En llibertat, les femelles entren en zel un cop l'any (normalment entre març i abril). Si tenim mascle i femella junts, cal tenir en compte que comencen a reproduir-se entre els 4 i els 8 mesos. Gesten durant uns 42 dies i fan cadellades d'unes 8 cries cada cop, així que l'ideal és plantejar-nos esterilitzar la nostra fura tant si és mascle com femella (si encara no ho està quan l'adquirim). D'aquesta manera evitarem problemes hormonals de fures en captivitat i es reduirà considerablement la fortor corporal de l'animal, tot i que no desapareix mai del tot, (ni quan es practica l'extracció de les glàndules anals).
És un animal molt adaptable a l'entorn, però hem de vigilar les altes temperatures (més de 32ºC els poden perjudicar). L'ideal és que estiguin entre 15 i 25ºC. Han de dormir en un hàbitat com a mínim de 55x50x40 per individu. Com a substrat hem d'evitar la sepiolita (sorra de gat) ja que si se la mengen els pot provocar obstruccions intestinals. En captivitat acostumen a fer les seves necessitats sempre en un racó, o sigui que caldrà netejar a diari aquesta zona.
Evitem que la nostra fura estigui sempre tancada. La podem deixar sortir, però és molt important que estigui controlada quan és a fora, ja que són animals que tendeixen a escapar-se, i podrien rosegar cables, etc.
Els podem posar joguines, però cal evitar aquelles que es trenquen amb facilitat, ja que si s'empassen algun bocí hi ha risc d'obstruccions intestinals.
Quant a la dieta, la fura en llibertat es caracteritza pel seu elevat grau de consum d'amfibis i micromamífers, són carnívors estrictes i necessiten una dieta molt proteica. Per tant, utilitzarem pinso especial per a fures i intentarem que tinguin menjar tot el dia. Cal, però, controlar la quantitat, ja que les fures que viuen en captivitat tendeixen a l'obesitat (poc exercici...). Cal vigilar amb els dolços, tot i que que els agraden molt, i evitar els aliments greixosos ni els aliments crus (ni carn, ni ous....). Com a premi, els podem donar fruita, que també els agrada molt i recordar que sempre han de tenir aigua corrent disponible.
Es recomana raspallar la nostra amiga amb freqüència, així evitem que deixi molt de pèl per casa i que pugui empassar-se'l i fer boles de pèl al tracte digestiu. Per evitar això últim, podem utilitzar malta felina.
La nostra fura ha de visitar el veterinari regularment. És molt important que es vacunin de brom ("moquillo"), ja que en són molt sensibles i si l'agafen es poden morir. També es vacunen anualment de ràbia, i és obligat, igual que en gossos i gats, que portin microxip.
Caldrà fer també un control de paràsits interns (cucs) trimestral i externs (puces, àcars...) mensual.
En el cas que agafi la malaltia d'influenza humana no existeix vacuna, Una bona higiene pot evitar que la contregui. Aquesta malaltia pot ser transmesa per nosaltres a la fura i viceversa. Rentar-nos les mans abans de tocar-la o mantenir-nos a distància mentre un o altre pateix aquesta malaltia, en molts casos és suficient per evitar-la.
Però si us he de ser sincera, on millor viuen les fures és en llibertat.
Xè
