dijous, 23 de maig del 2013

El bany del gat

Hi ha la idea molt estesa que diu que els gats no són gens amics de l'aigua. Aquesta creença és certa… a mitges: Perquè si l'acostumem des de petit a l'aigua… en gaudirà molt.

El nostre amic pot aprendre a banyar-se com un hàbit. No obstant això, ha de ser realitzat en la fase de socialització del gatet, és a dir, entre el primer i segon mes de vida. En aquests mesos el gatet és receptiu a tots els ensenyaments de manipulació social que es vulguin impartir. A més és una activitat que reforça la relació entre el nostre amic i nosaltres, juntament amb el raspallat, les carícies i els jocs.

No tots els gats tenen por a l'aigua: molts no només juguen amb l'aigua, sinó que a més es mullen sols. Com a exemple una raça: els Turc Van, que viuen a la zona del llac Van (Turquia), l'aliment natural d'aquesta raça de gats són els peixos que ells mateixos pesquen al riu.
Abans de començar, hem de tenir clar que és important disposar de temps de sobres, una hora com a mínim, per poder gaudir del bany amb el nostre gat. També és convenient dialogar i acariciar-lo durant tot el procés per calmar-li l'ansietat.
- L'ambient ha de ser tranquil i si és possible, ha de ser la mateixa persona qui el banyi sempre.
- El bany es pot realitzar dins de qualsevol pila de la casa. Només requereix que el gat hi càpiga.
- Hem de tenir-ho tot preparat a mà (xampú, tovallola, assecador…) És important usar un xampú específic per a gats, no utilitzar qualsevol dels nostres.
- L'aigua ha de ser tèbia, a una temperatura d'uns 30 graus, i resulta convenient deixar córrer l'aigua abans de posar-li, a fi que l'animal ja associï soroll.
- Anem mullant el gat a poc a poc, al principi amb la mà o amb l'ajuda d'alguna esponja suau, i mai amb el doll de la dutxa directament.


El bany el farem acariciant-lo, d'una forma suau… recordem que sempre ha de ser un ambient relaxat i tranquil. Amb aquestes carícies ensabonarem al gat i deixarem que actuï sobre el pèl durant uns minuts. Una vegada transcorregut aquest temps, aclarim el cos de l'animal amb abundant aigua perquè no quedin restes del sabó que poden produir després picors o malestar.
Un cop passada aquesta fase arriba el moment de l'assecat del gat. És molt important realitzar un perfecte assecat de tot el pèl. No l'hem de deixar mai humit tret que sigui ple estiu i la temperatura ho permeti.
Per assecar el pèl és convenient iniciar amb una tovallola per treure la major quantitat d'aigua i després continuar amb un assecador d'aire calent. Mai no utilitzem un assecador el primer dia que banyem el gat perquè els molesta molt el soroll, i llavors mai més no voldria tornar-se a banyar. El més recomanable en els banys posteriors és usar algun assecador de poc soroll i encendre’l uns minuts abans d'utilitzar-lo perquè el gat s'hi habituï. Fem breus maniobres d'acostament perquè s'adoni que l'artilugi és inofensiu.
Si malgrat les nostres precaucions és impossible procedir a l'assecat, no ens preocupem, hem de tenir paciència, a poc a poc es deixarà. En aquests casos retirem la major part d'aigua amb una o més tovalloles seques, i permetem al mixet que s'acabi d'assecar en una habitació tranquil·la i calenta. Recordem que mai no hem de deixar-lo humit. Si no està molt espantat, una vegada sec, el pentinarem a poc a poc.
Banyar al gat ha de ser una activitat plaent per a ell i per a nosaltres.

