La preparació:
El primer i més important per fer el camí de Sant Jaume amb gos és estar preparats. Deixant enrere l’òbvia i necessària bona preparació física, en el cas dels gossos és exactament el mateix (hi ha qui pensa que un animal no pateix, no es cansa o no té “agulletes”).
Si el nostre amic no està acostumat a fer esport, o fins i tot així, un parell de mesos abans de començar la peregrinació, hem de portar-lo a fer llargues caminades.
Lògicament per temes laborals no tots podem passar-nos el dia de caminada, o sigui que us explico una manera: sortim a primera hora del matí a caminar a pas ràpid durant aproximadament una hora, d'aquesta manera aconseguim fer uns 7km abans d'arribar a casa. A última hora de la tarda sortim més estona, entre 1 hora i mitja i 2 hores (segons la nostra disponibilitat), en 2 hores caminant ràpid podem recórrer 15 km. D'aquesta manera tan senzilla el gos recorre tranquil·lament uns 22km. Una altra opció per qui tingui menys temps, és sortir a córrer amb el gos, en menys temps podem recórrer molt més espai.
També és molt important preparar els seus coixinets, no entrenem el nostre amic caminant sempre per zones verdes, deixem que corri per pista de terra, pedres o calçada, ha d'endurir-los al màxim. No obstant això, hi ha productes per endurir els coixinets dels gossos i fins i tot botes. També podem donar-li unes vitamines 10 dies abans de començar la peregrinació.
Com a mínim una setmana abans de començar el camí, desparasitem el nostre amic de paràsits interns, i sobretot posem-li una pipeta antipuces i un collar antipaparres i antileishmania resistent a l'aigua.
És important que portem un xuvasquero per al gos o almenys una tovallola d'assecat ràpid (és poc pesada i ocupa poc espai).
En etapes on no hi hagi rius o fonts, portem suficient aigua pels dos.
Cures especials en ruta:
Una vegada en ruta, si el gos està ben preparat ens sorprendrà amb l'alegria que ens seguirà cada dia d'excursió. Ho passarà genial, però també hem de seguir algunes pautes per evitar disgustos.
En zones on passem a prop una carretera no oblidem lligar-lo o controlar-lo amb molta atenció.
En arribar a pobles on pugui haver-hi altres gossos lliga’l al teu costat.
Si fa una calor excessiva, mulla’l cada poc temps.
És importantíssima la hidratació, el gos ha de beure molta aigua, tota la que vulgui, no deixis que passi sed.
En plena ruta, sobretot si fa calor, és probable que el teu amic no vulgui menjar, no t'espantis, potser sigui millor esperar a arribar a destinació, deixar que descansi i donar-li de menjar a última hora del dia, per exemple un parell d'hores abans que te’n vagis a dormir.
Felicita’l efusivament en cada final d'etapa i dóna-li unes manyagues de més. També és molt bo fer-li massatges a la columna i les potes per evitar cruiximent.
El menjar:
El més probable és que el teu amic es faci popular entre els pelegrins i tots li donin les seves sobres, també et donaran les sobres en alguns bars o restaurants... No passa res, però no és recomanable, ja que podria patir diarrees i sobretot tingues especial cura amb els ossos de pollastre, conill, etc, ja que poden astellar-se.
Si creus que no ha menjat suficient pots comprar petites llaunes de pollastre amb verdures, paté de bou, etc. per 1 o 2 dies. També hi ha pobles on venen petites bosses de pinso.
On dormir:Si no t'agrada deixar el teu amic dormint a la intempèrie, sol, lligat en un porxo o similar, la preparació de la ruta és essencial. Hi ha diverses opcions, albergs, cases rurals, hotels, pensions, etc. en cada etapa on et permetran dormir amb el teu company a l'habitació o bé et facilitaran un bon lloc on deixar-lo.
És important avisar amb antelació del dia que arribaràs, amb amabilitat no tindràs cap problema per trobar amants dels animals que puguin fer una excepció o et facilitin un bon lloc per al gos.
Xè
