El col·lapse traqueal és una malaltia crònica progressiva i d'origen congènit, com a resultat del defecte o afebliment dels cartílags traqueals, la qual cosa provoca que s'estrenyi l'espai pel qual passa l'aire cap als pulmons. Es presenta amb major freqüència en gossos de raça petita i miniatura, especialment en el Yorkshire Terrier.
La tràquea és una estructura tubular encarregada de permetre el flux d'aire des de l'exterior fins als pulmons, i viceversa, durant el procés de respiració. Els anells de cartílag al llarg de la tràquea li donen estructura i mantenen oberta la via aèria.
Quan es produeixen canvis en el cartílag dels anells traqueals dóna com a resultat el col·lapse traqueal, causant obstrucció, inflamació, augment de la secreció de moc i congestió en les vies respiratòries.
Símptomes del col·lapse traqueal
Els gossos amb aquesta afecció solen presentar:
Tos seca
Dispnea
Cianosis
Arquejades no productives o vòmit
Síncope
Major sensibilitat traqueal
Intolerància a l'exercici
Hepatomegàlia
Aquests signes poden veure's exacerbats per altres factors com: obesitat, infeccions respiratòries, cardiomegalia o edema pulmonar. Els gossos amb aquesta malaltia tenen dificultat en respirar estant en repòs, empitjorant quan estan excitats i després de fer exercici.
Existeixen dos tipus de tractaments per a aquesta patologia, el tractament simptomàtic o conservador i el tractament quirúrgic.El primer, el tractament simptomàtic, és el que s'aplica per norma general en els col·lapses de graus I, II i III i busquen alleujar la simptomatologia que presenta l'animal i millorar la seva qualitat de vida.
El tractament mèdic és pal·liatiu, no curatiu. Requereix l'ús de broncodilatadores, antitusius, antiinflamatoris, antibiòtics i sedants; segons les necessitats de cada cas.
La cirurgia es recomana només quan el gos ha arribat al grau 4 de la malaltia, considerat el pitjor. No obstant això, no tots els pacients poden ser enviats al quiròfan, dependrà de cada cas si aquesta és o no una opció vàlida. Amb la intervenció quirúrgica es busca reconstruir la forma de la tràquea, i fins i tot es pot recórrer a la col·locació d'una pròtesi o d'implants endotraqueals per a millorar la funció respiratòria.
Com el col·lapse traqueal empitjora amb el temps, la qual cosa impedeix a l'animal rebre la quantitat d'oxigen que necessita, és comú que arribi a desenvolupar altres malalties, com la bronquitis, traqueítis, o fins i tot que aparegui hipertensió pulmonar, la qual cosa a la llarga pot derivar en una insuficiència cardíaca.
Com puc ajudar el meu gos?
No obstant això, per a evitar l'aparició d'una tos més freqüent i un empitjorament del quadre; hem de controlar els factors agreujants.
– Controlar el pes
– Evitar irritants inhalats (com el tabac)
– Evitar l'ús de collarets, canviar als arnesos de cos.
– Evitar en la mesura que sigui possible infeccions respiratòries, com la Infecció per bordetella spa. (Tos de les gosseres) amb una correcta vacunació.
– Mantenir una correcta hidratació de les vies respiratòries. Mantenint la hidratació de l'ambient amb humidificadors i ficant a l'animal en el bany durant les dutxes calentes.
– Evitar l'estrès, en la mesura que sigui possible.
