dijous, 13 de desembre del 2012

El tràfic il·legal "d'espècies exòtiques"


Les xarxes internacionals de comerç d'animals de companyia i les seves parts suposen una de les principals en tot el món en volum de negoci, després del narcotràfic, la falsificació i el tràfic amb persones, d'acord amb el nou informe de WWF La lluita contra el Tràfic Il·legal d'Espècies.

A més de conduir moltes espècies amenaçades a l'extinció, el comerç il·legal de vida salvatge enforteix les xarxes criminals i planteja riscos cada vegada menys controlats per a la salut mundial, segons l'informe fet públic el 13 de desembre 2012 a la seu central de l'ONU a Nova York.

Més de 250 rinoceronts han estat massacrats en un any a Sud-àfrica per extreure la seva banya, desenes de milers d'elefants en zones d'alta protecció són assassinats cada any pels seus ullals i pel negoci de les caceries. Només queden 3.200 tigres en estat salvatge…
Un tant per cent elevat dels camaleons, eriços africans, aus exòtiques, monos pigmeus, que són víctimes de la compra-venda moren durant els trajectes, i les xifres són esborronadores. La caça furtiva i el comerç il·legal es realitza de forma incontrolada a tot el món, però la situació és especialment dramàtica a Àfrica central i el sud-est asiàtic. Països d'origen i destinació dels animals.

Les víctimes es converteixen en "mascotes exòtiques" per satisfer el caprici d’una moda, o van a parar a circs, exposicions o mansions de luxe. Però també són utilitzades les seves parts per al tràfic de pells, ossos, ullals o òrgans, destinats, sobretot a rituals de medecina xinesa, encara que també per a vestimenta o decoració.

La falta de compliment de la llei, la limitada persecució dels delictes o la falta de sancions representatives, fa que els grups criminals operin amb total impunitat. També conclouen que l’augment de la demanda dels consumidors es veu agreujada per la major accessibilitat als productes il·legals a través d'Internet.

Steven Broad, Director Executiu de TRAFFIC, explica: el comerç il·legal d'espècies és habitualment percebut pels governs com un problema exclusivament ambiental i no com un delicte transnacional prioritari per a la justícia. “Els governs han de fer front a delictes contra la fauna salvatge com una qüestió d'urgència. No es tracta només d'un assumpte de protecció del medi ambient, sinó també de la seguretat nacional. És hora de posar fi a aquesta profunda amenaça a l'imperi de la llei".

Jim Leape, Director General de WWF Internacional afirma: “El tràfic il·legal d'espècies s'ha intensificat de manera alarmant en els últims 5 anys”. Aquest negoci està impulsat per organitzacions criminals internacionals, per la qual cosa és necessària una resposta global concentrada i intensa”.

WWF ha engegat una campanya nadalenca d'adopció simbòlica de les espècies més amenaçades pel tràfic il·legal, a través de la venda de peluixos. Els fons recaptats es destinaran a seguir treballant en la conservació d’aquests animals a tot el món. 

dilluns, 10 de desembre del 2012

Olfacte caní

L'anatomia del nas del gos afavoreix el seu desenvolupat olfacte quan, en primer lloc, les cavitats nasals tenen una orientació que permet ampliar el camp olfactiu. Per altra banda, en ingressar l'aire en el nas se separa en dos corrents: el primer va cap als pulmons, com a tots els mamífers, però en els gossos un segon corrent es dirigeix de forma directa a les cèl·lules olfactòries, mitjançant les quals el reconeixement de les olors per part del gos es fixa en forma d'imatge olfactiva. D'aquesta manera, cadascuna de les olors és reconeguda com a signe de determinades circumstàncies, i cada vegada que l'animal torna a percebre una olor ja coneguda, sap exactament a quina circumstància correspon.

Nas humà, nas caní

- La superfície olfactoria del nas humà és de 5 cm quadrats, l'àrea olfactiva del gos és de 150 cm quadrats.
- El nombre de cèl·lules olfactives de l'home és de 5 milions, en el gos pot arribar a 220 milions
- La capacitat olfactiva del gos és d'un milió de vegades superior a la humana.
- Les olors ajuden als gossos a orientar-se i comunicar-se; a través de les olors poden percebre l'estat d'ànim d'altres gossos i de les persones.
- És 10,000 vegades més sensible que el seu gust.


- La nostra membrana nasal amida aproximadament 165 cm. quadrats, mentre que la canina amida uns 2.000 centímetres quadrats.

Estímuls olfactius
Són produïts per petitíssimes quantitats de substàncies volàtils que, donada la seva composició química, exciten diverses sensacions en les mucoses olfactives; aquestes substàncies poden ser més o menys pesades que l'aire i poc solubles en aigua.
Una pluja lleu, per exemple, pot augmentar l'activitat olfativa d'un gos en una pista seca; Les partícules odoríferes són de pes diferent, algunes tendeixen a caure al sòl, mentre que altres suren en l'aire. Per aquesta raó, alguns gossos ensumen arran de terra mentre uns altres s'orienten seguint l'olor aèria amb el cap alçat.

La capacitat de destriar entre infinitat d'olors
Una persona sense entrenament podria citar alguns centenars, potser algun miler d’olors. Un perfumista especialitzat i amb molta experiència podria distingir entre 30000 matisos aromàtics. Però un gos pot destriar una molècula entre un milió d'altres diferents.

Feromones
Són substàncies volàtils presents en les secrecions corporals d'un animal que intervenen en la regulació de conductes com el sexe, la formació de jerarquies o l'establiment de la unió materno-filial. Diversos fluids corporals contenen feromones i la seva captació és portada a terme per l'òrgan vomeronasal, una espècie de segon olfacte situat en la base del paladar. No existeixen dues persones que posseeixin idèntica olor, això es deu al fet que l'olor animal és una barreja de nombroses substàncies del tipus dels àcids grassos, que oloren de manera diferent. Els científics han determinat que les feromones de cada ésser són úniques i pròpies de cadascú, com a una característica pròpia i irrepetible. De fet, per al gos existeixen tantes olors diferents com éssers "olorosos" en la Terra.

Olfacte al servei de la humanitat
Els gossos entrenats per la policia o pels bombers demostren habilitats superiors i són utilitzats per a situar droga i per trobar persones sota la runa d’un edifici o la neu.
S'ha començat a emprar gossos per a la detecció d'alguns tipus de càncer (ni els més moderns i sensibles aparells de detecció de substàncies oloroses no han pogut superar la capacitat olfactiva del gos).



També et pot interessar:

dilluns, 3 de desembre del 2012

Venda - Abandonament de gossos i gats



El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ultima un avantprojecte de llei que inclou la normativa bàsica del comerç i tinença responsable de gossos i gats, amb la qual hi ha la prohibició de la venda d'animals a les botigues.
De moment, en la normativa de la Protecció pel Benestar Animal ja es prohibeix l’exhibició d’animals vius en aparadors externs de les botigues d’animals i la seva utilització com a premi o regal. Que pot comportar una multa de fins a 200.000 euros.
Un dels objectius bàsics de la normativa és evitar l'abandonament (per la compra compulsiva d'animals de companyia), —que a Catalunya, l’any passat superaven els 30.000 casos—.
El president del Col·legi de Veterinaris Bernat Serdà, assegura que és necessari "posar una mica d'ordre en el sector perquè hi ha moltes irregularitats en el tema de les importacions. Vénen molts gossos de l'est que es canalitzen a través de sistemes que no estan controlats”, referint-se també a la venda d’animals a través de les xarxes sense estar legalment donats d’alta com a centres de criança.
Com en tota activitat empresarial, l’obtenció d’una rendibilitat econòmica fa que els animals siguin tractats com un objecte més del negoci. Això propensa la cria intensiva d’animals de múltiples espècies i l’extenuació de les mares, el deslletament prematur i els viatges en condicions d’amuntegament, cries que moren pel camí o un cop han sigut venudes, la clausura en botigues fins que els venen, les malalties i els traumes que desenvolupen en molts casos i que els marcaran per tota la vida. Animals exòtics que passen tota la seva existència als aquaris, terraris o gàbies, i duen una vida miserable i en contra de la seva pròpia naturalesa, en hàbitats que no els són propis, la incomprensió per part del comprador...
I com a conseqüència: L'ABANDONAMENT
Són molts els animals que es troben pels carrers sols i sense una llar. Per això és important que abans d'adquirir un animal, la persona sigui realment conscient de les conseqüències de prendre aquesta decisió, a fi de no arribar a l’extrem de voler abandonar-lo.

