Existeixen molts tipus diferents de cucs que poden infectar als gossos. Els principals són quatre: l'ascàrid, la solitària o tènia, l'anquilostoma i el tricocèfal. Si bé cada tipus de cuc té un cicle de vida lleugerament diferent, els símptomes del gos poden ser similars. Per tant, no és possible determinar quina classe de cuc té el nostre amic basant-nos només en els símptomes, i pot ser necessari realitzar algunes proves. Tot i així, si coneixem els símptomes, riscos i característiques generals de diferents tipus de cucs pot ajudar-nos a prevenir i tractar el nostre amic.
Com identifiquem una infecció per cucs? Siguem conscients dels factors de risc per a cada tipus específic de cuc. Com que els cucs poden semblar molt similars, una de les maneres d'identificar-los és comprenent els factors ambientals o situacionals que ocasionen cada tipus de cuc.
- Els ascàrids sovint es transmeten als cadells des d'una mare infectada, perquè les larves i els ous creuen la placenta per infectar al cadell en el ventre, i els ous també s'excreten en la llet de la mare. S'ha de desparasitar sempre als cadells, com a pràctica rutinària.
- Les solitàries o tènies són causades per la ingestió per part del gos de bestioles o feristeles ja infectats amb el cuc, o per puces que continguin els seus ous. Per tant, és probable que els gossos que passegen sovint pel camp o un gos amb una infestació de puces siguin infectats per la solitària.
- L'anquilostoma i el tricocèfal es desenvolupen en terra humida, i els gossos amb major risc són aquells als quals se'ls mantingui en camps d'herba, especialment en condicions càlides i humides. Aquestes infeccions són comunes en gossos que malviuen en casetes de zones humides.
- El cuc pulmonar es propaga per mitjà de la femta de guineu, el llimac i el caragol. El contacte amb qualsevol d'aquests és considerat un factor de risc.
Parem esment als símptomes. encara que no sigui possible saber el tipus de cuc que pot tenir el nostre amic, sí que els símptomes, en un gos que no s'ha desparasitat, ens han de causar sospites d'una infecció per cucs.
Busquem cucs a la femta. De vegades, fins i tot en un gos asimptomàtic, podem veure evidència física dels cucs en les seves deposicions. Si no podem identificar el cuc, col·loquem-lo en un recipient de rosca i portem-lo al Centre Clínic veterinari perquè l'identifiquin.
Identifiquem els símptomes gastrointestinals. Encara que els cicles de vida varien, tots els cucs en algun moment es desplaçaran a través de l'intestí. Si el nombre és baix, el gos pot no mostrar símptomes, però si un nombre elevat colonitza l'intestí, pot ocasionar irritació al revestiment, i dóna com a resultat: malestar, diarrea (de vegades amb mucositat o sang), poca gana i pèrdua de pes.
Recollim una mostra fecal. Els cucs ja sigui els que viuen en l'intestí o transiten a través d'ell en certes etapes del seu cicle de vida, l'evidència d'infecció s'elimina a través de la femta del gos. En una infestació copiosa, podem veure cucs en la femta, però és menys comuna en infeccions lleus. En canvi, ja sigui ous o larves poden estar presents en la femta, la qual cosa és més fàcil de detectar a simple vista. Recollim (amb guants) una mostra de la femta i fiquem-la en un recipient net de rosca que tingui una tapa ajustada, per portar-la al Centre Veterinari, que en farà les anàlisis.
Unes anàlisis de sang. Alguns cucs que ocasionen malalties serioses, com el cuc pulmonar, poden diagnosticar-se amb un examen de sang. Hi ha una varietat d'exàmens disponibles, però, en la pràctica, la prova d'ELISA és la més comuna dels laboratoris.
Evitem el contacte amb la femta i els cucs. Alguns cucs, com els ascàrids, poden transferir-se dels gossos als humans. Els nens petits que s'infecten amb ascàrids poden experimentar danys a la vista.
