CALCI
Un aportació de calci, adaptat a
l’estadi fisiològic i la mida de l’animal, permet prevenir les malalties per
carències (osteofibrosis) o per excés (calcificacions anàrquiques). El
creixement i la lactància exigeixen quantitats importants de calci. Aquestes
aportacions han d’estar perfectament equilibrats respecte a les de fòsfor.
Alguns detalls: El calci
és un element químic pertanyent al grup dels metalls alcalinoterris, considerat
en nutrició com un macroelement, a causa de la seva importància quantitativa
per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: El calci
té dues funcions fonamentals en l’organisme. És el component essencial de
l’esquelet, responsable, juntament amb el fòsfor, de la seva solidesa.
A més, permet la transferència d’informació
entre cèl·lules i la transmissió de l’impuls nerviós.
Fonts naturals: El calci es
troba, en forma de sals minerals, en els ossos dels mamífers i en minerals com
el carbonat de calci (greda) o els fosfats de calci.
QUELATS
Els quelats contribueixen a
augmentar la qualitat nutricional de l’aliment, en el pla mineral, permetent
satisfer millor les necessitats de l’animal relatives a cada oligoelement. A
més, els òrgans involucrats fixen millor els elements quelats, que resulten
així més eficaços. Per exemple, el zinc quelat es fixa millor als pèls que el
zinc lliure.
Alguns detalls: Els quelats usats
en nutrició estan formats per un compost orgànic natural que serveix de suport
per a fixar oligoelements i millorar així de manera notable la seva
digestibilitat. Segons l’oligoelement transportat, el compost orgànic pot ser
de caràcter glúcid o naturalesa proteínica.
Funcions en l’organisme:
L’únic interès d’aquesta forma d’aportació d’oligoelements és millorar la
digestió i sobretot, l’absorció intestinal
d’aquests darrers, que normalment és inferior al 30% (el 70% de l’element
s’elimina en els excrements).
Fonts naturals: Per a quelatar els elements com el ferro,
coure, zinc, manganès, iode i seleni s’usen sucres o aminoàcids d’origen animal
purificats.
COBALT
L’aportació de cobalt no planteja
cap problema en particular.
Alguns detalls: El cobalt és un
element químic pertanyent al grup dels metalls de transició, considerat en
nutrició com un oligoelement a causa de la seva importància quantitativament
baixa, tot i que vital per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: Aquest
oligoelement entra en la composició de la vitamina B12, cosa per la qual
constitueix un factor antianèmic que afavoreix la formació de l’hemoglobina
sanguínia.
Fonts naturals: els menuts i
mariscs, així com les sals minerals, són unes excel·lents fonts de cobalt.
COURE
Aquest oligoelement forma part
dels factors antianèmics, entre els quals es troben els folats, la vitamina B12
i per descomptat, el ferro. S’emmagatzema al fetge i pot ser tòxic per un
reduït nombre de races canines. Intervé en la pigmentació del pelatge.
Alguns detalls: El coure
és un element químic pertanyent al grup dels metalls de transició, considerat
en nutrició un oligoelement a causa de la seva importància quantitativament
baixa, tot i que vital per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: El coure
actua en l’organisme en relació amb el ferro, facilitant la seva absorció
intestinal i la seva incorporació en l’hemoglobina. Així mateix, és un cofactor
actiu de nombroses enzimes, particularment d’aquelles que participen en les
oxidacions cel·lulars.
Fonts naturals: Es troba
principalment en la carn i els ossos, així com també en forma de sals minerals.
FERRO
A causa de les seves funcions, el
ferro és un nutrient fonamental per a la prevenció i el tractament de l’anèmia.
Alguns detalls: El ferro és un element
químic pertanyent al grup dels metalls de transició, considerat en nutrició un
oligoelement a causa de la seva importància quantitativament baixa, tot i que
vital per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: El ferro
és el component indispensable de l’hemoglobina, pigment que assegura el
transport de l’oxigen als glòbuls
vermells, de la mateixa manera que la mioglobina en els músculs (el que explica
el color de la sang i músculs). Així mateix, té diverses funcions enzimàtiques,
relacionades en particular amb la respiració cel·lular.
Fonts naturals: Sobretot certes
sals minerals, però també les carns i les verdures, constitueixen fonts riques de
ferro.
IODE
La glàndula tiroide no pot
funcionar sense iode. La carència de iode en l’alimentació provoca alteracions
importants de tots els metabolismes, manifestació de la qual constitueix el bocio.
Alguns detalls: El iode
és un element químic no metàl·lic, considerat en nutrició com un oligoelement a
causa de la seva importància quantitativament baixa, tot i que vital per a
l’organisme.
Funcions en l’organisme: Aquest
oligoelement entra en la composició de les hormones tiroides, i per tant, és
indispensable per a la seva síntesi.
Fonts naturals: La sal marina i
el peix són les principals fonts de iode.
MAGNESI
La carència de magnesi ocasiona
l’aparició de trastorns nerviosos. No obstant això, en certs casos és necessari
restringir les aportacions alimentàries de magnesi per a prevenir certes
malalties, com algunes urolitiasis en els gats (per cristalls d’estruvita), en
què el magnesi precipita en la bufeta juntament a altres elements, i
l’obstrueix. En canvi, els gossos que fan esport necessiten més aporti d’aquest
element.
Alguns detalls: El
magnesi és un element químic pertanyent al grup dels metalls alcalinoterris,
considerat en nutrició com un macroelement, a causa de la seva importància
quantitativa per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: És ,
juntament al calci i fòsfor, un dels components minerals de l’esquelet, a la
solidesa del qual contribueix en menor mesura. A més, fonamentalment per la bon
funcionament del sistema nerviós, participa en el metabolisme energètic de
l’organisme.