- La vida d’un gos o gat pot variar entre 12-18 anys
- El seu benestar ha de ser continu i durant tota la seva vida.
- El gos ha de sortir un parell de cops al dia, com a mínim, tant si plou, si fa fred, com si estem cansats.
- S’han de netejar les seves deposicions.
- No s’han de quedar sols més de mig dia.
- No han de viure tancats en una gàbia, ni lligats.
- S’ha de tenir en compte les possibles destrosses al mobiliari o roba. I que ell no n'és conscient.
- Perden pèl, sempre.
- Necessita un manteniment de cada part del cos (oïdes, ulls, ungles, glàndules anals, higiene bàsica, raspatllat, dents...)
- Possibles problemes de comportament per una educació inadequada
- Pensem què farem quan arribin: el cap de setmana i les vacances.
- Els cadells creixen, i de vegades més del que ens esperem.
- S’han de posar les vacunes anuals, la desparasitació cada 3 mesos, esterilitzar tant mascle com femella passat el primer zel (no embaràs).
- A l’estiu tractament contra puces, paparres i leishmània.
- Pot ser que es posin malalts.
- Arribaran a vells abans del que ens agradaria, i necessitaran més atencions.


Si tot i així estem disposats a tenir un nou company, els refugis d’animals són la millor opció per adoptar aquell que vegem que ens necessita.
Potser també t'interessa: - La Llei de Protecció d'Animals a Catalunya

dilluns, 26 de novembre del 2012

Eutanàsia en gossos i gats



El terme eutanàsia prové del grec "eu" que significa “bona” i “thanatos” que significa mort, (literalment traduït d'acord amb el seu significat: "bona mort").
Existeixen quatre criteris principals que asseguren que la mort per eutanàsia sigui humanitària.
L'acte de l'eutanàsia haurà de:
1- Ser indolor
2- Aconseguir un ràpida pèrdua del coneixement seguida de mort.
3- Minimitzar la por i el sofriment de l'animal
4- Ser confiable i irreversible
Per complir aquests criteris, el mètode s’ha de prendre tenint en compte l'espècie, l'edat i la salut de l'animal.

Raons per a l'eutanàsia
La decisió d’aplicar l’eutanàsia és un tema ètic complex que involucra molts factors. La Societat Mundial per a la Protecció dels Animals (WSPA, World Society for the Protection of Animals) creu que l'eutanàsia és acceptable i necessària quan l'animal està patint a causa d'una malaltia o ferida incurable, presenta un quadre clínic inoperable o intractable, l'afecten quadres debilitants progressius o quan l'animal suposa un risc suficientment significatiu per a la salut i seguretat humana o d'altres animals (a causa de malaltia contagiosa incontrolada o comportament agressiu no reeducable)

La Societat Mundial per a la Protecció dels Animals (WSPA) NO justifica cap massacre de gossos i gats com una mesura de control de la població.

ON? Òbviament depèn de cada cas, però si es presenta l'oportunitat d’escollir, es pot plantejar fer-ho a casa, que comportaria més confort i tranquil·litat pel nostre amic i per a nosaltres mateixos, o sinó al mateix centre veterinari facilitant així la seva feina.

QUI EUTANÀSIA?
només personal qualificat, o sigui, exclussivament el veterinari.


QUAN? per evitar allargar l’angoixa de tot el que implica un situació així, es recomana al més aviat possible.

QUI HA D’ESTAR PRESENT? la nostra presència és un risc, perquè si les coses surten bé i l’animal no es resisteix o no té cap reacció adversa, percebrem un sentiment d’haver fet bé de quedar-nos al seu costat; però si les coses es torcen, acaba donant lloc a records dolorosos imborrables.

QUÈ PASSARÀ? Succeeix molt ràpidament des que es seda l’animal fins que queda inconscient i fa l’últim sospir.

Després de la mort
Pot ser un moment bastant desagradable, ja que s’han de prendre decisions respecte el cos de l’animal. Hi ha la possibilitat de deixar que la clínica o centre veterinari se’n faci càrrec, o d’endur-nos el cos per enterrar-lo, o al crematori. El millor és haver-ne parlat amb anterioritat amb el Centre Clínic Veterinari.

Al propietari:
La mort, tot i que a vegades sigui un tema tabú, forma part de la vida, és un procés natural, però no deixa de ser difícil i dolorós assimilar la pèrdua d’un individu amb qui s’ha creat un vincle.
Tots voldríem una mort plàcida i digna. Hem de pensar que els nostres amics sí poden optar per aquest pacífic final. L’eutanàsia és indolora, ja que, abans d’administrar-li la dosi letal, l’animal s’adorm.
No deixem que el nostre amic pateixi o s’allargui innecessàriament una pèssima qualitat de vida.
No ens hem de sentir culpables per aquesta dura decisió: és el que, segurament, triaríem per a nosaltres mateixos. El nostre amic ens ho agrairia.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Visió canina


Com i què veuen els gossos?
La clau és saber la conformació dels seus ulls, considerant tots els aspectes, el que ens permet inferir quines coses pot percebre el gos i quines no. La dada que més es té en compte és la conformació de la retina, sector clau de l'ull on es troben cèl·lules especialitzades per a la captació de la imatge. Bàsicament hi ha dos tipus de cèl·lules a la retina: cons i bastons. La quantitat i distribució de les quals ens dóna una aproximació clara de què poden i què no poden veure els gossos.
Quant a la llum, tenen una visió òptima en el crepuscle, o sigui alba i vespre, que són les hores de caça natural per al gos (o dels seus antecessors que vivien de la caça). La visió nocturna és també bastant bona, pel fet que darrere de la retina tenen una estructura que els permet una captació important de la llum quan aquesta és escassa. Sobre la visió dels colors, aspecte molt discutit durant molt temps, la quantitat de cèl·lules que tenen per a la captació i diferenciació de colors, fa que la seva retina sigui similar a la dels humans daltònics (ocorre en 4% dels éssers humans masculins). Això significa que capten i diferencien molt bé alguns colors però no uns altres. Les dificultats majors són amb el vermell (en tota la seva gamma) i el verd a causa de tenir solament 2 tipus de cons en lloc de 3.
La visió perifèrica és molt bona, en detriment de la visió binocular, sobretot per la disposició dels globus oculars en la cara del gos. Aquest aspecte varia segons les races, però bàsicament es compleix per a tots;
tot i així, l'estimació de la capacitat de l'ull per al detall és 6 vegades més pobra que en un ésser humà. Un fet molt clar és que capten veloçment els objectes en moviment, però no els fixos.(per això poden passar pel costat d'un gat que roman immòbil i no veure'l). De totes maneres, l'oïda i l'olfacte compensen aquesta dificultat.


Pot ser que també t'interessi:  OLFACTE CANÍ 
OÏDA CANINA

dijous, 4 d’octubre del 2012

L'oïda canina

L’oïda és el segon sentit més desenvolupat del gos (l'home capta entre 16.000 i 20.000 vibracions sonores per segon, mentre que el gos percep entre 70.000 i 100.000 vibracions). Posseeix uns pavellons auditius molt grans i una gran capacitat d'orientació per buscar l'origen del so. Gràcies a això obtenen una percepció molt elevada dels sons, sent capaços de distingir fins i tot sons molt lleus i llunyans amb facilitat. El conducte auditiu té forma de L, és especialment llarg i protegeix bé els timpans.
L'oïda canina funciona com un "radar" que emmagatzema i classifica les diferents vibracions. Algunes li són agradables i unes altres no tant, com per exemple els sons massa aguts (és més sensible a sons d'alta freqüència; poden percebre sons de fins a 60.000 Hz enfront dels 20.000 Hz dels humans).
Al seu torn, les orelles del gos tenen major mobilitat. Cadascuna de les quals compta amb disset músculs diferents, a més d'una complexa xarxa que possibilita canviar-les de posició i localitzar la procedència del so, per aquest motiu, són capaços de discriminar amb bastant exactitud la procedència de dos sons, amb un mínim de separació de 4-8º.

La neteja de les orelles del nostre amic és important i necessita cures regulars, aproximadament cada tres setmanes. Cal tenir en compte que un 10% dels gossos que acudeix al veterinari és a causa d'una afecció de l'oïda.

