dissenyades per als gossos.



El procés per començar el rentat de les dents ha de ser gradual i en diversos passos i dies.

  • ·         El primer pas és deixar que tasti la pasta de dents. Les de gossos contenen sabors que els agraden. Posem una mica de pasta al nostre dit i deixem que l’assaboreixi. Ho repetim durant alguns dies.
  • ·         El segon pas posem amb el dit amb la pasta de dents a les dents de l’animal fins que en digui prou.
  • ·         El tercer pas és rentar només els ullals. Deixar primer que llepi el raspall i la pasta. Per rentar els ullals, es fa des de la geniva fins a l’extrem de la dent.
  • ·         El quart pas es rentar les dents posteriors. Comencem primer pels ullals i finalment les dents posteriors, fins al punt que el gos ja no es trobi incòmode amb el raspallat.
  • ·         El cinquè i darrer pas, finalment és rentar totes les dents. Les darreres a netejar són els incisius ja que són més sensibles.


Així doncs, una bona cura de la higiene bucal permetrà que el nostre gos tingui unes dents saludables.