Una convulsió és un desequilibri que es manifesta en algun d'aquests símptomes:
- Cau a terra amb el cos rígid.
- Espasmes, moviments espontanis i involuntaris en les seves extremitats.
- Canvis bruscos en la consciència i el seu comportament.
- La seva mandíbula es posa rígida i baveja.
- Pèrdua del control d'esfínter, bufeta i intestí.
La durada d'una convulsió és molt variable, però si sobrepassa 2-3 minuts hem de portar-lo urgentment al veterinari.
- Cau a terra amb el cos rígid.
- Espasmes, moviments espontanis i involuntaris en les seves extremitats.
- Canvis bruscos en la consciència i el seu comportament.
- La seva mandíbula es posa rígida i baveja.
- Pèrdua del control d'esfínter, bufeta i intestí.
La durada d'una convulsió és molt variable, però si sobrepassa 2-3 minuts hem de portar-lo urgentment al veterinari.
Les convulsions i l'epilèpsia no són el mateix
Si el nostre amic pateix una convulsió no necessàriament significa que tingui epilèpsia, en moltes ocasions una convulsió és causada per una baixada de sucre a la sang, per infeccions víriques com el Borm caní o la Peritonitis infecciosa felina, problemes metabòlics, congènits, degeneratius, traumes, tumors cerebrals, una intoxicació (com la ingestió d'anticongelant), insuficiència renal o hepàtica, o un trauma cranial.
L'epilèpsia, a diferència, és un trastorn de la funció cerebral que es caracteritza per la presència de convulsions cròniques, i atacs de gairebé 20 minuts de durada.
(El 3% de la població mundial de gossos pateix convulsions. D'aquest grup, el 80% és diagnosticat amb epilèpsia mentre que el 20% restant té convulsions per altres raons)
No hi ha cura però sí tractament
L'epilèpsia és una malaltia que dura tota la vida però que no la posa en risc sempre que li assignem un tractament específic. No tots els animals són iguals i el veterinari és l'únic que pot administrar un tractament per a cada cas.
Si el nostre amic pateix una convulsió no necessàriament significa que tingui epilèpsia, en moltes ocasions una convulsió és causada per una baixada de sucre a la sang, per infeccions víriques com el Borm caní o la Peritonitis infecciosa felina, problemes metabòlics, congènits, degeneratius, traumes, tumors cerebrals, una intoxicació (com la ingestió d'anticongelant), insuficiència renal o hepàtica, o un trauma cranial.
L'epilèpsia, a diferència, és un trastorn de la funció cerebral que es caracteritza per la presència de convulsions cròniques, i atacs de gairebé 20 minuts de durada.
(El 3% de la població mundial de gossos pateix convulsions. D'aquest grup, el 80% és diagnosticat amb epilèpsia mentre que el 20% restant té convulsions per altres raons)
No hi ha cura però sí tractament
L'epilèpsia és una malaltia que dura tota la vida però que no la posa en risc sempre que li assignem un tractament específic. No tots els animals són iguals i el veterinari és l'únic que pot administrar un tractament per a cada cas.
Les emergències relacionades amb les convulsions són:
- Quan una convulsió dura més de 5 minuts (considerant com a convulsió la fase d'ictus).
- Quan el pacient pateix més d'un atac en un període de 5 setmanes
- Quan una convulsió dura més de 5 minuts (considerant com a convulsió la fase d'ictus).
- Quan el pacient pateix més d'un atac en un període de 5 setmanes
- Quan el pacient pateix un estat epilèptic: una convulsió que dura més de 20 minuts o quan el pacient té atacs seguits sense que existeixi recuperació de consciència entre ells.
SEMPRE hem de portar un animal que ha convulsionat al Centre Veterinari, però en aquests casos haurem de fer-ho immediatament!
No sempre s'han de tractar les convulsions, ni totes les convulsions es tracten de la mateixa manera, per això el nostre Centre Veterinari, després de realitzar l'exploració minuciosa del pacient i realitzar les proves necessàries, haurà de decidir quin és el tractament idoni per a cada pacient i posteriorment controlar aquest tractament de forma correcta. És interessant per al veterinari neuròleg que nosaltres anotem en un calendari la data de cada atac així com la seva durada per realitzar un control correcte.
QUÈ FEM DAVANT UN ATAC CONVULSIU
Encara la situació i el moment sigui molt intens hem procurar mantenir la calma.
Què hem de fer?
- Principalment ser-hi. En tot moment ens ha de tenir al seu costat, ja que si no perd la consciència estarà espantat, no entendrà què li passa, i la nostra presència el tranquil·lizarà.
Què hem de fer?
- Principalment ser-hi. En tot moment ens ha de tenir al seu costat, ja que si no perd la consciència estarà espantat, no entendrà què li passa, i la nostra presència el tranquil·lizarà.
- apartar els objectes del voltant del nostre amic perquè no s'hi copegi si cau o durant l'atac.
- Portar-lo a un lloc fresc i tranquil, si podem.
- Administrar NOMÉS la medicació que ens ha recomanat el veterinari.
- Si no cessen els atacs després de l'administració portem-lo al veterinari al més aviat possible.
Què NO hem de fer?
- NO HEM de deixar-lo sol
Què NO hem de fer?
- NO HEM de deixar-lo sol
- No el tapem ni el portem a zones on faci calor.
- No el subjectem, perquè ens podria fer mal, (ell no és conscient del que fa durant els atacs).
- No li donem res per menjar ni per beure, ja que té alterat el reflex de la deglució i es podria ennuegar.
- No administrem cap medicament no prescrit pel veterinari.
Sobretot estiguem en tot moment al seu costat, podem parlar-li fluix amb molta suavitat, deixar simplement una mà sobre el seu cor, sense acariciar-lo, encara que estigui en estat d'inconsciència, ja que quan desperti es trobarà desorientat I AGRAIRÀ SENTIR-NOS AL SEU COSTAT.
Xè