El cocker, el basset i altres gossos amb orelles penjants tenen aquest conducte tancat pel pavelló auricular, convertint-se en un niu de paràsits i infeccions pel que necessiten molta més vigilància. Respecte al caniche, el yorkshire, el bitxó i similars, compten amb pèl en el conducte auditiu, afavorint la retenció del cerumen, que provoca inflamació. És possible tallar delicadament el pèl de l'entrada del conducte però si no ho veiem senzill, és millor demanar ajuda al veterinari.

És fonamental acostumar des de cadell al nostre amic a aquest tipus de cures. És imprescindible que el conducte auditiu estigui ben airejat i sec, especialment en races d'orelles caigudes. Cal eliminar la cera per evitar la formació de taps i la proliferació de bacteris. Per eliminar les impureses i el cerumen ha d'usar-se una gassa xopada amb un producte d'higiene, només fins on arribi el nostre dit (no intentem introduir-li res).

Quan el cadell s'està desenvolupant, és normal veure gossos amb una orella alçada i l'altra no, o les dues creuades. No té més importància.

Atenció a les ferides

Moltes vegades els nostres gossos es lesionen barallant-se amb altres, jugant, enganxant-se amb espigues i altres plantes, etcètera. Les orelles sagnen abundantment i el gos sacsejarà el cap violentament, intensificant l'hemorràgia i esquitxant sang.
Hem de saber com guarir-li aquestes ferides ja que l'hemorràgia cessarà al poc temps si li realitzem les cures adequades. N'hi haurà prou amb una gassa xopada d'aigua oxigenada, sostenint amb fermesa a cada costat del pavelló ferit. Si les ferides són majors, haurà d'intervenir el veterinari. A fi que l'estat de la seva orella lesionada no empitjori, embenarem l'orella ferida: cal recolzar-la sobre la part superior del cap i, amb un embenatge, anar envoltant el coll de l'animal.


Consells útils

- El gos necessita una neteja periòdica de les oïdes (com a mínim cada 3 setmanes)
- Si mou el cap amb freqüència, intentarem posar la seva pota sobre el conducte; si té l'orella vermella, es grata o gemega, és que li dol, així que acudirem al veterinari.
- En la part interna no s'ha utilitzar cotons ni productes irritants, ni cap estri.
- En cas de tumor o otitis crònica, caldrà passar per quiròfan. Encara que no és agradable, si no ho fem, les conseqüències podrien ser greus: dolors gairebé permanents i greus trastorns.
també et pot interessar: - Visió canina

dilluns, 1 d’octubre del 2012

LLEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS A CATALUNYA


LLEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS A CATALUNYA (22/2003)

TÍTOL I. DISPOSICIONS I NORMES GENERALS DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS
Capítol I. Disposicions generals.

Article 1. Objecte.
La present Llei té per objecte establir les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben de forma permanent o temporal a Catalunya, amb independència del lloc de residència de les persones propietàries o posseïdores.

Article 2. Finalitat i principis.
1. La finalitat de la present Llei és aconseguir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, afavorint una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i preservació dels animals.
2. Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, així com de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament a les seves necessitats etològiques, procuri el seu benestar.
3. Ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d'ansietat o por.
4. Els animals de companyia no poden ser objecte d'embargament en cap procediment judicial.

Article 3. Definicions.
A l'efecte de la present Llei, s'entén per:
Animal domèstic: el que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. Tenen també aquesta consideració els animals que es crien per a la producció de carn, pell o algun altre producte útil per a l'ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l'agricultura.
Animal de companyia: és l'animal domèstic que les persones mantenen generalment en la llar amb la finalitat d'obtenir companyia del mateix. A l'efecte de la present Llei, gaudeixen sempre d'aquesta consideració els gossos i els gats.
Animal de companyia exòtic: és l'animal de la fauna no autòctona que de forma individual depèn dels humans, conviu amb ells i ha assumit el costum de la captivitat.
Fauna salvatge autòctona: és la fauna que comprèn les espècies animals originàries de Catalunya o de l'Estat espanyol, incloses les que hibernen o estan de pas i les espècies de peixos i animals marins de les costes catalanes.
Fauna salvatge no autòctona: és la fauna que comprèn les espècies animals originàries de fora de l'Estat espanyol.
Animal assalvatjat: és l'animal de companyia que perd les condicions que el fan apte per a la convivència amb les persones.
Animal abandonat: és l'animal de companyia que no va acompanyat de persona alguna ni porta identificació del seu origen o de la persona que és la seva propietària.
Animal salvatge urbà: és l'animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, espècies de fauna exòtica i altra que han de determinar-se per via reglamentària.
Nucli zoològic: són les agrupacions zoològiques per a l'exhibició d'animals, les instal·lacions per al manteniment d'animals, els establiments de venda i cria d'animals, els centres de recollida d'animals, el domicili dels particulars on s'efectuen vendes o altres transaccions amb animals i els de similars característiques que es determinin per via reglamentària. Queden excloses les instal·lacions que allotgin a animals que es crien per a la producció de carn, pell o algun altre producte útil per a l'ésser humà i els animals de càrrega i els que treballen en l'agricultura.
Instal·lació per al manteniment d'animals de companyia: és l'establiment on es guarda i es cuida a animals de companyia, com les residències, les escoles d'ensinistrament, les gosseres esportives i de caça i els centres d'importació d'animals.
Centre de cria d'animals: és la instal·lació que destina les cries a la venda o cessió posterior amb independència del seu nombre, ja sigui directament al públic en general, a establiments de venda o uns altres.
Associació de protecció i defensa dels animals: és l'entitat sense afany de lucre legalment constituïda que té entre els seus objectius o finalitats emparar i protegir als animals.

Capítol II. Normes generals de protecció dels animals.

Article 4. Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d'animals.
1. Les persones propietàries i posseïdores d'animals han de mantenir-los en bones condicions higiènic-sanitàries de benestar i seguretat, d'acord amb les característiques de cada espècie.
2. La persona posseïdora d'un animal ha de donar-li l'atenció veterinària bàsica per garantir la seva salut.

Article 5. Prohibicions.
Queden prohibides les següents actuacions pel que fa als animals:
- Maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre'ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics.
- Subministrar-los substàncies que puguin causar-los alteracions de la salut o del comportament, excepte en els casos emparats per la normativa vigent o per prescripció veterinària.
- Abandonar-los.
- Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènic-sanitari de benestar i seguretat de l'animal.
- Practicar-los mutilacions, extirpar-los les ungles, cordes vocals i altres parts o òrgans, excepte les intervencions fetes amb assistència veterinària en cas de necessitat terapèutica, per garantir la seva salut o per limitar o anul·lar la seva capacitat reproductiva. Per motius científics o de maneig, podran realitzar-se aquestes intervencions prèvia obtenció de l'autorització de l'autoritat competent.
- No facilitar-los la suficient alimentació.
- Fer donació d'ells com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d'animals.
- Vendre'ls a persones menors de setze anys i a persones incapacitades sense l'autorització dels qui tenen la seva potestat o custòdia.
- Comerciar amb ells fora dels certàmens o altres concentracions d'animals vius i establiments de venda i de cria autoritzats, excepte les transaccions entre les persones particulars quan es limitin als seus animals de companyia, no tinguin afany de lucre i es garanteixi el benestar de l'animal.
- Exhibir-los de forma ambulant com a reclam.
- Sotmetre'ls a treballs inadequats en el que concerneix a les característiques dels animals i a les condicions higiènic-sanitàries.
- Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells.
- Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i similars que pugui afectar-los físicament així com psicològicament.
- Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

Article 6. Prohibició de baralles d'animals i altres activitats.

1. Es prohibeix l'ús d'animals en baralles i espectacles o altres activitats, si poden ocasionar-los sofriment o poden ser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen, tals com els següents:
- Baralles de gossos.
- Baralles de galls.
- Matances públiques d'animals.
- Atraccions firals de cavallets on s'utilitzen animals.
- Tir de colom i altres pràctiques assemblades.

2. Queden excloses d'aquestes prohibicions:
Les festes amb novillos sense mort de l'animal (correbous) en les dates i localitats on tradicionalment se celebren. En aquests casos, està prohibit inferir danys als animals.

