La piometra canina és una greu malaltia bacteriana (fatídica si no és tractada a temps) que afecta l'aparell reproductor femení; és per això que NOMÉS es produeix en les gosses que no estan esterilitzades. Consisteix en una infecció severa de l'úter, provocada per la intrusió i colonització de bacteris que, un cop dins l'uter, produeixen una gran quantitat de pus.
Aquesta infecció de l'úter pot derivar en una piometra de coll obert o de coll tancat. En el primer cas, el pus serà expulsat a través de la vagina i en el segon cas, en estar tancat, la secreció de pus que es produeix dins de l'úter no pot sortir i s'hi acumula.
La piometra també pot produir-se en gates, però és menys usual. Acostuma a aparèixer en gosses (no esterilitzades) que superen els 6 anys, encara que també hi ha un percentatge mínim de femelles joves.
Com es produeix la piometra en les gosses?
Quan les gosses estan en el període del zel, el coll de l'úter s'obre i els bacteris poden entrar amb facilitat a través de la vagina. Una vegada acabat el zel, s'inicia la fase del diestre, quan el coll de l'úter es torna a tancar, deixant els bacteris dins. Aquests canvis hormonals fan de l'úter l'hàbitat perfecte per al desenvolupament dels bacteris.
El més perillós d'una piometra és la seva simptomatologia tardana, ja que la colonització dels bacteris requereix temps, i la piometra canina sol mostrar els primers símptomes passats els dos mesos del seu inici (després de l'últim zel) quan desgraciadament ja està molt avançada.
Un altre factor a tenir en compte són els canvis hormonals en gosses que han pres algun tipus d'anticonceptiu, ja sigui via oral o intravenosa, d'avançada edat, amb zel irregular o femelles que sofreixen embarassos psicològics molt seguits. Aquest tipus de gosses tenen més probabilitats de contreure Piometra.
Símptomes de la piometra canina
Com sabem que nostra amiga ha contret la malaltia de la piometra? Perquè començarà a presentar una sèrie de símptomes que hem de detectar a temps i portar-la ràpidament al veterinari.
- Febre
- Supuració vaginal de pus i, en els casos més greus, acompanyada de sang
- no té gana
- Decaïment de l'ànim, apatia
- Es llepa la zona de la vagina contínuament
- Beu molta quantitat d'aigua
- Orina en excés
- Vòmits i diarrea
En piometres de coll obert la gossa no deixa de llepar-se la zona de la vagina a causa de la secreció de pus. En les de coll tancat, són més comuns la resta de símptomes, ja que la no expulsió del pus augmenta considerablement el malestar de la gossa.
Si la nostra amiga té algun d'aquests símptomes, no dubtem a portar-la al veterinari perquè li facin una revisió completa, ja que, si la piometra canina no es tracta a temps, és una malaltia mortal en qüestió d'hores/dies.
La solució és tant de caràcter preventiu com de caràcter d'urgència: practicar-li una ovariohisterectomia (extracció d'ovaris i matriu), amb la qual s'evita que aparegui per sempre aquesta greu malaltia (entre altres).
Aquesta infecció de l'úter pot derivar en una piometra de coll obert o de coll tancat. En el primer cas, el pus serà expulsat a través de la vagina i en el segon cas, en estar tancat, la secreció de pus que es produeix dins de l'úter no pot sortir i s'hi acumula.
La piometra també pot produir-se en gates, però és menys usual. Acostuma a aparèixer en gosses (no esterilitzades) que superen els 6 anys, encara que també hi ha un percentatge mínim de femelles joves.
Com es produeix la piometra en les gosses?
Quan les gosses estan en el període del zel, el coll de l'úter s'obre i els bacteris poden entrar amb facilitat a través de la vagina. Una vegada acabat el zel, s'inicia la fase del diestre, quan el coll de l'úter es torna a tancar, deixant els bacteris dins. Aquests canvis hormonals fan de l'úter l'hàbitat perfecte per al desenvolupament dels bacteris.
El més perillós d'una piometra és la seva simptomatologia tardana, ja que la colonització dels bacteris requereix temps, i la piometra canina sol mostrar els primers símptomes passats els dos mesos del seu inici (després de l'últim zel) quan desgraciadament ja està molt avançada.
Un altre factor a tenir en compte són els canvis hormonals en gosses que han pres algun tipus d'anticonceptiu, ja sigui via oral o intravenosa, d'avançada edat, amb zel irregular o femelles que sofreixen embarassos psicològics molt seguits. Aquest tipus de gosses tenen més probabilitats de contreure Piometra.
Símptomes de la piometra canina
Com sabem que nostra amiga ha contret la malaltia de la piometra? Perquè començarà a presentar una sèrie de símptomes que hem de detectar a temps i portar-la ràpidament al veterinari.
- Febre
- Supuració vaginal de pus i, en els casos més greus, acompanyada de sang
- no té gana
- Decaïment de l'ànim, apatia
- Es llepa la zona de la vagina contínuament
- Beu molta quantitat d'aigua
- Orina en excés
- Vòmits i diarrea
En piometres de coll obert la gossa no deixa de llepar-se la zona de la vagina a causa de la secreció de pus. En les de coll tancat, són més comuns la resta de símptomes, ja que la no expulsió del pus augmenta considerablement el malestar de la gossa.
Si la nostra amiga té algun d'aquests símptomes, no dubtem a portar-la al veterinari perquè li facin una revisió completa, ja que, si la piometra canina no es tracta a temps, és una malaltia mortal en qüestió d'hores/dies.
La solució és tant de caràcter preventiu com de caràcter d'urgència: practicar-li una ovariohisterectomia (extracció d'ovaris i matriu), amb la qual s'evita que aparegui per sempre aquesta greu malaltia (entre altres).
Xè
