Els gossos de raça són propensos a patir una sèrie d'inconvenients segons les característiques de cada raça. Això és una conseqüència de les modificacions antinaturals que els humans els hem anat imposant durant generacions sense poder rectificar-se naturalment. Uns pares braquicèfals, per exemple, els fem criar únicament per l'estètica de morro xato, però no tenim en compte que els cadells també hereden els problemes respiratoris dels pares. El que hauria evitat l'evolució natural.
1- Siberian Husky -Trastorns autoimmunitaris
Són una raça que sembla estar predisposada a patir una
varietat de trastorns autoinmunitaris, molts dels quals afecten tant a la pell com als ulls. Causa úlceres i pèrdua del cabell, sovint a la cara, i pot conduir a
problemes oculars com el glaucoma i les cataractes. També poden arribar a patir atacs d'epilèpsia.
2- Bulldog - Problemes respiratoris
Com tots els gossos braquicèfals (creats amb aquestes característiques
facials: orificis nasals petits, el paladar tou allargat i la tràquea estreta) pot patir problemes respiratoris. Els roncs poden conduir a una emergència
potencialment mortal si l'animal es sobrecalenta o es cansa. Per això és
important mantenir el bulldog fresc a l'estiu i limitar l'exercici físic
(ja que s'esforça en excés per poder respirar amb normalitat).
3- Pug/Carlino/Boston Terrier - Problemes dels ulls
Amb les seves cares planes i ulls protuberants, aquest
tipus de races estan en risc de problemes oculars. El més greu és l'ull esclatant
fora de la seva òrbita. Cosa que pot succeir quan es produeix un accident o una
baralla amb un altre gos. En aquest cas, cobrirem l'ull amb un drap humit i anirem d'urgència al veterinari, que potser podria posar l'ull altra vegada al seu lloc,
(encara que la visió dependrà de la gravetat dels danys). Un altre dels problemes
oculars és l'ull de la cirera, que se'n diu (quan la glàndula que produeix llàgrimes "surt"
de darrere de la tercera parpella del gos). Es diu ull de cirera perquè la
glàndula és de color vermell rodó i brillant (es pot reparar amb cirurgia). A
més també estan en risc per a l'ull sec, cataractes, i entropi (un problema en
les parpelles).
4- Pastor Alemany: La displàsia de maluc, i torsió d'estómac
Moltes races grans són propenses a la displàsia de maluc, de les quals la més comuna és aquesta. En
la displàsia de maluc, la bola de l'articulació i la presa no s'ajusten
correctament, cosa que causa dolor, artritis i problemes per caminar. Els pares
amb malucs no sans tenen més probabilitats de produir cadells amb malucs no sans.
La torsió d'estómac també és un problema freqüent i greu en el Pastor alemany.
La torsió d'estómac també és un problema freqüent i greu en el Pastor alemany.
5- Llaurador Retriever: L’obesitat
Qualsevol gos pot arribar a tenir sobrepès, però aquests en són
especialment propensos. I com amb la gent, l'obesitat està vinculada a
problemes de salut. Necessiten exercici diari vigorós. És una raça que acostuma
a estar constantment demanant més menjar. Tractem de donar-li pastanagues
crues, mongetes verdes, pomes... tot i que la prevenció és més fàcil que la pèrdua
de pes, el millor és consultar amb el veterinari sobre un pla de dieta que
sigui adequat.
8- Boxer - Càncer
Es troben en major risc de certs tipus de càncer, incloent
limfoma i tumors de mastòcits. El limfoma és el càncer dels ganglis limfàtics i
els tumors de mastòcits són un tipus de càncer de pell. En tots dos casos, el
càncer sovint es nota com un nòdul inusual. Tots dos tipus de càncer poden ser curables,
però és important detectar-los a temps. Així que comprovem-ho regularment amb
la recerca de nòduls.
9- Dachshund - Esquena
A causa dels seus cossos llargs, els anomentas “gos salsitxa”
tenen un major risc de sofrir lesions a l'esquena i altres problemes de la
columna vertebral del disc. El millor és mantenir-lo en un pes saludable.
L'excés de pes posa pressió sobre l'esquena. També limitem pujar escales i
saltar per sobre dels mobles, ja que també pot posar l'esquena en tensió.
