dimarts, 5 d’octubre del 2010

La brama del cérvol



L'inici de la tardor és l'època de la brama del cérvol comú (Cervus elaphus). moment en què podem escoltar aquest fenomen que any rere any es repeteix des de finals de setembre fins a meitats d'octubre. Durant aquest curt període els mascles es disputen les femelles, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta. Els mascles desenvolupen una intensa activitat, perquè no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, provocant-los també un desgast notable al final de la temporada del zel.
Les banyes, que s'han estat desenvolupant durant l'estiu, adquirint grandària, longitud i nombre de puntes a mesura que avança l'edat de l'exemplar, ara a la tardor perden la pell protectora que les recobreix (el vellut), perquè els mascles mateixos s'encarreguen de fer desprendre fregant el cap contra els troncs dels arbres, i deixant així la seva petjada. Les demostracions de poder dels mascles inclouen les brames i lluites rituals, en les quals utilitzen la seva cornamenta. Els territoris preferits són lògicament on saben que les femelles han de beure o alimentar-se. Durant tota aquesta època de reproducció, els mascles no s'alimenten i passen tot el dia lluitant entre ells o copulant amb les femelles que hagin "guanyat", de manera que no és estrany que molts morin de fam i pur esgotament si l'any ha estat dolent i no han acumulat reserves suficients. Això sol afectar en major mesura als individus joves, que solen acabar l'estació sense reproduir, derrotats per animals de més edat i força. De vegades, dos mascles queden enganxats per les banyes de tal manera que moren per no aconseguir separar-se. A causa d'això, l'esperança de vida mitjana per als mascles d'aquesta espècie és de només 5 o 6 anys, (als que els va bé poden arribar als 20 anys). 
Hi ha mascles més joves i individus més dèbils o pacífics, que s'esperen fins al final de la brama (moment en què els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana. Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores cadascuna. Si no es produeix la fecundació, la femella torna a ovular 18 dies després. Cap a mitjans d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles són lliures per abandonar els harems i tornar-se a ajuntar amb d'altres femelles fins a la tardor següent.
Durant tot l'any els mascles romanen solitaris o en petit comitè.  L'únic moment en què mascles i femelles conviuen junts és aquesta època de zel. La resta de l'any les femelles formen ramats amb les seves cries dirigides per una femella vella que estableix una rígida jerarquia i també s'encarrega de desplaçar, aturar el grup i triar els llocs de descans i de menjar del ramat.
Les femelles prenyades pareixen una cria, rarament dues, 8 mesos després, al començament de l'estiu entre els mesos de maig i juny. Els cervatells poden aixecar-se i seguir a la seva mare poc després de néixer, però ella els amaga entre la vegetació del bosc on regularment acut per alletar-los, cosa que fan fins als 3 mesos. Als 2 anys les femelles ja són adultes, mentre que els mascles aconsegueixen la maduresa passats els 3, i encara trigaran un parell d'anys més a poder vèncer la resistència dels veterans i apariar-se. 
Curiosament, les banyes protagonistes de les lluites de la brama, són una característica pròpia dels cèrvids actuals, ja que els seus avantpassats més remots no en tenien. La consecució d'aquestes astes és un estrany cas evolutiu, ja que els cérvols la desgasten i renoven anualment, el que suposa un gran esforç metabòlic. Per què un cop assolida aquesta magnífica banya, l'animal no la manté és un enigma encara sense resoldre i, des del punt de vista energètic, constitueix un clar malbaratament, cosa poc habitual en el regne animal. La pèrdua i renovació de les banyes es produeix entre març i abril. Pocs dies després, comença a créixer la nova banya, fet que suposa un esforç per al cérvol que, durant els quatre o cinc mesos de formació, ha de assimilar quilos de sals càlciques i fosfòriques. Les banyes creixen recobertes d'una pell molt vascularitzada i sedosa anomenada vellut. El mes de juliol, la banya arriba a la seva mida màxima i l'alt nivell de testosterona a la sang fa que el vellut es quedi sense irrigació sanguínia i, per tant, mori, així l'animal es frega sense tacte contra els arbres. Les femelles no disposen de banyes.
El millor moment del dia per observar la brama i les lluites dels mascles són les primeres hores del dia i al capvespre.
Que cal fer durant la brama a la Serra de Boumort
·        Primer de tot cal tenir en compte que ens trobem en un moment vital per a l'espècie i per tant haurem d'extremar les precaucions per tal de NO INTERFERIR en l'activitat d'aquest ungulat.
·        Procurar sempre d'anar en el silenci més absolut.
·        Circular sempre per les pistes principals i NO LES ABANDONEM per acostar-nos als animals, per què notaran la nostra presència, deixaran de bramar i fugiran.
·        Busquem un punt on sapiguem que hi ha una elevada activitat de brama i realitzem pacientment una espera en silenci, d'aquesta forma serà més probable que fem alguna observació interessant.
·        Portem prismàtics i telescopi terrestre per facilitar l'observació. També podem dur una guia d'identificació d'ocells i de mamífers, sempre és distret aprendre d'altres animals mentre esperem.
·        És important disposar d'un vehicle tot terreny per realitzar segons quins recorreguts.
·        No cal fer una crida al civisme per tal que les activitats que s'hi duen a terme siguin sostenibles amb el medi natural.
·        Es recomana anar amb un guia especialitzat en el terreny.

Triquinosi

La trichinel·losis és una malaltia parasitària produïda per un paràsit de la família dels nematodes i que s’anomena Trichina spiralis. La seva importància sanitària i de salut pública recau en el fet que es tracta d’una zoonosis, és a dir, una malatia transmesa dels animals a l’espècie humana. La trichinel·losis pot afectar a qualsevol animal però on té més incidència és en el porc, el senglar i el cavall.
La Trichina spiralis és un paràsit molt fi i prim d'entre 2 i 4 mil.límetres. Els paràsits adults es troben a l’interior de l'intestí prim de l’hospedador. Amb el pas del temps, les larves fan una migració cap als músculs i és aquí on s’enquisten.
Quan l’èsser humà –o un animal– ingereix el múscul amb el quist de la Trichina, aquesta és alliberada de l’interior del quist per l’acció dels àcids gàstrics de l’estómac. Aleshores, pot romandre a l’intestí de la persona o bé viatjar cap a la musculatura. La infecció per la Trichina spiralis o trichinellosis pot començar a donar símptomes del tipus malestar abdominal, dolor muscular o febre. Casos més greus es tradueixen en arítmies per miocarditis, insuficiència cardíaca, encefalitis o pneumònia, i finalment la mort.
En tractar-se d’una malaltia zoonòtica està estrictament legislada i regulada. Cada un dels animals que es maten a l'escorxador són examinats i controlats pels veterinaris oficials per garantir-ne una consumició apta.
La congelació durant quatre setmanes no sempre destrueix el paràsit. És una bona mesura per prevenir la malaltia però no garanteix la seva eliminació. La resta de tècniques culinàries com l’assecat i el salat no maten el paràsit.

Potser també t'interessa: Les Zoonosis

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Dia Mundial dels Animals

El Dia Mundial dels Animals se celebra cada any el 4 d'octubre. Va néixer a Florència, Itàlia en 1931 en una convenció d'ecologistes. Aquest dia se celebra la vida animal en totes les seves formes i s'organitzen esdeveniments per tot el món. El 4 d'octubre va ser triat perquè és el dia de Francesc d'Assís, amant de la naturalesa i sant patró dels animals i del medi ambient.