Els periquitos són aus originàries d'Austràlia.
Encara que depèn de molts factors, la seva mitjana de vida en llibertat és de deu o dotze anys. Solen ser aus que s'adapten ràpidament a la vida entre humans, però són gregaris i necessiten i gaudeixen de viure en comunitat. Tenen el sistema immunològic bastant fràgil i requereixen d'una cura constant, ja que el nostre clima no és del tot adaptat al seu hàbitat natural. Pateixen de diverses malalties, moltes de les quals poden prevenir-se si vigilem de prop la seva alimentació i higiene.
És fonamental determinar a temps qualsevol patiment, ja que de forma instintiva tendeixen a amagar els símptomes per no ser marginats pels seus companys. El més aconsellable és que si notem que el nostre amic presenta alguna conducta anormal, consultem al més aviat possible amb un professional ja que les malalties progressen ràpidament en aquest tipus d'aus.
Aquests són alguns dels signes més freqüents que hem d'observar, els quals podrien alertar-nos:
- menja o beu menys o més del normal
- pèrdua o augment desmesurat de pes
- el seu plomatge es posa opac
- el seu ceri canvia de color
- manifesta poca activitat, no vola o panteixa després de fer-ho;
- respira amb dificultat
- li ploren els ulls o els manté molt temps tancats
- evita el contacte amb els seus companys o són ells qui el rebutgen
- els seus excrements canvien de color.
- menja o beu menys o més del normal
- pèrdua o augment desmesurat de pes
- el seu plomatge es posa opac
- el seu ceri canvia de color
- manifesta poca activitat, no vola o panteixa després de fer-ho;
- respira amb dificultat
- li ploren els ulls o els manté molt temps tancats
- evita el contacte amb els seus companys o són ells qui el rebutgen
- els seus excrements canvien de color.
El més important és que si observem alguna cosa estranya en el periquito no esperem per portar-lo al veterinari, ja que normalment quan es manifesten canvis és perquè la dolència ja és avançada.
Algunes de les malalties dels periquitos:
Asma: caracteritzada per una dificultat al moment de respirar. És una mica delicada de guarir, però no és letal.
Bronquitis: produïda per pols de calç, gasos tòxics i gèrmens. Les aus romanen sense moure's amb els ulls tancats, i tenen dificultat per respirar. També perden la gana.
Catarro de pit: Es manifesta quan l’au presenta un color morat, perd la gana i les plomes les manté estarrufades. La malaltia dura de 3 a 5 dies i llastimosament és incurable.
Catarro gastro-intestinal: La causa principal d'aquest mal és la mala qualitat de les llavors que consumeixen. Perden totalment les ganes de menjar, la femta és tova i ell es veu trist.
Còlera: S'enrotllen i encongeixen sense moure's, tenen diarrea i no mengen.
Malaltia del Son: Els ulls es posen llagrimosos i romanen amb els ulls tancats, amb molta son. Llastimosament no es guareix.
Epilèpsia: Es mostren inquiets i revolotegen per la gàbia en forma d'un atac. És incurable.
Restrenyiment: Els periquitos sofreixen de no poder defecar adequadament i fan esforços per fer-ho. L'enciam els ajuda a aquests problemes de restrenyiment.
Fractures: Són ruptures dels ossos. En general són a les potes o ales, és necessari que el vegi un veterinari.
Polls: Són petits paràsits que es posen sota les plomes de les aus. Normalment a causa d’una mala higiene.
Hem de tenir en compte que els nostres petits animalons també poden patir de:
Malenconia: Senten solitud. Si és mascle i li posem un acompanyant, la malenconia desapareix. Si és femella ha de ser exclusivament un mascle, (si també fos femella podria atacar-la i provocar-li la mort).
Perquè no tingui cap d'aquestes malalties hem de cuidar-lo i observar constantment qualsevol canvi.
Xè
