dijous, 18 de novembre del 2010

El tritó del Montseny, espècie en perill crític d'extinció

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi
És una espècie d'amfibi, descoberta a finals del 2005, pels biòlegs Salvador Carranza i Fèlix Amat, amb estudis efectuats el 2002 de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN, que van permetre assegurar que té característiques biològiques diferenciades a la resta de les catalogades, com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society, i és considerada l'única espècie de vertebrats endèmica de Catalunya.
Actualment, segons WWF (World Wild Fundation), el tritó del Montseny es troba en perill d'extinció a causa de l'efecte del canvi climàtic global i per l'extracció d'aigua que l'home practica en aquesta zona, ja que afecta el seu hàbitat. Es calcula que en total n'hi ha només entre 1.000 i 1.500 exemplars.
El tritó del Montseny és una espècie endèmica d'aquest massís i la llista vermella de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) l'ha situat el 2010 entre les dues espècies d'amfibis en perill crític d'extinció. Aquesta espècie endèmica, localitzada en pocs torrents del massís del Montseny, té com a principal amenaça la pèrdua d'hàbitats, en especial per falta de cabal ecològic dels torrents on viu.
La categoria perill crític d'extinció de la llista vermella és la prèvia a l'extinció en estat salvatge d'una espècie i per tant, una alerta per la seva conservació. Tot i això, la UICN considera que els motius pels quals està passant això amb el Tritó del Montseny són la dessecació de rierols de muntanya perquè aquesta és l'amenaça més immediata d'aquesta espècie" i en té culpa, en part, l'extracció d'aigua que es fa al massís.
Es tracta d'un animal molt exigent amb les característiques del seu hàbitat. Només viu en aigües ràpides i fredes situdes a més de 600 metres d'altitud (segons un estudi de dos científics (Helen J. Temple and Neil A. Cox) sobre els amfibis europeus a la llista vermella, el conjunt més important de les amenaces als amfibis europeus identificats en el transcurs de l'avaluació van ser la pèrdua, la fragmentació i la degradació d'hàbitats).
Per millorar la seva situació, des del 2008 s'està portant a terme un pla de recuperació al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, per criar tritons en captivitat i per tant, fer perdurar l'espècie endèmica. Els bons resultats fan que es plantegi la possibilitat de reintroducció del tritó al Montseny. Tot i aquest pla també s'està fent un seguiment i estudi de les poblacions existents als torrents del massís del Montseny.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Teràpia amb gats

Acariciar un animal redueix l'estrès i la tensió. És el millor relaxant tant per a ell com per al seu propietari. Les teràpies assistides amb animals (en aquest cas amb gats), són un complement dels tractaments per malalties i es basen en la seva participació en teràpies amb persones que presenten algun problema de salut, tant físic com mental.

Es tracta d'un suport emocional que brinda altruïstament cada animal al pacient, ajudant sobretot a persones amb problemes de reinserció social, ja que així expressen d'alguna manera els seus sentiments, el seu estat emocional, amb notòries millores en tots els nivells físics i psicològics.

Moltes civilitzacions han associat els gats amb la curació; en l'antic Egipte es creia que els gats podien guarir dolències físiques internes. Més endavant, al segle XVII, la majoria de les institucions mentals a Europa incloïen felins en les seves teràpies, perquè els ajudaven a tranquil·litzar i superar les crisis dels pacients.
Fins i tot el mateix Sigmund Freud tenia gats en les seves consultes amb la finalitat d'aconseguir que els seus pacients se sentissin més relaxats i deixessin fluir les seves emocions d'una forma més natural i espontània.

Beneficis de la teràpia assistida amb gats:

La teràpia assistida amb gats potencia el sentiment d'empatia, sol ser molt útil en persones amb problemes mentals, persones que viuen en situacions crítiques com reclusos o nens que viuen en barris marginals.

Acariciar un gat, parlar-li o llegir en la seva presència disminueix la pressió arterial.
El contacte físic és molt important per desenvolupar la salut mental i fomentar el creixement emocional de la persona, i molt eficaç en persones amb problemes d'autoestima.

Les presons, les residències d'avis, o els centres psiquiàtrics no acostumen a ser llocs gaire acollidors, però la presència d'un animal de compayia pot invertir de forma significativa aquesta situació; de fet, s'ha comprovat que a les presons on han deixat entrar animals amb aquesta finalitat, el nivell de violència ha disminuït considerablement.
Moltes persones quan estan malaltes o travessant situacions difícils, enfoquen els seus pensaments cap al gat i el benestar de l'animal.
Les persones amb una autoestima molt baixa milloren molt en la teràpia assistida amb gats, ja que aquests felins no ens jutgen, i no paren esment als nostres defectes, es mostren tal com són, i es deixen estimar tal com som.

dijous, 11 de novembre del 2010

10 mini animals

1. Micro camaleó

2. Cranc pèsol

 

3. Serp de Barbados

 

 

 

 

4. Pop wolfi

 

 

 

 

 

