dilluns, 28 de març del 2016

els cucs, paràsits interns dels gossos

Existeixen molts tipus diferents de cucs que poden infectar als gossos. Els principals són quatre: l'ascàrid, la solitària o tènia, l'anquilostoma i el tricocèfal. Si bé cada tipus de cuc té un cicle de vida lleugerament diferent, els símptomes del gos poden ser similars. Per tant, no és possible determinar quina classe de cuc té el nostre amic basant-nos només en els símptomes, i pot ser necessari realitzar algunes proves. Tot i així, si coneixem els símptomes, riscos i característiques generals de diferents tipus de cucs pot ajudar-nos a prevenir i tractar el nostre amic.

Com identifiquem una infecció per cucs? Siguem conscients dels factors de risc per a cada tipus específic de cuc. Com que els cucs poden semblar molt similars, una de les maneres d'identificar-los és comprenent els factors ambientals o situacionals que ocasionen cada tipus de cuc.
- Els ascàrids sovint es transmeten als cadells des d'una mare infectada, perquè les larves i els ous creuen la placenta per infectar al cadell en el ventre, i els ous també s'excreten en la llet de la mare. S'ha de desparasitar sempre als cadells, com a pràctica rutinària.
- Les solitàries o tènies són causades per la ingestió per part del gos de bestioles o feristeles ja infectats amb el cuc, o per puces que continguin els seus ous. Per tant, és probable que els gossos que passegen sovint pel camp o un gos amb una infestació de puces siguin infectats per la solitària.
- L'anquilostoma i el tricocèfal es desenvolupen en terra humida, i els gossos amb major risc són aquells als quals se'ls mantingui en camps d'herba, especialment en condicions càlides i humides. Aquestes infeccions són comunes en gossos que malviuen en casetes de zones humides.

- El cuc pulmonar es propaga per mitjà de la femta de guineu, el llimac i el caragol. El contacte amb qualsevol d'aquests és considerat un factor de risc.

Parem esment als símptomes. encara que no sigui possible saber el tipus de cuc que pot tenir el nostre amic, sí que els símptomes, en un gos que no s'ha desparasitat, ens han de causar sospites d'una infecció per cucs.


Busquem cucs a la femta. De vegades, fins i tot en un gos asimptomàtic, podem veure evidència física dels cucs en les seves deposicions. Si no podem identificar el cuc, col·loquem-lo en un recipient de rosca i portem-lo al Centre Clínic veterinari perquè l'identifiquin.


Identifiquem els símptomes gastrointestinals. Encara que els cicles de vida varien, tots els cucs en algun moment es desplaçaran a través de l'intestí. Si el nombre és baix, el gos pot no mostrar símptomes, però si un nombre elevat colonitza l'intestí, pot ocasionar irritació al revestiment, i dóna com a resultat: malestar, diarrea (de vegades amb mucositat o sang), poca gana i pèrdua de pes.

Recollim una mostra fecal. Els cucs ja sigui els que viuen en l'intestí o transiten a través d'ell en certes etapes del seu cicle de vida, l'evidència d'infecció s'elimina a través de la femta del gos. En una infestació copiosa, podem veure cucs en la femta, però és menys comuna en infeccions lleus. En canvi, ja sigui ous o larves poden estar presents en la femta, la qual cosa és més fàcil de detectar a simple vista. Recollim (amb guants) una mostra de la femta i fiquem-la en un recipient net de rosca que tingui una tapa ajustada, per portar-la al Centre Veterinari, que en farà les anàlisis.

Unes anàlisis de sang. Alguns cucs que ocasionen malalties serioses, com el cuc pulmonar, poden diagnosticar-se amb un examen de sang. Hi ha una varietat d'exàmens disponibles, però, en la pràctica, la prova d'ELISA és la més comuna dels laboratoris.


Evitem el contacte amb la femta i els cucs. Alguns cucs, com els ascàrids, poden transferir-se dels gossos als humans. Els nens petits que s'infecten amb ascàrids poden experimentar danys a la vista.
Els cucs o la femta infectats amb cucs han de retirar-se de les àrees de joc dels nens. La femta infectada ha de manipular-se o recollir-se amb guants. Sempre rentem-nos les mans a consciència amb sabó i aigua després de manipular femta d'animals.


