Com passa a les persones, els gossos viuen més anys respecte a dècades passades. La qualitat de l’alimentació, la medicina preventiva i la millora en els diagnòstics són els principals factors que hi contribueixen.
L’envelliment és defineix com un procés fisiològic normal i multifactorial amb un deteriorament de les funcions a nivell cel·lular, tissular i orgànic. Aquesta reducció de les propietats funcionals comporta una pèrdua de la homeòstasis i una menor capacitat d’adaptació enfront l’estrès intern i extern, que es tradueix a una més gran vulnerabilitat a les malalties i a la pròpia mort. Podem parlar de l’envelliment fisiològic, que és el procés biològic com a tal i l’envelliment cronològic que és el pas dels anys.
Les races de gossos grans solen presentar envelliment més aviat que les races petites, això porta que els cànids de raça petita solen viure més anys que les de mida gran. Però ja que ara, en general, viuen més anys i l’envelliment és més tardà, no podem fixar a partir de quina edat en anys podem considerar un gos com a geriàtric, sinó per la presència de signes o canvis a l’animal.
Considerem l’envelliment saludable al gos com l’absència de malalties clíniques aparents i amb canvis associats a l’edat que no afecten la qualitat de vida. Alguns dels canvis i signes d’envelliment saludable en gossos geriàtrics són:
- · Aparició de pèls blancs al pelatge, sobretot a la cara i musell.
- · Presència de lipomes estables.
- · Lleu aprimament del mantell i de la pell.
- · Carrall a les dents sense malaltia periodontal.
- · Pèrdua moderada d’audició.
- · Esclerosi del cristal·lí sense disminució de visió (cataractes).
- · Canvis sensorials moderats sense afectar la qualitat de vida.
- · Valors a la bioquímica sanguínia dintre dels límits de referència en animals geriàtrics. Osteoartitis moderada o absència.
Tanmateix, quan aquest equilibri saludable d’envelliment es trenca, és quan apareix un deteriorament més ràpid i la possible aparició de malalties. És el que podríem anomenar la disfunció cognitiva canina, i els seus principals signes són:
- · Desorientació.
- · Alteració en las interaccions amb altres mascotes o amb els propietaris.
- · Alteracions del cicle vigília – son, es desperta per la nit i dorm durant el dia.
- · Eliminació inapropiada, defeca o micciona en llocs no habituals a casa.
- · Canvis a l’activitat, juga i camina menys.
- · Canvis a la personalitat, com aparició d’agressivitat.
- · A nivell fisiològic o orgànic podem veure alteracions clíniques a l’animal, com alteracions hormonals i/o inflamatòries i pèrdua de massa muscular.
Es tracta doncs, que davant l’aparició dels signes d’envelliment del gos, començar a prendre consciència de considerar la nostra mascota com a un animal geriàtric i adaptar les seves necessitats en aquesta etapa. Canviar l’alimentació és una bona eina, així com revisions més periòdiques i controls analítics. D’aquesta manera el nostre gos podrà viure molts més anys amb bona qualitat de vida.
