dissabte, 24 de març del 2012

La nutrició animal


Els animals, com tots els éssers vius, han de prendre del mitjà exterior les substàncies necessàries per mantenir les seves estructures i realitzar les seves funcions. Aquestes substàncies reben el nom de nutrients i el conjunt de processos que duen a terme per obtenir-les i utilitzar-les es diu nutrició.
Els animals són éssers heteròtrofs, la qual cosa vol dir que necessiten alimentar-se de matèria orgànica ja elaborada (aliment), produïda pels éssers autòtrofs. En haver de prendre substàncies orgàniques ja elaborades, els animals han de "fer-les seves", és a dir, incorporar-les al seu organisme per a poder-les utilitzar. Sorgeix així la necessitat d'un aparell digestiu que transformi aquesta matèria vegetal o animal, en petites molècules assimilables per les cèl·lules de l'organisme. Si l'organisme és complex, per portar l'aliment a les cèl·lules del seu cos necessita d'un sistema de transport: l'aparell circulatori.

La utilització dels nutrients per les cèl·lules per obtenir energia, implica la necessitat d'O2. Per tant, l'O2 procedent de l'exterior ha d'incorporar-se a l'organisme, problema que es resol a través de l'aparell respiratori.

Les cèl·lules de l'organisme, realitzen llavors amb els nutrients i l'O2 els processos metabòlics per obtenir la matèria i l'energia necessàries. En aquests processos, a més del CO2, es produeixen altres substàncies de desferra, que han de ser eliminades, la qual cosa implica la necessitat d'un aparell excretor.

Per realitzar la nutrició, l'organisme necessita per tant quatre aparells:
Aparell digestiu: s'encarrega de prendre l'aliment de l'exterior, digerir-ho i absorbir-ho.
Aparell circulatori: transporta, per l'interior, tots els productes digerits i absorbits, així com les desferres originades en els processos de nutrició.
Aparell respiratori: pren l'oxigen de l'aire i expulsa el CO2 sobrant.
Aparell excretor: concentra i expulsa a l'exterior les substàncies tòxiques produïdes en les funcions de nutrició.

Processos de la nutrició animal: Es poden considerar les següents etapes:

Ingestió dels aliments:
Consisteix en la incorporació dels aliments mitjançant els òrgans situats en la boca o en les seves proximitats.

Els aliments poden ser:
- Aliments líquids: Molts animals prenen només líquids, com a suc de plantes, sang o matèria animal dissolta. Aquests animals tenen estructures xucladores de diverses classes.
- Aliments de partícules sòlides microscòpiques: En aquest cas la ingestió es realitza mitjançant filtres localitzats en la boca i en els quals queden retingudes les partícules.
- Aliments sòlids en grans fragments: La ingestió es realitza tallant i mastegant. Les estructures que realitzen aquest procés són les mandíbules i les dents.

Digestió:
Consisteix en la transformació de les macromolècules components dels aliments en molècules senzilles, que poden ser absorbides i utilitzades per les cèl·lules del propi organisme.

Depenent de la complexitat dels animals, la digestió pot ser:

- Digestió intracel·lular: Pròpia d'organismes unicel·lulars (protozous) i d'alguns pluricel·lulars senzills, com les esponges.
En mancar de mitjà intern, la digestió s'efectua dins de les cèl·lules i els lisosomes aboquen els seus enzims digestius als vacúols digestius. Després de realitzar la digestió, els productes de desferra s'expulsen a l'exterior per un vacúol fecal.
- Digestió mixta. Alguns metazoos inferiors, com els celenterats tenen una digestió en part intracel·lular i en part extracel·lular.
Aquests animals posseeixen, tapissant la cavitat gàstrica, unes cèl·lules secretores d'enzims. Els aliments arriben a aquesta cavitat i comencen a ser digerits (digestió extracel·lular). Les partícules parcialment digerides són fagocitades per altres cèl·lules de la paret de la cavitat gàstrica, acabant allí la digestió (digestió intracel·lular). Els residus s'expulsen a la cavitat gàstrica i posteriorment a l'exterior.
- Digestió extracel·lular: Característica d'animals superiors, que tenen un tub digestiu dividit en diverses parts, en cadascuna de les quals se segreguen diferents enzims digestius específics. La digestió, per tant, es va realitzant d'una forma gradual.

Transport dels aliments digerits a les cèl·lules:
Una vegada transformats els aliments en substàncies assimilables, la sang i l'aparell circulatori tenen la missió de transportar aquestes substàncies a totes les cèl·lules. En aquest procés, l'aparell respiratori és l'encarregat de portar l'oxigen a les cèl·lules.

Metabolisme cel·lular:
Les molècules nutritives digerides i transportades per la sang, són transformades a l'interior de la cèl·lula en energia (catabolisme) o ben utilitzades per a la síntesi de molècules més complexes (anabolisme).

Excreció
Finalment, els residus metabòlics són expulsats a l'exterior per mitjà de l'aparell excretor.

dijous, 22 de març del 2012

La cinofobia és una por irracional i persistent als gossos

Causes
La causa més freqüent de patir Cinofòbia és un trauma succeït durant la infància (la mossegada d'un gos, tot i no ser-ne la víctima, només en veure l'escena, o sentir-ne la notícia, fins i tot veure una pel·lícula sobre un gos que mossega o sobre la ràbia), pot desencadenar aquesta fòbia.