divendres, 3 de maig del 2013

Diferenciació entre mascles i femelles

- En algunes espècies de rapinyaires i aràcnids, les femelles són més grans que els mascles.
- En mamífers, la majoria de vegades el mascle és més gran.
- En el cas de les aus (normalment les migratòries), els mascles presenten un plomatge més cridaner que el de les femelles (dimorfisme estacional: mascles i femelles tenen un plomatge diferent durant l'estació reproductiva i durant l'estació hivernal o no reproductiva)
- En el cas dels mamífers en què els òrgans sexuals masculins (o les glàndules mamàries de les femelles) es manifesten de manera externa, el dimorfisme sexual és ben clar (el cas dels humans, gossos, vacuns, etc)
- dofí: en la regió ventral hi ha dues obertures longitudinals, que en el cas dels mascles es troben relativament allunyades entre sí, i en les femelles es troben molt properes entre sí (a més, a les femelles, a banda i banda hi trobem dos solcs, que corresponen als mugrons que segregaran llet i serviran per amamantar les cries).
- Papallona: l’abdomen del mascle (al final del tronc) acaba més en punta que el de la femella, que és un xic més arrodonit.
- grill: les femelles disposen d’una extremitat extra sota l’adbomen, que utilitzen per fer el forat a terra on pondran els ous.
- gripau: la femella NO és la granota. Són dues espècies diferents d’amfibis.

COM DIFERENCIAR MASCLE I FEMELLA ENTRE ELS NOSTRES AMICS:
AUS:
- Periquito comú: El mascle té la part del nas sobre el bec lleugerament más blavosa o lila, i la de la femella és més rosada-blanca o marronosa.
- Canari: el mascle de més de 6 mesos cantarà quan estigui sol, la femella només piula.
- Cotorra: no és possible saber-ne el sexe a simple vista, s’ha de recórrer a un examen veterinari. Només se sabrà pel comportament, ja que la femella és l’encarregada de fer el niu, amb branquetes.
- Carolina/ninfa: en exemplars adults (després de la primera muda, als 6 mesos) el mascle presenta uns colors més vius, mentre la femella té un plomatge de color més apagat. Sota la cua i les ales, el mascle és unicolor, la femella presenta unes aigües.

RÈPTILS:
-         La tortuga de caixa: La majoria dels mascles adults tenen l'iris dels ulls de color vermell, mentre que els de les femelles són de color cafè groguenc. Els mascles també difereixen de les femelles perquè les ungles de les seves potes posteriors són més curtes, robustes i corbes, i perquè la seva cua és més llarga i gruixuda.
-         La tortuga d’aigua: els mascles adults tenen la closca inferior cóncava, és a dir, tenen com una curvatura, mentre que les femelles tenen la closca completament plana. Això és pel fet que el mascle a l’hora d’aparellar-se es posa a sobre de la femella i amb aquesta forma tan peculiar fa que es pugui mantenir en la posició adequada tota l’estona. Un altre ítem per a distingir-les és que les tortugues femelles normalment són més grans tot i que per a confiar plenament en aquest diagnòstic s’ha de saber l’edat exacte que tenen els exemplars perquè si no tenen la mateixa edat una creixerà abans que l’altra. Finalment l’última característica que ens pot ajudar a distingir el sexe de les tortugues és que la tortuga mascle té les ungles bastant més llargues que la femella.

PEIXOS:
-       Hi ha un 10% que pateixen hermafrodisme (primer són mascles i després femelles o a l'inversa; o  ambdós alhora ,segons l'espècie, que tant produeixen espermatozous com òvuls). La resta són unisexuals, o sigui, mascle o femella des de naixement, com la majoria de vertebrats.

ROSEGADORS:
-   cobai: agafem el nostre amic cobai per les potes davanteres, de manera que pengi de les potes del darrere: si es mascle veurem com surt una punta del penis a la zona genital. Si és femella, la zona genital tindrà forma de Y, sense el punt. S’ha de repetir al cap d’uns dies sempre que “surti” femella, ja que podria ser un mascle neguitós.
Hamster: el mascle té més distància entre els genitals i la zona anal, en canvi la femella són dos orificis propers i si ens fixem trobarem 5 petits mugrons als laterals.

ALTRES PETITS MAMÍFERS:
- Fura: el mascle té més distància entre els genitals (una pretuberància que es nota sota el pèl, a la zona del melic) i la zona anal, que la femella (un orifici propera l’anus)
-    Eriçó: el mascle té l’organ genital a la zona ventral (com un melic). La femella té l’orifici genital proper a l’anus.