 

5. Tití Pigmeu

7. Granota de Borneo

6. Colibrí abella

 

 

 

8.  MicroGecko (dragó)

  Xè

9. Micro Estrella de mar

10. Jerbo pigmeo



dimarts, 5 d’octubre del 2010

La brama del cérvol



L'inici de la tardor és l'època de la brama del cérvol comú (Cervus elaphus). moment en què podem escoltar aquest fenomen que any rere any es repeteix des de finals de setembre fins a meitats d'octubre. Durant aquest curt període els mascles es disputen les femelles, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta. Els mascles desenvolupen una intensa activitat, perquè no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, provocant-los també un desgast notable al final de la temporada del zel.
Les banyes, que s'han estat desenvolupant durant l'estiu, adquirint grandària, longitud i nombre de puntes a mesura que avança l'edat de l'exemplar, ara a la tardor perden la pell protectora que les recobreix (el vellut), perquè els mascles mateixos s'encarreguen de fer desprendre fregant el cap contra els troncs dels arbres, i deixant així la seva petjada. Les demostracions de poder dels mascles inclouen les brames i lluites rituals, en les quals utilitzen la seva cornamenta. Els territoris preferits són lògicament on saben que les femelles han de beure o alimentar-se. Durant tota aquesta època de reproducció, els mascles no s'alimenten i passen tot el dia lluitant entre ells o copulant amb les femelles que hagin "guanyat", de manera que no és estrany que molts morin de fam i pur esgotament si l'any ha estat dolent i no han acumulat reserves suficients. Això sol afectar en major mesura als individus joves, que solen acabar l'estació sense reproduir, derrotats per animals de més edat i força. De vegades, dos mascles queden enganxats per les banyes de tal manera que moren per no aconseguir separar-se. A causa d'això, l'esperança de vida mitjana per als mascles d'aquesta espècie és de només 5 o 6 anys, (als que els va bé poden arribar als 20 anys). 
Hi ha mascles més joves i individus més dèbils o pacífics, que s'esperen fins al final de la brama (moment en què els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana. Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores cadascuna. Si no es produeix la fecundació, la femella torna a ovular 18 dies després. Cap a mitjans d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles són lliures per abandonar els harems i tornar-se a ajuntar amb d'altres femelles fins a la tardor següent.
Durant tot l'any els mascles romanen solitaris o en petit comitè.  L'únic moment en què mascles i femelles conviuen junts és aquesta època de zel. La resta de l'any les femelles formen ramats amb les seves cries dirigides per una femella vella que estableix una rígida jerarquia i també s'encarrega de desplaçar, aturar el grup i triar els llocs de descans i de menjar del ramat.
Les femelles prenyades pareixen una cria, rarament dues, 8 mesos després, al començament de l'estiu entre els mesos de maig i juny. Els cervatells poden aixecar-se i seguir a la seva mare poc després de néixer, però ella els amaga entre la vegetació del bosc on regularment acut per alletar-los, cosa que fan fins als 3 mesos. Als 2 anys les femelles ja són adultes, mentre que els mascles aconsegueixen la maduresa passats els 3, i encara trigaran un parell d'anys més a poder vèncer la resistència dels veterans i apariar-se. 
Curiosament, les banyes protagonistes de les lluites de la brama, són una característica pròpia dels cèrvids actuals, ja que els seus avantpassats més remots no en tenien. La consecució d'aquestes astes és un estrany cas evolutiu, ja que els cérvols la desgasten i renoven anualment, el que suposa un gran esforç metabòlic. Per què un cop assolida aquesta magnífica banya, l'animal no la manté és un enigma encara sense resoldre i, des del punt de vista energètic, constitueix un clar malbaratament, cosa poc habitual en el regne animal. La pèrdua i renovació de les banyes es produeix entre març i abril. Pocs dies després, comença a créixer la nova banya, fet que suposa un esforç per al cérvol que, durant els quatre o cinc mesos de formació, ha de assimilar quilos de sals càlciques i fosfòriques. Les banyes creixen recobertes d'una pell molt vascularitzada i sedosa anomenada vellut. El mes de juliol, la banya arriba a la seva mida màxima i l'alt nivell de testosterona a la sang fa que el vellut es quedi sense irrigació sanguínia i, per tant, mori, així l'animal es frega sense tacte contra els arbres. Les femelles no disposen de banyes.
El millor moment del dia per observar la brama i les lluites dels mascles són les primeres hores del dia i al capvespre.
Que cal fer durant la brama a la Serra de Boumort
·        Primer de tot cal tenir en compte que ens trobem en un moment vital per a l'espècie i per tant haurem d'extremar les precaucions per tal de NO INTERFERIR en l'activitat d'aquest ungulat.
·        Procurar sempre d'anar en el silenci més absolut.
·        Circular sempre per les pistes principals i NO LES ABANDONEM per acostar-nos als animals, per què notaran la nostra presència, deixaran de bramar i fugiran.
·        Busquem un punt on sapiguem que hi ha una elevada activitat de brama i realitzem pacientment una espera en silenci, d'aquesta forma serà més probable que fem alguna observació interessant.
·        Portem prismàtics i telescopi terrestre per facilitar l'observació. També podem dur una guia d'identificació d'ocells i de mamífers, sempre és distret aprendre d'altres animals mentre esperem.
·        És important disposar d'un vehicle tot terreny per realitzar segons quins recorreguts.
·        No cal fer una crida al civisme per tal que les activitats que s'hi duen a terme siguin sostenibles amb el medi natural.
·        Es recomana anar amb un guia especialitzat en el terreny.

