dijous, 16 de setembre del 2010

Accidents canins - Primers auxilis (1a part)


La vida dels gossos pot ser molt grata o accidentada, tot depèn de la persona amb qui viu i de la personalitat de l'animal. Durant la infància (0 a 18 mesos) els cadells són juganers i impredictibles en els seus actes, i la possibilitat de patir accidents dintre de casa s’incrementa.
Quan madura hi ha un canvi en el seu comportament, però no queden exempts de possibles emergències. El nostre amic no és conscient dels perills que corre, som nosaltres qui hem de prevenir els accidents, preparar-nos per actuar apropiadament davant una contingència i no haver de preguntar-nos espaordits què faig si el gos és atropellat per un vehicle o cau en una piscina, o com detinc una hemorràgia, o com l’ajudo a respirar si un objecte li obstrueïx la laringe, què faig si rep una descàrrega elèctrica en mossegar un cable, si s'intoxica...
Les normes bàsiques de primers auxilis ajudaran a moure al gos accidentat, avaluar l'abast de les lesions i administrar-li primers auxilis que salvin la vida. Aquests primers auxilis impliquen retirar l'animal de la font del dany, restaurar les funcions vitals, reduir les molèsties i estabilitzar la situació del nostre amic fins que pugui rebre assistència veterinària. Les lesions greus requereixen d'un metge veterinari. Un gos lesionat pot recuperar la consciència sobtadament i tornar-se histèric pel dolor.

Comprovació de la respiració
- Cal que observem el pit de l'animal per comprovar si respira.
- El pols normal oscil·la entre 10 i 30 respiracions per minut (després d'un accident és fàcil que aquest ritme augmenti).
- Una inspiració curta, seguida d'una espiració forçada, podria significar que el diafragma s’hagués lesionat.
- No cal oblidar que la temperatura normal del gos se situa entre 38 i 39 graus.

Neteja de les vies respiratòries
Si el gos està inconscient, hem de redreçar-li el coll, obrir-li la boca, extreure’n qualsevol resta que hi hagi i amb suavitat, hem de treure-li la llengua (això és més important en races de cara plana, en les quals la llengua pot obstruir la respiració del gos).

Circulació sanguínia
- El pols del gos es mesura en la part interna de les potes del darrere.
- Els batecs directes del cor es noten pressionant fermament el pit, just darrere de l'espatlleta.
- El ritme cardíac dels gossos grans oscil·la entre les 50 i 90 pulsacions per minut, mentre que els petits arriben a les 150 pulsacions.
Com comprovar els reflexos
Reflexos de la còrnia: Per comprovar els reflexos de la còrnia toquem amb suavitat la unió entre parpella i nas. Si el gos està conscient parpellejarà automàticament.
Reflexos a la llum: En enfocar una llum a l'ull del gos la pupil·la s'hauria de contraure; si això no succeeïx pot haver-se produït una disfunció cardiaca. Si la pupil·la ja està contreta, això pot ser indici de lesions cerebral.
Reflexos en el peu: Pessiguem un dit o la pell que hi ha entre els dits. L'absència de resposta indica que l'animal està profundament inconscient o que ha sofert una lesió medul•lar. Si només està lleugerament inconscient, contraurà la pota.


Col·lapse i Xoc
Com reconèixer un xoc: Un gos que pateixi un xoc estarà estirat completament. La respiració serà poc profunda, els seus ulls tindran un aspecte brillant, les seves pupil·les estaran probablement molt dilatades i les genives pàl·lides. L'estat de xoc es produeïx quan falla la circulació sanguínia. Això pot ocórrer fins i tot hores després de produir-se l'accident. El gos s'afebleix, el pols i la respiració s'acceleren i l’animal és fred al tacte.
Com tractar un xoc: Tret que el xoc sigui el resultat d'un cop de calor, hem d'embolicar el gos amb una flassada per a mantenir-lo calent, hem d’assegurar-nos que respira amb facilitat i immediatament consultar un veterinari.
Ham
Si es clava un ham al peu o en la boca, gairebé mai no es pot treure amb facilitat, a causa del ganxo de la punta. Cal empènyer la punta fins a fer-la sobresortir i tallar-la amb unes alicates per a filferro, abans de poder retirar la resta. En alguns casos cal tallar l'ull de l'ham i després empènyer la resta del mateix fins que sobresurti. Per a evitar més danys i dolor innecessaris pot necessitar ajuda professional.
Els insecticides
Existeixen en presentacions d'ús extern (collaret, pipetes) o sistèmiques que, penetrant en l'organisme, intoxiquen els paràsits que xuclen la sang del seu hoste (puces, paparres...). Tots els animals, fins i tot els més ben cuidats, poden veure's contaminats per paràsits; encara que l'ús preventiu de l’insecticida no sigui recomanable en tots els casos, sí que se li ha de reservar un lloc en la farmaciola del gos.