dilluns, 28 de gener del 2013

Xeromicteria, o musell sec


En alguns casos es pot tractar d'una malaltia però en principi no cal que ens alarmem ja que la sequedat del musell sol ser un símptoma comú també en gossos sans.
També és veritat que és necessari descartar totes les possibles causes que produeixen aquesta alteració abans d'atribuir-ho a l'edat (si li treiem importància, afirmant que és “normal en gossos vells” pot conduir a errors diagnòstics i agreujament de malalties subjacents). La sequedat del musell, quan es tracta d'una malaltia, constitueix un signe clínic contundent, en molts casos, de desordres metabòlics o neurològics. Després de realitzar una anàlisi de sang es pot detectar de forma primerenca malalties complexes com el càncer, com pèrdua de proteïnes o com la malaltia de Lyme.
Si observem el musell del nostre amic, veurem que fluctua entre lleugerament sec o un musell suau i humit segons el dia, el clima i la humitat. El musell d'un gos en general està humit gràcies a les glàndules nasals laterals i les glàndules vestibulars que produeixen secrecions per mantenir-les humides.
Quan el musell està massa espès, esquerdat, o sagna, vol dir que alguna cosa no està funcionant bé. Algunes malalties de la pell subjacents o malalties immunològiques tals com lupus es poden presentar d'aquesta manera.

Quins símptomes justifiquen una visita al veterinari?
- Sagnat del musell
- Secreció de color verd del nas
- Engrossament excessiu del musell o amb esquerdes
- Grumolls, nòduls prop del musell
- Qualsevol asimetria del nas o de la cavitat nasal
- Senten picor, es graten o freguen el musell per terra o per la paret

Quan el problema de la sequedat del musell perdura diversos dies, el millor remei casolà és netejar-lo amb sabó específic caní,  assequem-lo ràpidament i apliquem una mínima quantitat de vaselina al musell. A més es recomana que prengui una gran quantitat d'aigua freda i sobretot evitem que prengui el sol o s'exposi en èpoques de fred a baixes temperatures. Aquests remeis naturals són temporals. Si continua amb el musell sec, vol dir que té el sistema immune debilitat. És probable que tingui les defenses baixes i haurem de donar-li alguna vitamina.
Una de les causes que sol portar sequedat en el musell és la conseqüència d'haver passat llargues hores sota el sol. Les cremades solars produeixen problemes en la pell, per la qual cosa haurem d'utilitzar alguna loció específica. Tampoc ens oblidem d'oferir-li sempre un espai amb ombra i aigua corrent i fresca, (encara que el musell estigui en perfectes condicions).

dijous, 24 de gener del 2013

L'estrès del gat

Com nosaltres, els gats també poden patir un excés d'estrès. Tot dependrà de multitud de factors: Per començar, la seva “immunització” rebuda mentre era gatet, les estratègies que ha après com a resultat d'aquest procés, i la durada i origen d'allò que l'estressa.

Què causa estrès a un gat?
Gairebé tots són d'origen ambiental, els quals poden provocar-li una reacció emocional, afectant el seu caràcter i ocasionalment la seva salut.
Els més comuns són aquells que al nostre amic li sembla que amenacen els seus recursos: un altre gat, un bebè nouvingut, un gosset, i fins i tot obres a casa del veí, poden desencadenar una reacció psicològica intensa en alguns gats sensibles. Aquesta situació pot ser molt difícil de rectificar, particularment en aquells casos on el causant és permanent. Però hi ha altres casos que simplement són per desconeixença nostra:
- Evitem posar-li el típic cascabell al coll.
- Sortim d'un ambient amb cridòria constant (la seva oïda és molt sensible. Prefereix el silenci).
- Procurem no deixar-li mai la menjadora mig buida abans de sortir de casa
- el mateix passa amb l'abeurador, que a més haurà de ser SEMPRE d'aigua renovada (no reomplerta).
- Posem dues safates de sorra en lloc d'una.
- Procurem que la safata de wc no estigui propera al seu menjar, i que estigui en un lloc molt tranquil (no al mig d'un pas, per exemple).
- Posem-li pipetes anti-puces, i anti-àcars (que viuen normalment a dins l'orella, produeixen picor però el gat no es pot rascar i es posa molt nerviós, lògicament)
- El joc també és molt important per evitar que el nostre amic felí caigui en la desídia i l'estrès per avorriment.

