L'inici de la tardor és
l'època de la brama del cérvol comú (Cervus elaphus). moment en què podem escoltar aquest fenomen
que any rere any es repeteix des de finals de setembre fins a meitats d'octubre.
Durant aquest curt període els mascles es disputen les femelles, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions
glandulars i d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta. Els mascles desenvolupen una intensa activitat, perquè no paren de perseguir-se i lluitar
amb la resta de mascles competidors, provocant-los també un desgast
notable al final de la temporada del zel.
Les banyes, que s'han estat
desenvolupant durant l'estiu, adquirint grandària, longitud i nombre de
puntes a mesura que avança l'edat de l'exemplar, ara a la tardor perden
la pell protectora que les recobreix (el vellut), perquè els mascles mateixos s'encarreguen
de fer desprendre fregant el cap contra els troncs dels arbres, i deixant així la seva petjada. Les demostracions de poder dels mascles inclouen les brames i lluites
rituals, en les quals utilitzen la seva cornamenta. Els territoris preferits són
lògicament on saben que les femelles han de beure o alimentar-se. Durant tota aquesta època de reproducció, els mascles no s'alimenten i passen tot el dia lluitant
entre ells o copulant amb les femelles que hagin "guanyat", de manera que no és
estrany que molts morin de fam i pur esgotament si l'any ha estat dolent i no
han acumulat reserves suficients. Això sol afectar en major
mesura als individus joves, que solen acabar l'estació sense reproduir,
derrotats per animals de més edat i força. De vegades, dos mascles queden enganxats per les banyes de tal manera que moren per no aconseguir separar-se. A causa d'això, l'esperança de
vida mitjana per als mascles d'aquesta espècie és de només 5 o 6 anys, (als que els va bé poden arribar als 20 anys).
Hi ha mascles més joves i individus més dèbils o pacífics, que s'esperen fins al
final de la brama (moment en què els exemplars dominants estan molt desgastats)
per cobrir alguna femella tardana. Cal tenir en compte que el zel de les
femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores cadascuna. Si
no es produeix la fecundació, la femella torna a ovular 18 dies després. Cap a
mitjans d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles
són lliures per abandonar els harems i tornar-se a ajuntar amb d'altres femelles
fins a la tardor següent.
Les femelles prenyades
pareixen una cria, rarament dues, 8 mesos després, al començament de l'estiu
entre els mesos de maig i juny. Els cervatells poden aixecar-se i seguir a la
seva mare poc després de néixer, però ella els amaga entre la vegetació del
bosc on regularment acut per alletar-los, cosa que fan fins als 3 mesos. Als 2
anys les femelles ja són adultes, mentre que els mascles aconsegueixen la
maduresa passats els 3, i encara trigaran un parell d'anys més a poder vèncer la resistència dels
veterans i apariar-se.
Curiosament, les banyes protagonistes de
les lluites de la brama, són una característica pròpia dels cèrvids actuals, ja
que els seus avantpassats més remots no en tenien. La consecució
d'aquestes astes és un estrany cas evolutiu, ja que els cérvols la desgasten i
renoven anualment, el que suposa un gran esforç metabòlic. Per què un cop
assolida aquesta magnífica banya, l'animal no la manté és un enigma encara sense resoldre i, des del punt de vista
energètic, constitueix un clar malbaratament, cosa poc habitual en el regne
animal. La pèrdua i renovació de les banyes es produeix entre març i
abril. Pocs dies després, comença a créixer la nova banya, fet que suposa un
esforç per al cérvol que, durant els quatre o cinc mesos de formació, ha de
assimilar quilos de sals càlciques i fosfòriques. Les banyes creixen
recobertes d'una pell molt vascularitzada i sedosa anomenada vellut. El mes de
juliol, la banya arriba a la seva mida màxima i l'alt nivell de testosterona a
la sang fa que el vellut es quedi sense irrigació sanguínia i, per tant, mori, així l'animal es frega sense tacte contra els arbres. Les femelles
no disposen de banyes.
El millor moment del dia per observar la brama i les lluites dels
mascles són les primeres hores del dia i al capvespre.
·
Primer de tot cal tenir en compte que ens trobem en un
moment vital per a l'espècie i per tant haurem d'extremar les precaucions per
tal de NO INTERFERIR en l'activitat d'aquest ungulat.
·
Procurar sempre d'anar en el silenci més absolut.
·
Circular sempre per les pistes principals i NO LES ABANDONEM
per acostar-nos als animals, per què notaran la nostra presència, deixaran de
bramar i fugiran.
· Busquem un punt on sapiguem que hi ha una elevada
activitat de brama i realitzem pacientment una espera en silenci, d'aquesta forma serà més
probable que fem alguna observació interessant.
·
Portem prismàtics i telescopi terrestre per facilitar
l'observació. També podem dur una guia d'identificació d'ocells i de
mamífers, sempre és distret aprendre d'altres animals mentre esperem.
·
És important disposar d'un vehicle tot terreny per
realitzar segons quins recorreguts.
· No cal fer una crida al civisme per tal que les
activitats que s'hi duen a terme siguin sostenibles amb el medi natural.
· Es recomana anar amb un guia especialitzat en el terreny.
