dimarts, 23 de maig del 2017

Fer el camí de Sant Jaume amb gos

La preparació:
El primer i més important per fer el camí de Sant Jaume amb gos és estar preparats. Deixant enrere l’òbvia i necessària bona preparació física, en el cas dels gossos és exactament el mateix (hi ha qui pensa que un animal no pateix, no es cansa o no té “agulletes”).
Si el nostre amic no està acostumat a fer esport, o fins i tot així, un parell de mesos abans de començar la peregrinació, hem de portar-lo a fer llargues caminades.
Lògicament per temes laborals no tots podem passar-nos el dia de caminada, o sigui que us explico una manera: sortim a primera hora del matí a caminar a pas ràpid durant aproximadament una hora, d'aquesta manera aconseguim fer uns 7km abans d'arribar a casa. A última hora de la tarda sortim més estona, entre 1 hora i mitja i 2 hores (segons la nostra disponibilitat), en 2 hores caminant ràpid podem recórrer 15 km. D'aquesta manera tan senzilla el gos recorre tranquil·lament uns 22km. Una altra opció per qui tingui menys temps, és sortir a córrer amb el gos, en menys temps podem recórrer molt més espai.
També és molt important preparar els seus coixinets, no entrenem el nostre amic caminant sempre per zones verdes, deixem que corri per pista de terra, pedres o calçada, ha d'endurir-los al màxim. No obstant això, hi ha productes per endurir els coixinets dels gossos i fins i tot botes. També podem donar-li unes vitamines 10 dies abans de començar la peregrinació.
Com a mínim una setmana abans de començar el camí, desparasitem el nostre amic de paràsits interns, i sobretot posem-li una pipeta antipuces i un collar antipaparres i antileishmania resistent a l'aigua.
És important que portem un xuvasquero per al gos o almenys una tovallola d'assecat ràpid (és poc pesada i ocupa poc espai).
En etapes on no hi hagi rius o fonts, portem suficient aigua pels dos.

Cures especials en ruta:
Una vegada en ruta, si el gos està ben preparat ens sorprendrà amb l'alegria que ens seguirà cada dia d'excursió. Ho passarà genial, però també hem de seguir algunes pautes per evitar disgustos.
En zones on passem a prop una carretera no oblidem lligar-lo o controlar-lo amb molta atenció.
En arribar a pobles on pugui haver-hi altres gossos lliga’l al teu costat.
Si fa una calor excessiva, mulla’l cada poc temps.
És importantíssima la hidratació, el gos ha de beure molta aigua, tota la que vulgui, no deixis que passi sed.
En plena ruta, sobretot si fa calor, és probable que el teu amic no vulgui menjar, no t'espantis, potser sigui millor esperar a arribar a destinació, deixar que descansi i donar-li de menjar a última hora del dia, per exemple un parell d'hores abans que te’n vagis a dormir.
Felicita’l efusivament en cada final d'etapa i dóna-li unes manyagues de més. També és molt bo fer-li massatges a la columna i les potes per evitar cruiximent.

El menjar:
El més probable és que el teu amic es faci popular entre els pelegrins i tots li donin les seves sobres, també et donaran les sobres en alguns bars o restaurants... No passa res, però no és recomanable, ja que podria patir diarrees i sobretot tingues especial cura amb els ossos de pollastre, conill, etc, ja que poden astellar-se.
Si creus que no ha menjat suficient pots comprar petites llaunes de pollastre amb verdures, paté de bou, etc. per 1 o 2 dies. També hi ha pobles on venen petites bosses de pinso.

On dormir:Si no t'agrada deixar el teu amic dormint a la intempèrie, sol, lligat en un porxo o similar, la preparació de la ruta és essencial. Hi ha diverses opcions, albergs, cases rurals, hotels, pensions, etc. en cada etapa on et permetran dormir amb el teu company a l'habitació o bé et facilitaran un bon lloc on deixar-lo.
És important avisar amb antelació del dia que arribaràs, amb amabilitat no tindràs cap problema per trobar amants dels animals que puguin fer una excepció o et facilitin un bon lloc per al gos.