Com demostren l'estrès?
A diferència dels humans, els gats no són capaços d'expressar amb rotunditat un estat emocional a través del llenguatge o l'expressió facial. En el seu lloc, ens revelen els seus sentiments de diferents formes que poden resultar angoixants, o desagradables per a nosaltres.

Primerament el gat estressat demostra els seus sentiments incrementant aquelles activitats que el fan sentir més segur. És més pesat amb nosaltres, per exemple, es refrega més sovint amb els mobles. Si el gat ha tingut el "trauma" fora de casa, segurament triarà quedar-se a dins, mentre que si la causa de l'estrès és a casa tendirà a perllongar els seus períodes de l'exterior.

Si l'estrès no disminueix, el nostre amic incrementa el seu comportament de marcatge de forma convincent: Esgarrapa, orina i/o defeca en llocs gens habituals amb la intenció que ens adonem que li passa alguna cosa.

N'hi ha que estan tan fortament superats per l'ansietat o l'estrès que simplement s'han cansat de lluitar, i es tornen passius i indiferents. Aquest tipus d'impotència extrema es veu quan el gat no vol netejar-se més, perd l'interès pel menjar i passa hores gairebé immòbil i apàtic. Aquests casos normalment els trobem en gats que han estat abandonats, que el seu amic-humà ha mort, o que se'ls ha canviat radicalment de vida.

A la llarga, l'estrès ha demostrat que incrementa el risc de patir malalties. Quan un gat segueix amb estrès crònic que no es resol, pot patir una baixada de defenses mentre el cos lluita per adaptar-se al fet d'estar sotmès a l'amenaça constant. Així doncs, infeccions i malalties digestives són molt comunes en animals estressats i sembla promoure un cicle viciós de malaltia, debilitat i com a conseqüència la incapacitat per superar el problema emocional que causa la feblesa física inicial.

Què podem fer per prevenir l'estrès?

Aquells gats que han experimentat i resolt situacions d'estrès de baix grau quan eren gatets, el superen millor quan són adults. Això és perquè durant les primeres setmanes de vida s'aprenen estratègies que comporten una lleugera immunització a l'efecte de l'estrès, que seran aplicades en situacions similars en un futur.
El període durant el qual els gats aprenen a superar l'estrès sense excessiva ansietat és molt primerenc –entre les 2 i les 7 setmanes de vida- Això significa que un ambient poc estimulant deixarà al gatet amb molt pocs mecanismes de defensa emocional. L'ideal seria que el gatet fos "manipulat" per tantes persones i situacions diferents com fos possible durant aquestes setmanes tan essencials.
Alterar el seu entorn per permetre'ls aprendre per si mateixos és alguna cosa també essencial. Aquells gatets que han tingut l'oportunitat de familiaritzar-se amb les visions caòtiques, sons i aromes d'una casa tindran un important avantatge. Permetre als gatets trobar-se i barrejar-se amb gossos amistosos, nens i tot tipus de gent, generarà una “immunització contra l'estrès” per protegir-los en el futur.


Com saber si el nostre gat pateix d'hiperafecció?
Els canvis de comportament sobtats han de ser, abans que res, comentats al Centre Veterinari, per descartar si es tracta d'un problema clínic.
El següent pas és buscar signes d'estrès.
Perguntem-nos quan va començar a comportar-se d'una manera diferent. Va coincidir amb algun succés inusual a casa? Per a alguns gats hiperafetcats, fins i tot una breu absència de la persona pot ser traumàtica. Això pot convertir les vacances en un malson per ell, i la presència d'un estrany a casa (encara que sigui un familiar) per alimentar-lo i cuidar d'ell no ajuda gaire.

Què podem fer per alleujar aquest estrès?
La clau és identificar la causa de l'estrès i eliminar-la. Però és més fàcil dir-ho que fer-ho. Oferim-li més recursos, com proporcionar-li amagatalls lluny dels causants (dels nens i dels gossos). Apartem-lo d'un ambient estressant d'obres a l'edifici.

Aquells que gaudeixen d'una relació propera amb el seu amic felí sovint detecten els primers efectes de l'estrès, abans que s'arribi a produir l'angoixa.