Documentem qualsevol símptoma o factor de risc que s'apliqui al nostre amic caní. De vegades, la millor forma de diagnosticar el tipus de cuc és documentar els factors de risc. Prenem notes de l'ambient del gos, dels seus hàbits i del clima. Assegurem-nos de documentar també la severitat i durada de qualsevol símptoma de malaltia i proporcionar la informació al Centre veterinari si sospitem d'una infecció.

Cerquem característiques distintives dels tipus de cucs. Si cucs o parts de cucs són visibles en la femta o el vòmit del gos, podriem identificar-lo. Si bé molts cucs es veuen semblants, cadascun té algunes característiques distintives que poden permetre'ns determinar la varietat del cuc.

Les solitàries o tènies són distintives pels seus cossos aplanats compostos de segments. La longitud varia amb l'espècie, però tenen una mitjana de 50 a 250 cm de llarg. Si veiem solitàries a la femta o el vòmit, és probable que siguin segments individuals, no tota la solitària.

Els ascàrides s'assemblen molt als espaguetis cuits. Tenen una longitud mitjana de 8 a 10 cm, però poden arribar a 18 cm de llarg. Tenen un perfil arrodonit i cossos llisos.

Els anquilostomes i tricocèfals són molt més petits que els ascàrides o les solitàries. Generalment tenen entre 0,5 a 2 cm de llarg i són extremadament prims, com un bri de fil o de cabell. La seva mida petita tendeix a fer-los semblar translúcids i poden ser més difícils de veure sense examinar-los de prop.

Busquem símptomes respiratoris. Els cucs pulmonars infesten els vasos sanguinis i ja sigui el cor o els pulmons. Això pot ocasionar símptomes com tos, panteixos o respiració accelerada, falta d'energia o fins i tot un col·lapse i la mort.
Els cucs pulmonars poden interferir amb la coagulació de la sang, per la qual cosa alguns gossos mostren l'alarmant símptoma de sagnat incontrolable després d'una lesió menor.
Qualsevol d'aquests símptomes ha de motivar una visita immediata al veterinari. Encara que els tractaments poden ser costosos, és més probable que el tractament ràpid tingui un resultat favorable.

Revisem la complexió del nostre amic. A causa que els cucs, particularment la solitària, absorbeixen els nutrients del menjar del gos i fan que n'hi hagi menys de disponibles per a l'hoste, els gossos infestats de cucs poden tenir una mala cobertura de greix sobre els seus ossos, i panxes inflades a causa de l'excés de cucs en el seu intestí. L'aparença clàssica d'un cadell amb cucs és un gos ossut i a qui se li veuen les costelles, amb una panxa engruixada i un pelatge opac.

Portem una mostra del cuc o ou al veterinari. La millor manera de diagnosticar el tipus específic de cuc és deixar que els professionals ho facin. Ells podran examinar els cucs o els ous sota el microscopi i tenen experiència identificant diferències mínimes. Amb els ous de cucs, les diferències poden ser subtils, com una forma ovalada en lloc de rodona, o tenir un tap en un o tots dos extrems.


Identificació i tractament ràpid. Les infeccions empitjoren mentre es deixen sense tractar. Una infecció amb un gran nombre de cucs adults, coneguda com una infecció "copiosa", pot tenir efectes adversos en el benestar general del gos, així que identificar als cucs abans que la infecció es torni "copiosa" és la millor estratègia. Algunes infeccions per cucs canins poden ocasionar diarrea, malalties gastrointestinals i en última instància la mort del gos.


Mantinguem al nostre amic lliure de puces. Com que alguns cucs es transmeten per mitjà de les puces, si mantenim el nostre amic lliure de puces amb un tractament regular pot ajudar-ho a mantenir-se lliure de cucs. Algunes empreses fabriquen una combinació dels tractaments contra el cuc i les puces en una mateixa pastilla masticable. També és possible administrar un tractament tòpic mensual contra les puces. Aquest generalment s'aplica en una pipeta sobre el llom del gos, en la part posterior del seu coll.


