Els animals són les víctimes
colaterals de la malaltia de les persones
El paper de les mascotes en la
COVID-19 és insignificant: ens reiterem en el nostre missatge de calma
És molt important reforçar que el
paper que juguen les mascotes en l’epidemiologia de la COVID-19 és
insignificant. Fins ara, no tenim cap evidència que hi hagi una transmissió
dels animals a les persones.
Per tal d’aclarir dubtes i oferir la
informació més acurada i veraç possible, el
veterinari, catedràtic de la UAB i investigador de IRTA-CReSA, Joaquim Segalés
respon a una sèrie de dubtes i preguntes.
Moltes informacions que han sortit a
dia d’avui als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, en referència a
algunes investigacions científiques, poden desencadenar que algú pensi que els
gats poden infectar les persones. I no, amb les dades que tenim, els gats no
poden infectar les persones. Els gats, més aviat són les víctimes colaterals de
la malaltia de les persones.
Com es pot infectar un gat?
Per a què un gat s’infecti, s’han de
donar unes circumstàncies molt concretes. Hem de tenir una persona infectada
amb malaltia clínica que pugui excretar una quantitat important de virus i
tenir un contacte molt proper amb aquest gat. Tot i que es donés aquest
escenari, tampoc sabem si efectivament els gats s’acabarien infectant ni en
quina freqüència.
Cal
prendre precaucions addicionals?
Les mateixes que s’han dit des d’un
inici: mesures bàsiques d’higiene i d’un cert distanciament. Aquestes serien
més que suficients. Si hi ha persones amb simptomatologia clínica de tipus
respiratòria, l’ideal és que no tingui contacte amb la seva mascota. I si
durant un determinat període de temps aquesta mascota la pot cuidar un familiar
o una altra persona, molt millor. Així s’evita la potencial eventualitat
d’exposar el virus al gat.
Aquestes investigacions científiques
justificarien un abandonament?
En cap cas. Sentir que hi ha
abandonaments, seria la notícia més trista i injustificada que es pot donar.
Les investigacions realitzades suggereixen que el gat és susceptible a la
infecció, però quan s’infecta amb una dosi vírica molt elevada. A més, la
possibilitat de transmissió de gat a gat, fet que s’ha estudiat en aquest
treball científic, és molt limitada.
Per tant, és altament improbable que
un gat, tot i estar infectat, pugui arribar a ser un problema per les persones.
Més aviat seria al revés. Així que si prenem unes mesures mínimes de
distanciament i d’higiene no hem de tenir cap problema en tenir una mascota i
gaudir-la com hem fet sempre.
Sobre
el tigre del Bronx
S’ha sabut que un dels cuidadors del
tigre presentava simptomatologia clínica compatible amb la COVID-19. Per tant,
es pensa que el felí va ser, de nou, una víctima colateral del cuidador. Seria
l’equivalent a una zoonosis reversa. Sempre entenem la zoonosi la transmissió
de l’animal a la persona i aquí és a la inversa,la transmissió és de la persona
a l’animal.
Els
gats: un model per desenvolupar vacunes
La lectura que es fa de les dades
disponibles, que encara són molt limitades, és que probablement els felins (i
potser va més enllà del gat o el tigre) sembla ser que són més susceptibles que
altres espècies animals al SARS-CoV-2. Per tant, els gats podrien arribar a ser
un model útil per tal de testar l’eficàcia de vacunes i antivírics.
Què es desprèn de l’estudi de l’Institut
d’Investigació Veterinària de Harbin?
Aquest estudi desenvolupat a la Xina
va inocular amb el SARS-CoV-2 en gossos, porcs, gallines, ànecs, gats i fures.
En una infecció experimental, normalment s’utilitzen dosis molt elevades de
virus, que habitualment no es correspondrien en una situació d’exposició
natural, ja que es vol assegurar la susceptibilitat de l’hoste corresponent.
Es va observar que porcs, ànecs i pollastres
no eren susceptibles a la infecció del virus. Els gossos va resultar que sí que
podien ser susceptibles, ja que dos d’ells es van acabar seroconvertint, però
replicaven molt limitadament el virus. Finalment van veure que gats i fures sí
són susceptibles al virus, que el podien replicar i excretar i, fins i tot, ser
capaços d’infectar un animal que tinguin en contacte, encara que també de forma
molt limitada.
Experiment al laboratori versus realitat
Com dèiem, en un experiment es fa
servir una quantitat de dosis vírica infectiva molt elevada. En els casos
quotidians, com el cas del gat belga o altres casos similars, l’animal ha estat
exposat a les secrecions d’un pacient de la COVID-19, i són quantitats
habitualment molt inferiors a la dosi infectiva que s’utilitza en una infecció
experimental. Per tant, queda relativament clar: els gats suporten replicació
vírica, però jugarien un paper negligible en la transmissió de la malaltia.
Repetim: els gats són víctimes colaterals.
Podem basar els comentaris en un o dos estudis
científics?
No, necessitem molta més informació.
Ara mateix, estem basant una sèrie de comentaris en un sol estudi científic, o
en dos, i la ciència necessita molt més camí. Necessita veure que un fet es
dóna no només en un experiment, sinó sistemàticament en un conjunt
d’experiments, i que aquest fet és reproduïble no només una vegada, si no
múltiples vegades.
Podem mantenir la calma?
La presència mínima detectada del
SARS-CoV-2 en animals ens permet confirmar que no hi ha cap risc en la
convivència amb els animals i, en concret, amb els gats. Amb les recomanacions
de distanciament i d’higiene hauria de ser suficient com per assegurar que no
transmetem la infecció a l’animal.
Recomanacions pels propietaris de mascotes:
• Rentar-se les mans abans i després
de tocar l’animal.
• Netejar els coixinets dels gossos
després de passejar-los i els dels gats si surten
al carrer.
• Evitar que els gats surtin a
l’exterior.
Si la persona presenta símptomes de
tipologia respiratòria i/o és positiva en COVID-19
l’ideal seria que algú altre es fes
càrrec de l’animal. Si ningú ho pot fer, caldrà:
• Mantenir un cert distanciament amb
l’animal i evitar que l’animal entri en
contacte amb altres persones i/o
animals.
• Extremar la higiene de les mans
abans i després de tocar l’animal i utilitzar
mascareta.
• Si l’animal ha d’anar al veterinari,
demanar a alguna persona sana que li porti. En tot cas, avisar telefònicament
abans de desplaçar-se i explicar la situació perquè el veterinari pugui prendre
les mesures pertinents.
• Si ni la persona positiva, ni ningú
altre, pot tenir cura de la seva mascota s’ha de
posar en contacte amb l’administració
per la correcta gestió de l’animal.
Des dels Consell de Col·legis
Veterinaris de Catalunya, els quatre Col·legis Oficials de Veterinaris, el
Departament de Salut i el Centre de Recerca de Salut Animal IRTA-CReSA i
Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona podem afirmar:
·
No hi ha
evidència científica de que els gats transmetin el SARS-CoV-2 a les persones.
·
Els casos
notificats d’animals positius ho eren perquè s’havien contagiat dels seus
cuidadors o propietaris, els quals patien la COVID-19. La simptomatologia dels
animals era lleu. Els estudis experimentals demostren una capacitat limitada
d’infectar uns animals als altres.
·
La gent pot
continuar convivint i gaudint de les seves mascotes amb tranquil·litat i amb
les precaucions d’higiene necessàries durant aquest període de confinament.