3. Es prohibeix matar, maltractar, causar danys o estrès als animals utilitzats en produccions cinematogràfiques, televisives, artístiques o publicitàries, de manera que el dret a la producció i la creació artística, quan es desenvolupi dins d'un espectacle, queda subjecte a normes de policia d'espectacles, tals com la prèvia autorització administrativa. La difusió audiovisual d'aquest tipus de produccions queda restringida a horaris en què no puguin ser observats per menors i ferir-los en la seva sensibilitat.

Article 7. Certàmens.

En els certàmens, les activitats esportives amb participació d'animals i altres concentracions d'animals vius ha de complir-se la normativa vigent, especialment la relativa a condicions higiènic-sanitàries, de protecció i seguretat dels animals.

Article 8. Trasllat d'animals.

1. Els animals han de disposar d'un espai suficient que permeti com a mínim que aquests puguin aixecar-se i tombar-se si se'ls trasllada d'un lloc a un altre. Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir als animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes.

2. Els animals han de ser abreurats durant el transport i han de rebre una alimentació apropiada a intervals convenients segons l'establert per via reglamentària.

3. En la càrrega i descàrrega d'animals ha d'utilitzar-se un equip adequat per evitar-los danys o sofriments.

Article 9. Control de poblacions d'animals.

1. Poden efectuar-se controls específics de poblacions d'animals considerats perjudicials o nocius, sempre que no es tracti d'exemplars d'espècies protegides. Les pràctiques destinades a la protecció de les collites no han d'implicar en cap cas la destrucció en massa d'animals no nocius, ni d'exemplars d'espècies protegides. No obstant això, el Departament de Medi ambient pot autoritzar de forma excepcional la captura o el control d'exemplars d'espècies protegides quan no hi hagi un altre mètode per evitar danys.

2. Es prohibeix l'ús de cues o substàncies enganxoses com a mètode per controlar animals vertebrats, excepte l'ús de la lliga, prèvia autorització excepcional del Departament de Medi ambient, en condicions estrictament controlades, de forma selectiva i de petites quantitats d'ocells, per a la caça del tord i la captura en viu d'ocells fringílids.

Article 10. Filmació d'escenes fictícies de crueltat.

La filmació, en l'àmbit territorial de Catalunya, per al cinema, la televisió o altres mitjans de difusió, que reprodueixi escenes fictícies de crueltat, maltractament o sofriment d'animals requereix l'autorització prèvia de l'administració competent, amb la finalitat de garantir que el dany sigui simulat i els productes i mitjans utilitzats no provoquin perjudici algun a l'animal. El mitjà de difusió ha de fer constar que les situacions són fictícies i fer constar el nombre d'autorització.

Article 11. Sacrifici i esterilització d'animals.

1. Es prohibeix el sacrifici de gats i gossos en les instal·lacions per al manteniment d'animals de companyia, i en els nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que s'estableixin per via reglamentària.

2. El sacrifici d'animals ha d'efectuar-se, en la mesura que sigui tècnicament possible, de forma instantània, indolora i previ atordiment de l'animal, d'acord amb les condicions i mètodes que s'estableixin per via reglamentària.

3. El sacrifici i l'esterilització dels animals de companyia han de ser efectuats sempre sota control veterinari.

Article 12. Responsabilitat de les persones posseïdores d'animals.


1. La persona posseïdora d'un animal, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària de la persona propietària, és responsable dels danys, perjudicis i molèsties que ocasioni a les persones, a altres animals, a les coses, a les vies i espais públics i al mitjà natural en general, d'acord amb el que estableix la legislació civil aplicable.

2. La persona posseïdora d'animals salvatges o d'animals de companyia exòtics la tinença de la qual és permesa i que, per les seves característiques, puguin causar danys a les persones, a altres animals, a les coses, a les vies i espais públics o al mitjà natural, ha de mantenir-los en captivitat de manera que es garanteixin les mesures de seguretat necessàries. Així mateix, no pot exhibir-los ni passejar-los per les vies i espais públics i ha de tenir subscrita una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil.

3. La persona posseïdora d'animals està obligada a evitar la seva fugida, tant dels exemplars com de les seves cries.

4. Les persones que, en virtut d'una autorització excepcional del Departament de Medi ambient, puguin capturar de la naturalesa i ser posseïdores d'exemplars pertanyents a una espècie de fauna autòctona, ho són en condició de dipositàries. Aquests animals poden ser confiscats així com recuperats pel Departament de Medi ambient i, si escau, alliberats, sense que la persona posseïdora pugui reclamar cap tipus de dret o indemnització. En cap cas aquests exemplars poden ser objecte de transacció.

TÍTOL II. DE LA POSSESSIÓ D'ANIMALS

Capítol I. Normes generals.

Article 13. Tractaments sanitaris i comportamentals.

1. Les administracions competents poden ordenar, per raons de sanitat animal o de salut pública, la vacunació o el tractament obligatori de malalties dels animals.

2. Els veterinaris que duguin a terme vacunacions i tractaments de caràcter obligatori han de portar un arxiu amb la fitxa clínica dels animals atesos, el qual ha d'estar a la disposició de les administracions que ho requereixin per dur a terme actuacions dins del seu àmbit competencial.

Article 14. Registre al cens.

1. Les persones posseïdores de gossos i gats han de censar-los a l'ajuntament del municipi de residència habitual dels animals dins del termini màxim de trenta dies, explicat a partir de la data de naixement o de l'adquisició de l'animal o del canvi de residència. Prèviament a la inscripció en el cens, cal haver dut a terme la identificació de forma indeleble de l'animal.

2. Els ajuntaments han de disposar d'un registre censal de gossos i gats a l'efecte del que estableix l'apartat 1, en el qual han de constar les dades d'identificació veterinària de l'animal, les dades de la persona posseïdora i altres dades que s'estableixin per via reglamentària.

3. Les persones propietàries o posseïdores de gossos i gats estan obligades a notificar a l'ajuntament en el qual estigui censat l'animal, en el termini d'un mes, qualsevol modificació de les dades que figurin en el cens, inclosa la mort de l'animal.

4. El Departament de Medi ambient, de forma directa o mitjançant encàrrec de gestió, porta un Registre General d'Animals de Companyia, en el qual han de recollir-se les dades dels gossos i gats registrats a Catalunya procedents dels censos dels ajuntaments.

5. Els gossos i els gats han de portar de manera permanent una placa identificativa o qualsevol altre mitjà adaptat al collaret de l'animal en el qual ha de constar el nom del mateix i les dades de la persona que sigui la seva posseïdora.

Article 15. Identificació.

1. Els gossos i els gats han de ser identificats mitjançant:
- identificació electrònica amb la implantació d'un microxip homologat.
- Altres sistemes que puguin establir-se per via reglamentària.

2. La persona o l'entitat responsable de la identificació de l'animal ha de lliurar a la persona posseïdora de l'animal un document acreditatiu en el qual constin les dades de la identificació.

3. La identificació dels gossos i gats constitueix un requisit previ i obligatori per efectuar qualsevol transacció de l'animal, i ha de constar en qualsevol document que faci referència al mateix.

4. Ha d'establir-se per reglament la necessitat d'identificar obligatòriament a altres espècies d'animals en raó de la seva protecció o per raons de seguretat de les persones o béns.

Capítol II. Abandó i pèrdua d'animals de companyia i centres de recollida.

Article 16. Recollida d'animals.


1. Correspon als ajuntaments recollir i controlar als animals de companyia abandonats, perduts o assalvatjats i controlar als animals salvatges urbans.

2. Els ajuntaments poden delegar la responsabilitat al fet que fa referència l'apartat 1 en administracions o entitats locals supramunicipals, sempre sota el principi de la millora en l'eficiència del servei i sota l'aplicació dels preceptes de la present Llei.

3. Els ajuntaments han de disposar d'instal·lacions de recollida d'animals abandonats o perduts adequades i amb suficient capacitat per al municipi o convenir la realització d'aquest servei amb entitats supramunicipals o altres municipis.

4. En la prestació del servei de recollida d'animals abandonats o perduts, els ajuntaments o les entitats públiques supramunicipals, sense perjudici de la seva responsabilitat en el compliment de la normativa aplicable, poden concertar la seva execució amb entitats externes, preferentment amb associacions de protecció i defensa dels animals legalment constituïdes o amb empreses especialitzades de control i recollida d'animals de companyia.

5. El personal que treballi en els centres de recollida d'animals de companyia que compleixin tasques de recollida o manipulació dels mateixos ha d'haver efectuat un curs de cuidador o cuidadora d'animals, que les seves característiques i contingut han de ser establertes per reglament.

