dimecres, 20 d’abril del 2011

Les Fures

Aquests mustèlids s'han anat adquirint darrerament, per moda, com a nous exòtics animals de companyia. En llibertat viuen uns 10 anys i pesen sobre un quilo els mascles, i uns 600g les femelles.
En llibertat, les femelles entren en zel un cop l'any (normalment entre març i abril). Si tenim mascle i femella junts, cal tenir en compte que comencen a reproduir-se entre els 4 i els 8 mesos. Gesten durant uns 42 dies i fan cadellades d'unes 8 cries cada cop, així que l'ideal és plantejar-nos esterilitzar la nostra fura tant si és mascle com femella (si encara no ho està quan l'adquirim). D'aquesta manera evitarem problemes hormonals de fures en captivitat i es reduirà considerablement la fortor corporal de l'animal, tot i que no desapareix mai del tot, (ni quan es practica l'extracció de les glàndules anals).
És un animal molt adaptable a l'entorn, però hem de vigilar les altes temperatures (més de 32ºC els poden perjudicar). L'ideal és que estiguin entre 15 i 25ºC. Han de dormir en un hàbitat com a mínim de 55x50x40 per individu. Com a substrat hem d'evitar la sepiolita (sorra de gat) ja que si se la mengen els pot provocar obstruccions intestinals. En captivitat acostumen a fer les seves necessitats sempre en un racó, o sigui que caldrà netejar a diari aquesta zona.
Evitem que la nostra fura estigui sempre tancada. La podem deixar sortir, però és molt important que estigui controlada quan és a fora, ja que són animals que tendeixen a escapar-se, i podrien rosegar cables, etc.
Els podem posar joguines, però cal evitar aquelles que es trenquen amb facilitat, ja que si s'empassen algun bocí hi ha risc d'obstruccions intestinals.
Quant a la dieta, la fura en llibertat es caracteritza pel seu elevat grau de consum d'amfibis i micromamífers, són carnívors estrictes i necessiten una dieta molt proteica. Per tant, utilitzarem pinso especial per a fures i intentarem que tinguin menjar tot el dia. Cal, però, controlar la quantitat, ja que les fures que viuen en captivitat tendeixen a l'obesitat (poc exercici...). Cal vigilar amb els dolços, tot i que que els agraden molt, i evitar els aliments greixosos ni els aliments crus (ni carn, ni ous....). Com a premi, els podem donar fruita, que també els agrada molt i recordar que sempre han de tenir aigua corrent disponible.
Es recomana raspallar la nostra amiga amb freqüència, així evitem que deixi molt de pèl per casa i que pugui empassar-se'l i fer boles de pèl al tracte digestiu. Per evitar això últim, podem utilitzar malta felina.
La nostra fura ha de visitar el veterinari regularment. És molt important que es vacunin de brom ("moquillo"), ja que en són molt sensibles i si l'agafen es poden morir. També es vacunen anualment de ràbia, i és obligat, igual que en gossos i gats, que portin microxip.
Caldrà fer també un control de paràsits interns (cucs) trimestral i externs (puces, àcars...) mensual.
En el cas que agafi la malaltia d'influenza humana no existeix vacuna, Una bona higiene pot evitar que la contregui. Aquesta malaltia pot ser transmesa per nosaltres a la fura i viceversa. Rentar-nos les mans abans de tocar-la o mantenir-nos a distància mentre un o altre pateix aquesta malaltia, en molts casos és suficient per evitar-la.
Però si us he de ser sincera, on millor viuen les fures és en llibertat. 
 

dimecres, 6 d’abril del 2011

Comparativa calòrica entre nosaltres i els nostres amics

- Sabies que, per un gat, un got de llet equival calòricament al que per un humà li suposaria menjar-se 5 tabletes senceres de xocolata?

- Sabies que, per un gos de 10 kg, una sola galeta equival calòricament al que per un humà adult li suposaria menjar-se un paquet sencer?
Evitem que el nostre amic caigui a la temptació de menjar el que no li correspon:
- no deixem menjar fora de lloc
- no deixem que s'estigui on s'està cuinant o menjant.
- Fem-li atractiu el seu pinso, juguem amb ell, que el busqui, que l'hagi d'atrapar d'un salt, amaguem-li en un "Kong", etc
- Deixem instruccions a la família per seguir una dieta equilibrada; res de xuxeries ni restes de menjar.
- La quantitat de pinso diària recomanada pel veterinari ja li aporta tots els nutrients que necessita.
- fem exercici conjuntament, jugant a pilota, passejant a pas lleuger o córrer si es pot, llançar-li pals o joguines, etc

El nostre amic, amb tan sols un 20% de sobrepès corre el risc de malalties tan greus com:
- diabetis
- artritis
- problemes cardiovasculars



Controlem el pes del nostre amic regularment, i si cal, comencem una dieta controlada amb el seguiment i la supervisió del veterinari.

dilluns, 4 d’abril del 2011

El llop s'estableix al Pirineu per quedar-s'hi

Un estudi detecta 13 exemplars entre el Ripollès i l'Alt Urgell tot i que sense evidències de reproducció
El llop ja és definitivament entre nosaltres. Un estudi de la revista Quercus ha destacat fins a 13 exemplars en una àrea compresa entre el Ripollès i l'Alt Urgell. Tot i que encara no hi ha evidències de reproducció –només hi ha una femella- els autors de l'article consideren que tal i com està succeint en molts altres punts d'Europa el llop també s'acabarà reproduint a les nostres comarques.
Els llops –que es van extingir a Catalunya ara fa set dècades- es mouen principalment entre l'Alt Urgell i la Cerdanya així com el nord del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Després de les primeres confirmacions el 2004 es va iniciar un seguiment mitjançant diversos mètodes d'observació, de rastreig i anàlisis genètics de mostres que han mostrat l'existència de fins a 13 exemplars diferents – en alguns casos detectats una sola vegada-. La genètica mostra que procedeixen dels Alps Marítims i no pas del nord-oest de la Península Ibèrica.
Curiosament, hi ha dades que demostren incursions puntuals cap al sud.
NacióDigital