Triquinosi

La trichinel·losis és una malaltia parasitària produïda per un paràsit de la família dels nematodes i que s’anomena Trichina spiralis. La seva importància sanitària i de salut pública recau en el fet que es tracta d’una zoonosis, és a dir, una malatia transmesa dels animals a l’espècie humana. La trichinel·losis pot afectar a qualsevol animal però on té més incidència és en el porc, el senglar i el cavall.
La Trichina spiralis és un paràsit molt fi i prim d'entre 2 i 4 mil.límetres. Els paràsits adults es troben a l’interior de l'intestí prim de l’hospedador. Amb el pas del temps, les larves fan una migració cap als músculs i és aquí on s’enquisten.
Quan l’èsser humà –o un animal– ingereix el múscul amb el quist de la Trichina, aquesta és alliberada de l’interior del quist per l’acció dels àcids gàstrics de l’estómac. Aleshores, pot romandre a l’intestí de la persona o bé viatjar cap a la musculatura. La infecció per la Trichina spiralis o trichinellosis pot començar a donar símptomes del tipus malestar abdominal, dolor muscular o febre. Casos més greus es tradueixen en arítmies per miocarditis, insuficiència cardíaca, encefalitis o pneumònia, i finalment la mort.
En tractar-se d’una malaltia zoonòtica està estrictament legislada i regulada. Cada un dels animals que es maten a l'escorxador són examinats i controlats pels veterinaris oficials per garantir-ne una consumició apta.
La congelació durant quatre setmanes no sempre destrueix el paràsit. És una bona mesura per prevenir la malaltia però no garanteix la seva eliminació. La resta de tècniques culinàries com l’assecat i el salat no maten el paràsit.

Potser també t'interessa: Les Zoonosis

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Dia Mundial dels Animals

El Dia Mundial dels Animals se celebra cada any el 4 d'octubre. Va néixer a Florència, Itàlia en 1931 en una convenció d'ecologistes. Aquest dia se celebra la vida animal en totes les seves formes i s'organitzen esdeveniments per tot el món. El 4 d'octubre va ser triat perquè és el dia de Francesc d'Assís, amant de la naturalesa i sant patró dels animals i del medi ambient.



divendres, 24 de setembre del 2010

l'extinció d'espècies, preguntes freqüents



1. Per què m'hauria de preocupar per l'extinció d'espècies? No és tot part d'un procés natural?
El nostre planeta està en un estat de canvi constant en el qual les espècies evolucionen, i algunes desapareixen. Però aquest procés succeeix al llarg de centenars de milers i fins i tot de milions d'anys.
La velocitat actual amb què les espècies estan desapareixent però, està connectada directament a la sobreexplotació del nostre planeta. El que anomenem: l'onada 6 d'extinció.
La pèrdua tan ràpida d'espècies que estem presenciant avui dia se suposa unes mil vegades superior a la taxa d'extinció natural! I aquesta és encara una estimació conservadora, ja que hi ha estudis de taxes d'extinció actuals d'entre 5,000-11,000 vegades superior al que passaria de forma natural.
A diferència d'esdeveniments d'extinció massiva, que inclouen els principals esdeveniments geològics, el fenomen actual d'extinció és causat per una única espècie: els humans.

2. Però per què i com estem fent que les espècies desapareguin tan ràpidament?
Les principals amenaces per a les espècies són les següents:

- pèrdua d'hàbitat
- conflictes entre humans i animals
- comerç insostenible
- canvi climàtic
- captures incidentals
- espècies invasores
- pol·lució
Moltes espècies són impactades per un d'aquests factors, però la majoria són colpejades per la combinació entre varis.
 

3. Quines espècies estan en perill d'extinció?
Ens ho pregunten sovint, i els diem: Alguna espècie s’ha extingit mentre t'estem responent.

I diem això perquè la conservació d'espècies que no es tracta només de salvar una espècie d'una sola persona. Es tracta de pensar en el context més ampli.
Per exemple, quan busquem l'ajuda per salvar les tortugues marines, hem de:
- assegurar les platges on ponen els ous
- protegir els oceans, on s'alimenten
- garantir el manteniment de les
Tot en la naturalesa està connectat i també les solucions als problemes ambientals.

4. Hi ha alguna bona notícia sobre les espècies?
De fet, sí! L'experiència sobre el terreny ha demostrat que moltes espècies poden recuperar-se si es proporciona una protecció adequada i l'hàbitat que els és apropiat.