10- Cocker Spaniel - Infeccions d’oïda.
Els gossos d’orelles peludes són propensos a les infeccions
freqüents de l'oïda. La millor manera de prevenir les infeccions és netejar-les
cada dues setmanes i, ocasionalment, donar la volta a les orelles cap a enrere
per deixar que "respirin". També retallar qualsevol pèl que creixi en
la part inferior de les orelles amb tisores per ajudar a mantenir els canals
auditius secs . Reduir al mínim la freqüència de les infeccions d'oïda també
pot prevenir problemes majors en el futur. Aquesta raça té tendència a patir
sordesa i pèrdua de visió quan arriba a la vellesa, que pot arribar a tenir
conseqüències en el caràcter de l’animal, tornant-lo més esquerb.
11- Caniche - Glaucoma
Són una de les poques races que corren el major risc per a
aquesta malaltia ocular greu. El glaucoma és una acumulació de líquid en l'ull,
la qual cosa fa pressió, dolor i finalment ceguesa. Al principi, el glaucoma
pot ser tractat amb medicaments. No obstant això, l'eliminació i la cirurgia de
l'ull afectat pot ser necessària.
12- Chihuahua - Col·lapse traqueal
Fa un soroll com si toqués la botzina quan s'excita? pot
tenir un col·lapse traqueal - un problema comú en les races més petites. Amb un
col·lapse de la tràquea, el cartílag que normalment és a via lliure s’afebleix,
per la qual cosa la tràquea s’aplana. Alguns gossos van tota la seva vida amb
el col·lapse de tràquea i no tenen cap problema, mentre que altres requereixen
medicaments. En casos severs, la cirurgia pot ser necessària per “apuntalar” la
tràquea a via lliure.
13- Pomerania – Pèrdua excessiva de pèl
L’alopècia glàndula adrenal X provoca la pèrdua del cabell. L'alopècia
X, en general, comença quan és jove. L'esterilització o castració sovint fa que el pèl torni a créixer (la
pèrdua de cabell és causada per un excés de producció de les hormones sexuals).
Els suplements de melatonina també poden ajudar.
14- Gran Danés-Torsió d’estómac
Les races grans com el Gran Danès es troben en major risc
de dilatació gàstrica i el vòlvul o la inflor. Aquesta és una condició
potencialment mortal que es desenvolupa quan l'estómac s'omple de gas i després
es torça, atrapant aliments i gas en l'estómac. Baixa el ritme del gos,
panteixant i bavejant en excés havent dinat, portem-lo al veterinari
immediatament. La torsió d’estómac es pot corregir amb cirurgia, però pot ser
mortal si no es tracta ràpidament.
15- Collie - Ulls
Es pot veure afectat per un grup de problemes oculars relacionats
coneguts com a "Ull de Collie”, que afecta a la retina i el nervi òptic.
Els casos lleus poden no afectar a visió del gos en absolut, però els casos moderats
a greus poden conduir a la ceguesa. No existeix un tractament per a l'Ull de Collie,
tot i que és bastant generalitzat entre les races que es veuen afectats
(Border Collie, Dog Collie, Pastor Collie, etc).
16- Doverman - Cor
La cardiomiopatia dilatada (DCM) és una malaltia greu del cor
en la qual les càmeres del cor s'estiren i no bombegen sang eficaçment. Sovint,
els propietaris de gossos amb DCM no s'adonen que alguna cosa va malament fins
que és massa tard. A causa que DCM és tan comú en els Dobermans, molts
veterinaris suggereixen revisions anuals. Els medicaments poden regular el
ritme cardíac i millorar la capacitat del cor per bombar, però no hi ha cura
per la DCM.
Xè
17- Dàlmata - oïda i ronyó
Ela dàlmates són propensos a patir sordesa i sobretot problemes renals, que s'hauran de tractar un cop detectats, perquè no són evitables (les pedres als ronyons aparèixen sense causa justificada, que no sigui la genètica). Aquests són els principals problemes, tot i que també sovint hi ha la malaltia del colze, en què l'animal pateix un moviment articular que li produeix dolor, i altres malaties minoritàries de les parpelles, o problemes de la pell com al·lèrgies o fongs.
Xè
