dijous, 23 de març del 2017

Piometra canina

La piometra canina és una greu malaltia bacteriana (fatídica si no és tractada a temps) que afecta l'aparell reproductor femení; és per això que NOMÉS es produeix en les gosses que no estan esterilitzades. Consisteix en una infecció severa de l'úter, provocada per la intrusió i colonització de bacteris que, un cop dins l'uter, produeixen una gran quantitat de pus.
Aquesta infecció de l'úter pot derivar en una piometra de coll obert o de coll tancat. En el primer cas, el pus serà expulsat a través de la vagina i en el segon cas, en estar tancat, la secreció de pus que es produeix dins de l'úter no pot sortir i s'hi acumula.
La piometra també pot produir-se en gates, però és menys usual. Acostuma a aparèixer en gosses (no esterilitzades) que superen els 6 anys, encara que també hi ha un percentatge mínim de femelles joves.

Com es produeix la piometra en les gosses?
Quan les gosses estan en el període del zel, el coll de l'úter s'obre i els bacteris poden entrar amb facilitat a través de la vagina. Una vegada acabat el zel, s'inicia la fase del diestre, quan el coll de l'úter es torna a tancar, deixant els bacteris dins. Aquests canvis hormonals fan de l'úter l'hàbitat perfecte per al desenvolupament dels bacteris.
El més perillós d'una piometra és la seva simptomatologia tardana, ja que la colonització dels bacteris requereix temps, i la piometra canina sol mostrar els primers símptomes passats els dos mesos del seu inici (després de l'últim zel) quan desgraciadament ja està molt avançada.
Un altre factor a tenir en compte són els canvis hormonals en gosses que han pres algun tipus d'anticonceptiu, ja sigui via oral o intravenosa, d'avançada edat, amb zel irregular o femelles que sofreixen embarassos psicològics molt seguits. Aquest tipus de gosses tenen més probabilitats de contreure Piometra.

Símptomes de la piometra canina
Com sabem que nostra amiga ha contret la malaltia de la piometra? Perquè començarà a presentar una sèrie de símptomes que hem de detectar a temps i portar-la ràpidament al veterinari.
- Febre
- Supuració vaginal de pus i, en els casos més greus, acompanyada de sang
- no té gana
- Decaïment de l'ànim, apatia
- Es llepa la zona de la vagina contínuament
- Beu molta quantitat d'aigua
- Orina en excés
- Vòmits i diarrea
En piometres de coll obert la gossa no deixa de llepar-se la zona de la vagina a causa de la secreció de pus. En les de coll tancat, són més comuns la resta de símptomes, ja que la no expulsió del pus augmenta considerablement el malestar de la gossa.

Si la nostra amiga té algun d'aquests símptomes, no dubtem a portar-la al veterinari perquè li facin una revisió completa, ja que, si la piometra canina no es tracta a temps, és una malaltia mortal en qüestió d'hores/dies.

La solució és tant de caràcter preventiu com de caràcter d'urgència: practicar-li una ovariohisterectomia (extracció d'ovaris i matriu), amb la qual s'evita que aparegui per sempre aquesta greu malaltia (entre altres).

dilluns, 20 de març del 2017

L'animal senior

Els anys són un factor condicionant en tot ésser viu per a definir les diferents etapes biològiques. Una de les més important en la vida de qualsevol animal és la senior. L’etapa on el nostre amic es fa vell.
Una bona salut i una correcta alimentació fan que l’aparició dels símptomes de vellesa apareguin més tard. Fet que condiciona que, cada vegada més, l’esperança de vida dels nostres companys s’allargui en el temps.
Avui en dia, podem dir que un gos de mida petita pot arribar a viure entre 16 i 18 anys, una raça gran entre 12 i14 anys, i un gat se situa entre els 17 i 18 anys.
L’aparició dels primers símptomes d’envelliment (quan les pautes de l’animal comencen a canviar) és el moment en què nosaltres també hem de canviar la conducta davant aquesta nova situació i ser molt més pacients.
L’alimentació juga un paper molt important dins d’aquest període. L’etapa mature comporta que s’han de fer canvis en la dieta i s’han de donar pinsos i aliments especials.
Les característiques principals dels pinsos seniors són:
- un menor índex calòric, ja que l’activitat disminueix.
- un baix contingut en fòsfor i una proteïna de millor qualitat per a evitar danys en el ronyó.
- una baixa quantitat de sodi per a mantenir la pressió sanguínia normalitzada.
- la incorporació de condroitinsulfats i condroprotectors per a mantenir les articulacions en unes bones condicions i evitar l’aparició de les artrosis.
- l’adició d’antioxidants per a evitar l’envelliment cel·lular.
Els canvis en la conducta i el comportament dels animals, se'ls anomena “sindrome de disfunció cognitiva”. Els seus principals símptomes són:
- alteracions en el cicle de son/vigília. Cada vegada dormen més, sobretot de dia.
- canvis en la conducta social, volen estar més sols i no interactuen tant amb nosaltres.
- pèrdua d’hàbits higiènics i d’altres conductes apreses (orinen i defequen a casa en llocs on no ho havien fet mai).
- signes de desorientació. Per exmple es queden aturats, mirant una paret.
- conductes antisocials envers altres gossos, sobretot cadells o nens.
Altres símptomes que podem veure és una disminució de l’activitat diària. Bona part és per l’aparició de l’osteoartrosis, una degeneració de les articulacions com a conseqüència d’un desgast. Els organs també van perdent funcionalitat com ara el cor, el ronyó i el fetge, arribant en alguns casos a provocar quadres d’ una insuficiència orgànica.
On queda més palesa l’avançada edat de l’animal és en la pèrdua dels òrgans dels sentits. Principalment és la pèrdua d’audició i de la vista, aquesta darrera, provocada moltes vegades per l’aparició de les cataractes.
I és que els anys passen per tots.

dijous, 9 de març del 2017

Són diferents espècies



La granota no és la femella del gripau 
Les granotes 
- petites, àgils i de cos esbelt i estilitzat. 
- moltes espècies són de colors vius
- Tenen unes potes llargues i adaptades per efectuar salts precisos i ràpids. 
- Són d'hàbits més aquàtics, les podem veure al costat o dins de l'aigua i tenen la pell més llisa. 
- Es mouen fent salts.
- membranes interdigitals, ja que és un amfibi aquàtic.
- tenen dents



Els gripaus
- compactes, robustos i pesats. 
- la majoria són de colors apagats
- de costums més terrestres, normalment els adults s'allunyen de l'aigua. 
- Tenen una pell molt rugosa i aspra.
- Per desplaçar-se caminen en comptes de saltar (sempre hi ha excepcions, com el gripau verd, que fa petits saltirons)
- no tenen dents
 

_______________________________
 
L'escarabat no és el mascle de la panerola 

Escarabats:


-Mandíbules cap a davant.
-Antenes curtes dividides en gruixuts segments .
-Tenen el cap gros i ample, clarament diferenciat del tòrax.
-Entre els èlitres (funda de les ales) hi ha una placa en forma d'escut
-Tenen les potes curtes i gruixudes
-Els èlitres són durs i rígids, que cobreixen les ales veritables que estan plegades sota.
-No s'observen nervacions en les ales.


Paneroles: 
- Mandíbules ocultes sota el seu cap. Apunten cap avall i enrere.
- Antenes dividides en grups, segments semblats a fils.
- El cap està ocult sota el seu gran tòrax arrodonit.
- poden tenir o no tenir ales. Les que tenen els seus èlitres solen ser amples i plans. També són tous.
- es veuen les nervacions de les ales.