Alguns exemples d'èxit més importants són:
- Els pandes a la Xina
- Rinoceronts africans
- tigres a l'Extrem Orient rus
- l'àguila calba d'Amèrica del Nord
entre d'altres.

Algunes poblacions de balenes, com la balena blava, gairebé caçades fins a la seva extinció a finals del segle 20, a poc a poc estan recuperant després de la prohibició de la caça mundial el 1986.

5. Com puc ajudar a salvar les espècies?
Hi ha ONGs que treballen eficientment i amb un esforç mundial en què tothom té un paper que exercir el seu millor paper i enfocament sobre com podem protegir i recuperar les espècies i els seus hàbitats. Només cal posar-nos en contacte amb les que tinguem més properes. Hi ha moltes coses que podem fer, fins i tot sense sortir de casa.

dijous, 23 de setembre del 2010

Accidents canins - Primers auxilis (2º part)

Cop de calor
La causa més freqüent de congestió per la calor és la d'estar tancat en un
cotxe que es troba exposat al sol. La respiració és fa difícil i és molt ràpida. L'animal es troba en estat de postració.
Hem de reduir immediatament la temperatura posant-lo sota una dutxa que refredem progressivament i al moment, sobretot refresquem els coixinets i la llengua, ja que són els seus termoreguladors. Tots els estius moren molts gossos per negligència del propietari, en estar tancats en un cotxe, o lligats a ple sol, o en un lloc mal ventilat, quan el propietari ha marxat 10 minuts a comprar.


Convulsions
Durant les convulsions el gos cau en un estat d’inconsciencia que li impedeix saber què està passant, per això l’hem d’estirar sobre el terra, per evitar que es pugui fer mal. La convulsió passa i llavors el gos es pot tractar amb més facilitat. És convenient mantenir les mans allunyades de la seva boca. No el subjectem,  acariciem-lo, tranquil·litzem-lo, però sí evitem que es mossegui la llengua introduint-li un mocador a la boca.

Enverinament
Si s'identifica el verí exacte llegim les indicacions de l'envàs que el contenia i seguim al peu de la lletra les indicacions per aquest tipus d'emergències, mentre anem al veterinari. L'enverinament amb estricnina obliga que l'animal mantingui molt rígids els seus membres i el coll. En aquest cas s'aconsella fer-lo vomitar. Si ha ingerir un animal enverinat, també cal induir-li el vòmit amb una solució forta de sal (sis culleradetes) en un got d'aigua, o col·locant-li un parell de culleradetes de sal en la part del darrere de la llengua. Mentre arriba l'ajuda especialitzada. Els vòmits també es provoquen subministrant carbó vegetal o, en el seu defecte, una cullerada d'aigua oxigenada.

Transport
Un gos lesionat ha de ser traslladat de tal manera que no es causi més lesió. Un gos gran pot carregar-se sobre els muscles entorn del coll, subjectant-li els peus per davant. L'ideal és col·locar-lo sobre una flassada, unint els quatre cantons per formar-ne un cistell. Els gossos petits poden traslladar-se amb una mà sota el tórax i mantenint ferm el cap amb l'altra.

Xoc elèctric
El pateixen amb freqüència els cadells que roseguen els cables de llums o connexions elèctriques i després de rebre la descàrrega, l'animal es desploma. Tallem el corrent i tapem immediatament el gos amb una flassada. Abans de tocar el gos, hem de desendollar l'aparell al qual ha mossegat el cable. Si el cor del gos batega, però no respira, iniciem immediatament la respiració artificial, col·locant el gos de costat i oprimint i alliberant el tórax, de forma alterna, fent pressió. En alguns casos, són beneficiosos els inhalants aromàtics.

Fractures
De costum, les fractures i dislocacions són òbvies per si mateixes. El membre afectat es trobarà en una posició no natural. Com més aviat es redueixi la fractura o es corregeixi la dislocació, menys efectes perjudicials posteriors hi haurà. Si l'os de la pota està molt desalineat, és útil un torniquet o suport temporal. El trasllat a l'hospital ha de fer-se procurant canviar el menys possible la posició del membre o articulació afectades.
- Un torniquet pot salvar la vida d'un animal. Per a aplicar-lo n'hi ha prou amb lligar molt fortament un cautxú o una corda prop de l'hemorràgia.

Hemorràgia interna
Amb freqüència la produeïxen accidents amb cotxe; en aquest cas cal manipular suaument l'animal. L'hemorràgia visible per talls pot controlar-se mitjançant un embenat i fins i tot pot ser necessari un torniquet que s’haurà d'afluixar cada quinze o vint minuts si existeix alguna demora per a arribar a l'hospital.