Els cucs o la femta infectats amb cucs han de retirar-se de les àrees de joc dels nens. La femta infectada ha de manipular-se o recollir-se amb guants. Sempre rentem-nos les mans a consciència amb sabó i aigua després de manipular femta d'animals.
Documentem qualsevol símptoma o factor de risc que s'apliqui al nostre amic caní. De vegades, la millor forma de diagnosticar el tipus de cuc és documentar els factors de risc. Prenem notes de l'ambient del gos, dels seus hàbits i del clima. Assegurem-nos de documentar també la severitat i durada de qualsevol símptoma de malaltia i proporcionar la informació al Centre veterinari si sospitem d'una infecció.
Cerquem característiques distintives dels tipus de cucs. Si cucs o parts de cucs són visibles en la femta o el vòmit del gos, podriem identificar-lo. Si bé molts cucs es veuen semblants, cadascun té algunes característiques distintives que poden permetre'ns determinar la varietat del cuc.
Les solitàries o tènies són distintives pels seus cossos aplanats compostos de segments. La longitud varia amb l'espècie, però tenen una mitjana de 50 a 250 cm de llarg. Si veiem solitàries a la femta o el vòmit, és probable que siguin segments individuals, no tota la solitària.
Els ascàrides s'assemblen molt als espaguetis cuits. Tenen una longitud mitjana de 8 a 10 cm, però poden arribar a 18 cm de llarg. Tenen un perfil arrodonit i cossos llisos.
Els anquilostomes i tricocèfals són molt més petits que els ascàrides o les solitàries. Generalment tenen entre 0,5 a 2 cm de llarg i són extremadament prims, com un bri de fil o de cabell. La seva mida petita tendeix a fer-los semblar translúcids i poden ser més difícils de veure sense examinar-los de prop.
Busquem símptomes respiratoris. Els cucs pulmonars infesten els vasos sanguinis i ja sigui el cor o els pulmons. Això pot ocasionar símptomes com tos, panteixos o respiració accelerada, falta d'energia o fins i tot un col·lapse i la mort.
Els cucs pulmonars poden interferir amb la coagulació de la sang, per la qual cosa alguns gossos mostren l'alarmant símptoma de sagnat incontrolable després d'una lesió menor.
Qualsevol d'aquests símptomes ha de motivar una visita immediata al veterinari. Encara que els tractaments poden ser costosos, és més probable que el tractament ràpid tingui un resultat favorable.
Revisem la complexió del nostre amic. A causa que els cucs, particularment la solitària, absorbeixen els nutrients del menjar del gos i fan que n'hi hagi menys de disponibles per a l'hoste, els gossos infestats de cucs poden tenir una mala cobertura de greix sobre els seus ossos, i panxes inflades a causa de l'excés de cucs en el seu intestí. L'aparença clàssica d'un cadell amb cucs és un gos ossut i a qui se li veuen les costelles, amb una panxa engruixada i un pelatge opac.
Portem una mostra del cuc o ou al veterinari. La millor manera de diagnosticar el tipus específic de cuc és deixar que els professionals ho facin. Ells podran examinar els cucs o els ous sota el microscopi i tenen experiència identificant diferències mínimes. Amb els ous de cucs, les diferències poden ser subtils, com una forma ovalada en lloc de rodona, o tenir un tap en un o tots dos extrems.
Identificació i tractament ràpid. Les infeccions empitjoren mentre es deixen sense tractar. Una infecció amb un gran nombre de cucs adults, coneguda com una infecció "copiosa", pot tenir efectes adversos en el benestar general del gos, així que identificar als cucs abans que la infecció es torni "copiosa" és la millor estratègia. Algunes infeccions per cucs canins poden ocasionar diarrea, malalties gastrointestinals i en última instància la mort del gos.
Mantinguem al nostre amic lliure de puces. Com que alguns cucs es transmeten per mitjà de les puces, si mantenim el nostre amic lliure de puces amb un tractament regular pot ajudar-ho a mantenir-se lliure de cucs. Algunes empreses fabriquen una combinació dels tractaments contra el cuc i les puces en una mateixa pastilla masticable. També és possible administrar un tractament tòpic mensual contra les puces. Aquest generalment s'aplica en una pipeta sobre el llom del gos, en la part posterior del seu coll.
