dilluns, 16 de gener del 2017

Què fem davant una intoxicació?


L'important és actuar ràpid i equilibradament, sense caure en el pànic. També hem de saber que segons quin verí no actua a l’acte, però sí fulminantment. Per això la immediatesa de la supervisió professional d'un veterinari és indispensable en els casos d'intoxicació.
Són massa comuns les intoxicacions casolanes, ja sigui amb fàrmacs, aliments o altres productes que accidentalment o equivocadament prenen contacte amb el nostre amic. També existeixen altres, no accidentals, que són produïdes per persones irracionals i de males intencions, que busquen fer mal a animals indefensos.
El primer que cal és identificar què ha intoxicat al nostre amic. Per això cal ser conscients dels cosmètics o productes que podrien ser ingerits per l'animal. Hem de llegir l'etiqueta per telèfon i portar l'envàs al centre veterinari; per una atenció més ràpida, adequada i eficient.
Si el producte ha estat sobre la pell, eliminarem els excessos amb un bany d'aigua tèbia. Si es veiessin afectades les mucoses com ulls o boca, hem de rentar-les també abundantment amb aigua, diverses vegades.
Si el producte ha estat inhalat, haurem de mantenir el nostre amic molt ben ventilat durant tot el trajecte fins arribar al veterinari.
Si el producte ha estat ingerit, es pot intentar induir el vòmit, (donant-li a beure unes cullerades d'aigua amb sal o d'aigua oxigenada) sempre que es tingui plena certesa que ha ingerit un verí com raticida o molusquicida, o algun aliment tòxic, com la xocolata. Només hi haurà cert resultat d’èxit si han passat pocs minuts des de la ingesta i si l'animal es troba totalment conscient.
El que MAI NO HEM DE FER: és donar a beure grans quantitats de líquid, com l'aigua oxigenada o llet, ni clara d'ou, ni altres substàncies que moltes vegades es tracten com a “remeis casolans”, que encara podrien empitjorar-ho.
Quan el nostre amic està en un grau d'alteració de la consciència a conseqüència del tòxic, podria aspirar el líquid o el vòmit, generant una pneumònia per aspiració. Tampoc hem d'intentar fer-lo vomitar si sospitem que ha ingerit algun producte irritant o corrosiu, com clor, àcids o similars.
És de vital importància que el traslladem a un centre d'atenció veterinària el més ràpid possible, per seguir amb el procés de neutralització del tòxic, estabilització del pacient i posterior monitoratge de l'evolució clínica i de les seqüeles que pogués presentar.
Les intoxicacions més freqüents són:
- Aliments: Xocolata, Brots de tubercles, Ceba, algunes plantes.
- Medicaments d'humans: Ivermectina, Paracetamol, Ibuprofeno, etc.
- Rodenticides (mata-rates): Substàncies que interfereixen amb la normal coagulació de la sang i que, per tant, genera hemorràgies.
- Molusquicides (plaguicida de cargols): Generalment de color verd o blau, conté metaldehid.
- Etilenglicol: Contingut en substàncies anticongelants.
- Corrosius: Clor, Soda càustica, Àcids, etc.
- Organofosforados o clorats: Productes “insecticides” o “acaricides” que en contacte amb la pell, ja sigui en animals sensibles o a dosis prou altes, generen la toxicitat.
- Estricnina: Antic medicament (actualment prohibit) que s'utilitzava per controlar plagues i que massa vegades és utilitzat per intoxicar intencionadament animals.
- Verins “naturals”: de plantes, de cucs tan perillosos com la processionària, de granotes i altres amfibis o animals que desprenen toxicitats diverses.
Moltes intoxicacions casolanes passen per desconeixement o per errors que poden ser evitats si es compta amb una adequada assessoria preventiva o al moment de tractar, medicar o alimentar els nostres amics. Consultem sempre al Centre Veterinari.

I ja ho sabem: quan sortim a passejar no li traiem el ulls de sobre!

divendres, 13 de gener del 2017

La deshidratació del gat

L'aigua és essencial. Correspon a més d'un 80% de l'organisme. La deshidratació és un desequilibri de salut seriós que si no es tracta a temps pot acabar en mort.

Aigua en el seu menjar:
El pinso sec conté aproximadament 7% d'aigua, per això el gat beu més, perquè necessita afegir-ne a la seva dieta. En canvi el menjar de llauna conté aproximadament 75% aigua, per això no beu tant.
NOTA: Un gat pot sobreviure uns dies sense menjar (una setmana), però igual que nosaltres no pot viure sense aigua (màxim 48 hores).

Com es deshidrata? Quan el nivell de fluid està per sota del normal vol dir que el gat no està prenent aigua, o perd molt líquid (vòmits, diarrea o calor excessiva). Li pot succeir a qualsevol gat, però cal estar alerta amb: els gats sènior, gats amb problemes dels ronyons, amb càncer, hipertiroidisme o diabetis. Un gatet recent nascut deshidratat pot morir en un dia.

Símptomes de deshidratació:
• Letargia (son excessiva)
• Apatia (pèrdua de gana)
• Baixa freqüència cardíaca
• Falta d'elasticitat en la pell: Aquesta és la prova. Si aixequem la pell de darrere del coll i la deixem anar, i es queda amb la forma en què l'hem deixat o li costa de tornar a lloc, el gat està deshidratat. La pell ha d'estar prou hidratada per tornar al seu estat natural sense problemes.

Si el nostre amic presenta algun o varis d'aquests símptomes, és moment de portar-lo al Centre veterinari.

Tractament: està seriosament deshidratat, encara que li donem grans quantitats d'aigua no li retornarà la salut. Necessita nutrients que ha perdut amb el líquid i només el Centre veterinari pot fer-ho administrant-los per vena.

Prevenció: Cada gat té la seva preferència però per evitar la deshidratació la millor recomanació és:
Que tingui aigua neta SEMPRE. Canviem-la diàriament per assegurar-nos que és fresca, i omplim-li el bol fins dalt (els encanta).
• Netegem sovint el bol amb aigua i sabó per evitar que es desenvolupin bacteris.
• Per al gat difícil: Algun tipus de font on flueixi aigua constantment.
• El gel ajuda: Si el nostre gat s'està recuperant de diarrees o vòmits, donem-li glaçons o petites quantitats d'aigua. L'ajudarà a hidratar-se a poc a poc i no causar-li molèsties estomacals. Si en canvi el gat no vol beure, posa-li glassons de gel al seu bol d'aigua activarà la seva curiositat. També són efectius en èpoques de molta calor perquè l'aigua es mantingui fresca i a una temperatura agradable.
• Si el nostre amic viu fora de la casa assegurem-nos que tingui accés a un àrea segura amb aigua fresca sempre.