Cremades
Les simples, com les que tenen lloc amb aigua calenta, grassa, o el contacte amb planxes calentes, poden curar-se amb l'aplicació d'un ungüent esterilitzat, calmant, que protegeix la superfície cremada i serveix per a mantenir l'aire allunyat d'ella.
Les cremades més profundes han de cobrir-se amb una bena lleugera per a protecció addicional. No hem d’oblidar que les cremades són doloroses, de curació lenta i propenses a la infecció, i deixen cicatrius. Les cremades amb àcids o alcalins han de mullar-se en primer lloc.
- Si es produeïx una cremada i no es disposa de pomada, no s'ha d'embenar la ferida; seria contraproduent.

Embenat
L'embenat prevé el contagi de les ferides, immobilitza els membres i absorbeix els fluxos. També impedeix que el gos es grati o llepi les ferides. Però embenar un gos no resulta fàcil: la gasa no s'aguanta sobre els pèls i l'animal fa quant pot per treure's de damunt la bena que el molesta. Abans de fer l'embenat és indispensable netejar i desinfectar curosament la zona afectada. Per a això s'utilitzen antisèptics o iode.
- Abans d'embenar una ferida cal rentar-la amb aigua oxigenada o, en el seu defecte, aigua amb sabó.

L'embenatge de la cua
Les ferides de la cua exigeixen protecció i immobilització, sobretot en els gossos de cua llarga que, quan estan contents, la mouen fent-la xocar. En aquest cas també és necessari la gasa esterilitzada i l'esparadrap.
 
pot ser que també t'interessi: Accidents canins (1a part)

dijous, 16 de setembre del 2010

Accidents canins - Primers auxilis (1a part)


La vida dels gossos pot ser molt grata o accidentada, tot depèn de la persona amb qui viu i de la personalitat de l'animal. Durant la infància (0 a 18 mesos) els cadells són juganers i impredictibles en els seus actes, i la possibilitat de patir accidents dintre de casa s’incrementa.
Quan madura hi ha un canvi en el seu comportament, però no queden exempts de possibles emergències. El nostre amic no és conscient dels perills que corre, som nosaltres qui hem de prevenir els accidents, preparar-nos per actuar apropiadament davant una contingència i no haver de preguntar-nos espaordits què faig si el gos és atropellat per un vehicle o cau en una piscina, o com detinc una hemorràgia, o com l’ajudo a respirar si un objecte li obstrueïx la laringe, què faig si rep una descàrrega elèctrica en mossegar un cable, si s'intoxica...
Les normes bàsiques de primers auxilis ajudaran a moure al gos accidentat, avaluar l'abast de les lesions i administrar-li primers auxilis que salvin la vida. Aquests primers auxilis impliquen retirar l'animal de la font del dany, restaurar les funcions vitals, reduir les molèsties i estabilitzar la situació del nostre amic fins que pugui rebre assistència veterinària. Les lesions greus requereixen d'un metge veterinari. Un gos lesionat pot recuperar la consciència sobtadament i tornar-se histèric pel dolor.

Comprovació de la respiració
- Cal que observem el pit de l'animal per comprovar si respira.
- El pols normal oscil·la entre 10 i 30 respiracions per minut (després d'un accident és fàcil que aquest ritme augmenti).
- Una inspiració curta, seguida d'una espiració forçada, podria significar que el diafragma s’hagués lesionat.
- No cal oblidar que la temperatura normal del gos se situa entre 38 i 39 graus.

Neteja de les vies respiratòries
Si el gos està inconscient, hem de redreçar-li el coll, obrir-li la boca, extreure’n qualsevol resta que hi hagi i amb suavitat, hem de treure-li la llengua (això és més important en races de cara plana, en les quals la llengua pot obstruir la respiració del gos).

Circulació sanguínia
- El pols del gos es mesura en la part interna de les potes del darrere.
- Els batecs directes del cor es noten pressionant fermament el pit, just darrere de l'espatlleta.
- El ritme cardíac dels gossos grans oscil·la entre les 50 i 90 pulsacions per minut, mentre que els petits arriben a les 150 pulsacions.
Com comprovar els reflexos
Reflexos de la còrnia: Per comprovar els reflexos de la còrnia toquem amb suavitat la unió entre parpella i nas. Si el gos està conscient parpellejarà automàticament.
Reflexos a la llum: En enfocar una llum a l'ull del gos la pupil·la s'hauria de contraure; si això no succeeïx pot haver-se produït una disfunció cardiaca. Si la pupil·la ja està contreta, això pot ser indici de lesions cerebral.
Reflexos en el peu: Pessiguem un dit o la pell que hi ha entre els dits. L'absència de resposta indica que l'animal està profundament inconscient o que ha sofert una lesió medul•lar. Si només està lleugerament inconscient, contraurà la pota.