Restringim l'accés del nostre amic a ambients nocius. Asseguem-nos que el nostre amic es mantingui lluny d'ambients que siguin més propicis a cucs. Lluny d'àrees càlides i amb herba compartides amb altres gossos que no hagin estat desparasitats. No deixem que el teu gos entri en contacte amb animals salvatges o de presa. Evitem els climes càlids i humits que tinguin altes poblacions d'insectes, com a puces o mosquits. No deixem que el teu gos mengi o es fregui contra la femta d'altres gossos o animals salvatges.
Administrem un desparasitari quan sigui necessari. Si ja té cucs, és possible que haguem d'administrar un desparasitari. Un protocol precís de desparasitació depèn dels factors de risc individuals del gos, i és millor discutir-ho amb el Centre veterinari.
La majoria de desparasitaris han d'administrar-se solament una vegada, però, si el Centre veterinari ens prescriu fenbendazol, haurem d'administrar-lo repetidament en el transcurs de diversos dies. El fenbendazol és un desparasitari molt lleu que s'usa amb freqüència en els cadells petits.
Assegurem-nos de llegir les instruccions en l'empaquetatge del desparasitari i consultem sempre al Centre veterinari abans de donar-li qualsevol tipus de medicament.
Realitzem visites regulars al Centre Clínic. Fent que es revisi regularment el nostre amic el mantindrà en bona salut general. Al Centre veterinari es podrà identificar problemes abans que es tornin extrems i ocasionin danys duradors al nostre company caní.
_________________________________________________
Consells
Recollim sempre la femta del gos quan estem caminant amb ell.
El control de puces és essencial en tot moment de l'any.
Evitem deixar que el gos ensumi o mengi femta i un altres coses de terra. Això succeeix molt amb els cadells i és una forma segura de transmetre paràsits indesitjats.
Advertiments
Els ascàrids i els anquilostomes poden transmetre's del gos a l'humà, així que hem d'anar amb compte i saber com manipular la femta del gos apropiadament. Parlem amb el metge si ens preocupa que qualsevol membre de la família hagin contret els cucs. Si qualsevol infecció per cucs es deixa sense tractar per molt temps, la infestació podria, a la llarga, ocasionar la mort. Si el nostre amic caní mostra qualsevol senyal de cansament o diarrea i vòmits, consultem a un Centre veterinari immediatament.
- Els ascàrids sovint es transmeten als cadells des d'una mare infectada, perquè les larves i els ous creuen la placenta per infectar al cadell en el ventre, i els ous també s'excreten en la llet de la mare. S'ha de desparasitar sempre als cadells, com a pràctica rutinària.
- Les solitàries o tènies són causades per la ingestió per part del gos de bestioles o feristeles ja infectats amb el cuc, o per puces que continguin els seus ous. Per tant, és probable que els gossos que passegen sovint pel camp o un gos amb una infestació de puces siguin infectats per la solitària.
- L'anquilostoma i el tricocèfal es desenvolupen en terra humida, i els gossos amb major risc són aquells als quals se'ls mantingui en camps d'herba, especialment en condicions càlides i humides. Aquestes infeccions són comunes en gossos que malviuen en casetes de zones humides.
- El cuc pulmonar es propaga per mitjà de la femta de guineu, el llimac i el caragol. El contacte amb qualsevol d'aquests és considerat un factor de risc.
Parem esment als símptomes. encara que no sigui possible saber el tipus de cuc que pot tenir el nostre amic, sí que els símptomes, en un gos que no s'ha desparasitat, ens han de causar sospites d'una infecció per cucs.
Busquem cucs a la femta. De vegades, fins i tot en un gos asimptomàtic, podem veure evidència física dels cucs en les seves deposicions. Si no podem identificar el cuc, col·loquem-lo en un recipient de rosca i portem-lo al Centre Clínic veterinari perquè l'identifiquin.