6. Els ajuntaments o les entitats supramunicipals, per si mateixos o mitjançant associacions de protecció i defensa dels animals col·laboradores del Departament de Medi ambient, han de confiscar als animals de companyia si hi hagués indicis que se'ls maltracta o tortura, si presentessin símptomes d'agressions físiques, desnutrició, atenció veterinària deficient o si es trobessin en instal·lacions indegudes.

Article 17. Recuperació d'animals.

1. L'ajuntament o, si escau, la corresponent entitat supramunicipal han de fer-se càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits o, si escau, sacrificats segons l'establert en l'article 11.1.

2. El termini per recuperar un animal sense identificació és de vint dies. L'animal ha de ser lliurat amb la identificació corresponent i previ pagament de totes les despeses originades.

3. Si l'animal porta identificació, ha d'avisar-se a la persona propietària, la qual té un termini de deu dies per a la seva recuperació, i abonar prèviament totes les despeses originades. Transcorregut aquest termini sense que la persona propietària hagi recollit a l'animal, ha de donar-se-li nou avís i reobrir un nou termini de deu dies, transcorregut el qual l'animal pot ser cedit, acollit temporalment o adoptat.

Article 18. Acolliment d'animals.

1. Els centres de recollida d'animals abandonats o perduts han d'atendre a les peticions d'acolliment d'animals de companyia, que han de formular-se per escrit.

2. L'acolliment dels animals de companyia ha d'ajustar-se als següents requeriments:
- Els animals han de ser identificats prèviament a l'acolliment.
- Els animals han de ser desparasitats, vacunats i esterilitzats si han aconseguit l'edat adulta, amb la finalitat de garantir unes condicions sanitàries correctes.
- Cal lliurar un document on constin les característiques i necessitats higiènic-sanitàries, etològiques i de benestar de l'animal.
- Cada centre ha de portar el llibre de registre esmentat en l'apartat 21.b amb les dades de cadascun dels animals que ingressen, de les circumstàncies de la seva captura, troballa o lliurament, de la persona que ha estat la seva propietària, si fos coneguda, així com de les dades de l'animal. L'especificació de les dades que han de constar en el Registre ha d'establir-se per via reglamentària.

3. Les instal·lacions de recollida d'animals abandonats, que han de controlar els ajuntaments tant en els seus propis centres com en els centres de recollida concertats, han de disposar de les corresponents mesures de seguretat, amb la finalitat de garantir la integritat física i psíquica dels animals, evitar la seva fugida i limitar el nombre d'animals que convisquin en grups amb la finalitat d'evitar baralles i la disseminació de malalties infecto-contagioses. Ha d'establir-se per reglament els requisits que aquestes instal·lacions han de reunir amb la finalitat de donar compliment a l'establert per la present Llei.

Article 19. Captura de gossos i gats assalvatjats.

1. Correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos i gats assalvatjats per mètodes d'immobilització a distància.

2. En els casos en què la captura per immobilització no sigui possible, el Departament de Medi ambient ha d'autoritzar excepcionalment l'ús d'armes de foc i ha de determinar qui ha d'utilitzar aquest sistema de captura excepcional.

TÍTOL III. DE LES ASSOCIACIONS DE PROTECCIÓ I DEFENSA DELS ANIMALS

Article 20. Associacions de protecció i defensa dels animals.

1. Les associacions de protecció i defensa dels animals han d'inscriure's en el Registre del Departament de Medi ambient, per obtenir el títol d'entitat col·laboradora.

2. El Departament de Medi ambient pot convenir amb les associacions de protecció i defensa dels animals el compliment de tasques en relació amb la protecció i la defensa dels animals.

3. El Departament de Medi ambient pot establir ajudes per a les associacions que han obtingut el títol d'entitats col·laboradores, destinades a les activitats que duguin a terme en relació amb la protecció i defensa dels animals, especialment per a l'execució de programes d'adopció d'animals de companyia en famílies qualificades, en la promoció de campanyes i programes d'esterilització de gossos i gats, així com la promoció de campanyes de sensibilització de la ciutadania.

4. Les associacions al fet que es refereix l'apartat 3 tenen la consideració d'interessades en els procediments sancionadors establerts per la present Llei, en els casos en què hagin formulat la corresponent denúncia o hagin formalitzat la compareixença en l'expedient sancionador, sense perjudici de la privadesa de les dades de caràcter personal.


TÍTOL IV. DELS NUCLIS ZOOLÒGICS

Capítol I. Disposicions generals.

Article 21. Requisits de funcionament.

Els nuclis zoològics han de complir els següents requisits:
- Han d'estar inscrits en el Registre de Nuclis Zoològics.
- Han de portar un llibre de registre oficial o tramitat per l'administració competent on es recullin de forma actualitzada les dades relatives a l'entrada i la sortida dels animals i les dades de la seva identificació.
- Disposar de les condicions higiènic-sanitàries i de benestar adequades a les necessitats dels animals, en els termes establerts per la normativa vigent. Especialment, han de tenir instal·lacions adequades per evitar el contagi en els casos de malaltia, o per tenir-los, si escau, en períodes de quarentena.
- Tenir en lloc visible l'acreditació de la seva inscripció en el Registre, quan es tracti d'establiments d'accés públic.
- Comptar amb les mesures de seguretat necessàries per evitar la fugida dels animals i els danys a persones, animals, coses, vies i espais públics i al medi ambient, i per evitar danys o atacs als animals.
- Disposar d'un servei veterinari, encarregat de vetllar per la salut i el benestar dels animals.
- Tenir a la disposició de l'administració competent tota la documentació referida als animals situats en el nucli d'acord amb la legalitat vigent.
- Vigilar que els animals s'adaptin a la nova situació, que no presentin problemes d'alimentació ni es doni cap altra circumstància que pugui provocar-los danys, i ser els responsables d'adoptar les mesures adequades en cada cas.

Article 22. Animals utilitzats en competicions, carreres i apostes.

1. Són animals de competició o carrera, principalment, els gossos i els cavalls, i els altres animals que es destinin a competicions i carreres on es fan apostes sense distinció de les modalitats que assumeixin.

2. Els animals que participen en carreres i competicions en les quals es fan apostes i els animals criats, importats i entrenats, per a les carreres a Catalunya han de ser tractats en els canòdroms, en els hipòdroms i fora d'aquestes instal·lacions d'acord amb els principis generals establerts per la present Llei.

3. No poden participar en competicions i carreres en les quals es fan apostes els animals que no estiguin identificats i registrats en el Registre d'Animals de Competició del Departament de Medi ambient.

4. Les instal·lacions han de tenir els mitjans per obtenir les proves necessàries per efectuar els controls antidopatge amb la finalitat de determinar si els animals que participen en les carreres han pres medicaments o altres substàncies que poden afectar-los de forma artificial l'organisme.

5. El Departament de Medi ambient ha de considerar a l'últim propietari o propietària registrat com la persona responsable del benestar dels animals utilitzats en les carreres. Aquest propietari o propietària ha de concertar els acords adequats per garantir el retir digne de l'animal, incloent la participació en programes d'adopció com a animal de companyia.

Capítol II. Instal·lacions per al manteniment d'animals.

Article 23. Requisits mínims.

Les instal·lacions o els centres per al manteniment d'animals han de portar el llibre de registre al fet que es refereix l'article 21.b, en el qual han de constar les dades identificadores de cadascun dels animals que entren i de la persona propietària o responsable dels mateixos. Aquest llibre ha d'estar a la disposició de les administracions competents.

CAPÍTOL III. Establiments de venda d'animals i centres de cria d'animals.

Article 24. Requisits.

1. Els establiments de venda d'animals i els centres de cria d'animals han de complir els següents requisits de funcionament:
- Estar inscrits en el Registre de Nuclis Zoològics.
- Portar el llibre de registre regulat per l'article 21.b, a la disposició de l'administració competent, que ha d'incloure les dades relatives a l'origen, la identificació i la destinació dels animals.
- Vendre els animals desparasitats, sense símptomes aparents de patologies psíquiques o físiques i sense que sofreixin, ni els animals que es venen ni els seus progenitors, malalties hereditàries diagnosticables.
- Disposar d'un servei veterinari propi o d'un assessorament veterinari exterior, que ha de constar en el llibre de registre.
- Mantenir als animals en un lloc adequat dins de l'establiment i no exhibir-los en els aparadors de les tendes. Aquests animals han de ser allotjats, abeurats i alimentats correctament. Els gossos i els gats han d'estar identificats, així com els altres exemplars d'espècies la identificació de les quals sigui obligatòria.
- Lliurar, en les vendes d'animals, un document en el qual ha de fer-se constar la identificació de l'espècie, el nombre d'identificació de l'animal, si escau, i el nucli zoològic. En el cas de les vendes a particulars, ha de lliurar-se també un document d'informació sobre les característiques de cada animal, les seves necessitats, consells per a la seva educació i condicions de manteniment, sanitàries i de benestar necessàries, avalades per un col·legi de veterinaris o de biòlegs.