Col·lapse i Xoc
Com reconèixer un xoc: Un gos que pateixi un xoc estarà estirat completament. La respiració serà poc profunda, els seus ulls tindran un aspecte brillant, les seves pupil·les estaran probablement molt dilatades i les genives pàl·lides. L'estat de xoc es produeïx quan falla la circulació sanguínia. Això pot ocórrer fins i tot hores després de produir-se l'accident. El gos s'afebleix, el pols i la respiració s'acceleren i l’animal és fred al tacte.
Com tractar un xoc: Tret que el xoc sigui el resultat d'un cop de calor, hem d'embolicar el gos amb una flassada per a mantenir-lo calent, hem d’assegurar-nos que respira amb facilitat i immediatament consultar un veterinari.
Ham
Si es clava un ham al peu o en la boca, gairebé mai no es pot treure amb facilitat, a causa del ganxo de la punta. Cal empènyer la punta fins a fer-la sobresortir i tallar-la amb unes alicates per a filferro, abans de poder retirar la resta. En alguns casos cal tallar l'ull de l'ham i després empènyer la resta del mateix fins que sobresurti. Per a evitar més danys i dolor innecessaris pot necessitar ajuda professional.
Els insecticides
Existeixen en presentacions d'ús extern (collaret, pipetes) o sistèmiques que, penetrant en l'organisme, intoxiquen els paràsits que xuclen la sang del seu hoste (puces, paparres...). Tots els animals, fins i tot els més ben cuidats, poden veure's contaminats per paràsits; encara que l'ús preventiu de l’insecticida no sigui recomanable en tots els casos, sí que se li ha de reservar un lloc en la farmaciola del gos.

dissabte, 31 de juliol del 2010

Un investigador manresà troba el depredador oceànic més petit

L'investigador del CSIC Javier del Campo bateja aquest organisme nou per a la ciència com a Minorisa Minuta

El depredador oceànic més petit que es coneix ha estat descobert per un manresà, el microbiòleg Javier del Campo, que va estudiar a l'escola Pare Ignasi Puig, va anar a l'institut Pius Font i Quer i als 31 anys ha complert el somni de posar nom a una nova espècie per a la ciència, i que no ha batejat amb el seu nom, sinó amb el de la seva ciutat; això sí, en llatí, com marquen els cànons: Minorisa.

Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctor en Microbiologia Ambiental i Biotecnologia també per la UB va desenvolupar la tesi a l´Institut de Ciències del Mar del Centre Superior d´Investigacions Científiques. Actualment és investigador postdoctoral a l´Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra-CSIC). Ha fet estades de recerca a diferents centres europeus i d´Estats Units i és vicesecretari de la Societat Catalana de Biologia, dintre de l´Institut d´Estudis Catalans.

Minorisa de nom i Minuta per la referència a la seva mida, de només una micra, el més petit dels depredadors que s´alimenten d´altres microorganismes. Del Campo explica que els microorganismes són força desconeguts pel fet que, per la seva petita mida, romanen ocults a l´ull humà, però la seva presència és determinant en els ecosistemes.

dijous, 22 de juliol del 2010

La llei i els animals de companyia


Fa uns mesos, la Generalitat de Catalunya va publicar un decret legislatiu que recollia i actualitzava, pràcticament, tota la normativa disponible en qüestió d’animals, tant domèstics com salvatges. Aquesta nova llei ja no deixa llacunes ni dubtes sobre els nostres animals de casa i els animals salvatges del nostre país. També deixa ben clares les obligacions i responsabilitats, tant dels propietaris d’un animal com de les administracions. En resum:
- La persona posseïdora d’un animal està obligada a donar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-ne la salut. És una infracció greu no vacunar els animals domèstics de companyia o no aplicar-los els tractaments obligatoris, amb multes que poden anar de 401 euros fins a 2.000 euros.

- Els propietaris d’un gos, o gat tenen un termini de tres mesos des del naixement de l’animal o de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència o la mort de l’animal, per donar-lo d’alta al cens municipal o bé modificar les dades a l’Ajuntament. Els Ajuntaments han de portar un cens municipal d’animals de companyia que resideixen de manera habitual al municipi. En el moment d’aquesta inscripció censal, l’animal ha d’haver estat identificat mitjançant un microxip. La obligatorietat del microxip ja estava regulada amb anterioritat a aquest nou decret, però ara ja sabem l’edat mínima que ha de tenir l’animal per a poder posar-li el microxip (3 mesos).

- Com a novetat, a partir d’ara, els nostres amics han de dur d’una manera permanent (pels espais o les vies públiques) una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l'animal i les dades de la persona propietària. En cas de desaparició de l'animal, el propietari està obligat a comunicar-ho a l’ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.

- Com a prohibicions més importants, evidentment, està prohibit maltractar-los, abandonar-los, mantenir-los en instal·lacions indegudes, mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari i, finalment, vendre'ls a les persones menors de setze anys o amb alguna discapacitat mental.



- Els animals de companyia exòtics també queden regularitzats amb aquest nou decret. No es poden exhibir ni passejar-los per les vies i els espais públics i ha de tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per la seva tinença. Aquella típica imatge d’algú passejant pel carrer amb una iguana a l’espatlla, a partir d’ara queda prohibida.



