dilluns, 27 de juny del 2016

El rascador del nostre amic felí


Els gats necessiten rascar per eliminar les capes més superficials de les ungles, estirar els músculs, marcar territori i fer exercici. Per això convé que els nostres amics més casolans també puguin disposar d'una superfície on dur a terme aquesta activitat tan natural per a ells. No ens ho prenguem a la lleugera, la destrossa de mobiliari és la principal excusa que molta gent desinformada opta per desunglar al seu amic, amb les conseqüències que això comporta per qualsevol felí. Si ens molesta que el nostre amic tingui aquest comportament, hem d'adquirir un rascador.

1. Comencem, si som a temps, des que encara són petits
És el millor moment per acostumar-lo a usar el rascador. Tinguem en compte que l'hàbit de rascar pot començar cap als 2 mesos. Si el gat ja és adult també pot ser reeducat, això sí, necessitarem més paciència i persistència. No desistim.

2. Triem un rascador adequat
Estable i rígid. Els felins en estat salvatge solen rascar troncs d'arbres i pals. A casa, la superfície per rascar ha d'oferir-li seguretat i rigidesa. Si tenim espai per posar un rascador a certa distància de terra amb mòduls, fixem-nos que sigui estable perquè no caigui quan el gat vulgui pujar d'un salt o amb impuls.
Suficientment alt perquè el gat pugui estirar les potes per gratar (si encara és petit, tinguem en compte la grandària que tindrà quan sigui adult).
A alguns gats els agrada més rascar en vertical, a uns altres en horitzontal. L'ideal és posar-li un rascador en què hi hagi una superfície per rascar en cada sentit, i després d'observar-lo, ubicar-li segons els seus gustos. Si el nostre amic ja ha començat a rascar algun racó de casa pot donar-nos la pista. També n'hi ha que no tenen preferències i ho rasquen tot.

N'hi ha de diferents textures (de corda, de cartró, de moqueta, de roba, de fusta…), i cada gat també té les seves preferències. Els més populars són els de cartró i els de corda. No és necessari que ens hi gastem una fortuna, podem fins i tot crear-lo nosaltres mateixos (utilitzem cartrons, trossos de moqueta, corda…). Per internet hi ha molts vídeos tutorials per crear el nostre propi rascador felí amb objectes reciclats. Si tenim problemes d'espai, podem penjar-lo a la paret a una altura a la qual arribi quan s'estira.

3. Situem el rascador en un lloc adequat

És molt important, encara que no ho sembli. Si amaguem el rascador o el situem en una zona poc freqüentada (perquè no destorbi o perquè no és bonic) és difícil que arribi a usar-ho. Això és important sobretot al principi. Una vegada que agafa l'hàbit d'usar el rascador podem situar-lo en un lloc més discret i probablement vagi a buscar-lo perquè li agrada. Col·loquem-lo a la zona on més temps passi prop del seu llit (a molts gats els agrada rascar quan es desperten de la migdiada). Evitem la zona on hi ha la safata del wc, el menjar i l'aigua. Si el nostre amic ja té l'hàbit de gratar un moble concret hem de situar el rascador just al costat.


4. Si conviuen més d'un gat

Fins i tot si es porten bé i aparentment no hi ha conflictes entre ells hauríem de tenir com a mínim un rascador per gat, atès que el gratat també forma part del marcatge, cada gat allibera feromones particulars en fer-ho i per tant no els sol agradar que el seu rascador “faci olor d'un altre”. Per molt que sigui el seu company de l'ànima.

5. Usem estímuls positius

Podem començar posant premis al rascador perquè es vagin apropant i l'explorin. Si els agrada jugar amb joguines, cintes, plomes, etc, juguem amb ell al voltant del rascador fins a aconseguir que s'hi llanci.

6. No l'obliguem mai a usar el rascador

Podem gratar-lo nosaltres i provem a veure si li crida l'atenció el so, però mai no li agafem les potes i li obliguem a fer-ho, perquè això no li agradarà i ho associarà a una experiència negativa.

7. Què fem si ja ha començat a gratar algun moble?

Assegurem-nos que no estigui destrossant els mobles per un excés d'ansietat. Això es pot generar per exemple si ens hem mudat recentment, si hem canviat la decoració, per tensió amb un altre animal amb el qual convisqui (no té perquè ser evident). Algunes pistes que el gratat està sent patològic en lloc d'un acte normal és per exemple el fet que gratin diversos mobles en diferents zones de la casa o que ho facin al costat de portes i finestres. Aquest tipus de comportament és més habitual en cases amb diversos gats. En aquest cas cal detectar quin és l'origen del problema.