2. L'actuació d'aquests centres ha d'ajustar-se als següents requeriments:
- Per a qualsevol transacció d'animals a través de revistes de reclam, publicacions assimilables i altres sistemes de difusió ha d'incloure's en l'anunci el nombre de registre del nucli zoològic del centro venedor o donant.
- Les persones professionals que treballin en establiments de venda, cria o importació d'animals i que hagin de manipular-los han de tenir realitzat un curs de cuidador o cuidadora d'animals.
- Els cadells importats o criats per ser venuts com a animals de companyia no poden ser separats de la seva mare abans del moment de deslleti recomanat per a cada espècie.

3. Es prohibeix la instal·lació, en tot el territori de Catalunya, de granges, centres de cria o centres de subministrament de primats que tinguin com a objecte la seva reproducció o comercialització per a experimentació animal.

Article 25. Disposicions especials per als establiments que comercialitzen animals exòtics.

Els establiments que comercialitzin animals exòtics han de complir, a més dels requisits establerts per l'article 24, les següents disposicions:
- El venedor o venedora dels animals ha de conèixer el nom científic de cada espècie que comercialitza i la legislació aplicable a cadascuna i ha d'informar al comprador o compradora de la prohibició d'alliberar a exemplars d'espècies no autòctones.
- La factura de venda ha d'incloure, si escau, el nombre CITIS, o el que determini la normativa europea, de cada exemplar venut.
- Les informacions escrites al fet que es refereix l'article 24.1.f han d'incloure les especificacions relatives a l'espècie de l'exemplar venut, la grandària d'adult i la possibilitat de transmissió de zoonosis.

TÍTOL V. FAUNA SALVATGE AUTÒCTONA I NO AUTÒCTONA

Article 26. Regulació.

1. La protecció de la fauna autòctona i no autòctona es regeix pel que estableixen els tractats i convenis internacionals, la normativa estatal i comunitària, la present Llei i les disposicions que la desenvolupen.

2. Les persones propietàries o posseïdores d'animals que pertanyen a les espècies de fauna no autòctona que es determinin per reglament han de tenir l'autorització prèvia del Departament de Medi ambient.

3. El Govern ha de determinar les espècies de fauna no autòctona que han d'inscriure's en el Registre General d'Animals de Companyia per raons de protecció o seguretat de les persones o de protecció del medi ambient.

TÍTOL VI. INSPECCIÓ I VIGILÀNCIA

Article 27. Inspecció i vigilància dels animals de companyia.

1. Corresponen als municipis o bé als consells comarcals o a les entitats locals supramunicipals, en cas que els municipis els hagin cedit les competències, les següents funcions:
- Efectuar la inspecció i vigilància dels animals de companyia.
- Establir un registre censal dels gats, els gossos i altres animals que es determini per reglament, el qual ha d'estar a la disposició de les administracions i les autoritats competents.
- Recollir i controlar als animals de companyia abandonats o perduts i als animals salvatges urbans.
- Vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de companyia, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, decomissar els animals de companyia.

2. Els ajuntaments i les organitzacions supramunicipals poden ordenar, previ informe del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, aïllar o decomissar els animals de companyia si s'ha diagnosticat, sota criteri veterinari, que sofreixen malalties transmissibles a les persones, sigui per sotmetre'ls a un tractament curatiu adequat, sigui per sacrificar-los, si calgués.

3. El Departament de Medi ambient i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca poden dur a terme, quan concorrin circumstàncies excepcionals que puguin posar en perill el medi ambient o la sanitat animal, tasques d'inspecció en els nuclis zoològics i decomissar, si calgués, els animals de companyia. Cal adonar d'aquesta actuació a l'ens local del municipi on estigui l'animal de companyia afectat o el nucli zoològic que es tracti, en un termini de quaranta-vuit hores.

Article 28. Inspecció i vigilància de la fauna salvatge.

Corresponen al Departament de Medi ambient i als cossos i forces de seguretat la inspecció i vigilància de les espècies de la fauna salvatge. Aquesta funció s'exerceix en col·laboració amb el departament competent en raó de la matèria, d'acord amb la normativa sobre sanitat animal.

Article 29. Col·laboració amb l'acció inspectora.

Les persones posseïdores d'animals i les persones titulars de nuclis zoològics han de permetre a les autoritats competents les inspeccions i facilitar-los la documentació exigible.

TÍTOL VII. INFRACCIONS I SANCIONS

Capítol I. Infraccions.

Article 30. Classificació.

1. Les infraccions de les disposicions de la present Llei es classifiquen en lleus, greus o molt greus.

2. Són infraccions lleus:
- Posseir un gos o un gat no inscrits en el registre censal o posseir altres animals que han de registrar-se obligatòriament.
- No portar un arxiu amb les fitxes clíniques dels animals que han de vacunar-se o tractar obligatòriament, d'acord amb el que estableix la present Llei.
- No portar identificats els gats, gossos i altres animals que hagin d'identificar-se d'acord amb el reglament, o incomplir els requisits establerts per la present Llei i la normativa que la desenvolupa en relació amb aquesta identificació.
- No posseir, el personal dels nuclis zoològics que manipuli animals, el certificat corresponent al curs de cuidador o cuidadora d'animals, reconegut oficialment.
- Filmar escenes fictícies de crueltat, maltractament o sofriment d'animals, sense prèvia autorització administrativa.
- No tenir en lloc visible l'acreditació de la inscripció en el Registre de Nuclis Zoològics.
- No tenir actualitzat el llibre de registre oficial o tramitat per l'administració competent establert per als nuclis zoològics.

2. Són infraccions moderades:
- Exhibir animals en els aparadors dels establiments de venda d'animals.
- Fer exhibició ambulant d'animals com a reclam.
- Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l'exhibició pública i la taxidermia d'exemplars de les espècies incloses en l'annex amb la categoria D, així com de parts, ous, cries o productes obtinguts a partir d'aquests exemplars.
- Usar cues o substàncies enganxoses com a mètode de control de poblacions d'animals vertebrats.
- Practicar la caça i captura d'ocells vius de longitud inferior a 20 cm, fora dels supòsits de l'article 9.2.
- Mantenir als animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista del seu benestar, si no els comporta un risc greu per a la salut.
- Fer donació d'un animal com a premi o recompensa.
- Transportar animals que incompleixin els requisits establerts per l'article 8.
- No evitar la fugida d'animals.
- Maltractar a animals, si no els produeix resultats lesius.
- Vendre animals de companyia a persones menors de setze anys i a persones incapacitades sense l'autorització d'els qui tenen la seva potestat o custòdia.
- Subministrar a un animal substancies que li causin alteracions lleus de la salut o del comportament, excepte en els casos emparats per la normativa vigent.
- No donar als animals l'atenció veterinària necessària per garantir la seva salut, si no els causa perjudicis greus.
- Vendre o fer donació d'animals mitjançant revistes de reclam o publicacions assimilables sense la inclusió del nombre de registre del nucli zoològic.
- Qualsevol altra infracció de les disposicions de la present Llei o normativa que la desenvolupi que no hagi estat tipificada de greu o molt greu.

