dijous, 21 de març del 2019

Intoxicacions en mascotes

Un dels motius pel quals es va al veterinari són les intoxicacions. Les intoxicacions, en general, solen ser amb caràcter d’urgència ja que està compromesa la vida d’un animal. Per general, els gossos solen estar més afectats que els gats. El primer que s’ha de fer davant d’una intoxicació es trucar al veterinari. Expliqueu els símptomes o què li ha passat perquè us pugui aconsellar en els primers instants i què cal fer. Hi ha vegades que podem veure a l’animal com s’empassa el tòxic. D’altres vegades no ho hem vist però detectem que a l’animal li comencen a aparèixer símptomes clínics d’estar al davant d’una intoxicació.
Un dels primers consells a fer si hem vist que l’animal s’ha empassat alguna substància tòxica és fer-lo vomitar perquè tregui bona part del tòxic. Després cal acudir ràpidament al  veterinari. Hi ha dues maneres ràpides de provocar un vòmit. La primera seria fer-li empassar aigua oxigenada que no és tòxica i el seu gust i la seva irritació a l’estómac provoca que l’animal vomiti en qüestió de minuts. La segona seria donar-li de veure aigua amb molta sal.
Una de les intoxicacions més freqüents són per warfarines o cumarines, els anomenats mata-rates. El seu bon gust i la seva bona olor fan que siguin molt atractives per a un gos. Si hem pogut detectar que s’ha empassat el mata-rates tenim moltes probabilitats que l’animal no pateixi cap complicació administrant l’antídot corresponent. Els mata-rates provoquen la inhibició dels factors de coagulació que condueix a hemorràgies generalitzades. El problema rau quan no hem vist que l’animal s’ha empassat el mata-rates. Quan ja presenta els símptomes d’hemorràgies hi ha poques probabilitats de contrarestar la simptomatologia i desencadena la mort de l’animal.


Una altra intoxicació és produïda per organofosforats, una àmplia família de substàncies utilitzades com a herbicides o en molts productes de neteja i desinfecció. Els símptomes comencen a aparèixer als pocs minuts o com a màxim a una hora després de la ingesta. Solen presentar tremolors, salivera excessiva i diarrees. L’animal necessita sèrum per a estabilitzar-lo i l’administració de l’antídot corresponent.
Una tercera intoxicació freqüent són els fàrmacs. Accidentalment l'animal pot empassar-se una caixa de medicaments i que aquests, pel tipus o la quantitat, puguin ser nefastos. El veterinari us aconsellarà què cal fer segons el fàrmac que ha pres. Així doncs, davant una sospita d’una intoxicació, una actuació ràpida pot, en moltes ocasions, salvar la vida d’un animal.




dijous, 7 de març del 2019

Col·lapse traqueal


El col·lapse traqueal és una malaltia crònica progressiva i d'origen congènit, com a resultat del defecte o afebliment dels cartílags traqueals, la qual cosa provoca que s'estrenyi l'espai pel qual passa l'aire cap als pulmons. Es presenta amb major freqüència en gossos de raça petita i miniatura, especialment en el Yorkshire Terrier.
La tràquea és una estructura tubular encarregada de permetre el flux d'aire des de l'exterior fins als pulmons, i viceversa, durant el procés de respiració. Els anells de cartílag al llarg de la tràquea li donen estructura i mantenen oberta la via aèria.
Quan es produeixen canvis en el cartílag dels anells traqueals dóna com a resultat el col·lapse traqueal, causant obstrucció, inflamació, augment de la secreció de moc i congestió en les vies respiratòries.

Símptomes del col·lapse traqueal
Els gossos amb aquesta afecció solen presentar:
    Tos seca
    Dispnea
    Cianosis
    Arquejades no productives o vòmit
    Síncope
    Major sensibilitat traqueal
    Intolerància a l'exercici
    Hepatomegàlia

Aquests signes poden veure's exacerbats per altres factors com: obesitat, infeccions respiratòries, cardiomegalia o edema pulmonar. Els gossos amb aquesta malaltia tenen dificultat en respirar estant en repòs, empitjorant quan estan excitats i després de fer exercici.
Existeixen dos tipus de tractaments per a aquesta patologia, el tractament simptomàtic o conservador i el tractament quirúrgic.

El primer, el tractament simptomàtic, és el que s'aplica per norma general en els col·lapses de graus I, II i III i busquen alleujar la simptomatologia que presenta l'animal i millorar la seva qualitat de vida.

El tractament mèdic és pal·liatiu, no curatiu. Requereix l'ús de broncodilatadores, antitusius, antiinflamatoris, antibiòtics i sedants; segons les necessitats de cada cas.

La cirurgia es recomana només quan el gos ha arribat al grau 4 de la malaltia, considerat el pitjor. No obstant això, no tots els pacients poden ser enviats al quiròfan, dependrà de cada cas si aquesta és o no una opció vàlida. Amb la intervenció quirúrgica es busca reconstruir la forma de la tràquea, i fins i tot es pot recórrer a la col·locació d'una pròtesi o d'implants endotraqueals per a millorar la funció respiratòria.

Com el col·lapse traqueal empitjora amb el temps, la qual cosa impedeix a l'animal rebre la quantitat d'oxigen que necessita, és comú que arribi a desenvolupar altres malalties, com la bronquitis, traqueítis, o fins i tot que aparegui hipertensió pulmonar, la qual cosa a la llarga pot derivar en una insuficiència cardíaca.

Com puc ajudar el meu gos?
No obstant això, per a evitar l'aparició d'una tos més freqüent i un empitjorament del quadre; hem de controlar els factors agreujants.
– Controlar el pes
– Evitar irritants inhalats (com el tabac)
– Evitar l'ús de collarets, canviar als arnesos de cos.
– Evitar en la mesura que sigui possible infeccions respiratòries, com la Infecció per bordetella spa. (Tos de les gosseres) amb una correcta vacunació.
– Mantenir una correcta hidratació de les vies respiratòries. Mantenint la hidratació de l'ambient amb humidificadors i ficant a l'animal en el bany durant les dutxes calentes.
– Evitar l'estrès, en la mesura que sigui possible.