Restringim l'accés del nostre amic a ambients nocius. Asseguem-nos que el nostre amic es mantingui lluny d'ambients que siguin més propicis a cucs. Lluny d'àrees càlides i amb herba compartides amb altres gossos que no hagin estat desparasitats. No deixem que el teu gos entri en contacte amb animals salvatges o de presa. Evitem els climes càlids i humits que tinguin altes poblacions d'insectes, com a puces o mosquits. No deixem que el teu gos mengi o es fregui contra la femta d'altres gossos o animals salvatges.

Administrem un desparasitari quan sigui necessari. Si ja té cucs, és possible que haguem d'administrar un desparasitari. Un protocol precís de desparasitació depèn dels factors de risc individuals del gos, i és millor discutir-ho amb el Centre veterinari.

La majoria de desparasitaris han d'administrar-se solament una vegada, però, si el Centre veterinari ens prescriu fenbendazol, haurem d'administrar-lo repetidament en el transcurs de diversos dies. El fenbendazol és un desparasitari molt lleu que s'usa amb freqüència en els cadells petits.

Assegurem-nos de llegir les instruccions en l'empaquetatge del desparasitari i consultem sempre al Centre veterinari abans de donar-li qualsevol tipus de medicament.

Realitzem visites regulars al Centre Clínic. Fent que es revisi regularment el nostre amic el mantindrà en bona salut general. Al Centre veterinari es podrà identificar problemes abans que es tornin extrems i ocasionin danys duradors al nostre company caní.


_________________________________________________



Consells
Recollim sempre la femta del gos quan estem caminant amb ell.

El control de puces és essencial en tot moment de l'any.

Evitem deixar que el gos ensumi o mengi femta i un altres coses de terra. Això succeeix molt amb els cadells i és una forma segura de transmetre paràsits indesitjats.


Advertiments
Els ascàrids i els anquilostomes poden transmetre's del gos a l'humà, així que hem d'anar amb compte i saber com manipular la femta del gos apropiadament. Parlem amb el metge si ens preocupa que qualsevol membre de la família hagin contret els cucs. Si qualsevol infecció per cucs es deixa sense tractar per molt temps, la infestació podria, a la llarga, ocasionar la mort. Si el nostre amic caní mostra qualsevol senyal de cansament o diarrea i vòmits, consultem a un Centre veterinari immediatament.

dijous, 17 de març del 2016

El llenguatge dels gossos

Els gossos no parlen, però es comuniquen a través de gestos, postures, sons i olors. D'aquesta manera expressen sobretot el seu estat emocional, desitjos i necessitats. A més, aquest sistema de comunicació no només és utilitzat en la seva relació amb els seus congèneres sinó també amb els éssers humans. Per aquest motiu, és imprescindible que tots coneguem la forma amb què aquests animals es comuniquen, per així aprendre a entendre'ls i comprendre'ls.
Cal tenir en compte les característiques del gos abans de fer qualsevol interpretació. Hi ha races amb orelles i cues curtes, orelles extremadament caigudes, "ulls tristons", o moltes altres característiques que podrien complicar-nos a l'hora de saber el que realment està comunicant el gos.

Lladrucs:
- continus i ràpids, en to intermedi: Alerta. Problemes. Algú entra al nostre territori.
- continus i lents, en to baix: Intrusos o perill proper. Preparats per defensar-se.
- ràpids i amb pauses cada 3 o 4: Avís de problemes apropant-se, i petició al cap de la bandada que investigui que passa.
- perllongats i ininterromputs, amb intervals llargs entre cadascun: Estic sol i necessito companyia (sovint quan un gos porta aïllat un cert temps, sobretot cadells)
- Un o dos lladrucs aguts i breus en to intermedi: És la salutació més habitual.
- Un sol lladruc agut i breu, en to baix: Ja prou! Indica molèstia.
- Lladruc breu en to alt: Indica sorpresa. Si es repeteix dues vegades significa "Mira això!". Si és més llarg és una crida. Molts gossos l’usen quan volen sortir al carrer. En to mitjà expressa alegria.
- Udol o lladruc molt breu i agut: “Ai!” Resposta a un dolor sobtat.
- Udols repetits a intervals regulars: Mostra d'un dolor intens o resposta a alguna cosa que els espanta.
- entretallat en to mitjà: Petició de jugar.

