Els teus veïns es queixen del teu gos? Resulta bastant comú que el nostre gos generi conflictes amb altres veïns a causa dels sorolls, les olors o la seva presència a les zones comunes. Existeix una normativa amb drets i deures.
Alguna llei impedeix tenir un gos en una comunitat de propietaris?
La Llei de Propietat Horitzontal recull tot el que concerneix a l'habitatge i les comunitats de propietaris i no prohibeix la tinença d'animals domèstics als domicilis particulars, encara que sí permet als ajuntaments limitar el nombre d'animals que poden tenir-se a casa. Així per exemple, quan en un habitatge hi ha quatre o més gossos s'ha de declarar la casa com a ‘nucli zoològic’. És un requisit per assegurar, després d'una inspecció pública, que el lloc compleix amb les condicions higiènicosanitàries imprescindibles.
La comunitat de veïns pot prohibir que un gos entri a viure a l'edifici?
Només en el cas que els estatuts de la comunitat recullin la prohibició expressa de tinença d'animals en tota la finca. No obstant això, és possible impugnar aquesta norma interna. De fet, hi ha jurisprudència sobre aquest tema on prevalen els drets individuals del propietari de l'animal. D'altra banda, tampoc no és possible modificar els estatuts d’una comunitat per prohibir l'existència d’animals a partir de l'arribada d'un nou veí amb gossos perquè, per a això, s'exigeix una junta de propietaris i unanimitat en la votació, i el nou veí lògicament votaria en contra.
I si és un pis llogat?
En aquest cas, el propietari de l'habitatge sí que té dret a prohibir l'entrada d’animals a la seva casa, però ha de fer-ho constar en el contracte de lloguer.
Quan es considera que un gos resulta una molèstia per a la comunitat?
Les ordenances de cada municipi regulen les condicions per a la tinença d'animals de companyia: exigeixen la documentació necessària, la identificació de l'animal, l'obligació de controlar la seva higiene, etc. Això es complementa amb les disposicions generals de la Llei de Propietat Horitzontal que inclou evitar en tot cas el desenvolupament de qualsevol tipus d'activitat molesta, insalubre, nociva, perillosa i il·lícita al domicili i a les zones comunes”.
Què passa si s'incompleixen les normes de convivència?
Si, per exemple, portem el gos sense corretja, deixem que bordi tota la nit, si no impedim que embruti o deteriori les zones comunes o no ens fem càrrec de la reparació, el president de la comunitat hauria d'enviar una notificació oficial perquè corregim aquest comportament. Si no ho fem, la junta de propietaris podria aprovar l'inici d'accions judicials i sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis. També, la comunitat pot demanar una intervenció administrativa a l'ajuntament perquè inspectors comprovin els fets denunciats i siguin ells els que s'encarreguin de fer complir les ordenances.
Una de les obligacions que tenim els propietaris d'un gos és la de no molestar els altres veïns amb qui es conviu. Cada persona té un grau diferent de tolerància amb els animals: n'hi ha que tenen por dels gossos i d'altres que no suporten pujar a l'ascensor amb ells. Però el respecte és fonamental per aconseguir una convivència fluïda amb els veïns. El propietari del gos és qui s'ha d'adaptar a aquestes circumstàncies. A l'ascensor, per exemple, si es coincideix amb una persona que té por del gos, la solució és cedir el pas a aquest veí.
Què s'entén per molèstia?
Les molèsties més habituals, i que més denuncien els veïns, són les que impedeixen el seu descans pels lladrucs constants. El lladruc d'un gos pot ser un fet puntual que, si es produeix en les hores diürnes, no suposa una molèstia. Ara bé, l'horari nocturn sí que exigeix i mereix les mínimes garanties de descans. La protecció del silenci dins del nucli urbà és competència dels ajuntaments. Això significa que són les administracions locals els qui s'han de fer càrrec de mesurar, controlar i gestionar el nivell sonor que suporten els ciutadans al seu terme municipal. Són aquestes les que, seguint les directrius europees, la legislació nacional i regional, a més dels consells de l'OMS, vetllen perquè es respectin els límits auditius, com ara els que causen els lladrucs.
Perquè un so sigui sancionable ha de superar uns límits d'intensitat concrets, que es mesuren en decibels (dB). L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que a partir de 65 dB l'orella comença a patir dany. De nit, l'OMS precisa no sobrepassar els 40 dB. El lladruc esporàdic d'un gos, però, no supera els límits permesos. Un soroll persistent, encara que no superi la barrera establerta per la norma de manera puntual, pot ser molt molest i hi ha ordenances municipals que sí que ho castiguen dins de les normes municipals específiques de tinença d'animals de companyia. Als tribunals i les audiències provincials, les condemnes per molèsties causades pels lladrucs del gos tampoc no són gens estranyes, i poden arribar als 5000 euros de multa per al propietari.
Consells per a garantir una situació de pau
Un
gos borda per diversos motius i només cal entendre'ls. Ens hem de fixar si el nostre gos borda per estimulació ambiental (passa un gos pel carrer, sent un soroll provinent de fora, algú truca) sobretot no hem de
reforçar els lladrucs. Si ens enfadem o li diem que no, només aconseguim que segueixi fent-ho, ja que borda per reforçar el que ha vist o sentit, i ho vol deixar palès.
Sempre amb energia tranquil·la i positiva:
Cridem-lo a venir usant un to alegre, com de pregunta, amb prou interès que el distregui del motiu que el fa bordar, un cop és al nostre costat i ha deixat de bordar, acariciem-lo.
Si segueix bordant, perquè ni ens escolta, ens apropem i l'agafem (si és petit, en braços) i tranquil·lament, sense enfadar-nos (encara que siguin les tres de la matinada i ens hagi despertat el seu lladruc) el portem al lloc més llunyà d'allà on hi havia el motiu dels lladrucs. Ens mantenim allà i quan vegem que es mostra tranquil i relaxat, l'acariciem.
Xè
