dilluns, 5 de desembre del 2016

Les transfusions de sang en gossos


Hi ha 7 grups sanguinis canins, però existeix un test molt senzill que ens indica el grup que pertany el nostre amic. Això és important a l'hora de realitzar una transfusió, ja que actualment per falta de donants, ens veiem gairebé obligats a agafar sang del primer gos o gat que podem i no sempre és acceptat pel receptor.

Indicacions:
Les transfusions de sang són necessàries per a intervencions quirúrgiques, en cas de pèrdues de sang per accidents com atropellaments, baralles, intoxicacions o en malalties que cursen amb anèmia (com ara càncer, insuficiència renal o sagnat digestiu), o en casos de coagulació.
En el cas dels gats és perillós fer una transfusió sense saber exactament el grup sanguini perquè els gats tenen anticossos antieritricitaris des del naixement i si els posem una sang diferent al seu grup poden patir una reacció anafiláctica que els pot portar a la mort. La majoria dels gats són tipus A i aquells que són AB se'ls considera receptors universals, però no hi ha donants universals.

En els gossos ens podem arriscar en la primera transfusió, tot i que sempre és millor que sigui del seu tipus, ja que ells no tenen anticossos, però una vegada feta una transfusió sí que es produeixen. L'ideal seria que tota sang canina a transfundir fos DEA 1.1(-) o DEA 1.2(-)

Donants
Les condicions ideals que un bon donant de sang hauria de tenir, són les següents:
- clínicament sa, amb hematocrit del 40% mínim.
- d'1 a 8 anys d'edat
- Pes superior a 22Kg, per usar bosses de recol·lecció de sang de 450 ml. que són les bosses sanguínies que s'usen en humans, i que corresponen a UNA unitat de sang.
- La raça de gos no és fonamental en general (menys els Akita Inu que s'eviten com a donants per l'elevada concentració de potassi intraeritrocitari), però com la recol·lecció de sang es realitza a partir de les venes iugulars, si són gossos de pèl curt i sense arrugues, millor.
- Els donants han de ser mascles, o femelles esterilitzades que mai no hagin parit
- Que no tinguin antecedents de transfusions com a receptors.
- Han d'estar al dia quant a vacunes i desparasitacions.
- SOBRETOT, aptes després d'un control de malalties hemàtiques, com la filariosis, borreliosis, babesiosis, leishmaniosis, brucelosis i erlichiosis.
- Han de tenir els seus factors de coagulació normals.
- Es prefereixen els animals dòcils als nerviosos, ja que s'evitaria la sedació o anestèsia a l'hora de l'extracció de sang, que pot durar un quart d'hora si va bé.
- i el donant ideal és el que posseeix la considerada sang UNIVERSAL, és a dir, negatiu al Grup 1.1.

No obstant això, si s'ha d'aprofitar del que es disposa, SEMPRE HA DE SER TESTADA. I serà necessari que es presenti un alt percentatge del total de les condicions ideals, per així, tenir èxit en la transfusió.

- A cada DONANT, se li sol extreure sang cada 3 mesos (MÀXIM PERIODICITAT – 1/MES)

Reaccions post-transfusions:
- Cal observar el receptor durant uns dies per si apareixen reaccions secundàries a la transfusió, ja que poden aparèixer de forma immediata, en el mateix moment de transfundir, o dies posteriors.
- Quant al donant, repòs durant les primeres hores, i menjar reconstituient 
Xè