Grunyits:
- Grunyit suau en to baix: d'amenaça. Convé apartar-se i deixar-li espai.
- Grunyit que acaba en lladruc, en to baix: Disposició a baralla. Si es pressiona el gos, atacarà.
- Grunyit que acaba en lladruc, en to alt: Gos insegur que preferiria no barallar, però que atacarà si no se’l deixa en pau.
- Grunyit intens sense ensenyar les dents: Sol sentir-se quan jugues amb el gos. Està simulant un atac i indica que s'està divertint. Sol intercalar-se amb lladrucs entretallats i sobretot:  moviment de cua alçada.

Altres sons:
Ploriquejos suaus: Indiquen dolor o temor.
Gemecs o xiscles perllongats i intensos: "dóna'm..." o "vull...". Pretén cridar l'atenció. O està esperant que li donis de menjar o el treguis de passeig.
Sospir: Indica satisfacció si els ulls estan semitancats. Si estan oberts és un senyal de decepció perquè no ha ocorregut alguna cosa que el gos esperava.
Lladruc-udol: quan se sent sol i busca companyia.
Udol: "Estic aquí" o "és el meu territori". Un gos segur de si mateix udolarà per mostrar la seva presència.
Panteix: excitació, calor excessiva, cansament.




Orelles:
- Orelles alçades i orientades cap a davant: Mostren atenció, o que estan estudiant una situació nova. Si s'acompanyen de girs del cap als costats i amb la vista fixa (per exemple quan els parles) pot significar tant "Què interessant!", com "no t'entenc gens!" i té a veure amb la contemplació d'un nou esdeveniment. Per contra, si van acompanyades de morro arrugat i ensenyar les dents, és una avís d'atac per part d'un animal decidit.
- Orelles tornades cap enrere i paral·leles: Sol associar-se amb qualsevol tipus de desafiament. Alguns gossos les col·loquen així en caminar o córrer, però en aquest cas no tenen un significat especial, simplement és per l'aerodinàmica del cos. 
Si ho acompanya amb ulls tristons i llepar-se el musell és un senyal de calma (ens demana pau i calma, potser perquè l'estem renyant).
- Orelles orientades lleugerament enrere: "Això no m'agrada gens". El gos pot estar dubtant entre atacar o fugir. Equivalen a una mirada de sospita.

Cua:
- Estesa horitzontalment però no tesa: És un signe d'atenció. El gos està veient alguna cosa interessant.
- Estesa horitzontalment i tesa: Pren aquesta posició en enfrentar-se contra un possible intrús o desconegut. Significa "Anem a veure qui s'atreveix a envair el meu espai".
- Cua alçada: És senyal d'un gos que es mostra segur d'ell mateix.
- Cua alçada i corbada sobre la grupa: Indica confiança, control i autodomini.
- Cua lleugerament baixa però apartada de les potes posteriors: El gos està tranquil i relaxat.
- Cua cap avall i propera a les potes posteriors: Si les extremitats estan rígides i agita lleument la cua, indica "no em sento bé". Si les potes estan lleugerament flexionades és una mostra que el gos sent una lleu inseguretat, normalment quan està en un lloc desconegut.
- Cua oculta entre les potes: Temor. El gos té por al fet que li facin mal, o bé una situació desconeguda. També és un senyal evident de calma (diu: no vull desafiar-te, deixa'm tranquil).

Moviments de la cua
Agitació lleu: Sol indicar salutació i divertiment.
Agitació traçant cercles amplis: "Em caus bé". Quan dos gossos juguen a barallar, aquest moviment de la cua confirma que solament estan jugant.
Agitació a ritme lent: Quan estàs ensinistrant al gos, això significa "Estic intentant entendre't; vull saber què dius però no acabo d'entendre-ho". Quan per fi ho entén, el moviment s'accelera i augmenta en amplitud.

Ulls:
La mirada expressa dues intencions, ambdues relacionades amb els senyals de calma:
Mirada directa i fixa: Desafiament, o resposta al desafiament per part d'un altre gos/persona.
Ulls mig clucs: senyal de calma en resposta davant el desafiament d'un altre gos/persona.


