Els gossos poden patir diverses
malalties infeccioses transmeses per vectors. Anomenem vectors a l’organisme invertebrat que pot
transmetre agents infecciosos d’un animal infectat a un animal sa. Els
principals vectors són els mosquits, les mosques, les puces i les paparres, que
transmeten malalties infeccioses d’un gos malalt a un de sa.
Transmeses per mosquits
Leishmaniosi:
és una malaltia malauradament molt coneguda per la seva afectació a molts
gossos. Es transmet pel mosquit del gènere Flebotom,
d’aquí que comunament se l’anomeni la
malaltia del mosquit. Pot causar lesions cutànies, afectacions renals i
hematopoètiques provocant en molts casos la mort de l’animal. La
simptomatologia de la leishmaniosi, però, és molt variada.
Dirofilariosi:
Aquesta malaltia també és transmesa per un mosquit però en aquest cas del
gènere Culex. Les filàries són uns
nematodes, és a dir cucs dels que anomenen rodons. La dirofilariosi canina
provocada per Dirofilaria immitis és
coneguda com el cuc del cor, ja que les formes adultes del cuc s’allotgen al
sistema circulatori i al cor del gos, provocant problemes cardiorespiratoris
arribant a produir la mort de l’animal.
Transmeses per mosques
Thelaziosi:
o malaltia del cuc de l’ull, és una patologia causada per nematodes del gènere Thelazia. És transmesa per mosques
dípteres. Observem petits cucs a la superficie de l’ull provocant irritació,
conjuntivitis, blefaritis i picor.
Transmeses per paparres
Erlichiosi
canina: es transmet per la picada de la paparra. La simptomatologia sol ser de
febre, mucoses pàl·lides, anèmia, augment dels ganglis limfàtics, anorèxia,
pèrdua de pes i augment de la mida de la melsa. Sol provocar signes hemorràgics
com petèquies a la pell o pèrdua de sang pel nas.
Rickettsiosi:
El símptoma més característic és la febre. A més, pot provocar letargia,
anorèxia, limfadenopatia i signes neurològics.
Borreliosi:
o malaltia de Lyme és una malaltia infecciosa provocada per l’espiroqueta Borrelia burgdoferi i transmesa per paparres
del gènere Ixodes. Els signes clínics
són coixesa, febre i malaltia hepàtica.
Babesiosi:
és una malaltia produïda per diversos tipus de protozous que infecten els
eritròcits i es transmeten per la picada d’una paparra. Els signes clínics són
febre, letargia, anorèxia, anèmia i mucoses pàl·lides. Casos més greus observem
orina amb sang, icterícia i augment de la mida de la melsa.
Hepatozoonosi:
a diferencia de les anteriors, no es transmet per la picada sinó per la
ingestió d’una paparra. Els signes clínics són febre, anèmia i dolor muscular.
Transmeses per puces
Dipilidiosi:
és una malaltia provocada per l’helmint Dipylidium
caninum. Aquest cuc del tipus pla, s’adquireix per la ingesta d’una puça.
No sol provocar signes clínics excepte casos d’animals molt parasitats. En moltes
ocasions podem observar aquests cucs als excrements del gos.
Totes
aquestes malalties vectorials les trobarem principalment a la primavera i
l’estiu. La millor manera d’evitar que el nostre gos agafi aquestes malalties
infeccioses és evitant que entri en contacte amb els vectors utilitzant
productes antiparasitaris com els collars o pipetes. És important dir que
moltes d’aquestes malalties són zoonosis o transmisibles a l’home, però a
l’igual que els gossos, ha de ser per picada o ingesta d’aquests vectors.
