dissabte, 31 de juliol del 2010

Un investigador manresà troba el depredador oceànic més petit

L'investigador del CSIC Javier del Campo bateja aquest organisme nou per a la ciència com a Minorisa Minuta

El depredador oceànic més petit que es coneix ha estat descobert per un manresà, el microbiòleg Javier del Campo, que va estudiar a l'escola Pare Ignasi Puig, va anar a l'institut Pius Font i Quer i als 31 anys ha complert el somni de posar nom a una nova espècie per a la ciència, i que no ha batejat amb el seu nom, sinó amb el de la seva ciutat; això sí, en llatí, com marquen els cànons: Minorisa.

Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctor en Microbiologia Ambiental i Biotecnologia també per la UB va desenvolupar la tesi a l´Institut de Ciències del Mar del Centre Superior d´Investigacions Científiques. Actualment és investigador postdoctoral a l´Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra-CSIC). Ha fet estades de recerca a diferents centres europeus i d´Estats Units i és vicesecretari de la Societat Catalana de Biologia, dintre de l´Institut d´Estudis Catalans.

Minorisa de nom i Minuta per la referència a la seva mida, de només una micra, el més petit dels depredadors que s´alimenten d´altres microorganismes. Del Campo explica que els microorganismes són força desconeguts pel fet que, per la seva petita mida, romanen ocults a l´ull humà, però la seva presència és determinant en els ecosistemes.

dijous, 22 de juliol del 2010

La llei i els animals de companyia


Fa uns mesos, la Generalitat de Catalunya va publicar un decret legislatiu que recollia i actualitzava, pràcticament, tota la normativa disponible en qüestió d’animals, tant domèstics com salvatges. Aquesta nova llei ja no deixa llacunes ni dubtes sobre els nostres animals de casa i els animals salvatges del nostre país. També deixa ben clares les obligacions i responsabilitats, tant dels propietaris d’un animal com de les administracions. En resum:
- La persona posseïdora d’un animal està obligada a donar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-ne la salut. És una infracció greu no vacunar els animals domèstics de companyia o no aplicar-los els tractaments obligatoris, amb multes que poden anar de 401 euros fins a 2.000 euros.

- Els propietaris d’un gos, o gat tenen un termini de tres mesos des del naixement de l’animal o de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència o la mort de l’animal, per donar-lo d’alta al cens municipal o bé modificar les dades a l’Ajuntament. Els Ajuntaments han de portar un cens municipal d’animals de companyia que resideixen de manera habitual al municipi. En el moment d’aquesta inscripció censal, l’animal ha d’haver estat identificat mitjançant un microxip. La obligatorietat del microxip ja estava regulada amb anterioritat a aquest nou decret, però ara ja sabem l’edat mínima que ha de tenir l’animal per a poder posar-li el microxip (3 mesos).

- Com a novetat, a partir d’ara, els nostres amics han de dur d’una manera permanent (pels espais o les vies públiques) una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l'animal i les dades de la persona propietària. En cas de desaparició de l'animal, el propietari està obligat a comunicar-ho a l’ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.

- Com a prohibicions més importants, evidentment, està prohibit maltractar-los, abandonar-los, mantenir-los en instal·lacions indegudes, mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari i, finalment, vendre'ls a les persones menors de setze anys o amb alguna discapacitat mental.



- Els animals de companyia exòtics també queden regularitzats amb aquest nou decret. No es poden exhibir ni passejar-los per les vies i els espais públics i ha de tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per la seva tinença. Aquella típica imatge d’algú passejant pel carrer amb una iguana a l’espatlla, a partir d’ara queda prohibida.



Finalment, recordem el comportament cívic que ha de tenir el posseïdor d’un gos davant de la societat, com és: dur-lo lligat pel carrer, recollir els excrements i evitar les molèsties que pugui arribar a ocasionar. Tot i que en aquests moments la tinença dels animals de companyia queda regulada amb aquest nou decret, més d’un cop els animals ens han demostrat tenir més coneixement que les persones.
Potser també t'interessa:   - La Llei de Protecció dels Animals a Catalunya

dijous, 15 de juliol del 2010

Mascotes Olímpiques

MASCOTA: símbol (sovint un animal) de sort a una institució, empresa o esdeveniment important. Abusivament s'empra per animal de companyia.

