La traqueobronquitis infecciosa canina, també coneguda com la “tos de les gosseres”, és una malaltia infecciosa produïda pel virus de la parainfluença. És una malaltia altament contagiosa entre els gossos però no per a les persones.
El virus de la parainfluença és l’agent infecciós causant de la malaltia però que en molts cops va acompanyat d’un altre agent infecciós d’origen bacterià que s’anomena Bordetella bronchiseptica, causant lesions i simptomatologia més persistent.
La transmissió és per contacte amb un gos portador del virus mitjançant les secrecions i inhalacions a partir tos i esternuts. Les lesions afecten les vies altes del sistema respiratori provocant tos seca, esternuts i conjuntivitis. El quadre clínic pot veure’s complicat, especialment en combinació amb agents bacterians, i produir una broncopneumònia. El signe més característic de la traqueobronquitis infecciosa canina és la tos seca persistent a causa de la irritació produïda en la tràquea. La tos pot arribar a ser molta exagerada i acabant amb un vòmit final, donant la sensació com si l’animal tingués quelcom clavat al coll.
El temps atmosfèric, sobretot a l’hivern, i els canvis de temperatura són un factor important en la predisposició de patir la malaltia. El diagnòstic es basa en els símptomes clínics, l’auscultació pulmonar i la prova del reflexe traqueal positiu.
El tractament rau en l'administració d’antibioteràpia i, segons el cas i la seva gravetat, de mucolítics i broncodilatadors. L’administració de cortisona pot ajudar a disminuïr la irritació i de retruc la tos de l’animal per la baixada de la irritació.
La prevenció més efectiva de la traqueobronquitis infecciosa canina és la vacunació anual de l’animal. Es recomana que els animals més exposats, els que han d’anar a una residència canina o van a exposicions o concursos canins se li administri un combinat vacunal específic per aquesta malaltia per reduir el risc de contagi.