Musell:
- Boca relaxada i entreoberta, llengua poc visible: Equival a un somriure entre les persones.
- Boca tancada, llavis aixecats ensenyant les dents: Primer senyal d'amenaça.
- Boca entreoberta, llavis aixecats ensenyant els incisius, musell frunzit: Segon senyal d'amenaça. Si es pressiona al gos, respondrà amb un atac.
- Boca entreoberta, llavis aixecats ensenyant els incisius i les genives, musell frunzit: Precedeix a un atac immediat. Si alguna vegada es trobem davant un gos així, mai no s'ha de sortir corrent. L'estat emocional del gos està tan tibant, que el menor moviment per part nostra provocarà l'atac. Cal baixar la mirada (senyal de calma), llepar-nos els llavis sense mostrar les dents, girem de costat i retrocedir amb lentitud.
- Qualsevol expressió d'amenaça, amb la comissura dels llavis estirada cap a enrere: Mostra un component de temor en el gos. Encara pot atacar, però també pot fugir si se sent agredit. Podria significar: "Et tinc por, però puc atacar si m'obligues".

El cos:
- Cos ajupit, potes davanteres esteses, llom alçat, cap proper al sòl: Invitació a jugar.
- Posició alçada i relaxada, orelles alçades no avançades, cap alt, boca entreoberta, cua baixa i relaxada: Gos relaxat i content.
- Cos alçat lleugerament inclinat cap a davant, orelles cap a davant, cua alçada, ulls molt oberts i boca tancada, membres rígids: Gos en estat d'alerta.
- Cos alçat lleugerament inclinat cap a davant, orelles cap a davant, cua alçada i estarrufada, ulls molt oberts, musell arrugat, pèl estarrufat, membres rígids: gos confiat que amenaça d'atacar si se'l desafia.
- Posició lleugerament inclinada cap enrere, pèl estarrufat, orelles cap a enrere, cua entre les cames, musell arrugat ensenyant les dents: Gos espantat però disposat a atacar si se'l provoca.
- Posició ajupida, mirada baixa, orelles cap a enrere, cua entre les cames, pèl no estarrufat, pota aixecada: Tot són senyals de calma per evitar baralles. El darrer senyal després que cap altre hagi tingut efecte és tombar-se sobre l'esquena, mostrant la panxa i la part inferior del coll. Molts gossos ho fan ja de bones a primeres per relaxar l'ambient. Si el gos es tomba perquè li gratem la panxa ja és una altra cosa, llavors simplement vol la nostra atenció.
- Col·locar el cap o la pota sobre el llom d'un altre gos: Gest de mostrar qui ha guanyat en el joc/conversa.
- Agafar objectes amb la boca: Per exemple, estirar la corretja entre les dents en passejar, o estirar la nostra mà amb la boca. Vindria a ser alguna cosa com "Va, anem de passeig".
- Col·locar la pota en el genoll de la persona: "Fes-me cas" Petició d'atenció.
- Revolcarse sobre el llom i fregar-ho en el sòl, fregar el musell i el pit contra el sòl: Gos molt satisfet i content. Normalment ho fan abans o després d'alguna activitat o un àpat plaenters. Alerta quan ho fa en un descampat, etc, perquè també els encanta refregar-se el coll a la femta!
- Gratar el sòl, arrencar herba amb les potes: El gos té unes glàndules que deixen una olor única i distintiva. Simplement està deixant un senyal que ha estat aquí.


Pot ser que també t'interessi: SENYALS DE CALMA

dijous, 3 de març del 2016

el son del nostre amic

Els patrons del son

Des que un cadell neix fins que arriba a la maduresa hi ha canvis en els patrons de son per adaptar el seu organisme al d'adult.
- Quan neixen, els cadells només alternen patrons de REM (son profund) i despert.
- Durant la tercera setmana de vida, ja hi ha una alternança entre els patrons de descans (d'ona lenta) i REM. El temps que els cadells passen desperts va augmentant mentre decreix el temps de son profund. En aquest moment ja no es passa directament de despert a REM.

- A partir de les 4 setmanes de vida, període de socialització, els cadells romanen alerta més de la meitat del temps.
- Progressivament, fins a les 8 setmanes, els patrons de son es van assemblant més al d'un adult.