Finalment, recordem el comportament cívic que ha de tenir el posseïdor d’un gos davant de la societat, com és: dur-lo lligat pel carrer, recollir els excrements i evitar les molèsties que pugui arribar a ocasionar. Tot i que en aquests moments la tinença dels animals de companyia queda regulada amb aquest nou decret, més d’un cop els animals ens han demostrat tenir més coneixement que les persones.
Potser també t'interessa:   - La Llei de Protecció dels Animals a Catalunya

dijous, 15 de juliol del 2010

Mascotes Olímpiques

MASCOTA: símbol (sovint un animal) de sort a una institució, empresa o esdeveniment important. Abusivament s'empra per animal de companyia.

WALDI Fou creada pel dissenyador Otl Aicher, bassant-se en la raça teckel, característica de l'Estat de Baviera.
Va ser la primera mascota d'uns Jocs Olímpics d'estiu, i va tenir tan gran acollida que des de llavors cada olimpíada ha comptat amb la seva mascota.
 
AMIK Representa un animal emblemàtic del Canadà: el castor. El nom de la mascota, Amik, significa justament castor en el llenguatge indi algonquí, una regió del nord del Canadà. Representa l'amistat, la paciència i el treball dur que van ajudar el Canadà. Utilitza una banda vermella, tal com les cintes en què es pengen les medalles dels jocs.

MISHA Era un ós dissenyat per Victor Chizhikov imitant els óssos de peluix. Va ser la primera mascota a assolir èxit comercial i popular; a partir d'aleshores tots els grans campionats esportius tenien la seva mascota i els productes derivats (com sèries infantils o merxtandatge). Misha és un nom afectuós en rus, abreviatura de Mikhail. L'ós és un animal emblema de Rússia i les anelles olímpiques que portava al cinturó recordaven la competició.

SAM (en anglès: Sam, the Olympic Eagle) representa un pigarg americà, que és l'ocell nacional dels Estats Units, i fou dissenyat per C. Robert Moore, un dibuixant de la factoria Disney. Rep el seu nom en honor al símbol de l'Oncle Sam, la personificació nacional dels Estats Units.

HODORI dissenyat per Kim Hyun com un tigre amistós, representatiu de les amistoses i hospitalàries tradicions del poble coreà. El nom de la mascota fou escollit entre 2.295 suggeriments enviats pel públic. "Ho" deriva de la paraula coreana "horangi" que significa: tigre, i "dori" és un diminutiu coreà assignat als nens.

COBI  Dissenyat pel valencià Xavier Mariscal, representa un gos d'atura català d'estil cubista. El seu nom prové de COOB, Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona.
L'adaptació volumètrica per al marxandatge va comptar amb la col·laboració d'Esteve Agulló i el dissenyador gràfic Josep Maria Trias i Folch, autor també del logotip de Barcelona’92 que Cobi porta al pit.

IZZY Va ser creat pel dissenyador nord-americà John Ryan. És un personatge indefinit de color blau, amb una rialla molt característica. La primera mascota que no representa cap animal. Després d'una freda rebuda pel públic, l'organització d'Atlanta 1996 va demanar al seu creador que el tornés a dissenyar. Però malgrat les modificacions (una figura més atlètica) no va tenir bona acollida. Izzy és considerat com un fracàs comercial en la història dels Jocs Olímpics.

SYD  és un ornitorinc, un animal que té la grandària d'un conill però amb grans mandíbules que semblen un bec. Els seus peus són palmats i s'assembla molt a l'ànec. El nom va sorgir com a homenatge a Sydney, i és l'esperit de la competició, la força en l'esport i l'ànim als competidors. Tractava d'animar als participants perquè tots aspiressin a l'or olímpic i de cuidar la relació home-Medi ambient i per això va ser triat defensor de la naturalesa.
MILLIE té una figura semblant a la d'una equidna, animal típic d'Austràlia, semblant a una eriçó. És la primera mascota femenina co-protagonista, creada tractant d'imitar una dona moderna. Les seves principals característiques són la intel·ligència i la creativitat. El seu nom prové de la paraula mil·lenni, i representa l'esperança de la nova era.
OLLY imita a un cucaburra que és una au que té plomes de molts colors i són molt cridaners. Viu en les copes dels arbres més alts del país. El nom prové de la paraula Olimpíada. Representa l'amistat, l'intercanvi, la varietat de cultures, juntament amb la companyonia i l'esperit olímpic. Els seus creadors van voler que tingués bon humor, molt expressiu i comunicatiu. Però sobretot que fos divertit.

ATENEA i FEBOS 
L'origen dels noms de les mascotes prové d'algunes divinitats de l'Antiga Grècia:
Atena és la deessa de la saviesa i protectora de la ciutat d'Atenes
Febos és un dels molts noms d'Apol·lo, Déu de la llum, la música i l'esport. Són una parella de germans, dissenyats sobre la base d'unes antigues figures del segle VII aC. Encara que no van ser àmpliament populars arreu del món, sí que van tenir gran èxit a Grècia. Representaven la participació, companyonia, igualtat, cooperació, el joc net i tots valors humans més importants pels grecs.

