Otitis canina
L'otitis
canina és una de les malalties més comunes en els gossos. Es tracta de
la inflamació del conducte auditiu extern, causat per diversos motius
com a al·lèrgies, bacteris, introducció d'un cos estrany o perquè es
grata excessivament. Els símptomes que s'aprecien són sacsejades
freqüents del cap i gratat de les orelles, secreció de cerumen, orella
de color vermell, fortor, etc. En aquests casos és recomanable portar-lo
al centre veterinari i determinar les causes per així proporcionar-li
un tractament adequat.
Brom
Causada
per un virus i es contagia a través dels fluids d'animals infectats. És
per això que hem d'observar el nostre gos i si notem que està decaigut,
té febre, no vol menjar ni beure, se li observen erupcions, etc, és
molt important que anem al centre veterinari. En els casos greus de
borm, els gossos arriben a tenir convulsions, tics i fins i tot
paràlisi. És molt difícil guarir el borm, per això en aquesta malaltia
és bàsica la prevenció. Hem de començar a vacunar-lo quan té entre 6 i 8
setmanes d'edat i no el posem en contacte amb altres gossos sense abans
posar-li aquesta vacuna.
Dermatitis canina
Si
es grata amb molta freqüència i abans no ho feia, hem d'estar alerta
perquè pot patir algun problema en la pell, com a al·lèrgies o problemes
dermatològics. La dermatitis pot estar causada per algun trastorn
intern, per alguna al·lèrgia o per un factor ambiental. Pot ocórrer que
en determinades èpoques de l'any, tingui caspa en el seu pelatge, cosa
que pot ser normal, però si notem que no desapareix, pot ser que sigui a
causa d'una dermatitis, per la qual cosa hem d'acudir immediatament al
centre veterinari.
Cistitis
Afecta
més a gossos adults que a cadells. És una inflamació de la bufeta
causada per un bacteri. Els símptomes més comuns són augment de les
ganes d'orinar, sang en l'orina i la dificultat a l'hora d'orinar. Les
causes poden ser des de pedres o tumors en la bufeta fins a una anomalia
en el sistema nerviós. En aquests casos és molt important que acudim al
centre veterinari, i mentrestant d'assegurar-nos que el gos begui
bastant aigua i sobretot, caldrà canviar-li la dieta.
Leishmaniosis canina
Coneguda
com “la malaltia del mosquit”, ja que és contagiada per culpa d'una
mena de mosquit. Els símptomes més comuns solen aparèixer de dos tipus:
la que afecta a la pell i la que és visceral. En el cas que sigui
cutània apareixen clapes a la pell, úlceres cutànies, creixement
excessiu de les ungles o formació de nòduls. En el cas que afecti a les
vísceres, pot ser que perdi pes de sobte, estigui apàtic, tingui inflat
el ventre, pateixi diarrea i fins i tot hemorràgies nasals. Aquesta
malaltia no es pot guarir completament, per la qual cosa solament es pot
prevenir aplicant productes antiparasitaris, evitar que dormi a
l'exterior i fer-li controls regularment per minimitzar els efectes si
la té.
Artritis canina
Molt
comuna en gossos d'edat avançada. És un trastorn de les articulacions
per la degeneració del cartílag articular. Els símptomes que apareixen
són coixesa constant, dificultat per aixecar-se, dolors en els ossos o
dificultat en els seus moviments. En aquests casos hem de consultar amb
el centre veterinari i que ens recomani exercicis específics de la zona i
un canvi en la seva dieta, amb suplements dietètics i medicaments
adequats.
Coneguda
com “la malaltia del mosquit”, ja que és contagiada per culpa d'una
mena de mosquit. Els símptomes més comuns solen aparèixer de dos tipus:
la que afecta a la pell i la que és visceral. En el cas que sigui
cutània apareixen clapes a la pell, úlceres cutànies, creixement
excessiu de les ungles o formació de nòduls. En el cas que afecti a les
vísceres, pot ser que perdi pes de sobte, estigui apàtic, tingui inflat
el ventre, pateixi diarrea i fins i tot hemorràgies nasals. Aquesta
malaltia no es pot guarir completament, per la qual cosa solament es pot
prevenir aplicant productes antiparasitaris, evitar que dormi a
l'exterior i fer-li controls regularment per minimitzar els efectes si
la té.
