 |
| Cynodictis |
D'acord a la història i als registres de diferents paleontòlegs, l'origen dels primers avantpassats dels gossos data de fa aproximadament 50 milions d'anys. Un dels primers seria el Cynodictis, present en els continents d'Europa i Àsia. Aquest mamífer, que es creu que també hauria estat l'antecessor d'espècies com l'ós, estava proveït d'un cos llarg, flexible, extremitats curtes, cada mà i pota proveïda de cinc dits amb ungles retràctils, i seguia una dieta estrictament vegetariana.
 |
| Daphoenus |
10 Milions d'anys més tard, evolucionà en el continent americà el Daphoenus, que ja posseïa característiques òssies semblants als canins i felins actuals. Posteriorment, fa 15 milions d'anys aproximadament, apareixeria el Mesocyon, considerat com l'antecessor directe del Cynodesmus i del Tomarctus, tots dos excel·lents corredors.
 |
| Mesocyon |
El gènere canis data de fa només 10 milions d'anys en els continents d'Europa, Àsia i Àfrica, i fa amb prou feines 1 milió d'anys en el continent americà. Entre les restes d'animals que s'han trobat estan el Canis falconeri (llop semblant a la hiena), Canis arnensis (semblant a un xacal) i el Canis lupus (d'aspecte semblant al llop actual), que es creu l'avantpassat més proper al gos o Canis familaris.
El nombre d'exemplars lobunus va anar delmant a causa de la depredació humana sobre el seu aliment directe (petits mamífers i aus). Llavors el llop, animal oportunista, es va veure obligat a viure proper als seus assentaments relacionar-se amb l'home des de fa pràcticament 40.000 anys, moment de l'aparició de l'Homo sapiens. El més probable, doncs, és que el llop seguís als grups humans allà on anessin, alimentant-se de les desferres que aquests deixaven o robant-los directament el menjar. Fins i tot, no és difícil d'imaginar que els humans de llavors adoptessin algun exemplar, iniciant-se així el procés de domesticació. Per altra banda, els coiots o els xacals, que eren menys sociables, posseeixen un comportament més salvatge.
El nombre d'exemplars lobunus va anar delmant a causa de la depredació humana sobre el seu aliment directe (petits mamífers i aus). Llavors el llop, animal oportunista, es va veure obligat a viure proper als seus assentaments relacionar-se amb l'home des de fa pràcticament 40.000 anys, moment de l'aparició de l'Homo sapiens. El més probable, doncs, és que el llop seguís als grups humans allà on anessin, alimentant-se de les desferres que aquests deixaven o robant-los directament el menjar. Fins i tot, no és difícil d'imaginar que els humans de llavors adoptessin algun exemplar, iniciant-se així el procés de domesticació. Per altra banda, els coiots o els xacals, que eren menys sociables, posseeixen un comportament més salvatge.
Se sap que l'any 4000 a. c., les civilitzacions d'Orient Mitjà criaven gossos seguint una sèrie de normes i rutes. Per exemple, certes teories assenyalen que un tipus de llebrer concret va arribar a la zona d'Afganistan seguint les antigues rutes comercials entre Orient Mitjà i Xina i s’hi va assentar per les condicions geogràfiques i climatològiques adequades per a aquest tipus d'espècie. Van haver de passar moltes generacions de cria selectiva per part de moltes diferents civilitzacions d'éssers humans perquè es desenvolupés la gran varietat i diversitat morfològica de les diferents races canines.
 |
| Bichon Maltès |
L'ésser humà no només criava gossos per la seva utilitat, de fet, els gossos petits han estat, en moltes ocasions, animals cobejats i acaronats des d’èpoques immemorials.
 |
| Pequinès |
En certes tombes de la civilització egípcia s'han trobat restes momificades de gossos diminuts; o en l'època dels fenicis es coneixia que a Malta existia un gos diminut amb pèl llarg, el Bichon Maltès. Un altre exemple de gossos miniatura és el cas de Xina, que l'any 100 a.c. ja en criaven un denominat “Pai” de musell curt i pota petita: el primer Pequinès, que va arribar a Europa portat per les tropes franceses i angleses que van saquejar el Palau Imperial de Beijing a la fi del segle en 1860.
Xè