Identifiquem els símptomes gastrointestinals. Encara que els cicles de vida varien, tots els cucs en algun moment es desplaçaran a través de l'intestí. Si el nombre és baix, el gos pot no mostrar símptomes, però si un nombre elevat colonitza l'intestí, pot ocasionar irritació al revestiment, i dóna com a resultat: malestar, diarrea (de vegades amb mucositat o sang), poca gana i pèrdua de pes.
Recollim una mostra fecal. Els cucs ja sigui els que viuen en l'intestí o transiten a través d'ell en certes etapes del seu cicle de vida, l'evidència d'infecció s'elimina a través de la femta del gos. En una infestació copiosa, podem veure cucs en la femta, però és menys comuna en infeccions lleus. En canvi, ja sigui ous o larves poden estar presents en la femta, la qual cosa és més fàcil de detectar a simple vista. Recollim (amb guants) una mostra de la femta i fiquem-la en un recipient net de rosca que tingui una tapa ajustada, per portar-la al Centre Veterinari, que en farà les anàlisis. 
Unes anàlisis de sang. Alguns cucs que ocasionen malalties serioses, com el cuc pulmonar, poden diagnosticar-se amb un examen de sang. Hi ha una varietat d'exàmens disponibles, però, en la pràctica, la prova d'ELISA és la més comuna dels laboratoris. 
Evitem el contacte amb la femta i els cucs. Alguns cucs, com els ascàrids, poden transferir-se dels gossos als humans. Els nens petits que s'infecten amb ascàrids poden experimentar danys a la vista.
Els cucs o la femta infectats amb cucs han de retirar-se de les àrees de joc dels nens. La femta infectada ha de manipular-se o recollir-se amb guants. Sempre rentem-nos les mans a consciència amb sabó i aigua després de manipular femta d'animals.
Documentem qualsevol símptoma o factor de risc que s'apliqui al nostre amic caní. De vegades, la millor forma de diagnosticar el tipus de cuc és documentar els factors de risc. Prenem notes de l'ambient del gos, dels seus hàbits i del clima. Assegurem-nos de documentar també la severitat i durada de qualsevol símptoma de malaltia i proporcionar la informació al Centre veterinari si sospitem d'una infecció. Cerquem característiques distintives dels tipus de cucs. Si cucs o parts de cucs són visibles en la femta o el vòmit del gos, podriem identificar-lo. Si bé molts cucs es veuen semblants, cadascun té algunes característiques distintives que poden permetre'ns determinar la varietat del cuc.
Les solitàries o tènies són distintives pels seus cossos aplanats compostos de segments. La longitud varia amb l'espècie, però tenen una mitjana de 50 a 250 cm de llarg. Si veiem solitàries a la femta o el vòmit, és probable que siguin segments individuals, no tota la solitària.
Els ascàrides s'assemblen molt als espaguetis cuits. Tenen una longitud mitjana de 8 a 10 cm, però poden arribar a 18 cm de llarg. Tenen un perfil arrodonit i cossos llisos. Els anquilostomes i tricocèfals són molt més petits que els ascàrides o les solitàries. Generalment tenen entre 0,5 a 2 cm de llarg i són extremadament prims, com un bri de fil o de cabell. La seva mida petita tendeix a fer-los semblar translúcids i poden ser més difícils de veure sense examinar-los de prop.
Busquem símptomes respiratoris. Els cucs pulmonars infesten els vasos sanguinis i ja sigui el cor o els pulmons. Això pot ocasionar símptomes com tos, panteixos o respiració accelerada, falta d'energia o fins i tot un col·lapse i la mort.Els cucs pulmonars poden interferir amb la coagulació de la sang, per la qual cosa alguns gossos mostren l'alarmant símptoma de sagnat incontrolable després d'una lesió menor.
