dijous, 24 d’octubre del 2019

Les malalties més comunes dels gossos


Otitis canina

L'otitis canina és una de les malalties més comunes en els gossos. Es tracta de la inflamació del conducte auditiu extern, causat per diversos motius com a al·lèrgies, bacteris, introducció d'un cos estrany o perquè  es grata excessivament. Els símptomes que s'aprecien són sacsejades freqüents del cap i gratat de les orelles, secreció de cerumen, orella de color vermell, fortor, etc. En aquests casos és recomanable portar-lo al centre veterinari i determinar les causes per així proporcionar-li un tractament adequat.


Brom
Causada per un virus i es contagia a través dels fluids d'animals infectats. És per això que hem d'observar el nostre gos i si notem que està decaigut, té febre, no vol menjar ni beure, se li observen erupcions, etc, és molt important que anem al centre veterinari. En els casos greus de borm, els gossos arriben a tenir convulsions, tics i fins i tot paràlisi. És molt difícil guarir el borm, per això en aquesta malaltia és bàsica la prevenció. Hem de començar a vacunar-lo quan té entre 6 i 8 setmanes d'edat i no el posem en contacte amb altres gossos sense abans posar-li aquesta vacuna.

Dermatitis canina
Si es grata amb molta freqüència i abans no ho feia, hem d'estar alerta perquè pot patir algun problema en la pell, com a al·lèrgies o problemes dermatològics. La dermatitis pot estar causada per algun trastorn intern, per alguna al·lèrgia o per un factor ambiental. Pot ocórrer que en determinades èpoques de l'any, tingui caspa en el seu pelatge, cosa que pot ser normal, però si notem que no desapareix, pot ser que sigui a causa d'una dermatitis, per la qual cosa hem d'acudir immediatament al centre veterinari.

Cistitis
Afecta més a gossos adults que a cadells. És una inflamació de la bufeta causada per un bacteri. Els símptomes més comuns són augment de les ganes d'orinar, sang en l'orina i la dificultat a l'hora d'orinar. Les causes poden ser des de pedres o tumors en la bufeta fins a una anomalia en el sistema nerviós. En aquests casos és molt important que acudim al centre veterinari, i mentrestant d'assegurar-nos que el gos begui bastant aigua i sobretot, caldrà canviar-li la dieta.

Leishmaniosis canina
Coneguda com “la malaltia del mosquit”, ja que és contagiada per culpa d'una mena de mosquit. Els símptomes més comuns solen aparèixer de dos tipus: la que afecta a la pell i la que és visceral. En el cas que sigui cutània apareixen clapes a la pell, úlceres cutànies, creixement excessiu de les ungles o formació de nòduls. En el cas que afecti a les vísceres, pot ser que perdi pes de sobte, estigui apàtic, tingui inflat el ventre, pateixi diarrea i fins i tot hemorràgies nasals. Aquesta malaltia no es pot guarir completament, per la qual cosa solament es pot prevenir aplicant productes antiparasitaris, evitar que dormi a l'exterior i fer-li controls regularment per minimitzar els efectes si la té.

Artritis canina
Molt comuna en gossos d'edat avançada. És un trastorn de les articulacions per la degeneració del cartílag articular. Els símptomes que apareixen són coixesa constant, dificultat per aixecar-se, dolors en els ossos o dificultat en els seus moviments. En aquests casos hem de consultar amb el centre veterinari i que ens recomani exercicis específics de la zona i un canvi en la seva dieta, amb suplements dietètics i medicaments adequats.

dijous, 10 d’octubre del 2019

Constricció esofàgica en gats

La constricció esofàgica o la esofagitis és una malaltia rara en el gat. S'ha descrit en múltiples ocasions associada a l'ús de fàrmacs anestèsics, principalment després d'una anestèsia generalitzada.
La patogènia de la constricció esofágica segueix un ordre establert i que és conegut en l'humà: Inicialment es forma una úlcera amb un teixit de granulació que crea una cicatriu de forma secundària que causa una constricció a nivell de l'esòfag. En l'humà, s'han descrit úlceres secundàries a la retenció de medicació administrada per via oral, encara que normalment no presenten constricció secundària. D'entre tota la medicació administrada via oral entre la qual s'ha descrit aquesta complicació, les tetraciclines són una de les famílies de fàrmacs més freqüents.
La doxiciclina és una tetraciclina la funció de la qual és la inhibició de la síntesi de proteïnes en els bacteris, sent un fàrmac bacteriostàtic. S'usa en el gat principalment per al tractament i/o profilaxi d'infeccions causades per organismes intracel·lulars com Mycoplasma haemofelis, Chlamydophila felis o Bordetella bronchiseptica. Atès que en l'humà s'han descrit casos d'esofagitis i constricció esofàgica associats al seu ús, es va realitzar un estudi publicat en 2004 a Regne Unit que va intentar descriure casos clínics de gats afectats de constricció esofágica secundaris a l'ús de doxiciclina.
Els criteris d'inclusió en l'estudi eren els següents: Gats en els quals hi havia evidència d'administració prèvia de doxiciclina via oral i que posteriorment anessin diagnosticats de constricció esofàgica via gastroscòpia o per necròpsia. Es va definir una constricció esofàgica com un estrenyiment de la llum esofágica per proliferació de teixit connectiu en la paret esofágica.
Es van incloure quatre gats la mitjana d'edat dels quals era 3 anys i cap d'ells havia rebut fàrmacs anestèsics en els sis mesos previs a l'aparició de la clínica. En tots ells es va documentar l'ús de doxiciclina per al tractament de malalties que no tenien a veure amb el tracte digestiu. Tots els gats van ser tractats per la sospita de patologia infecciosa relacionada amb gèrmens intracel·lulars. La simptomatologia que van presentar per a la sospita de constricció esofàgica va ser regurgitació del menjar després de la seva ingesta. A l'exploració física dels gats no es va trobar cap anomalia a destacar. La durada mitjana de l'ús de doxiciclina va ser una setmana. Una vegada realitzat el diagnòstic, el tractament dels gats va ser mitjançant dilatació endoscòpica amb pilota i administració concomitant de ranitidina i sucralfat.
Així doncs, la patologia esofàgica en relació a l'ús de medicació via oral es pot donar en el gat descobrint-se casos de constricció esofágica per l'ús de càpsules orals de doxiciclina. Per intentar evitar aquesta complicació es deu administrar aliments o aigua després de la ingesta de les càpsules, per evitar la seva retenció en l'esòfag. És de vital importància per evitar aquest tipus de patologia recomanar aquestes mesures (beure aigua…) així com l'ús de múltiples menjadores.
Conèixer més del benefici d'aquest tipus d'aproximacions igual que la importància de la dieta en el gat en aquest tipus de patologies pot ajudar-nos a evitar o tractar algunes malalties en el gat.