WALDI Fou creada pel dissenyador Otl Aicher, bassant-se en la raça teckel, característica de l'Estat de Baviera.
Va ser la primera mascota d'uns Jocs Olímpics d'estiu, i va tenir tan gran acollida que des de llavors cada olimpíada ha comptat amb la seva mascota.
 
AMIK Representa un animal emblemàtic del Canadà: el castor. El nom de la mascota, Amik, significa justament castor en el llenguatge indi algonquí, una regió del nord del Canadà. Representa l'amistat, la paciència i el treball dur que van ajudar el Canadà. Utilitza una banda vermella, tal com les cintes en què es pengen les medalles dels jocs.

MISHA Era un ós dissenyat per Victor Chizhikov imitant els óssos de peluix. Va ser la primera mascota a assolir èxit comercial i popular; a partir d'aleshores tots els grans campionats esportius tenien la seva mascota i els productes derivats (com sèries infantils o merxtandatge). Misha és un nom afectuós en rus, abreviatura de Mikhail. L'ós és un animal emblema de Rússia i les anelles olímpiques que portava al cinturó recordaven la competició.

SAM (en anglès: Sam, the Olympic Eagle) representa un pigarg americà, que és l'ocell nacional dels Estats Units, i fou dissenyat per C. Robert Moore, un dibuixant de la factoria Disney. Rep el seu nom en honor al símbol de l'Oncle Sam, la personificació nacional dels Estats Units.

HODORI dissenyat per Kim Hyun com un tigre amistós, representatiu de les amistoses i hospitalàries tradicions del poble coreà. El nom de la mascota fou escollit entre 2.295 suggeriments enviats pel públic. "Ho" deriva de la paraula coreana "horangi" que significa: tigre, i "dori" és un diminutiu coreà assignat als nens.

COBI  Dissenyat pel valencià Xavier Mariscal, representa un gos d'atura català d'estil cubista. El seu nom prové de COOB, Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona.
L'adaptació volumètrica per al marxandatge va comptar amb la col·laboració d'Esteve Agulló i el dissenyador gràfic Josep Maria Trias i Folch, autor també del logotip de Barcelona’92 que Cobi porta al pit.

IZZY Va ser creat pel dissenyador nord-americà John Ryan. És un personatge indefinit de color blau, amb una rialla molt característica. La primera mascota que no representa cap animal. Després d'una freda rebuda pel públic, l'organització d'Atlanta 1996 va demanar al seu creador que el tornés a dissenyar. Però malgrat les modificacions (una figura més atlètica) no va tenir bona acollida. Izzy és considerat com un fracàs comercial en la història dels Jocs Olímpics.

SYD  és un ornitorinc, un animal que té la grandària d'un conill però amb grans mandíbules que semblen un bec. Els seus peus són palmats i s'assembla molt a l'ànec. El nom va sorgir com a homenatge a Sydney, i és l'esperit de la competició, la força en l'esport i l'ànim als competidors. Tractava d'animar als participants perquè tots aspiressin a l'or olímpic i de cuidar la relació home-Medi ambient i per això va ser triat defensor de la naturalesa.
MILLIE té una figura semblant a la d'una equidna, animal típic d'Austràlia, semblant a una eriçó. És la primera mascota femenina co-protagonista, creada tractant d'imitar una dona moderna. Les seves principals característiques són la intel·ligència i la creativitat. El seu nom prové de la paraula mil·lenni, i representa l'esperança de la nova era.
OLLY imita a un cucaburra que és una au que té plomes de molts colors i són molt cridaners. Viu en les copes dels arbres més alts del país. El nom prové de la paraula Olimpíada. Representa l'amistat, l'intercanvi, la varietat de cultures, juntament amb la companyonia i l'esperit olímpic. Els seus creadors van voler que tingués bon humor, molt expressiu i comunicatiu. Però sobretot que fos divertit.

ATENEA i FEBOS 
L'origen dels noms de les mascotes prové d'algunes divinitats de l'Antiga Grècia:
Atena és la deessa de la saviesa i protectora de la ciutat d'Atenes
Febos és un dels molts noms d'Apol·lo, Déu de la llum, la música i l'esport. Són una parella de germans, dissenyats sobre la base d'unes antigues figures del segle VII aC. Encara que no van ser àmpliament populars arreu del món, sí que van tenir gran èxit a Grècia. Representaven la participació, companyonia, igualtat, cooperació, el joc net i tots valors humans més importants pels grecs.

