Hachikō era un gos de raça Akita nascut el 10 de novembre de 1923 en una granja prop de la ciutat d’Odate, adoptat per Eisaburō Ueno, un professor del Departament d'Agricultura a la Universitat de Tokio.
Eisaburō Ueno es traslladava en tren, i el gos l'acompanyava cada dia a l'estació de Shibuya i a la nit, quan tornava de treballar, sempre l'anava a buscar la mateixa estació.
Aquesta rutina va durar fins al 21 de maig del 1925, quan el professor Ueno va patir un atac cardíac mentre impartia classe i va morir. Però Hachiko, tot i que el seu amic humà no va baixar mai més del tren, durant els nou anys segënts va anar cada dia a l'estació per recollir-lo. Els passatgers habituals se'n van fer càrrec donat-li menjar sovint, ja que el gos no en volia marxar.
Eisaburō Ueno es traslladava en tren, i el gos l'acompanyava cada dia a l'estació de Shibuya i a la nit, quan tornava de treballar, sempre l'anava a buscar la mateixa estació.
Aquesta rutina va durar fins al 21 de maig del 1925, quan el professor Ueno va patir un atac cardíac mentre impartia classe i va morir. Però Hachiko, tot i que el seu amic humà no va baixar mai més del tren, durant els nou anys segënts va anar cada dia a l'estació per recollir-lo. Els passatgers habituals se'n van fer càrrec donat-li menjar sovint, ja que el gos no en volia marxar.
La devoció i fidelitat de Hachikō va commoure tant els qui l'envoltaven que, l'abril de l'any 1934, es va erigir una estàtua de bronze en honor seu a l'estació de Shibuya, i el mateix Hachikō va ser present el dia que es va presentar.
L'estàtua va ser destruida al cap de poc (reutilitzada a la Segona Guerra Mundial), però se'n va erigir una altra l'agost de 1947, que encara hi és, situada a un lloc de trobada extremadament popular, tant que de vegades l'aglomeració de gent en dificulta la localització. També hi ha una altra estàtua del gos i el seu mestre al parc de Ueno, on passejaven sovint.
El 2 de març del 1935, Hachikō fou trobat mort (per un càncer i filariosi al cor) davant l'estació de Shibuya.
Al costat de la tomba del professor Ueno es va construir un monòlit amb el seu nom. Les seves restes (en dissecació) es troben al Museu de Ciències Naturals de Ueno (Tòquio).
L'estàtua va ser destruida al cap de poc (reutilitzada a la Segona Guerra Mundial), però se'n va erigir una altra l'agost de 1947, que encara hi és, situada a un lloc de trobada extremadament popular, tant que de vegades l'aglomeració de gent en dificulta la localització. També hi ha una altra estàtua del gos i el seu mestre al parc de Ueno, on passejaven sovint.
El 2 de març del 1935, Hachikō fou trobat mort (per un càncer i filariosi al cor) davant l'estació de Shibuya.
Al costat de la tomba del professor Ueno es va construir un monòlit amb el seu nom. Les seves restes (en dissecació) es troben al Museu de Ciències Naturals de Ueno (Tòquio).
La raça Akita Inu
És una raça japonesa, on és considerada tresor nacional. A part d'haver estat declarat monument nacional pel ministeri d'Educació Nipó, és considerada com a símbol de bona salut, prosperitat i bona fortuna. Quan neix un nen, o bé quan hi ha algú malalt de la família, s'ofereix com a regal una petita figura d'aquest gos. Es tracta d'un gos pertanyent a la família dels spitz, una creació natural, d'uns 3.000 anys d'antiguitat.
Necessita exercici diari. Suporta bé les inclemències del temps a causa del seu dens pelatge. Cal prestar especial atenció a la seva alimentació, ja que influirà directament sobre el seu pelatge, hem d'evitar en tot moment les sobres de la taula, els sucres i els greixos cuits.
Té un caràcter reservat i silenciós, romandrà impassible en situacions irritants, per ell de poca importància. En la relació amb altres gossos prendrà el paper dominant, no buscarà enfrontament llevat que hagi estat retat anteriorment. Haurem d'acostumar-lo des de cadell a la relació amb tot tipus de gossos i altres animals que hagin de conviure amb ell, per així, aconseguir del nostre amic un gos totalment sociabilizat.
Està dotat d'un temperament tranquil i equilibrat, és un gos que soportarà les trapelleries dels nens amb una gran paciència, es trobarà especialment a gust amb la companyia dels menuts, de qui arribarà a ser inseperable i els defensarà i protegirà de qualsevol intrús.
En alguns països, l'Akita Inu és considerada una raça potencialment perillosa.
Xè
