El dolor en el gat

Fora de l'antiga creença popular que deia que els animals són éssers insensibles, és evident que sí senten. El problema és que mos­tren el seu malestar a través de canvis de compor­tament, que sovint no sabem reconèixer. 

El dolor en el nostre amic felí pot ser extremadament difícil de detectar ja que, a diferència del que succeeix amb els gossos, que a base de milers d'anys al nostre costat, han après maneres perquè enteguem el seu malestar a través de diversos comportaments, les manifestacions dels gats encara són subtils. Per tant, és necessari que estiguem molt al cas de qualsevol canvi en la seva conducta.
El dolor és un mecanisme de protecció de l'organisme, la funció fisiològica del qual és indicar al sistema nerviós que alguna cosa no va bé en una part del cos. No obstant això, hem de tenir en compte que, segons l'espècie o la raça, la per­cepció i el comporta­ment davant el dolor serà variable.

L'avantpassat
Partim de l'origen: el gat silvestre africà. Un animal originari de zones àrides i semiàrides del Nord d'Àfrica, solitari, molt territorial i que s'alimentava capturant petites peces. Aquestes característiques són molt importants per­què són les que van definir un individu que no es podia permetre manifestar el seu dolor, i l'amagava per evitar passar de caçador a presa potencial.

Manifestacions de dolor
Amb el procés de domesticació es van pro­ducir canvis en el comportament social fe­lí i un enriquiment de la seva comunicació, però no encara en la seva actitud davant el dolor. Però tot i què no es manifesta de forma evident, s'expressa en una gran quantitat de senyals que els humans sovint no sabem reconèixer com a malestar. Les més importants, entre unes altres, són les següents:

Com reconeixem el dolor en el nostre amic felí:

1. El canvi de caràcter cap a agressivitat o timidesa. Els gats sociables volen fugir, mentre que els més esquerps reaccionen amb agresi­vitat davant la manipulació de l'àrea adolorida.

2. La postura. En general està decaigut, amb tendència a protegir la zona adolorida, amb el cap arrupit, les orelles baixes i la cua cap a sota o entre les potes de darrere. No vol moure's. Els ulls semitancats i, si ens acostéssim, dilataria les pupil·les, posaria les orelles cap a enrere, i adoptaria una pos­tura defensiva que fins i tot podria arribar a atacar-nos.

3. El grooming (la seva higiene personal) dismi­nueix. No es renta i presenta molt mal aspec­te general amb piloerecció, atapeïment del pelatge i fins i tot taques d'orina i femta. 

Altres, en canvi, es lleparan compulsivament o mossegaran una zona obsessivament, arribant fins i tot a fer-se ferida.

4. Respecte a l'alimentació, es redueix i inclu­s s'anul·la el consum d'aigua i menjar.

5. Alliberament de feromones interdigitals molt adherents que impregnen fortament tot allà on es trobi el nostre amic i que no expressen una altra cosa que alarma de malatia.

6. Quant a la comunicació auditiva, pot emetre bufs i grunyits, però el més curiós és que el ronroneig persisteix. Se sap que el ronroneig està regit per un cen­tre nerviós situat en el cervell, molt proper de l'hipotàlem, i que constitueix un dels centre de les emocions que s'activa per l'alliberament d'endorfines i que té un efecte tranquilitzant i calmant.

Signes clínics de dolor
A més de tots aquests signes de comportament, en un gat amb dolor també es produeixen manifestacions clíniques típiques encara que no específiques: augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, de la pressió arterial, de la diuresis, de la salivació i del temps de farciment capil·lar, presència de mu­coses pàl·lides i presència de midriasis i/o apatia, disnea (esbufegs). Això ho hem de tenir en compte en gats d'avançada edat, ja que poden presentar apatia a causa de la presència de dolor i no a causa de la vellesa.

Un altre aspecte a tenir en compte és que tota causa de dolor, a part del mal tissular real, li provocarà un quadre d'estrès. Sempre que hi ha dolor, hi ha estrès (però no sempre que té estrès ha d'haver-hi dolor). Segons el tipus de dolència, aquest estrès, igual que el dolor, pot ser de caràcter agut (per exemple, en la fractura de maluc) o crònic (per la artrosis). L'estrès és la reacció del gat davant una nova situació que no li agrada i de la qual desitja escapar i es manifesta augmentant o disminuint l'activitat, varia el consum d'aliments, el joc, la higiene i/o l'agressivitat. Manifestacions similars a les del dolor físic i la seva presència pot agreujar els efec­tes propis de la dolència en si i fins i tot emmasca­rar la seva simptomatologia. És el cas, per exemple, del gat que realitza una micció inadequada. Pot ser a causa d'un estrès pròpiament dit (per exemple per l'arribada d'un nou gat a la llar) o pot ser a causa de la presència de cristalls en l'orina que provoquen un dolor que fa que el gat rebutgi la seva safata de sorra habitual: és bàsic distingir ambdues si­tuacions.

Xè