dijous, 18 de maig del 2017

l'epilèpsia en gats

Protegim el nostre amic de possibles lesions durant un atac

1.  Allunyem tots els objectes amb què es pugui copejar durant les convulsions, i busquem objectes tous contra els quals es pugui copejar sense fer-se mal.
2. No el toquem mentre convulsiona. Ell no té consciència de les seves accions i podria mossegar o esgarrapar fàcilment si algú s'hi apropa. L'única excepció és si el gat està en perill de caure, evidentment. Que podem allunyar-lo del perill embolcallant-lo amb una tovallola.
3. Eliminem qualsevol estimulació exterior. Millor fosc i en silenci. Fem que tothom surti de l'habitació. És normal patir i fins i tot plorar quan veiem el nostre amic patint un atac, però això no l'ajuda, tranquil·litzem-nos.
Apaguem la televisió o la ràdio.
Apaguem els llums.
Tanquem les cortines.
No caiguem en la temptació de parlar-li per tranquil·litzar-lo (sense voler, és una altra forma d'estimular-lo i és probable que li fem més mal que bé).

4. Si està en risc de caure, (per exemple, si té un atac mentre està dalt d'una finestra, balcó, taula...) usem un edredó, manta o una tovallola gran i gruixuda per cobrir-lo i després agafar-lo i protegir-nos de mossegades i esgarrapades accidentals).
Portem-lo a un lloc segur mantenint-lo embolicat amb la tovallola: un lloc obert i pla, i deixem-lo amb molta cura. Assegurem-nos que el seu cap estigui descobert perquè pugui respirar i després allunyem-nos una mica.

 5. Un atac de mitjana dura de 2 a 3 minuts. Una vegada que el nostre amic es reincorpori, mantenim-lo dins de la casa perquè no surti a passejar i comuniquem la situació al nostre Centre Veterinari perquè ens aconselli. Ajudarem si li donem la descripció completa de l'atac. Amb aquest objectiu en ment, tractem d'anotar el moment en què comença i acaba de l'atac. Si tenim un mòbil en mà, no passa res si gravem un vídeo de l'atac perquè sigui de primera mà (ja que tampoc no el podem ajudar en res més).
Si aquest és el primer atac del nostre amic, haurem de revisar-lo i fer-li unes anàlisis de sang per investigar les causes subjacents.


Fem canvis en l'estil de vida del nostre amic felí

1. Plantegem-nos mantenir el nostre amic sempre dins de casa. Un gat amb epilèpsia que grimpa pels arbres o patrulla per fora és molt vulnerable als atacs en moments inoportuns (si perd el coneixement i cau d'una branca elevada, o en una zona perillosa, com al mig del carrer).
2. Donem-li a partir d'ara una dieta sense gluten si creiem que això l'ajudarà. Realment no hi ha cap evidència científica, però hi ha gats que han deixat de patir atacs quan se'ls ha canviat a una dieta sense gluten. Una teoria és que els anticossos antigluten actuen directament en el cervell i són bastant tòxics (contra els desencadenants dels atacs). Com que els gats són carnívors, potser no estan del tot preparats per tenir el blat en la seva dieta i, per tant, no tindrien anticossos contra el gluten. De totes maneres, tampoc no li farà cap mal canviar-li a una dieta completa i balancejada sense gluten, baixa en carbohidrats i alta en proteïnes.
3. Hauríem de programar cites amb el nostre Centre Veterinari cada tres mesos. Si el nostre amic experimenta atacs i li recepten medicaments, hem de considerar avaluacions veterinàries més freqüents que les d'un gat saludable. Especialment, és important que es realitzin exàmens de sang per assegurar-se que el fetge suporta bé el medicament.

