com el trio? Hi ha dos tipus d'hàmster:
l'hàmster daurat i l'hàmster nan (o xinès). L'hàmster daurat és més gran i normalment està disponible
en força varietat de
colors i variacions del pèl, mentre que l'hàmster nan és més petit
i gairebé sempre el trobarem de color gris, blanc i una franja negra. No obstant això, la
gran diferència entre els dos és que els
hàmsters nans són més salvatges, mentre que els hàmsters daurats són més
sociables.
L’edat ideal per adoptar un hàmster és entre 4 i 7 setmanes d'edat, els adults és més difícil que es socialitzin amb nosaltres, i ens podríem endur més d'una mossegada (i tenen unes dentetes realment afilades). Un hàmster només mossega quan té por o quan se sent atacat. Procurem no agafar-lo, sinó que sigui ell que a poc a poc pugi i es posi a les nostres mans. Sempre vigilem de no tenir-les a gaire altura, ja que el nostre amic rosegador podria caure i lesionar-se greument.
Escollim un hàmster que es relaxi a la nostra mà, que vegem que es renta, i que sigui més aviat gros, d'ulls brillants, despert i que senti curiositat per nosaltres. NO en comprem més d'un. L'hamster és un animal molt territorial, i possiblement acabarien esbarallant-se fins el tràgic final d'un dels dos.
L’edat ideal per adoptar un hàmster és entre 4 i 7 setmanes d'edat, els adults és més difícil que es socialitzin amb nosaltres, i ens podríem endur més d'una mossegada (i tenen unes dentetes realment afilades). Un hàmster només mossega quan té por o quan se sent atacat. Procurem no agafar-lo, sinó que sigui ell que a poc a poc pugi i es posi a les nostres mans. Sempre vigilem de no tenir-les a gaire altura, ja que el nostre amic rosegador podria caure i lesionar-se greument.
Escollim un hàmster que es relaxi a la nostra mà, que vegem que es renta, i que sigui més aviat gros, d'ulls brillants, despert i que senti curiositat per nosaltres. NO en comprem més d'un. L'hamster és un animal molt territorial, i possiblement acabarien esbarallant-se fins el tràgic final d'un dels dos.
Si dubtem entre mascle i femella (mai els dos! per evitar cries innecessàries), en edat adulta és més tranquil el mascle, ja que la femella pot tornar-se agressiva.
On viurà? podem comprar una gàbia (n'hi ha d'específiques per a ells, grans, d'al·lumini o plàstic, que fins i tot tenen pisos, tobogans, escales, rodes i altres centres d'activitats recreatives), també podem comprar un terrari, ideal si és més ample que alt, perquè així rep més ventilació, i crear-li diferents ambients naturals: amb terra, encenalls, troncs, pedres grosses, alguna cova, (imaginació al poder) que pugui escalar i baixar (vigilant sempre el perill i l'opció d'escapar-se). Hem de posar la seva llar en un lloc lluny de
corrents d'aire i fora de la llum solar directa. Escollim un lloc de casa que sigui força central, on transitem per costum, així acostumem que ens vegi normalment, i no s'espanti cada vegada que hi hagi algú mirant-lo.
Com fem una llar acollidora i tranquil·la pel nostre amic? cobrim el sòl de la gàbia amb una capa d'encenalls secs (si es mullen poden descompondre's i provocar malalties). Els de fusta de pi són els millors, perquè són absorbents i no tòxics. Si es tracta d'un terrari, podem afegir un gruix de terra prou doble perquè el nostre amic hi faci forats i caus. Afegim encenalls, fenc o alfals (tendre, ja que si s'asseca és un material que podria punxar la fràgil pell del hàmster). No hi posem cotó! aquests rosegadors es posen tot el material a les galtes (com si fossin butxaques), i si s'empassa cotó, no el podrà digerir.
Com fem una llar acollidora i tranquil·la pel nostre amic? cobrim el sòl de la gàbia amb una capa d'encenalls secs (si es mullen poden descompondre's i provocar malalties). Els de fusta de pi són els millors, perquè són absorbents i no tòxics. Si es tracta d'un terrari, podem afegir un gruix de terra prou doble perquè el nostre amic hi faci forats i caus. Afegim encenalls, fenc o alfals (tendre, ja que si s'asseca és un material que podria punxar la fràgil pell del hàmster). No hi posem cotó! aquests rosegadors es posen tot el material a les galtes (com si fossin butxaques), i si s'empassa cotó, no el podrà digerir.
Necessitarà aigua, que li podem facilitar amb una ampolla especialitzada per a ells, que té una boca d'acer que permet que surti només l'aigua necessària, quan el nostre amic la prem amb el morro.
Un cop deixem el nostre amic a la seva nova llar, observem-lo, per saber quins racons li agraden. Sobretot descobrim quin lloc tria per fer les seves necessitats, ja que és un animal de costums, i sempre hi anirà (recordem que quan netegem la seva llar, un cop per setmana, hem de deixar part d'aquesta zona sense netejar, que mantingui l'olor, perquè ell relacioni aquest racó amb el seu wc, sinó pot ser que es perdi i en busqui d'altres, més difícil de localitzar). Netegem qualsevol residu de l'interior i afegim encenalls nets abans de
tornar a posar l'hàmster.
Què menja? una mescla d'aliments preparada comercialment per hàmsters basat en fruits secs. Subministrem una petita quantitat de
fruites (plàtans, raïms, poma) i verdures (pastanagues, espinacs, enciams, patates i el blat) tot l'any, que retirarem l'endemà de posar-li, perquè no es facin malbé. En introduir aliments nous, al principi donem-li
porcions petites perquè el seu sistema s'hi acostumi.
No banyem al nostre amic. Els hàmsters es netegen. Si sentim que fa mala olor, és probablement procedent dels encenalls bruts, netegem la seva llar millor o més sovint.
Si marxem de casa més de tres dies, portem el nostre hàmster a algú que se'n pugui fer càrrec.
Comportament: Els hamsters són actius durant la nit. El millor moment per jugar amb ell o netejar la seva llar o és a la tarda-vespre o d'hora al matí. Al migdia els hàmsters prefereixen descansar sense ser molestats.
Si juguem diàriament amb el nostre hàmster jove manipulant-lo i recompensant una
conducta tranquil·la amb vegetals, es farà de seguida amic nostre.
Els nens de tan sol 3 anys també poden ser bons propietaris d'hàmsters,
però han de ser supervisats molt de prop a l’hora de manejar el seu amic i
tenir un adult que l'ajudi amb la neteja i cura.
Els hàmsters viuen entre 3 i 5 anys, segons cada cas.
Els hàmsters viuen entre 3 i 5 anys, segons cada cas.
Xè
Potser també t'interessa: - El meu amic cobai