dijous, 21 de novembre de 2013

La rajada, sense "mascle alfa"

En una rajada de llops existeix una jerarquia, però no s'estableix mitjançant la lluita (com fins ara hi havia la teoria) sinó que té un origen cooperatiu, de joc i d'aprenentatge. A més, les postures de submissió mai no són forçades per part de l'animal sinó que són adoptades de forma natural i voluntària depenent de cada situació. No hi ha ni un sol cas en el qual un llop obligui forçant a un altre a col·locar-se en posició de submissió. La cooperació i la cohesió del grup resulten molt més importants per a la supervivència que l'agressivitat i la confrontació. En captivitat, les rajades estan formades artificialment per llops de procedències diverses, de manera que en trencar-se la unitat familiar és quan apareixen els conflictes per quedar-se a la família. El nostre error, doncs, ha estat comparar aquestes rajades de llops en captivitat amb el nostre amic gos en relació amb nosaltres.

Deixant enrere l'etiqueta “dominància”
Encara que la majoria dels nostres amics canins són capaços de mostrar —als nostres ulls— postures submisses o dominants, l'expressió d'aquests patrons de llenguatge caní no han de ser confosos amb una suposada intenció d'ocupar el rol d'Alfa per sobre nostre. Són simplement converses corporals, en les quals el gos reclama ATENCIÓ CALMADA per part de l'humà (que sovint no sap interpretar).
La majoria dels gossos que presenten “agressivitat per dominància” estan estressats per acumulació d'energia (no fan prou exercici o jocs de relació insuficients), són més porucs, més excitables i segurament reaccionen més alterats a estímuls intensos com un soroll. Tot això no encaixa massa amb la imatge d'Alfa, veritat? això és així perquè l'agressivitat té molt més a veure amb altres factors que amb la dominància. Per tant, ha arribat ja el moment de posar en qüestió la creença que hem de “dominar” als nostres amics gossos.

Per descomptat, algunes normes de convivència bàsica són recomanables i necessàries per mantenir l'harmonia de la llar. La gran diferència però, és no marcar unes pautes mitjançant la humiliació i la força, sinó mitjançant la disciplina d'un professor, l'afecte d'un amic i el reforç positiu d'una mare.