dijous, 16 de juliol del 2015

L'agressivitat en cadells

No existeixen cadells agressius
El cadell que pensem que manifesta una conducta agressiva, ho fa per problemes d'inseguretat, por, dolor, o simplement perquè encara no ha après a inhibir la mossegada. 
Hem de tenir en compte que un cadell de fins a 3 mesos és literalment un bebè, i fins a 6 mesos és encara molt petit (seria com un nen d'entre 9 i 12 mesos). És indispensable que en siguem conscients, ja que moltes vegades esperem que es comportin com si fossin adults, i no ho són.
En primer lloc assegurem-nos que aquesta agressivitat no estigui causada per alguna malaltia o per dolor físic. Després descartem que li falti socialització (un cadell que ha estat apartat de la mare i germans abans d'hora i no ha après a inhibir la mossegada).

Quines poden ser conductes considerades agressives?
- mostra les dents
- Gruny mentre mostra les dents
- Llança una mossegada a l'aire amb enuig

Què solem confondre amb conductes agressives, i no ho són?
- Grunys de joc mentre mosseguen alguna joguina o peça de roba, o fins i tot alguna croqueta de pinso.
- Mossegades de joc a les mans, peus o turmells de les persones

Senyals per quan se sent estressat, insegur o amb por:
- Amagar-se
- Fugir
- Amagar la cua entre les potes
- Bordar molt
- Retorçar-se mentre algú intenta subjectar-ho
- Llepar-se molt el musell o les potes
- Badallar
- Tremolar
- Plorar i gemegar amb insistència

Com podem ajudar al nostre amic a sentir-se inclòs?
- Fem-li molt cas quan està relaxat.
- MAI càstig físic! a part del mal que li causem genera desconfiança, una conducta rebel i encara més agressivitat.
- Posem-li el seu menjar quan mengem també nosaltres.
- El més important és que el cadell aprengui a inhibir les ganes de mossegar fort. Com? fent-li verure que ens està fent mal CADA COP que ens mossega, queixant-nos i parant el joc uns segons.
- Premiem-lo amb carícies suaus, en comptes de sempre amb menjar, però només quan estigui tranquil (si intenta mossegar deixem d'acariciar-lo)

Jocs en família
És important que el cadell se senti estimat i participatiu.
Quan tinguem visites o en família: Fem una rotllana i després de repartir-los unes quantes croquetes que amagaran a la seva mà, deixem que el nostre menut, pel seu compte, s'apropi a les persones. No s'ha de cridar al cadell, haurà de ser ell qui solet s'apropi a la persona que li ofereix el premi amagat que suaument digui alguna paraula amable amb una carícia.
 
Sala del despertar
Preparem una àrea amb diversos objectes (inservibles, que no es trenquin i no facin mal al nostre amic), convidem-lo a entrar i estiguem amb ell. Deixem que solet explori els objectes i quan vegem que mou la cua, diguem-li paraules amables i acariciem-lo. Aquest exercici, a part que l'ajudarà a familiaritzar-se amb objectes estranys i el seu moviment, estimularà la seva ment al joc positiu amb nosaltres i l'entorn.
 
Sorolls divertits
Quan ens posem a jugar amb ell, aprofitem per incloure sorolls de fons o encendre aparells que solen espantar-los com l'assecador o l'aspiradora. Existeixen CDs amb diferents sons: tempestes, focs artificials, liquadores, petards, i altres sorolls forts. Comencem a un volum baix, i en diverses sessions, augmentem gradualment el volum.
 
Totes les experiències possibles
Aprofitem aquesta etapa de cadell per portar-lo amb nosaltres a tants llocs com sigui possible. Que conegui gent, gossos, olors i situacions diverses.
Aquestes pràctiques serviran per augmentar la seva seguretat i confiança.
 
Socialització, socialització i més socialització
Impedir que un cadell tingui contacte amb altres gossos o persones i es socialitzi, el convertirà en un gos impredictible, insegur i perillós fins i tot per a la nostra pròpia família. Un cadell necessita conèixer gent, conviure amb més gossos, jugar amb els de la seva espècie, explorar nous llocs, conèixer animals diferents, aprendre a caminar segur (portar-lo a coll no és una bona pràctica), sentir confiança i seguretat.
La seguretat en si mateix i el grau d'ansietat que pugui desenvolupar un gos es veuen influenciats en gran manera per les experiències que viuen en els seus primers mesos de vida. La seva capacitat d'enfrontar el món i de superar els diferents estímuls i entorns en els quals viurà, està directament lligada a la quantitat d'estímuls que rebi a edat primerenca.
 
Esterilització
Considerem seriosament l'esterilització del nostre cadell mascle. Això li evitarà la pressió hormonal i reduirà en gran manera el potencial desenvolupament de problemes amb altres mascles per assumptes de “testosterona”. Si bé la castració no treu miraculosament els problemes d'agressió, sí el permetrà ser un gos més tranquil en el sentit de possibles fugides o patiments innecessaris, un gos que podrà jugar amb altres gossos, a més de brindar-li nombrosos beneficis a la seva salut. Si és femella, el comportament agressiu no li canviarà, tot i que el benefici de l'esterilització és indubtable.
 
Així doncs, no hi ha cadells agressius. El que sí pot succeir, és que si no l'ajudem a tenir confiança en si mateix i en els altres, a la llarga sí que pot desenvolupar conductes agressives per enfrontar tot allò a què li té por o el faci sentir insegur. En canvi, si li donem les eines per tenir confiança i seguretat, no tindrà motiu per comportar-se de manera agressiva, ja que tindrà altres opcions per superar l'entorn.