Els FUWA són un grup de cinc amics, que representen els cinc elements de la Naturalesa segons la filosofia tradicional xinesa: metall, fusta, aigua, foc i terra (un peix, un panda, la flama olímpica un antílop tibetà i una oreneta). Els noms van ser elegits recordant noms d'un petit grup: Beibei, Jingjing, Huanhuan, Yingying i Nini i quan es pronuncien tots junts (repetint només una vegada cada síl·laba: Bei-Jing-Huan-Ying-Ni) formen una frase que significa "Beijing et dóna la benvinguda". Cadascuna de les mascotes també representa una de les anelles Olímpiques.




WENLOCK i MANDEVILLE Dissenyades per l'empresa Iris Design. Segons el seu autor, Michael Morpurgo, van néixer a partir de les últimes gotes d'acer sobrant de la construcció de l'última biga de suport de l'Estadi Olímpic en una fonedora en Bolton. Els noms de les mascotes es refereixen a dues localitats britàniques de transcendència per a l'olimpisme.
Wenlock el seu nom està inspirat en la ciutat Much Wenlock, porta 5 braçalets de l'amistat i cadascun del color d'una de les anelles olímpics. Té tres punts al seu cap que representen els 3 llocs en el podi. El patró en el seu cos amb el logo dels jocs i la forma en el seu front representa la forma del sostre de l'estadi olímpic.
Mandeville  el seu nom ve de l'Hospital Stoke Mandeville. Fa servir un cronòmetre rosa, en el qual es pot llegir 0:20:12. Al seu cap, un casc amb tres puntes, de color blau, vermell i verd, que representa el símbol Paralímpic.

TOM i VINICIUS creades per Birdo, seleccionat després d'un procés de licitació nacional que va involucrar a les empreses de publicitat, disseny, il·lustració i animació. Volen reflectir la diversitat de la cultura i la gent del Brasil. Vinicius porta el nom del músic Vinicius de Moraes. Representa la fauna brasilera, portant principalment trets de disseny animal: l'agilitat dels gats, influència dels micos i la gràcia de les aus. Pot estirar els seus braços i cames tant com ell vol.  
La mascota paralímpica es diu Tom, anomenat així pel músic Tom Jobim. Ell representa les plantes dels boscos del Brasil i pot tirar qualsevol objecte a partir del cap de fulles i sempre està creixent i superar els obstacles. Entre el marxandatge de les mascotes hi ha un kit de Lego. És la primera vegada que Lego va fer una versió comercial de les mascotes oficials dels Jocs.
 

dijous, 8 de juliol del 2010

La traqueobronquitis infecciosa canina

La traqueobronquitis infecciosa canina, també coneguda com la “tos de les gosseres”, és una malaltia infecciosa produïda pel virus de la parainfluença. És una malaltia altament contagiosa entre els gossos però no per a les persones.
El virus de la parainfluença és l’agent infecciós causant de la malaltia però que en molts cops va acompanyat d’un altre agent infecciós d’origen bacterià que s’anomena Bordetella bronchiseptica, causant lesions i simptomatologia més persistent.
La transmissió és per contacte amb un gos portador del virus mitjançant les secrecions i inhalacions a partir tos i esternuts. Les lesions afecten les vies altes del sistema respiratori provocant tos seca, esternuts i conjuntivitis. El quadre clínic pot veure’s complicat, especialment en combinació amb agents bacterians, i produir una broncopneumònia. El signe més característic de la traqueobronquitis infecciosa canina és la tos seca persistent a causa de la irritació produïda en la tràquea. La tos pot arribar a ser molta exagerada i acabant amb un vòmit final, donant la sensació com si l’animal tingués quelcom clavat al coll.
El temps atmosfèric, sobretot a l’hivern, i els canvis de temperatura són un factor important en la predisposició de patir la malaltia. El diagnòstic es basa en els símptomes clínics, l’auscultació pulmonar i la prova del reflexe traqueal positiu.
El tractament rau en l'administració d’antibioteràpia i, segons el cas i la seva gravetat, de mucolítics i broncodilatadors. L’administració de cortisona pot ajudar a disminuïr la irritació i de retruc la tos de l’animal per la baixada de la irritació.
La prevenció més efectiva de la traqueobronquitis infecciosa canina és la vacunació anual de l’animal. Es recomana que els animals més exposats, els que han d’anar a una residència canina o van a exposicions o concursos canins se li administri un combinat vacunal específic per aquesta malaltia per reduir el risc de contagi.
Francesc Alcazar
Article publicat a la revista Portaveu 289

dissabte, 19 de juny del 2010

saps en quines races de gos estan inspirats aquests dibuixos?

saps en quines races de gos estan inspirats aquests dibuixos?

ScoobyDoo-Gran Danès
Ayu-Galgo Anglès
Pluto-Bloodhound
Snoopy-Beagle
Risitas-Pointer
Milú-Fox Terrier
Idéfix-Westy