És important que rentem bé el moble que ha esgarrapat amb aigua i sabó o amb alcohol de guarir ferides ja que tendeixen a tornar al lloc on han marcat i alliberat substàncies oloroses (encara que nosaltres no les detectem). També disposem al mercat de repel·lents per polvoritzar sobre les zones que no volem que grati, encara que de vegades l'olor pot resultar-nos massa forta o desagradable. Un truc que pot resultar-nos útil és enganxar cinta adhesiva transparent de doble cara (que no sigui extraforta, per retirar-la fàcliment) sobre la superfície que no volem que grati, la sensació els resulta desagradable i paren de fer-ho, però sempre haurem de posar-li el rascador al costat perquè tingui una alternativa a l'abast.

dijous, 23 de juny del 2016

La Revetlla canina de Sant Joan

Els petards NO SÓN AGRADABLES.
L'oïda del nostre amic és molt més fina que la nostra (molts animals moren en dies de celebracions per atacs de cor i estrès, no només gossos i gats, sinó ocells i petits mamífers).
El més recomanable per evitar el patiment del nostre amic és evitar que n'hi hagi. Si això no fos possible (perquè vivim en una ciutat i no sempre podem marxar) és acostumar-lo durant una temporada a sentir sorolls, des de cops lleugers que el sorprenguin (un aplauminent) repetitius, fins cada cop més forts, sense que s'hagi d'alterar.
Però si ha arribat Sant Joan i no hem tingut temps de fer-ho, cal minimitzar l’ansietat del nostre amic, ja que el soroll dels petards pot alterar el comportament del gos i provocar que intenti escapar-se (encara que no ho hagi intentat mai abans).

1. L'hauríem de deixar en una habitació amb música tranquil·la, el més apartada possible del soroll exterior; sobretot on hi hagi algun raconet fosc i petit on poder-se amagar i sentir-se més segur. Però sense aïllar-lo. Que vegi que pot sortir-ne sempre que vulgui (un transportin sense porta, per exemple) On? Si l’animal ja ha sel·leccionat un lloc de la casa on amagar-se, aprofitarem aquest lloc per posar el transportin. És molt important no obligar al gos a entrar-hi en cap circumstància. i mai no l'hem de treure encara que hagin passat hores i segueixi dins. Sempre ha de sortir per pròpia voluntat.

2. Procurem no treure el gos a passejar durant la nit de revetlla. En cas d’haver-lo de treure en aquesta franja horària, portem-lo sempre lligat amb una corretja curta, perquè camini al nostre costat.

3. Si som amb ell durant la festa, deixem un espai on el nostre amic pugui amagar-se i fem com si no passés res, mai no hem d’obligar-lo a sortir del seu amagatall. En aquest moment és el seu únic refugi. Actuem amb serenitat, no castiguem al nostre amic sigui quin sigui el seu comportament, i no l'acariciem per intentar tranquilitzar-lo, ja que sense voler estem reforçant la conducta. Només necessita la nostra presència, i la nostra calma. Tampoc no podem pretendre que si nosaltres ens espantem i/o cridem quan se sent un petard, ell estigui relaxat. Nosaltres li mostrem amb la nostra energia i naturalitat que no passa res.

4. Per gossos amb un quadre més sever de pànic recomanem que els eviteu decididament. És molt important que NO mediquem el nostre amic amb tranquil·litzants humans ni li donem cap pastilla sense consultar-ho amb el Centre Veterinari. Les pastilles que ens ofereixen sovint són sedants musculars, que eviten que el gos pugui moure's, però ell sent perfectament els sorolls, produint un estat d'angoixa i impotència per no poder-se moure amb agilitat. Així que no són gens recomanables.
Com sabem si el nostre amic no ha desenvolupat un quadre d’ansietat? Una reacció normal de por farà que l’animal s’espanti, s’amagui, o busqui la nostre atenció, i quan allò que li ha fet por ja no sigui present, tornarà a tenir una conducta normal en menys d’una hora. Si l’animal segueix amagat, o demanant la nostra atenció durant més temps, segurament l’animal estarà patint un quadre d’estrés i ansietat.

És convenient seguir aquests consells per intentar que el nostre amic passi millor aquesta nit ja que, per desgràcia, cada any augmenta el nombre de gossos perduts durant la nit de Sant Joan.
BONA REVETLLA (SI POT SER SENSE PETARDS)!
 Xè