dilluns, 30 de setembre del 2013

convivència entre gos i Comunitat de veïns


Els teus veïns es queixen del teu gos?
Resulta bastant comú que el nostre gos generi conflictes amb altres veïns a causa dels sorolls, les olors o la seva presència a les zones comunes. Existeix una normativa amb drets i deures.

Alguna llei impedeix tenir un gos en una comunitat de propietaris?
La Llei de Propietat Horitzontal recull tot el que concerneix a l'habitatge i les comunitats de propietaris i no prohibeix la tinença d'animals domèstics als domicilis particulars, encara que sí permet als ajuntaments limitar el nombre d'animals que poden tenir-se a casa. Així per exemple, quan en un habitatge hi ha quatre o més gossos s'ha de declarar la casa com a ‘nucli zoològic’. És un requisit per assegurar, després d'una inspecció pública, que el lloc compleix amb les condicions higiènicosanitàries imprescindibles.

La comunitat de veïns pot prohibir que un gos entri a viure a l'edifici?
Només en el cas que els estatuts de la comunitat recullin la prohibició expressa de tinença d'animals en tota la finca. No obstant això, és possible impugnar aquesta norma interna. De fet, hi ha jurisprudència sobre aquest tema on prevalen els drets individuals del propietari de l'animal. D'altra banda, tampoc no és possible modificar els estatuts d’una comunitat per prohibir l'existència d’animals a partir de l'arribada d'un nou veí amb gossos perquè, per a això, s'exigeix una junta de propietaris i unanimitat en la votació, i el nou veí lògicament votaria en contra.

I si és un pis llogat?

En aquest cas, el propietari de l'habitatge sí que té dret a prohibir l'entrada d’animals a la seva casa, però ha de fer-ho constar en el contracte de lloguer.

Quan es considera que un gos resulta una molèstia per a la comunitat?

Les ordenances de cada municipi regulen les condicions per a la tinença d'animals de companyia: exigeixen la documentació necessària, la identificació de l'animal, l'obligació de controlar la seva higiene, etc. Això es complementa amb les disposicions generals de la Llei de Propietat Horitzontal que inclou evitar en tot cas el desenvolupament de qualsevol tipus d'activitat molesta, insalubre, nociva, perillosa i il·lícita al domicili i a les zones comunes”.

Què passa si s'incompleixen les normes de convivència?
Si, per exemple, portem el gos sense corretja, deixem que bordi tota la nit, si no impedim que embruti o deteriori les zones comunes o no ens fem càrrec de la reparació, el president de la comunitat hauria d'enviar una notificació oficial perquè corregim aquest comportament. Si no ho fem, la junta de propietaris podria aprovar l'inici d'accions judicials i sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis. També, la comunitat pot demanar una intervenció administrativa a l'ajuntament perquè inspectors comprovin els fets denunciats i siguin ells els que s'encarreguin de fer complir les ordenances.
Una de les obligacions que tenim els propietaris d'un gos és la de no molestar els altres veïns amb qui es conviu. Cada persona té un grau diferent de tolerància amb els animals: n'hi ha que tenen por dels gossos i d'altres que no suporten pujar a l'ascensor amb ells. Però el respecte és fonamental per aconseguir una convivència fluïda amb els veïns. El propietari del gos és qui s'ha d'adaptar a aquestes circumstàncies. A l'ascensor, per exemple, si es coincideix amb una persona que té por del gos, la solució és cedir el pas a aquest veí.

Què s'entén per molèstia?
Les molèsties més habituals, i que més denuncien els veïns, són les que impedeixen el seu descans pels lladrucs constants. El lladruc d'un gos pot ser un fet puntual que, si es produeix en les hores diürnes, no suposa una molèstia. Ara bé, l'horari nocturn sí que exigeix i mereix les mínimes garanties de descans. La protecció del silenci dins del nucli urbà és competència dels ajuntaments. Això significa que són les administracions locals els qui s'han de fer càrrec de mesurar, controlar i gestionar el nivell sonor que suporten els ciutadans al seu terme municipal. Són aquestes les que, seguint les directrius europees, la legislació nacional i regional, a més dels consells de l'OMS, vetllen perquè es respectin els límits auditius, com ara els que causen els lladrucs.
Perquè un so sigui sancionable ha de superar uns límits d'intensitat concrets, que es mesuren en decibels (dB). L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que a partir de 65 dB l'orella comença a patir dany. De nit, l'OMS precisa no sobrepassar els 40 dB. El lladruc esporàdic d'un gos, però, no supera els límits permesos. Un soroll persistent, encara que no superi la barrera establerta per la norma de manera puntual, pot ser molt molest i hi ha ordenances municipals que sí que ho castiguen dins de les normes municipals específiques de tinença d'animals de companyia. Als tribunals i les audiències provincials, les condemnes per molèsties causades pels lladrucs del gos tampoc no són gens estranyes, i poden arribar als 5000 euros de multa per al propietari.