Els FUWA són un grup de cinc amics, que representen els cinc elements de la Naturalesa segons la filosofia tradicional xinesa: metall, fusta, aigua, foc i terra (un peix, un panda, la flama olímpica un antílop tibetà i una oreneta). Els noms van ser elegits recordant noms d'un petit grup: Beibei, Jingjing, Huanhuan, Yingying i Nini i quan es pronuncien tots junts (repetint només una vegada cada síl·laba: Bei-Jing-Huan-Ying-Ni) formen una frase que significa "Beijing et dóna la benvinguda". Cadascuna de les mascotes també representa una de les anelles Olímpiques.




WENLOCK i MANDEVILLE Dissenyades per l'empresa Iris Design. Segons el seu autor, Michael Morpurgo, van néixer a partir de les últimes gotes d'acer sobrant de la construcció de l'última biga de suport de l'Estadi Olímpic en una fonedora en Bolton. Els noms de les mascotes es refereixen a dues localitats britàniques de transcendència per a l'olimpisme.
Wenlock el seu nom està inspirat en la ciutat Much Wenlock, porta 5 braçalets de l'amistat i cadascun del color d'una de les anelles olímpics. Té tres punts al seu cap que representen els 3 llocs en el podi. El patró en el seu cos amb el logo dels jocs i la forma en el seu front representa la forma del sostre de l'estadi olímpic.
Mandeville  el seu nom ve de l'Hospital Stoke Mandeville. Fa servir un cronòmetre rosa, en el qual es pot llegir 0:20:12. Al seu cap, un casc amb tres puntes, de color blau, vermell i verd, que representa el símbol Paralímpic.

TOM i VINICIUS creades per Birdo, seleccionat després d'un procés de licitació nacional que va involucrar a les empreses de publicitat, disseny, il·lustració i animació. Volen reflectir la diversitat de la cultura i la gent del Brasil. Vinicius porta el nom del músic Vinicius de Moraes. Representa la fauna brasilera, portant principalment trets de disseny animal: l'agilitat dels gats, influència dels micos i la gràcia de les aus. Pot estirar els seus braços i cames tant com ell vol.  
La mascota paralímpica es diu Tom, anomenat així pel músic Tom Jobim. Ell representa les plantes dels boscos del Brasil i pot tirar qualsevol objecte a partir del cap de fulles i sempre està creixent i superar els obstacles. Entre el marxandatge de les mascotes hi ha un kit de Lego. És la primera vegada que Lego va fer una versió comercial de les mascotes oficials dels Jocs.
 

dijous, 8 de juliol del 2010

La traqueobronquitis infecciosa canina

La traqueobronquitis infecciosa canina, també coneguda com la “tos de les gosseres”, és una malaltia infecciosa produïda pel virus de la parainfluença. És una malaltia altament contagiosa entre els gossos però no per a les persones.
El virus de la parainfluença és l’agent infecciós causant de la malaltia però que en molts cops va acompanyat d’un altre agent infecciós d’origen bacterià que s’anomena Bordetella bronchiseptica, causant lesions i simptomatologia més persistent.
La transmissió és per contacte amb un gos portador del virus mitjançant les secrecions i inhalacions a partir tos i esternuts. Les lesions afecten les vies altes del sistema respiratori provocant tos seca, esternuts i conjuntivitis. El quadre clínic pot veure’s complicat, especialment en combinació amb agents bacterians, i produir una broncopneumònia. El signe més característic de la traqueobronquitis infecciosa canina és la tos seca persistent a causa de la irritació produïda en la tràquea. La tos pot arribar a ser molta exagerada i acabant amb un vòmit final, donant la sensació com si l’animal tingués quelcom clavat al coll.
El temps atmosfèric, sobretot a l’hivern, i els canvis de temperatura són un factor important en la predisposició de patir la malaltia. El diagnòstic es basa en els símptomes clínics, l’auscultació pulmonar i la prova del reflexe traqueal positiu.
El tractament rau en l'administració d’antibioteràpia i, segons el cas i la seva gravetat, de mucolítics i broncodilatadors. L’administració de cortisona pot ajudar a disminuïr la irritació i de retruc la tos de l’animal per la baixada de la irritació.
La prevenció més efectiva de la traqueobronquitis infecciosa canina és la vacunació anual de l’animal. Es recomana que els animals més exposats, els que han d’anar a una residència canina o van a exposicions o concursos canins se li administri un combinat vacunal específic per aquesta malaltia per reduir el risc de contagi.
Francesc Alcazar
Article publicat a la revista Portaveu 289