Símptomes
La condició de cinofòbia pot manifestar-se de diverses maneres. Algunes persones poden sentir un cert grau d'ansietat en presència d'un gos, altres poden tenir atacs de pànic si entren en contacte amb gossos, o fins i tot alguns només veure'ls per la tele o al cine. Els símptomes, que poden ser experimentats per separat o junts, inclouen irritació, suoració, taquicàrdia, sentiments d'ira, tremolors, dificultat per respirar, o nàusees.

D'altra banda, per a una persona cinofòbica les relacions i la vida social es complica, ja que s'evita tenir amics amb gossos, i si en tenen, els és difícil de fer entendre a la resta, els quals sovint reaccionen d'una manera poc curosa ("no tinguis por!","si no fa res!", com si fos motiu de broma, però no ho és). La cinofòbia és difícil de superar, igual que la majoria dels temors, i encara que les causes no són racionals, la qual cosa és certa de moltes fòbies, la cinofòbia és un turment per a qui la pateix, ja que pot ser realment un condicionant de vida, per la probabilitat de trobar gossos en moltes circumstàncies imprevistes (pel carrer, a casa d'algú, a alguna botiga, a qualsevol lloc...).

Tractament
En alguns casos el tractament pot centrar-se en la identificació de la causa del trauma (fer una regressió conscient fins el moment en què va ser la mossegada, o la imatge, etc, i un cop identificat, extreure'n conscientment tota la secuència, i alliberar-se de la culpa).
La teràpia de xoc també ajuda, es tracta d'anar exposant progressivament la persona amb cinofòbia a estímuls (imatges, pel·lícules, etc.) per ajudar-los a superar la seva por.
Altres també se'ls ajuda, a més, amb medicaments contra l'ansietat.

I potser una manera seria que la persona amb cinofòbia comencés a relacionar-se amb un cadell, que l'alimentés, que en tingués cura, i anés veient com creix. A partir de llavors, la tendència és que es comença a acceptar la presència dels altres gossos. Costa que la cinofòbia desaparegui del tot, però és possible.
 

divendres, 9 de març del 2012

Declaració Universal dels Drets dels Animals

Adoptada el 1977 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i les lligues Nacionals. Proclamada el 15 d’octubre de 1978 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i les lligues Nacionals. Posteriorment aprovada per la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació la Ciència i la Cultura) i per l’ONU (Organització de les Nacions Unides ).

PREÀMBUL DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L'ANIMAL
Considerant que tot animal té drets, Considerant que la ignorància i el rebuig d’aquests drets han conduït i segueixen conduint l’home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals,
Considerant que el reconeixement, per part de l’espècie humana, dels drets a l’existència d’altres espècies d’animals serà la clau de la coexistència de les espècies al món,
Considerant que l’espècie humana comet genocidi i existeix l’amenaça que segueixi cometent-lo,
Considerant que el respecte cap als animals per part de l’home està lligat al respecte dels humans entre ells mateixos,
Considerant que l’educació ha d’ensenyar, des de la infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals.

PER TOT AIXÒ, ES PROCLAMA EL SEGÜENT:

Article.1r
Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateix dret a l’existència.
Article.2n
A) Tot animal té dret al respecte.
B) L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. L’ésser humà té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.
C) Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció per part de l’ésser humà.

Article.3r
A) Cap animal serà sotmès a maltractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals.
B) En cas que la mort de l’animal sigui necessària, aquesta ha de ser instantània, sense dolor i no ha de generar angoixa.

Article.4t
A) S’estableix el dret a la llibertat dels animals salvatges i el dret dels domèstics a viure i créixer a ritme i en les condicions pròpies de la seva espècie, com a viure en el seu medi natural, ja sigui terrestre, aeri o aquàtic, a reproduir-se i a poder complir el seu cicle natural de vida.
B) Tota privació de llibertat, encara que sigui amb finalitats educatives, és contrària a aquest dret.

Article.5
A) Tot animal que pertanyi a una espècie que visqui tradicionalment en l’entorn humà, té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i de llibertat que són pròpies de la seva espècie.
B) Tota modificació d’aquest ritme o condicions que sigui imposada per l’home amb finalitats mercantils, és contrària al susdit dret.

Article.6
A) Tot animal que l’home hagi acollit com a company té dret que la duració de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat natural.
B) L’abandonament d’un animal és un acte de crueltat i degradant.

Article.7è
Tot animal adquirit per a treballar té dret a gaudir d'un límit en el temps i la intensitat del seu treball, a una alimentació adequada i al repòs requerit.

Article.8è
A) Es condemna tota experimentació científica amb animals que impliqui un patiment, tant físic com psicològic, puix que el patiment és totalment incompatible amb els drets de l’animal, ja es tracti d’experiments mèdics, científics, comercials o de qualsevol naturalesa.
B) Han de ser utilitzades i desenvolupades tècniques alternatives a l’experimentació animal.

Article.9è
Quan un animal és criat per a l’alimentació, ha de ser nodrit, allotjat, transportat i sacrificat sense que res no li produeixi ansietat o dolor.

Article.10è
A) Cap animal no ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà.
B) Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l’animal.

Article.11è
Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir un biocidi.

Article.12è
A) Tot acte que provoqui la mort d’un gran nombre d’animals salvatges és un genocidi, és a dir , un crim contra l’espècie.
B) La contaminació i la destrucció de l’ambient natural conduiran cap al genocidi.

Article.13è
A) Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.
B) Les escenes de violència en què els animals són víctimes han de ser prohibides en el cinema i la TV, a no ser que serveixin per mostrar els atemptats contra els drets dels animals.

Article.14è
A) Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats a nivell governamental.
B) Els drets de l’animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets dels humans.