3. Són infraccions greus:
- Mantenir als animals sense l'alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic-sanitari, de benestar i de seguretat, si els suposa risc greu per a la salut.
- No tenir el llibre registro oficial o tramitat per l'administració competent establert per als nuclis zoològics.
- No vacunar als animals domèstics de companyia o no aplicar-los els tractaments obligatoris.
- Incomplir, per part dels nuclis zoològics, qualsevol de les condicions i requisits establerts en el títol IV.
- Realitzar venda ambulant d'animals fora de mercats, fires i qualsevol altre certamen autoritzat.
- Vendre o fer donació d'animals, per part dels centres de cria, si aquests no han estat declarats nuclis zoològics.
- Anul·lar el sistema d'identificació sense prescripció ni control veterinari.
- No mantenir en captivitat o en les condicions que per via reglamentària s'estableixi o exhibir i passejar per les vies i els espais públics animals salvatges pertanyents a espècies de comerç permès que per les seves característiques puguin causar danys a les persones, als béns i al medi ambient.
- Practicar el tir de colom.
- Incomplir l'obligació de vendre animals desparasitats i lliures de totes les malalties al fet que es refereix l'article 24.1.c.
- No lliurar la documentació exigida en tota transacció d'animals.
- Maltractar o agredir físicament als animals, si els comporten conseqüències greus per a la salut.
- Realitzar matances públiques d'animals.
- Instal·lar atraccions firals de cavallets on s'utilitzin animals.
- Fer un ús no autoritzat d'animals en espectacles.
- Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus de la salut o del comportament, excepte en els casos emparats per la normativa vigent.
- La caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç i l'exhibició pública d'animals, així com de parts, ous i cries d'exemplars d'espècies de la fauna autòctona i no autòctona declarades protegides per tractats i convenis internacionals vigents en l'Estat espanyol.
- Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l'exhibició pública i la taxidermia d'exemplars de les espècies incloses en l'annex amb la categoria C, així com de parts, ous, cries o productes obtinguts a partir d'aquests exemplars.
- La falta d'inscripció en el Registre de Nuclis Zoològics.
- Oposar resistència a la funció inspectora o posar obstacles a la inspecció d'instal·lacions que allotgin animals.
- No donar als animals l'atenció veterinària necessària per garantir la seva salut.
- Abandonar animals, si s'ha efectuat en unes circumstàncies que no suposen risc algun per a l'animal.
- Caçar en espais declarats reserves naturals de fauna salvatge on la caça està prohibida i en refugis de fauna salvatge, excepte en els casos autoritzats pel Departament de Medi ambient.
- Incomplir les obligacions establertes per l'article 22.5 amb la finalitat de procurar el benestar dels animals utilitzats en carreres una vegada finalitzada la seva participació en les mateixes.
- Participar en competicions i carreres en les quals es fan apostes dels animals que no estan identificats i registrats en el Registre d'Animals de Competició.
- Reincidir en la comissió d'infraccions lleus durant l'últim any.

4. Són infraccions molt greus:

- Maltractar o agredir físicament als animals, si els comporta conseqüències molt greus per a la salut.
- Sacrificar a gats i gossos fora dels casos esmentats per l'article 11.1.
- Abandonar animals, si s'ha realitzat en unes circumstàncies que puguin comportar-los danys greus.
- Capturar gossos i gats assalvatjats amb ús d'armes de foc sense la corresponent autorització del Departament de Medi ambient.
- No evitar la fugida d'animals d'espècies exòtiques o espècies híbrides, de manera que pugui suposar una alteració ecològica greu.
- Esterilitzar animals, practicar mutilacions a animals i sacrificar animals sense control veterinari o en contra de les condicions i els requisits establerts per la present Llei.
- Organitzar baralles de gossos, de galls o altres animals, així com participar en aquest tipus d'actes.
- Mantenir als animals sense l'alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic-sanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus.
- Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç i l'exhibició pública d'animals o dels ous i les cries d'exemplars d'espècies de la fauna autòctona i de la no autòctona declarades altament protegides o en perill d'extinció per tractats i convenis internacionals vigents en l'Estat espanyol.
- Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l'exhibició pública i la taxidermia d'exemplars de les espècies incloses en l'annex amb les categories A i B, així com de parts, ous i cries d'aquests exemplars.
- Reincidir en la comissió d'infraccions greus durant l'últim any.


Capítol II. Sancions.

Article 31. Multes, comís i tancament d'instal·lacions.

1. Les infraccions comeses contra la present Llei estan sancionades amb multes de fins a 20.000 euros.

2. La imposició de la multa pot comportar el comís dels animals objecto de la infracció, sense perjudici de l'aplicació del comís preventiu que pot determinar-se a criteri de l'autoritat actuant en el moment de l'aixecament de l'acta d'inspecció o la denúncia.

3. La comissió de les infraccions molt greus o la reiteració en les infraccions greus pot comportar el tancament temporal de les instal·lacions, els locals o els establiments respectius, amb la corresponent anotació en el Registre de Nuclis Zoològics, així com la inhabilitació per a la tinença d'animals per un període de dos mesos a cinc anys.

4. L'incompliment d'alguna de les normatives o condicions d'una autorització excepcional per a la captura o la possessió d'un animal d'una espècie de fauna autòctona pot suposar la retirada cautelar in situ i immediata d'aquesta autorització per part dels agents de l'autoritat.

5. Les persones que disposen d'aquestes autoritzacions excepcionals, en el cas de ser sancionades per incompliment d'algun dels seus termes o normatives en la matèria, han de ser inhabilitades per a l'activitat al fet que es refereix l'apartat 3 per un període d'un a cinc anys.

Article 32. Quantia de les multes.

1. Les infraccions lleus estan sancionades amb una multa de 100 euros fins a 400 euros; les greus, amb una multa de 401 euros fins a 2.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 2.001 euros fins a 20.000 euros.

2. En la imposició de les sancions ha de tenir-se en compte, per graduar-la:

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA. Comissió Tècnica d'Inspecció de Nuclis Zoològics amb Fauna Salvatge.
Es crea la Comissió Tècnica d'Inspecció de Nuclis Zoològics amb Fauna Salvatge, amb la finalitat de vetllar perquè les instal·lacions siguin segures per a les persones i els animals i perquè els nuclis zoològics cuidin del benestar dels animals. Han d'establir-se per reglament les funcions i el règim de funcionament d'aquesta comissió.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA. Registre d'empreses de Control i Recollida d'Animals de Companyia i Registre d'Animals de Competició.
1. Es crea el Registre d'empreses de Control i Recollida d'Animals de Companyia, en el qual han d'inscriure's les empreses especialitzades de control i recollida d'animals de companyia.
2. Es crea el Registre d'Animals de Competició, en el qual han d'inscriure's els animals que s'utilitzen en competicions o carreres on s'efectuen apostes.
3. Han d'establir-se per reglament el contingut i el funcionament dels registres al fet que es refereix la present disposició.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA. Voluntariat de Protecció i Defensa dels Animals.
Es crea al Voluntariat de Protecció i Defensa dels Animals, l'organització dels quals i finalitats, en compliment de la present Llei, han de ser establertes per reglament.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA. Campanyes de divulgació.
El Govern ha d'elaborar, juntament amb les entitats defensores i col·laboradores, campanyes divulgatives i informatives del contingut de la present Llei per als cursos escolars i per a la població en general.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA. Normativa específica.
1. Es regeixen per la corresponent normativa específica:
Els animals d'explotacions ramaderes.
La pesca, la recollida de marisc, la captura i la caça.
Els gossos considerats potencialment perillosos.
Els gossos pigall.
Els animals utilitzats per a experimentació i altres finalitats científiques.
2. La protecció de la fauna autòctona també ha de ser regulada per la seva normativa específica, sense perjudici de l'aplicabilitat de la normativa general de protecció dels animals establerta per la present Llei.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEXTA. Pràctica de la pesca esportiva amb *pececillo.
Sense perjudici del que es disposa en l'article 22.2 de la Llei 3/1988, pot autoritzar-se la pràctica de la modalitat de pesca esportiva amb peixet, restringida a les espècies que s'estableixin per reglament.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA. Consell Assessor sobre els Drets dels Animals.
En el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la present Llei, ha de crear-se el Consell Assessor sobre els Drets dels Animals, constituït per representants dels sectors interessats i administracions competents, que ha de tenir funcions d'assessorament en matèria de protecció dels animals.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA. Destinació dels ingressos procedents de les sancions.
El Departament de Medi ambient ha de destinar els ingressos procedents de les sancions per infraccions de la present Llei a actuacions que tinguin per objecte el foment de la protecció dels animals.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA. Curs de cuidador o cuidadora d'animals.
En el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor de la present Llei, els centres de recollida d'animals de companyia i els altres nuclis zoològics han d'haver donat compliment a l'obligació de l'execució del curs de cuidador o cuidadora d'animals.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA. Grup d'espècies de fauna no autòctona.
Qui posseeixi animals pertanyents al grup d'espècies de fauna no autòctona ha de notificar-ho al Departament de Medi ambient de la manera que s'estableixi per reglament, abans d'un any a explicar des de l'entrada en vigor de la present Llei.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA.
Queda derogada la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, excepte els articles 18; 19; 21, apartats 1, 2, 3, 4 i 5; 22; 23; 24; 31; 32; 33, apartats 1, 2 i 4; 35; 36, i 37, els quals són aplicables a la fauna autòctona. Així mateix, es deroguen quantes normes d'igual o inferior rang contradiguin o s'oposin al que es disposa per la present Llei, incloses les normes sectorials específiques.

DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA. Desenvolupament i execució.
1. El Govern ha de dictar, en el termini d'un any a explicar de l'entrada en vigor de la present Llei, el reglament per al seu desenvolupament i execució.
2. El Govern ha d'establir la suficient dotació pressupostària per aplicar i desenvolupar la present Llei.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA. Programa del curs de cuidador o cuidadora d'animals.
En el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor de la present Llei, el Govern ha d'aprovar el programa del curs de cuidador o cuidadora d'animals al fet que es refereix la present Llei.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA. Actualització de les sancions pecuniàries.
Per decret del Govern de la Generalitat poden actualitzar-se els màxims de les sancions pecuniàries establertes per la present Llei, tenint en compte la variació de l'índex de preus al consum.

DISPOSICIÓ FINAL QUARTA. Entrada en vigor.
La present Llei entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, excepte l'article 11.1, que entrarà en vigor a 1 de gener de 2007.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui aplicable aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir.


Palau de la Generalitat, 4 de juliol de 2003.
Jordi Pujol,
President de la Generalitat de Catalunya.

divendres, 14 de setembre del 2012

La relació humano-felina

El caràcter, el gènere i l’edat dels propietaris són factors que influeixen decisivament en el comportament dels gats i en el temps que els animals interactuen amb els humans.
Aquestes similituds no només poden detectar-se entre els simples llaços de relació, sinó també en la complexitat de les interaccions entre uns i altres. Així, els comportaments de manipulació que habitualment es donen entre humans, com és el cas dels nens petits respecte a les seves mares, també és observable entre gats i propietaris, particularment quan es tracta de dones.
Entre les conclusions a què es va arribar a través d’aquest estudi, una de les que criden l’atenció és que els gats sembla ser que prefereixen les dones, ja que són capaços d’entendre millor els seus comportaments, i la veu més aguda semblant a un miol dolç, i menys greu (com quan estan nerviosos). Aquesta millor lectura de les actituds femenines té varies conseqüències: per un costat, als gats els resulta més fàcil interactuar-hi i responen d’una manera favorable quan la humana reclama carinyo, per exemple. Però, d’altra banda, també les poden manipular més facilment, ja que aprenen quin ha de ser el seu comportament per aconseguir el que volen. De la mateixa manera, la investigació arriba a la conclusió que s’estableix un millor enteniment entre gat i humà si aquest té un caràcter extrovertit i jove.
Segons la investigació, el bon enteniment no es limita unicament a les dones, els homes també poden establir relacions sòlides i estables amb els seus gats. Tot i així, el fet que les dones es mostrin més disposades a interactuar amb els felins fa que aquestes relacions siguin habitualment molt més profundes.
Les relacions d’equilibri que habitualment hi ha entre humans també es manifesten entre un gat i la/el seu propietari: si l’humà ha satisfet anteriorment les seves necessitats afectives, és més fàcil que el gat el correspongui quan la persona demana carinyo.
En definitiva, les “parelles” que s’estableixen entre humà i gat poden considerar-se com relacions sòlides a llarg termini.

dijous, 6 de setembre del 2012

Infecció del tracte urinari, en gats (FLUTD)


Un gat acostumat a utilitzar la caixa de sorra en crea una rutina i hi va generalment a la mateixa hora tots els dies. Però si de sobte el nostre gat no arriba a temps, o hi va massa vegades o prova d'orinar i no li’n surt gens, aquests són símptomes d'alarma.

Els símptomes indiquen que els seus ronyons o el seu tracte urinari no estan en bones condicions. Pot estar provocat per una única causa, però generalment és un procés multifactorial. No podem parlar d'una malaltia com a tal, hem de parlar d'un grup de malalties d'etiologies desconegudes amb signes clínics comuns. Podria ser per una mala dieta (sovint els preparats de pinso massa barats no tenen un pH adequat), però també podria ser causa d’un estrès, (per canvis: mudança, per un nou company, per canvis del nostre comportament, etc.)

Els ronyons són els filtres del cos. Balancegen la quantitat de líquid i eliminen impureses del menjar que el nostre gat consumeix. La bufeta acumula l'orina fins que el gat està llest per rebutjar-la del seu cos. Així ha de funcionar en òptimes condicions. Però no sempre és perfecte. Les infeccions del tracte urinari baix (FLUTD per les seves sigles en anglès) són molt comuns en els gats, especialment els gats mascles o els gats d'edat avançada.

Què causa el FLUTD?
-         Pedres en la bufeta: causada per una dieta poc saludable
-         Infecció: Ja sigui causada per bacteris o per un virus que no es troba a temps.
-         Obstrucció de la uretra: És més comú en els gats mascles ja que la seva uretra és més estreta que la de les femelles. Aquesta condició és molt seriosa i si no és tractada a temps pot ser letal. (en no poder orinar i eliminar les toxines del seu cos, aquestes passen al sistema sanguini i si no és trobada a temps el gat té aproximadament 72 hores de vida)

Quan hem de sospitar que el nostre gat pateix FLUTD? 
- Va constantment a la caixa i intenta orinar. 
- Elimina només gotetes d'orina que generalment contenen sang 
- Orina fora de la caixa en llocs anormals. 
- Es llepa amb freqüència la zona urogenital. 
- Micciona amb dolor (es queixa de dolor abans, durant o després d’orinar) 
- Pren molta més aigua i orina més sovint. 

Si existeix obstrucció completa apareixen símptomes d'intoxicació pels elevats nivells d'urea:
   - Pèrdua de la gana
   - Vòmits
   - Deshidratació
   - Mal alè (alè urèmic)
   - Úlceres a cavitat bucal conseqüència dels elevats nivells d'urea en sang.
   - En casos d'extrema gravetat apareix un estat de depressió, coma i en moltes ocasions mort.
   - Trastorns cardíacs per l'augment de potassi en sang que apareix secundàriament al procés obstructiu.

Saber si el nostre gat té algun d'aquests símptomes s'aconsegueix observant la seva rutina. Ningú coneix el nostre gat millor que nosaltres. Si el nostre gat entra i surt de casa és més difícil detectar si té problemes en orinar. Tractem d'observar els seus moviments quan surt. No saber si està patint d'infecció significa que no es pot guarir a temps. Una raó més per mantenir al gat dins de casa.

Qualsevol d'aquests símptomes són senyal d'infecció. Si n’observem algun d'aquests en el nostre gat, hem de portar-ho al veterinari com més aviat millor.

Cura o prevenció:
Si és detectat a temps, la cura és un canvi en la dieta. Res d’antibiòtics, ja que està demostrat que empitjoren l’estat del tracte urinari. Si el nostre gat ja és propens a infeccions d'aquest tipus, haurem de canviar la seva dieta a una altra amb molta més aigua, i donar-li les preses de menjar en menys quantitats però més vegades al dia. El menjar en llauna és el més saludable perquè conté 70% d'aigua, i aporta més líquid, fins i tot, que el que beuria el gat pel seu compte. El nostre veterinari ens donarà una llista dels menjars apropiats per mantenir els seus ronyons en bon estat.

D’altra banda, també hem de disminuir l’estrès del nostre gat, tractant de calmar-lo, evitant si es pot el motiu de l'estrès, posant-li la caixa d’orina en un lloc net i tranquil.

Recordem d'observar la seva rutina i estar pendent de canvis en comportament, ja són les maneres més fàcils per saber quan el nostre gat necessita atenció mèdica.

Tractament
 Variarà en funció dels resultats de les proves que s'hagin realitzat.

- Sondatge uretral del gat sota sedació profunda si existeix obstrucció. 
- Fluidoteràpia intravenosa si estan elevats en sang els nivells d'urea i creatinina. 
- Rentats de la bufeta amb sèrum fisiològic a través de la sonda per netejar-la de restes de cristalls. 
- Dieta especial
- Seguiment