dijous, 5 de desembre de 2013

10 normes per fer feliç el nostre amic felí

De la mateixa manera que els felins salvatges són molt actius durant una part del dia (o més de la nit) els nostres amics casolans també necessiten tenir cobertes les seves necessitats felines dins l'entorn on habiten, o sigui a casa. No només necessiten una alimentació de qualitat, que també, sinó que per ser feliços els nostres peluts companys requereixen estar ocupats, i sobretot rebre estímuls que desenvolupin l'astúcia felina i un estil de vida saludable (evitar l'estrés per avorriment).
Per afavorir aquestes conductes felines, es pot modificar l'entorn de diferents maneres més estimulants, entretingudes i interessants per a ell. I per a nosaltres només implica un petit esforç addicional que el nostre amic ens agrairà.

1. El Joc
El gat avorrit pot arribar a emmalaltir d'estrès. Es llepa i es rasca obsessivament, arribant-se a provocar ferides o irritació a les zones més sensibles (pèrdua de pèl a la panxa). Cal que tingui una vida més activa! Obrim les portes de casa! El nostre amic necessita tenir accés a més habitacions de la casa, no quedar-se sempre amb el mateix "paisatge". Fem-li alguna joguina de cartró, una bola de roba, amaguem-li pinso a dins. Joguines amb soroll, boles que pengin d'una goma elàstica, etc, pensem quins jocs poden entretenir-lo mentre no hi som, i preparem-los. Són interessants els pals per escalar amb la possibilitat de pujar a altres nivells de prestatges i facilitin el joc, per exemple.

2. El Llit
Necessiten llits felins! Prefereixen llocs de descans calents, secs i protegits almenys per dos costats, de manera que puguin veure el seu entorn sense la sensació d'amenaça des de darrere. Normalment trien llocs alts, però també descansen en llocs protegits a nivell de terra. Hem de tenir en compte que no sempre dormen al mateix lloc.
Pengem prestatges a diferents alçades: des de terra (una senzilla capsa de cartró amb tres parets i sostre). Després, un llit a una certa alçada accessible, i una altra més amunt que li permeti inspeccionar el seu voltant sense ser "molestat" o vist, i un prestatge allà on tingui vistes a l'exterior; d'aquesta manera, el nostre amic gaudirà controlant tot el seu territori. L'estimulació visual és important, deixem-li accés al costat de les finestres des d'on podrà veure el carrer.  Ja que té l'habilitat de convertir els espais més insospitats de casa en un confortable llit, permetem-li "certs privilegis", certa cadira, algun calaix, l'interior d'un armari, etc... qualsevol lloc pot ser susceptible de ser aprofitat com a zona de descans pel nostre versàtil amic.

3. La safata de sorra
Ha d'estar neta, pràcticament a diari, de grandària suficient com per estar-hi còmode, i col·locada en una zona apartada del trànsit continu i lluny de finestres, és a dir, que li asseguri intimitat (no per pudor, sinó perquè no es distregui i així acabi bé la feina). Si tenim dos felins, haurem de procurar-los dues safates.

4. terrassa o balcó, si en tenim

Ja que el nostre amic no pot gaudir de la varietat d'escenaris i situacions que es presenten en un entorn a l'aire lliure, si tenim terrassa o balcó segur (és a dir, tapat amb malles que impedeixin que s'escapi, extraviï o pateixi un accident), proporcionarà al nostre amic un espai força estimulant. Aquesta àrea li facilitarà sol directe, sorolls vius de l'exterior i noves olors. Fins i tot la possibilitat d'investigar algun insecte, ocell, rèptil, o altres petits animals.

5. L'herba gatera

És una planta herbàcia de 40cm de llarg i fulles serrades, que desprèn una olor similar a la menta, i que exerceix un efecte narcòtic en molts gats, que en gaudeixen. No és estrany veure'ls saltar o córrer d'un lloc a un altre després d'haver mastegat aquesta planta.

6. rascadors

Els nostres amics casolans no tenen arbres, per això necessiten rascadors on polir les seves ungles, desestressar-se i deixar potents senyals visuals i olorosos a la resta de món. Podem fabricar-ne amb cartró, amb una astora vella, fer-ne de manera senzilla, o comprar-lo ja fet (abans que descobreixin el sofà).

7. Sobretot nosaltres

Els gats desenvolupen la seva intel·ligència i comportament social a través del joc. Això explica per què és tan important que reservem temps per jugar amb ell. Poden ser jocs com "el gat i la rata" (nosaltres seríem la rata, evidentment) en què nosaltres li fem perseguir algun cordill que de tant en tant deixem que "caci" per estimular-lo. També podem amagar i treure el dit per alguns forats d'una capsa, etc. Les joguines més usades són els simuladors de preses –ratolins de pèl o objectes similars lligats a cordes–, ja que estimulen la conducta predatoria. Amb aquestes joguines s'augmenta la quantitat d'exercici aeròbic, la qual cosa redueix l'excitació i l'estrès. Es recomana jugar amb el gat entre 10 i 15 minuts dues o tres vegades al dia amb cada gat. I afegim 15 minuts per a tots junts.


8. alimentació equilibrada

És una de les claus perquè sigui feliç. És important no sobrealimentar-lo (pesem-lo amb regularitat) i evitem qualsevol extra, ja que normalment a casa no fan exercici, i tot i així mengen més del que els correspondria, per distreure's. També és important una situació adequada dels abeuradors. Un lloc il·luminat i apartat de la zona de menjar o wc. Ideal si posem l'abeurador en una posició lleugerament més baixa que el seu cos, adoptant una postura més acord a l'espècie, quan beuen al riu, basses, etc.
Un gat no sap viure amb la menjadora buida (es posen molt nerviosos si no hi veuen pinso, encara que en aquell moment no tinguin gana), i si no tenen altres distraccions mengen, i mengen amb fal·lera, i poden inclús arribar a vomitar. Si tenim dos felins, procurem-los dues menjadores.
La modificació dels hàbits alimentaris es pot aconseguir situant diverses menjadores petites per casa perquè hagi de caminar o millor encara, fer servir joguines dispensadores de menjar en els quals introduïm la ració diària d'aliment perquè hagi de trigar més temps a quedar-se tip.

9. Companyia

Si passa massa temps sol a casa és normal que senti avorriment i les conseqüències poc saludables de la solitud excessiva. O sigui, no ens tanquem a la possibilitat de la convivència amb altres gats, que pot resultar una experiència molt gratificant per ell i nosaltres. Els peluts companys solen ser molt afectuosos i, en conseqüència, hem de promoure un entorn amigable i no competitiu en el qual es trobin confortables. Cal parar una especial atenció a l'arribada d'un nou gat a casa: la trobada, sobretot durant els primers dies, ha de ser gradual.

10. un bon etòleg humà

Un gat casolà ha d'estar amb algú ben informat, amb ganes d'entendre i estudiar el comportament i necessitats del seu amic pelut (per exemple, que no li posi un cascabell al coll, perquè ja sap que allò és una tortura acústica) i responsable, que l'estimi tal com és: un felí.