Potser també t'interessa: L'estrès en gats
 

dimarts, 16 de maig del 2017

l'hàmster



com el trio? Hi ha dos tipus d'hàmster: l'hàmster daurat i l'hàmster nan (o xinès). L'hàmster daurat és més gran i normalment està disponible en força varietat de colors i variacions del pèl, mentre que l'hàmster nan és més petit i gairebé sempre el trobarem de color gris, blanc i una franja negra. No obstant això, la gran diferència entre els dos és que els hàmsters nans són més salvatges, mentre que els hàmsters daurats són més sociables. 
L’edat ideal per adoptar un hàmster és entre 4 i 7 setmanes d'edat, els adults és més difícil que es socialitzin amb nosaltres, i ens podríem endur més d'una mossegada (i tenen unes dentetes realment afilades). Un hàmster només mossega quan té por o quan se sent atacat. Procurem no agafar-lo, sinó que sigui ell que a poc a poc pugi i es posi a les nostres mans. Sempre vigilem de no tenir-les a gaire altura, ja que el nostre amic rosegador podria caure i lesionar-se greument.
Escollim un hàmster que es relaxi a la nostra mà, que vegem que es renta, i que sigui més aviat gros, d'ulls brillants, despert i que senti curiositat per nosaltres. NO en comprem més d'un. L'hamster és un animal molt territorial, i possiblement acabarien esbarallant-se fins el tràgic final d'un dels dos. 
Si dubtem entre mascle i femella (mai els dos! per evitar cries innecessàries), en edat adulta és més tranquil el mascle, ja que la femella pot tornar-se agressiva.
On viurà? podem comprar una gàbia (n'hi ha d'específiques per a ells, grans, d'al·lumini o plàstic, que fins i tot tenen pisos, tobogans, escales, rodes i altres centres d'activitats recreatives), també podem comprar un terrari, ideal si és més ample que alt, perquè així rep més ventilació, i crear-li diferents ambients naturals: amb terra, encenalls, troncs, pedres grosses, alguna cova, (imaginació al poder) que pugui escalar i baixar (vigilant sempre el perill i l'opció d'escapar-se). Hem de posar la seva llar en un lloc lluny de corrents d'aire i fora de la llum solar directa. Escollim un lloc de casa que sigui força central, on transitem per costum, així acostumem que ens vegi normalment, i no s'espanti cada vegada que hi hagi algú mirant-lo.
Com fem una llar acollidora i tranquil·la pel nostre amic? cobrim el sòl de la gàbia amb una capa d'encenalls secs (si es mullen poden descompondre's i provocar malalties). Els de fusta de pi són els millors, perquè són absorbents i no tòxics. Si es tracta d'un terrari, podem afegir un gruix de terra prou doble perquè el nostre amic hi faci forats i caus. Afegim encenalls, fenc o alfals (tendre, ja que si s'asseca és un material que podria punxar la fràgil pell del hàmster). No hi posem cotó! aquests rosegadors es posen tot el material a les galtes (com si fossin butxaques), i si s'empassa cotó, no el podrà digerir.
Necessitarà aigua, que li podem facilitar amb una ampolla especialitzada per a ells, que té una boca d'acer que permet que surti només l'aigua necessària, quan el nostre amic la prem amb el morro.
Un cop deixem el nostre amic a la seva nova llar, observem-lo, per saber quins racons li agraden. Sobretot descobrim quin lloc tria per fer les seves necessitats, ja que és un animal de costums, i sempre hi anirà (recordem que quan netegem la seva llar, un cop per setmana, hem de deixar part d'aquesta zona sense netejar, que mantingui l'olor, perquè ell relacioni aquest racó amb el seu wc, sinó pot ser que es perdi i en busqui d'altres, més difícil de localitzar). Netegem qualsevol residu de l'interior i afegim encenalls nets abans de tornar a posar l'hàmster.
Què menja? una mescla d'aliments preparada comercialment per hàmsters basat en fruits secs. Subministrem una petita quantitat de fruites (plàtans, raïms, poma) i verdures (pastanagues, espinacs, enciams, patates i el blat) tot l'any, que retirarem l'endemà de posar-li, perquè no es facin malbé. En introduir aliments nous, al principi donem-li porcions petites perquè el seu sistema s'hi acostumi.
No banyem al nostre amic. Els hàmsters es netegen. Si sentim que fa mala olor, és probablement procedent dels encenalls bruts, netegem la seva llar millor o més sovint.
Si marxem de casa més de tres dies, portem el nostre hàmster a algú que se'n pugui fer càrrec.

Comportament: Els hamsters són actius durant la nit. El millor moment per jugar amb ell o netejar la seva llar o és a la tarda-vespre o d'hora al matí. Al migdia els hàmsters prefereixen descansar sense ser molestats.
Si juguem diàriament amb el nostre hàmster jove manipulant-lo i recompensant una conducta tranquil·la amb vegetals, es farà de seguida amic nostre.
Els nens de tan sol 3 anys també poden ser bons propietaris d'hàmsters, però han de ser supervisats molt de prop a l’hora de manejar el seu amic i tenir un adult que l'ajudi amb la neteja i cura.
Els hàmsters viuen entre 3 i 5 anys, segons cada cas.
Potser també t'interessa: - El meu amic cobai