- Un cop adults, els patrons de son variaran entre quatre fases segons l'activitat vital i la familiaritat amb l'entorn. Passen d'estar desperts a un estat de somnolència, després al patró d'ona lenta i després al de somni REM. D'aquí una altra vegada al d'ona lenta o de nou a la vigília.

L'estat d'alerta va disminuint aproximadament una hora abans de decréixer la llum del dia i va augmentant una hora abans de sortir el sol.

Durant el son d'ona lenta, el gos roman ajagut i amb el cap entre les cames doblegades, tanca els ulls i respira regularment. No  respon al medi que l'envolta.

Durant el son REM, és pràcticament com el d'ona lenta, però a més hi ha una paràlisi dels músculs esquelètics. La respiració es converteix en irregular i es poden produir moviments de les extremitats, dels músculs facials, oculars i de la cua. De vegades també vocalització. Aquesta és la fase en la qual se sol dir que somnia.

Els gossos tenen una mitjana de 23 episodis de dormir-despertar cada hora, durant un període de 8 hores. Cada episodi consta d'una estona de son d'entre 10 i 15 minuts seguit de la vetlla d'uns 5 minuts.

En les 24 hores el gos passa una mitjana de deu hores en son d'ona lenta i entre tres i quatre hores en son profund.

En resum, un gos passa la meitat del seu temps despert, un 20% en situació de somnolència, un 22-23% en somni d'ona lenta i un 10-12% en fase REM. És a dir, la meitat vigília i l'altra dormint. Per descomptat això depèn de la vida que porti.

Els humans despertem més fàcilment en son REM que en fase de son d'ona lenta, així se suposa que en els gossos també succeeix així.

El que està clar, és que si volem evitar riscos innecessaris, no hem de despertar bruscament el nostre amic del seu son (sigui l'estat que sigui), ja que pot tenir una reacció impulsiva inesperada. A banda que si l'acció es fa sovint pot desembocar en estrès i malaltia greu, igual que ocorre en humans. De fet el son està destinat a reordenar els successos del dia i al processament de dades i consolidació de la memòria. D'aquí la importància d'un descans correcte.

En resum, des de l'etapa de cadell fins a la seva maduresa hem de proporcionar al nostre amic un bon llit saludable i còmode, sobre el qual pugui descansar correctament.

Tots els animals amb problemes d'articulacions, vellets i amb poc pèl haurien de dormir en llits de teixits especials, que proporcionin característiques termo-reguladores, que els permeti romandre frescos a l'estiu i calents a l'hivern.

Actualment al mercat hi ha tota mena de llits: hipoal·lèrgics, anti-bacterians, anti-àcars, termo-reguladors, anti-taques, etc., que milloren el benestar i la qualitat de vida del nostre amic.
La importància de dormir bé

Dormir és essencial. És el moment en què es repara el cos, es recapitulen els successos viscuts i s'estimula la producció de serotonina (l'hormona responsable del bon humor).

Encara que no es coneix amb exactitud què és el que passa mentre dormim. La restauració dels processos físics es fa en un son més profund i és en la fase REM on es revisen i es reafirmen les experiències viscudes durant el dia.
Per tant, dormir adequadament ajuda al fet que els aprenentatges s'assentin, millora la concentració i redueix l'estrès. És fonamental procurar que el nostre amic tingui un bon descans, per regular l'humor, disminuir l'agressivitat i l'ansietat. Un gos nerviós i caòtic pot recuperar la tranquil·litat si l'ajudem a dormir bé.

Perquè el nostre amic tingui un son més reparador:

- El darrer àpat del dia que no sigui just abans d'anar a dormir.
- No juguem activament durant l'estona abans del descans.
- Assegurem-nos que el seu llit és còmode i que l'associa a un lloc tranquil i de relaxació.
- No fiquem el jaç en llocs de pas.
- Si té alguna joguina per mossegar l'ajudarà relaxar-se abans d'anar a dormir.
- Mínim soroll ambiental
- Fem-li companyia que l'ajudi a sentir-se més segur i pugui dormir més profundament.
- Els horaris rutinaris (de menjar i sortides) han de ser regulars.