Fonts naturals: El magnesi es
troba en forma de sals minerals, en els ossos dels mamífers i en minerals com
la magnèsia i diverses sals minerals.
MANGANÈS
El manganès contribueix a la qualitat de l’os i
del cartílag, i per tant és necessari controlar particularment l’adequació de
les seves aportacions en el cadell i en animals d’edat avançada o amb artrosis.
Alguns detalls: El manganès és un
element químic pertanyent al grup dels metalls de transició, considerat en
nutrició com un oligoelement, a causa de la seva importància quantitativa per a
l’organisme.
Funcions en l’organisme: Aquet
oligoelement participa activament en el funcionament de les mitocòndries (les
centrals energètiques de les cèl·lules) i té un paper important en la formació
dels cartílags articulars.
Fonts naturals: De manera
general, els cereals, les llavors, les fruites i evidentment certes sals
minerals, constitueixen fonts importants d’aquest oligoelement.
FÒSFOR
Les aportacions de
fòsfor, adaptats a l’estat fisiològic i a la mida de l’animal, i en perfecte
equilibri amb les de calci, contribueixen a l’harmonia del creixement i el bon
funcionament de l’organisme. En els animals d’edat avançada, és primordial
reduir les aportacions de fòsfor, ja que aquest element pot agreujar una
eventual insuficiència renal crònica.
Alguns detalls: El fòsfor és un
element químic no metàl·lic, considerat en nutrició com un macroelement, a
causa de la seva importància quantitativa per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: El
fòsfor té diverses funcions de gran importància. En associació amb el calci,
contribueix a la solidesa de l’esquelet; és un component de les membranes
cel·lulars i un element important del metabolisme energètic cel·lular.
Fonts naturals: El fòsfor es troba
als ossos dels mamífers, també en forma de sals minerals i en diverses fonts
minerals com els fosfats.
POTASSI
Les aportacions de potassi no
ocasionen cap problema particular, excepte en cas de descomposició, a causa de
les pèrdues importants. Així mateix, algunes malalties cardíaques o renals
obliguen a modificar les quantitats de potassi aportades en l’aliment.
Fonts naturals: És possible
trobar-lo en diverses fonts en forma de sals naturals.
SELENI
El Seleni, igual que els altres
antioxidants, té una funció complementària en la lluita contra els estats d’estrès
oxidatiu, als quals està sotmès l’organisme: envelliment, esforç físic intens,
contaminació ambiental, càncer, malalties inflamatòries, etc.
Alguns detalls: El seleni és un
element químic no metàl·lic, considerat en nutrició com un oligoelement, a causa
de la seva importància quantitativa per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: Aquest
oligoelement és un antioxidant que actua de manera sinèrgica amb la vitamina E
per a protegir les membranes cel·lulars.
Fonts naturals: Es troba en forma
de sals minerals, també en algunes carns tot i que en poca quantitat.
SODI
L’aportació de sodi no planteja
cap problema particular, inclús durant els primers esforços físics intensos, ja
que, com que els gossos no transpiren, no es produeixen pèrdues sòdiques, contràriament
al que ocorre en l’humà i el cavall. Només certes malalties cardíaques
exigeixen una reducció de les aportacions alimentàries de sodi.
Alguns detalls: El sodi és un
element químic pertanyent al grup dels metalls alcalins, considerat en nutrició
com un macroelement, a causa de la seva importància quantitativa per a
l’organisme.
Funcions en l’organisme: Aquest
element és primordial per al funcionament cel·lular: participa en l’equilibri de pressions entre
l’interior i l’exterior de les cèl·lules. Té un paper important en el metabolisme
energètic
A més, és un regulador de
l’equilibri hídric (sensació de set o eliminació de l’orina). Les seves
funcions estan íntimament relacionades amb les del potassi.
Fonts naturals: El sodi necessari
per a l’animal s’aporta com clorur de sodi (sal) d’origen mineral o marí.
SOFRE
Com a component dels aminoàcids
ensofrats, és important per a la síntesi de queratina, proteïna constitutiva
dels pèls i per tant afavoreix la bellesa del pelatge.
Alguns detalls: El sofre és un
element químic no metàl·lic, considerat en nutrició com un oligoelement, a
causa de la seva importància quantitativa per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: el sofre
es troba fonamentalment en forma orgànica en l’organisme, incorporat en els
aminoàcids ensofrats (metionina, cisteïna i cistina). Les seves funcions
corresponen llavors a les d’aquests compostos.
Fonts naturals: Es troba en forma
de sals minerals i en les proteïnes ensofrades presents en organismes minerals.
ZINC
A més del seu impacte en
tot l’organisme, el zinc és un element crucial de la síntesi de col·làgens i
queratina. Té per tant propietats cicatritzants i afavoreix la bellesa del
pelatge.
Alguns detalls: El zinc és un
element químic del grup dels metalls de transició, considerat en nutrició com
un oligoelement, a causa de la seva importància quantitativa per a l’organisme.
Funcions en l’organisme: El zinc
actua com a coenzim en una infinitat de sistemes enzimàtics metabòlics. Així
mateix, és indispensable per al transport sanguini de la vitamina A i té una
important acció en la reproducció. Per últim, és un element fonamental per la
integritat de la pell i per tant la qualitat del pelatge.
Fonts naturals: El zinc es troba
en sals minerals i també en els cereals integrals i tots els productes d’origen
animal.