Consells per a garantir una situació de pau
Un gos borda per diversos motius i només cal entendre'ls. Ens hem de fixar si el nostre gos borda per estimulació ambiental (passa un gos pel carrer, sent un soroll provinent de fora, algú truca) sobretot no hem de reforçar els lladrucs. Si ens enfadem o li diem que no, només aconseguim que segueixi fent-ho, ja que borda per reforçar el que ha vist o sentit, i ho vol deixar palès.

Sempre amb energia tranquil·la i positiva:
Cridem-lo a venir usant un to alegre, com de pregunta, amb prou interès que el distregui del motiu que el fa bordar, un cop és al nostre costat i ha deixat de bordar, acariciem-lo.
Si segueix bordant, perquè ni ens escolta, ens apropem i l'agafem (si és petit, en braços) i tranquil·lament, sense enfadar-nos (encara que siguin les tres de la matinada i ens hagi despertat el seu lladruc) el portem al lloc més llunyà d'allà on hi havia el motiu dels lladrucs. Ens mantenim allà i quan vegem que es mostra tranquil i relaxat, l'acariciem.

dilluns, 23 de setembre del 2013

En què ens hem de fixar quan comprem pinso?

A l'etiqueta d'un sac de qualsevol pinso, els ingredients apareixen per ordre de quantitat, de major a menor. Per tant, si una etiqueta comença per: Cereals, carns, etc.. vol dir que l'ingredient més abundós és el cereal (blat normalment) i després la carn, seguit de la resta.

Hem de tenir en compte que no tots els pinsos que hi ha al mercat tenen una qualitat acceptable ja que no tots aporten els nutrients diaris que necessita el nostre gos. Abans de comprar el pinso per al nostre amic, és important que ens fixem bé en l’etiqueta ja que hi ha moltes diferències de qualitat.


En quines coses ens hem de fixar:





Aportació calòrica
És molt important que comprovem l’aportació calòrica, ja que entre diferents pinsos hi pot haver una variació de 200 a 300 kcal per cada 100 gr. (si la ració recomanada pel fabricant cobreix les necessitats diàries del nostre gos que varien en funció del seu pes i l’activitat física). S’ha comprovat que molts pinsos no arriben a satisfer aquesta necessitat i això vol dir que no quedarà satisfet i menjarà el doble per cobrir-les. Un bon pinso és el que amb poca quantitat ja obté tot el que el seu cos necessita.
Residu mineral
Tot i que és normal que els pinsos tinguin contingut residual de minerals, quan la quantitat és elevada pot significar que s'han utilitzat ingredients de poca qualitat com peles de cereals en lloc del gra o una farina feta de becs, potes i plomes de pollastre en lloc de carn.
Fibra
La fibra és molt convenient ja que té un efecte saciant i ajuda al trànsit intestinal. En general els pinsos solen tenir entre un 1% i 3% de fibra. Quan la proporció és superior només enganya la gana, i fa que el nostre amic faci les caques més toves. I quan és inferior és insuficient.





Hidrats de carboni
Encara que per una correcta alimentació  no són imprescindibles, són un dels principals components del pinso que provenen dels cereals. Tot i així, hem d’evitar els productes els quals l'aportació calòrica provingui en més del 60 % dels hidrats de carboni.




Proteïnes
Tot i que els gossos no són estrictament carnívors, necessiten aliments rics en proteïnes. Normalment la quantitat de proteïnes que porten els pinsos industrials sol ser acceptable, però tot i així, quan s’analitza la qualitat d’aquestes proteïnes ens adonem que moltes vegades són de molt mala qualitat ja que prové d'ossos i tendons i no tenen aminoàcids essencials o porten massa col·lagen, que és una proteïna animal de baixa qualitat.

Grasses
Quanta més grassa tingui un aliment, més apetitosa serà per al nostre amic, però la quantitat adequada d’aquest element ha d’estar entre el 5% i el 20 %. Massa quantitat produeix obesitat i si n'hi ha poca farà que sigui poc apetitós pel nostre amic. És important que la grassa utilitzada sigui de bona qualitat per garantir un bon estat de la pell i el pèl del gos.

Minerals
Hi ha diferents productes amb quantitats inadequades de minerals. Alguns tenen excés de calç que pot provocar càlculs renals o estrenyiment a part d’afavorir problemes articulars i de creixement.

Vitamines
És important fixar-se que continguin vitamines A, E i D. La vitamina E és un antioxidant natural essencial per a la prevenció d’alteracions immunològiques, de reproducció de la pell i de la musculatura.
Potser també t'interessa: La nutrició animal