La cinofobia és una por irracional i persistent als gossos

Causes
La causa més freqüent de patir Cinofòbia és un trauma succeït durant la infància (la mossegada d'un gos, tot i no ser-ne la víctima, només en veure l'escena, o sentir-ne la notícia, fins i tot veure una pel·lícula sobre un gos que mossega o sobre la ràbia), pot desencadenar aquesta fòbia.


Símptomes
La condició de cinofòbia pot manifestar-se de diverses maneres. Algunes persones poden sentir un cert grau d'ansietat en presència d'un gos, altres poden tenir atacs de pànic si entren en contacte amb gossos, o fins i tot alguns només veure'ls per la tele o al cine. Els símptomes, que poden ser experimentats per separat o junts, inclouen irritació, suoració, taquicàrdia, sentiments d'ira, tremolors, dificultat per respirar, o nàusees.

D'altra banda, per a una persona cinofòbica les relacions i la vida social es complica, ja que s'evita tenir amics amb gossos, i si en tenen, els és difícil de fer entendre a la resta, els quals sovint reaccionen d'una manera poc curosa ("no tinguis por!","si no fa res!", com si fos motiu de broma, però no ho és). La cinofòbia és difícil de superar, igual que la majoria dels temors, i encara que les causes no són racionals, la qual cosa és certa de moltes fòbies, la cinofòbia és un turment per a qui la pateix, ja que pot ser realment un condicionant de vida, per la probabilitat de trobar gossos en moltes circumstàncies imprevistes (pel carrer, a casa d'algú, a alguna botiga, a qualsevol lloc...).

Tractament
En alguns casos el tractament pot centrar-se en la identificació de la causa del trauma (fer una regressió conscient fins el moment en què va ser la mossegada, o la imatge, etc, i un cop identificat, extreure'n conscientment tota la secuència, i alliberar-se de la culpa).
La teràpia de xoc també ajuda, es tracta d'anar exposant progressivament la persona amb cinofòbia a estímuls (imatges, pel·lícules, etc.) per ajudar-los a superar la seva por.
Altres també se'ls ajuda, a més, amb medicaments contra l'ansietat.

I potser una manera seria que la persona amb cinofòbia comencés a relacionar-se amb un cadell, que l'alimentés, que en tingués cura, i anés veient com creix. A partir de llavors, la tendència és que es comença a acceptar la presència dels altres gossos. Costa que la cinofòbia desaparegui del tot, però és possible.

 Xè