La gingivitis felina crònica és un trastorn que pateixen molts gats i és relativament freqüent. En tractar-se d’un procés crònic, comporta un malestar continu tant per l’animal com pel propietari.
La gran majoria de vegades és idiopàtica, és a
dir, no té una causa determinada o és desconeguda. Una de les possibles causes
podria ser una infecció pel calicivirus felí. Altres causes poden ser
infeccions pel virus de la leucèmia felina o de la immunodeficiència felina.
Tot i com hem dit anteriorment, la gran majoria de vegades la causa és
desconeguda.
La causa o l’estímul inicial provoca una reacció
inflamatòria gingival sostinguda i en molts casos excessiva que produeix una
proliferació de la geniva. La reacció inflamatòria és del tipus limfocítica o
plamocítica.
Les manifestacions clíniques són genives
hiperèmiques o molt vermelles i engruixides. Poden provocar halitosis o mala
olor de la boca. En alguns casos s’observa anorèxia, ja que el gat no menja
perquè quan mastega l’aliment li fa mal la boca i les dents.
La gingivitis felina crònica no té tractament
específic. Es fa teràpia de suport per a pal·liar la simptomatologia com poden
ser antibiòtics per anaerobis i/o antibiòtics que se secreten en alta
concentració per la saliva. Els corticoides a dosis altes ajuden a baixar el
grau d’inflamació. També es poden fer rentats o tocs a la geniva amb
desinfectants.
El pronòstic és reservat. Hi ha gats amb més
simptomatologia i d’altres menys, però els més afectats sovint no responen bé
al tractament. En tractar-se d’un problema per tota la vida i amb moltes
molèsties pel gat, és convenient fer una revisió bucal anual per a fer una
detecció precoç de la malaltia.
