És una espècie d'amfibi, descoberta a finals del 2005, pels biòlegs Salvador Carranza i Fèlix Amat, amb estudis efectuats el 2002 de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN, que van permetre assegurar que té característiques biològiques diferenciades a la resta de les catalogades, com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society, i és considerada l'única espècie de vertebrats endèmica de Catalunya.
Actualment, segons WWF (World Wild Fundation), el tritó del Montseny es troba en perill d'extinció a causa de l'efecte del canvi climàtic global i per l'extracció d'aigua que l'home practica en aquesta zona, ja que afecta el seu hàbitat. Es calcula que en total n'hi ha només entre 1.000 i
1.500 exemplars.
La categoria perill crític d'extinció de la llista vermella és la prèvia a l'extinció en estat salvatge d'una espècie i per tant, una alerta per la seva conservació. Tot i això, la UICN considera que els motius pels quals està passant això amb el Tritó del Montseny són la dessecació de rierols de muntanya perquè aquesta és l'amenaça més immediata d'aquesta espècie" i en té culpa, en part, l'extracció d'aigua que es fa al massís.
Es tracta d'un animal molt exigent amb les característiques del seu hàbitat. Només viu en aigües ràpides i fredes situdes a més de 600 metres d'altitud (segons un estudi de dos científics (Helen J. Temple and Neil A. Cox) sobre els amfibis europeus a la llista vermella, el conjunt més important de les amenaces als amfibis europeus identificats en el transcurs de l'avaluació van ser la pèrdua, la fragmentació i la degradació d'hàbitats).