Qualsevol d'aquests símptomes ha de motivar una visita immediata al veterinari. Encara que els tractaments poden ser costosos, és més probable que el tractament ràpid tingui un resultat favorable.
Revisem la complexió del nostre amic. A causa que els cucs, particularment la solitària, absorbeixen els nutrients del menjar del gos i fan que n'hi hagi menys de disponibles per a l'hoste, els gossos infestats de cucs poden tenir una mala cobertura de greix sobre els seus ossos, i panxes inflades a causa de l'excés de cucs en el seu intestí. L'aparença clàssica d'un cadell amb cucs és un gos ossut i a qui se li veuen les costelles, amb una panxa engruixada i un pelatge opac. 
Identificació i tractament ràpid. Les infeccions empitjoren mentre es deixen sense tractar. Una infecció amb un gran nombre de cucs adults, coneguda com una infecció "copiosa", pot tenir efectes adversos en el benestar general del gos, així que identificar als cucs abans que la infecció es torni "copiosa" és la millor estratègia. Algunes infeccions per cucs canins poden ocasionar diarrea, malalties gastrointestinals i en última instància la mort del gos. 
Mantinguem al nostre amic lliure de puces. Com que alguns cucs es transmeten per mitjà de les puces, si mantenim el nostre amic lliure de puces amb un tractament regular pot ajudar-ho a mantenir-se lliure de cucs. Algunes empreses fabriquen una combinació dels tractaments contra el cuc i les puces en una mateixa pastilla masticable. També és possible administrar un tractament tòpic mensual contra les puces. Aquest generalment s'aplica en una pipeta sobre el llom del gos, en la part posterior del seu coll. 
Restringim l'accés del nostre amic a ambients nocius. Asseguem-nos que el nostre amic es mantingui lluny d'ambients que siguin més propicis a cucs. Lluny d'àrees càlides i amb herba compartides amb altres gossos que no hagin estat desparasitats. No deixem que el teu gos entri en contacte amb animals salvatges o de presa. Evitem els climes càlids i humits que tinguin altes poblacions d'insectes, com a puces o mosquits. No deixem que el teu gos mengi o es fregui contra la femta d'altres gossos o animals salvatges. 
Administrem un desparasitari quan sigui necessari. Si ja té cucs, és possible que haguem d'administrar un desparasitari. Un protocol precís de desparasitació depèn dels factors de risc individuals del gos, i és millor discutir-ho amb el Centre veterinari.La majoria de desparasitaris han d'administrar-se solament una vegada, però, si el Centre veterinari ens prescriu fenbendazol, haurem d'administrar-lo repetidament en el transcurs de diversos dies. El fenbendazol és un desparasitari molt lleu que s'usa amb freqüència en els cadells petits.
Assegurem-nos de llegir les instruccions en l'empaquetatge del desparasitari i consultem sempre al Centre veterinari abans de donar-li qualsevol tipus de medicament.
Realitzem visites regulars al Centre Clínic. Fent que es revisi regularment el nostre amic el mantindrà en bona salut general. Al Centre veterinari es podrà identificar problemes abans que es tornin extrems i ocasionin danys duradors al nostre company caní. _________________________________________________
Consells
Recollim sempre la femta del gos quan estem caminant amb ell.
El control de puces és essencial en tot moment de l'any.
Evitem deixar que el gos ensumi o mengi femta i un altres coses de terra. Això succeeix molt amb els cadells i és una forma segura de transmetre paràsits indesitjats.
Advertiments
Els ascàrids i els anquilostomes poden transmetre's del gos a l'humà, així que hem d'anar amb compte i saber com manipular la femta del gos apropiadament. Parlem amb el metge si ens preocupa que qualsevol membre de la família hagin contret els cucs. Si qualsevol infecció per cucs es deixa sense tractar per molt temps, la infestació podria, a la llarga, ocasionar la mort. Si el nostre amic caní mostra qualsevol senyal de cansament o diarrea i vòmits, consultem a un Centre veterinari immediatament.
Xè
wikihow.com
wikihow.com
