La relació humano-felina

El caràcter, el gènere i l’edat dels propietaris són factors que influeixen decisivament en el comportament dels gats i en el temps que els animals interactuen amb els humans.

Aquestes similituds no només poden detectar-se entre els simples llaços de relació, sinó també en la complexitat de les interaccions entre uns i altres. Així, els comportaments de manipulació que habitualment es donen entre humans, com és el cas dels nens petits respecte a les seves mares, també és observable entre gats i propietaris, particularment quan es tracta de dones.

Entre les conclusions a què es va arribar a través d’aquest estudi, una de les que criden l’atenció és que els gats sembla ser que prefereixen les dones, ja que són capaços d’entendre millor els seus comportaments, i la veu més aguda semblant a un miol dolç, i menys greu (com quan estan nerviosos). Aquesta millor lectura de les actituds femenines té varies conseqüències: per un costat, als gats els resulta més fàcil interactuar-hi i responen d’una manera favorable quan la humana reclama carinyo, per exemple. Però, d’altra banda, també les poden manipular més facilment, ja que aprenen quin ha de ser el seu comportament per aconseguir el que volen. De la mateixa manera, la investigació arriba a la conclusió que s’estableix un millor enteniment entre gat i humà si aquest té un caràcter extrovertit i jove.

Segons la investigació, el bon enteniment no es limita unicament a les dones, els homes també poden establir relacions sòlides i estables amb els seus gats. Tot i així, el fet que les dones es mostrin més disposades a interactuar amb els felins fa que aquestes relacions siguin habitualment molt més profundes.

Les relacions d’equilibri que habitualment hi ha entre humans també es manifesten entre un gat i la/el seu propietari: si l’humà ha satisfet anteriorment les seves necessitats afectives, és més fàcil que el gat el correspongui quan la persona demana carinyo.

En definitiva, les “parelles” que s’estableixen entre humà i gat poden considerar-se com relacions sòlides a llarg termini.

Xè

Infecció del tracte urinari, en gats (FLUTD)

Un gat acostumat a utilitzar la caixa de sorra en crea una rutina i hi va generalment a la mateixa hora tots els dies. Però si de sobte el nostre gat no arriba a temps, o hi va massa vegades o prova d'orinar i no li’n surt gens, aquests són símptomes d'alarma.

Els símptomes indiquen que els seus ronyons o el seu tracte urinari no estan en bones condicions. Pot estar provocat per una única causa, però generalment és un procés multifactorial. No podem parlar d'una malaltia com a tal, hem de parlar d'un grup de malalties d'etiologies desconegudes amb signes clínics comuns. Podria ser per una mala dieta (sovint els preparats de pinso massa barats no tenen un pH adequat), però també podria ser causa d’un estrès, (per canvis: mudança, per un nou company, per canvis del nostre comportament, etc.)

Els ronyons són els filtres del cos. Balancegen la quantitat de líquid i eliminen impureses del menjar que el nostre gat consumeix. La bufeta acumula l'orina fins que el gat està llest per rebutjar-la del seu cos. Així ha de funcionar en òptimes condicions. Però no sempre és perfecte. Les infeccions del tracte urinari baix (FLUTD per les seves sigles en anglès) són molt comuns en els gats, especialment els gats mascles o els gats d'edat avançada.

Què causa el FLUTD?

-         Pedres en la bufeta: causada per una dieta poc saludable

-         Infecció: Ja sigui causada per bacteris o per un virus que no es troba a temps.

-         Obstrucció de la uretra: És més comú en els gats mascles ja que la seva uretra és més estreta que la de les femelles. Aquesta condició és molt seriosa i si no és tractada a temps pot ser letal. (en no poder orinar i eliminar les toxines del seu cos, aquestes passen al sistema sanguini i si no és trobada a temps el gat té aproximadament 72 hores de vida)

Quan hem de sospitar que el nostre gat pateix FLUTD? 

- Va constantment a la caixa i intenta orinar. 

- Elimina només gotetes d'orina que generalment contenen sang 

- Orina fora de la caixa en llocs anormals. 

- Es llepa amb freqüència la zona urogenital. 

- Micciona amb dolor (es queixa de dolor abans, durant o després d’orinar) 

- Pren molta més aigua i orina més sovint. 

Si existeix obstrucció completa apareixen símptomes d'intoxicació pels elevats nivells d'urea:

   - Pèrdua de la gana

   - Vòmits

   - Deshidratació

   - Mal alè (alè urèmic)

   - Úlceres a cavitat bucal conseqüència dels elevats nivells d'urea en sang.

   - En casos d'extrema gravetat apareix un estat de depressió, coma i en moltes ocasions mort.

   - Trastorns cardíacs per l'augment de potassi en sang que apareix secundàriament al procés obstructiu.

Saber si el nostre gat té algun d'aquests símptomes s'aconsegueix observant la seva rutina. Ningú coneix el nostre gat millor que nosaltres. Si el nostre gat entra i surt de casa és més difícil detectar si té problemes en orinar. Tractem d'observar els seus moviments quan surt. No saber si està patint d'infecció significa que no es pot guarir a temps. Una raó més per mantenir al gat dins de casa.

Qualsevol d'aquests símptomes són senyal d'infecció. Si n’observem algun d'aquests en el nostre gat, hem de portar-ho al veterinari com més aviat millor.

Cura o prevenció:

Si és detectat a temps, la cura és un canvi en la dieta. Res d’antibiòtics, ja que està demostrat que empitjoren l’estat del tracte urinari. Si el nostre gat ja és propens a infeccions d'aquest tipus, haurem de canviar la seva dieta a una altra amb molta més aigua, i donar-li les preses de menjar en menys quantitats però més vegades al dia. El menjar en llauna és el més saludable perquè conté 70% d'aigua, i aporta més líquid, fins i tot, que el que beuria el gat pel seu compte. El nostre veterinari ens donarà una llista dels menjars apropiats per mantenir els seus ronyons en bon estat.

D’altra banda, també hem de disminuir l’estrès del nostre gat, tractant de calmar-lo, evitant si es pot el motiu de l'estrès, posant-li la caixa d’orina en un lloc net i tranquil.

Recordem d'observar la seva rutina i estar pendent de canvis en comportament, ja són les maneres més fàcils per saber quan el nostre gat necessita atenció mèdica.

Tractament
 Variarà en funció dels resultats de les proves que s'hagin realitzat.

- Sondatge uretral del gat sota sedació profunda si existeix obstrucció. 

- Fluidoteràpia intravenosa si estan elevats en sang els nivells d'urea i creatinina. 

- Rentats de la bufeta amb sèrum fisiològic a través de la sonda per netejar-la de restes de cristalls. 

- Dieta especial

- Seguiment

Xè