La temperatura en
l’organisme és un paràmetre molt important que cal avaluar davant de qualsevol
situació de malaltia. A partir de la temperatura que presenta un pacient en
podem treure molta informació, com per exemple un possible diagnòstic. En tot
cas, una desviació a l’alça de la temperatura normal per a un gos o un gat és
un factor que cal corregir el més aviat possible. No sempre un augment de la
temperatura, el que anomenen febre, és sinònim de que estigui causada per un
agent infecciós. Moltes altres causes no infeccioses poden produir febre a les
nostres mascotes. La hipertèrmia és un mot també utilitzat per a anomenar la
febre.
El centre de la
termoregulació corporal es localitza al sistema nerviós central, a la regió de
l’hipotàlem anterior. Canvis en l’ambient i de la temperatura corporal són
detectats pels termoreceptors. La informació arriba al hipotàlem anterior a
través del sistema nerviós. Els termoreceptors detecten que el cos es troba per
sota o per sobre de la seva temperatura normal. En el cas de que trobin una
variació de la temperatura, estimularan l’hipotàlem anterior per a fer que el
cos incrementi la producció de calor i redueixi la pèrdua d’aquest si
l’organisme es trova massa fred, o pel contrari, dissiparà calor si l’organisme
es troba massa calent. Mitjançant aquests mecanismes, els gossos i els gats
poden mantenir un interval de temperatura corporal en una àmplia varietat de
situacions. L’interval de temperatura corporal que considerem normal en un gat
i un gos oscil·la entre els 38 i 39 ºC. La mesuratge de la temperatura corporal
en els animals domèstics es realitza mitjançant un termòmetre prenent la
temperatura rectal. Existeixen tòpics que diuen si un animal presenta el musell
calent i sec vol dir que té febre. Aquesta afirmació no sempre és certa ja que hi
ha situacions mediambientals que poden provocar-ho sense ser necessàriament febre.
El que si té molt en comú, és que quan un
animal té febre, aquest presenta apatia i pèrdua de la gana.
S’entén que la febre està provocada en molts
casos per substàncies o el que anomenen pirògens, els exògens i els endògens. Els
pirògens exògens provenen de l’exterior. En la gran majoria de casos son microorganismes
com les bactèries, els fongs, els virus, els protozous, o les toxines que poden
provocar. Però com hem dit anteriorment, no sempre són agents infecciosos,
ja que els fàrmacs són pirògens exògens i
també poden produir un augment de
temperatura. Els pirògens endògens
provenen de dins de l’organisme i són substàncies produïdes pel mateix organismo
com les interleucines o les prostaglandines. Aquestes es produeixen en
situacions d’inflamació o necrosis dels teixits.
El cop de calor és una situació a la que
es presenta febre o hipertèrmia. El cop de calor és una forma inadequada de
dissipació de calor. L’exposició a temperatures ambientals altes pot
incrementar la càrrega de calor a una tassa més gran respecte a la que el cos
es capaç de dissipar. La hipertèrmia de l’exercici, pel contrari, és l’augment
de la temperatura corporal de forma lenta amb un exercici sostingut degut a
l’increment de la producció de calor associada a l’activitat muscular. Tot i
això, en moltes situacions de febre l’origen d’aquesta és desconeguda. La febre
o hipertèrmia requereix d’una actuació ràpida per a restablir els valors
normals. Principalment s’utilitzen els antipirètics. L’ús d’antibiòtics no és
efectiu per a disminuir la febre excepte en els casos que pugui estar provocada
per un agent infecciós susceptible
a antibiòtics. Situacions més greus, requeriran
l’aplicació de sèrum endovenós, disminució de la temperatura exterior o remullar
l’animal.
