En primer lloc assegurem-nos que el gos realment està perdut, preguntem a les persones que hi hagi properes. Un cop descartat un possible responsable, hauríem d'intentar retenir-lo a un lloc segur, perquè no vagi deambulant pel mig del carrer.
Apropem-nos a ell amb tranquil·litat, sense fer moviments bruscos, no de cara sinó sempre de manera indirecta (aturem-nos, ajupim-nos i amb veu amable i suau, més aviat aguda, li anem "parlant", desprenent energia positiva com si es tractés d'un nen). Cal procurar que l'animal no s'espanti perquè podria fugir. Si li oferim aigua i una mica de menjar és probable que se senti més confiat. Amb una mica de paciència aconseguirem que confiï en nosaltres i es deixi tocar. Si ens segueix allà on anem, perfecte. Si no, l'haurem d'agafar amb una corretja, o qualsevol altra corda que en faci la funció.
1/ Si no aconseguim agafar-lo, el primer que hem de fer és avisar a la Policia local indicant-los on som i on hem trobat el gos perdut Podria ser que ja tinguessin un avís de pèrdua i es podrien posar en contacte amb la família. En cas que no hi hagi avís de pèrdua, les autoritats locals són els que tenen l'obligació de recollir-lo i verificar si porta microxip.
2/ Si és un gos dòcil i hem aconseguit agafar-lo, fem-li un reconeixement ràpid, per si està malferit o té algun símptoma o anomalia, és important veure si l’animal porta collar o medalla amb alguna anotació o número, ja que així accelerem la detecció dels propietaris. Després portem-lo al veterinari perquè li passi el lector de microxips, aquest servei no té cap cost. Si té microxip vol dir que està registrat a l'AIAC (L’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia) o a l'ANICOM (Registre General d'Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya). Si el veterinari no s'involucra en la localització del propietari, recordem que la tutoria de l'animal a partir d’aquest moment és nostra i, per tant, som nosaltres qui truquem als agents de seguretat del municipi (policia local o mossos d'esquadra) perquè ens ajudin a la localització de la família i en tot cas que ells se'n facin responsables.
Si no té microxip i creiem que podem ajudar-lo a trobar una nova llar, però no ens el podem quedar permanentment, podem posar-nos en contacte amb alguna protectora que ens facilitarà la informació per ser Casa d'Acollida. Fem-li fotos, fem-ne difusió per tot arreu (internet, cartells, boca-orella, diaris, etc)
Si al final de tanta aventura ens hem encarinyat d'ell i hem decidit que formi part de la nostra família, enhorabona! Tindrem un amic per sempre.
I recordem, abans de res: posem-li una placa identificativa amb el seu nom i un contacte.
I sobretot: el microxip, perquè no es torni a perdre!
Apropem-nos a ell amb tranquil·litat, sense fer moviments bruscos, no de cara sinó sempre de manera indirecta (aturem-nos, ajupim-nos i amb veu amable i suau, més aviat aguda, li anem "parlant", desprenent energia positiva com si es tractés d'un nen). Cal procurar que l'animal no s'espanti perquè podria fugir. Si li oferim aigua i una mica de menjar és probable que se senti més confiat. Amb una mica de paciència aconseguirem que confiï en nosaltres i es deixi tocar. Si ens segueix allà on anem, perfecte. Si no, l'haurem d'agafar amb una corretja, o qualsevol altra corda que en faci la funció.
1/ Si no aconseguim agafar-lo, el primer que hem de fer és avisar a la Policia local indicant-los on som i on hem trobat el gos perdut Podria ser que ja tinguessin un avís de pèrdua i es podrien posar en contacte amb la família. En cas que no hi hagi avís de pèrdua, les autoritats locals són els que tenen l'obligació de recollir-lo i verificar si porta microxip.
2/ Si és un gos dòcil i hem aconseguit agafar-lo, fem-li un reconeixement ràpid, per si està malferit o té algun símptoma o anomalia, és important veure si l’animal porta collar o medalla amb alguna anotació o número, ja que així accelerem la detecció dels propietaris. Després portem-lo al veterinari perquè li passi el lector de microxips, aquest servei no té cap cost. Si té microxip vol dir que està registrat a l'AIAC (L’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia) o a l'ANICOM (Registre General d'Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya). Si el veterinari no s'involucra en la localització del propietari, recordem que la tutoria de l'animal a partir d’aquest moment és nostra i, per tant, som nosaltres qui truquem als agents de seguretat del municipi (policia local o mossos d'esquadra) perquè ens ajudin a la localització de la família i en tot cas que ells se'n facin responsables.
Si no té microxip i creiem que podem ajudar-lo a trobar una nova llar, però no ens el podem quedar permanentment, podem posar-nos en contacte amb alguna protectora que ens facilitarà la informació per ser Casa d'Acollida. Fem-li fotos, fem-ne difusió per tot arreu (internet, cartells, boca-orella, diaris, etc)
Si al final de tanta aventura ens hem encarinyat d'ell i hem decidit que formi part de la nostra família, enhorabona! Tindrem un amic per sempre.
I recordem, abans de res: posem-li una placa identificativa amb el seu nom i un contacte.
I sobretot: el microxip, perquè no es torni a perdre!
Xè
